Sembla ahir que vaig començar i ja han passat 4 anys d'anar penjant articles. No sóc gaire regular, és cert, i per això m'he plantejat més d'un cop deixar-ho córrer i tancar el bloc (gràcies a l'Emigdi que em va convèncer del contrari), perquè per escriure s'ha de tenir, sobretot, temps de llegir, i d'això sempre en fa falta, però aporto el meu gra de sorra, com tothom i, a vegades, tinc comentaris sorprenents que em fan descobrir moltes altres coses i llavors penses que ha valgut la pena continuar, ni que sigui així, a empentes i rodolons... Hi ha un món per descobrir encara i alguns l'expliquen molt i molt bé i gràcies al bloc sempre es poden anar fent coneixences interessants. Gràcies pels vostres comentaris!
Aprofito l'avinentesa per fer esment d'un dels darrers blocs que he afegit i que trobo molt interessant, fa temps que el segueixo i us el recomano vivament: Desde París a Buenos Aires de Nieves Soriano, una políglota espectacular que explica moltes coses d'interès.
Portem més d'una setmana revoltats des que s'entreveia la possibilitat que Ascó presentés candidatura per a albergar el Cementiri Nuclear, altrament dit Magatzem Temporal Centralitzat (MTC). Assemblees, concentracions, manifestacions... utilitzant tots els fronts possibles (terra, mar i aire), per lluitar contra aquesta nova agressió al nostre territori. Ahir a la tarda ens vam concentrar davant el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre per donar suport als diversos consellers comarcals i altres càrrecs electes comarcals i regionals que havien iniciat el tancament de protesta el dia anterior. Finalment el President Montillas'ha pronunciat en contra. Artur Mas i CIU també, afegint-se a Esquerra i ICV-EUiA que s'han posicionat en contra des del primer moment. Consells Comarcals, Ajuntaments, el Parlament... tots en contra que Catalunya sigui un lloc per albergar el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) o Cementiri Nuclear. Malgrat tot això, el ple de l'Ajuntament d'Ascó ha votat avui majoritàriament a favor (7 sí i 2 no), d'una proposta nefasta pel futur de la comarca i les Terres de l'Ebre...
Bona pregunta es va fer a l'assemblea contra el cementiri nuclear a
Móra d'Ebre. I, com a resposta, vam fer una bona rialla tots els que hi
érem, que, per cert, érem molts, tants que no s'hi cabia.
Ja
tenim una altra agressió damunt del territori i, evidentment, a les
terres del Sud. Encara no hem aconseguit un compromís ferm i en
condicions sobre el cabal ecològic de l'Ebre, que permeti que el riu
continuï sent vida, ni del Siurana, que es mor poquet a poquet; encara
estem veient com cada dia, quan aixequem el cap, veiem un nova central
eòlica, tot i que més del 90% de la potència eòlica ja és al sud
d'aquest país, i que els acords i les promeses d'uns i altres, ai las,
se'ls ha endut el vent. I ara han convençut un ajuntament, el d'Ascó,
per acollir el cementiri dels residus radioactius de tot l'Estat
espanyol.
Podríem parlar d'equilibri territorial: ja tenim tres
centrals en funcionament i una per desballestar, pràcticament tota
l'energia eòlica, i ara van per la fotovoltaica. Encara hem de ser més
solidaris? I els projectes sorgits de la societat civil que han demanat
la complicitat dels governants se'n van cap a Barcelona, cap al nord
(exemple: l'alternativa a l'ITER de Vandellòs)
Podríem parlar de
sobirania municipal: és a dir, amb cinc dels nou regidors del
consistori es pot prendre una decisió que afectarà més municipis, totes
les comarques del sud i, si m'ho permeteu, el país. Això és sobirania o
tirania? O simplement mercadeig.
Podríem dir que donarà riquesa
al territori: però, quan veus que just la comarca de la Ribera d'Ebre
és l'única de la zona que ha perdut població en aquests 25 anys de
centrals nuclears; quan veus la renda per càpita de la comarca, per
sota de la mitjana del país tot i tenir un PIB altíssim; quan veus en
què consisteix el polígon industrial desert d'Ascó, veus que això és
una fal·làcia. Riquesa per a qui?
Podríem parlar del consens
polític, social, associatiu, etc. que demana l'ordre ministerial per
trobar una ubicació. Ara ja tenen el consens. No el volem! Solució:
creiem que és necessari el consens i només cal que un municipi ho
demani.
Però, d'allò que hem de parlar és de per què hem de
buscar una solució a uns residus que no tenen solució? Per què no podem
qüestionar una indústria, la nuclear, que no volem, que no és tan
fantàstica i que té alternatives a mitjà i llarg termini, si es
planifica des dels governs i no des de les companyies elèctriques, com
fins ara s'està fent. Per què no parlem d'eficiència i estalvi
energètic? Per què no podem parlar de petits centres de producció
d'energia prop de les zones de consum? Aquest debat no els interessa, i
menys quan tinguin un sud que s'ho empassa tot. Vull dir que s'ho
empassava, perquè aquests darrers dies, altre cop, com el 2000 amb
Enron, a Móra d'Ebre el dia 20 vam tornar a dir «lo sud ha dit prou».
I ho direm avui a les 11 del matí en una manifestació al poble d'Ascó.
Escrit de Toni Romero, Plataforma en Defensa del Patrimoni Natural del Priorat
Casualment he estat escoltant Ràdio 4 aquest matí fent zàping d'emissores. Justament parlaven del Cementiri Nuclear i la possibilitat de que vagi a Ascó. L'expert que en parlava a favor (i que està a sou de la companyia -Enresa- és Jordi Bruno), recalcava que el nom no és cementiri nuclear sinó Magatzem Temporal Centralitzat (MTC -ATC en castellà-). Tant és com dir-li, la funció és la mateixa: donar cabuda a tones de residus nuclears d'alta intensitat que ja no poden seguir quedant-se a les piscines especials amb les què compten les Centrals Nuclears. Això de "temporal" ve perquè en la normativa que ha fet pública el Ministerio, diu que serà operatiu "només" durant 60 anys i no els 100 anys que tenen altres països d'Europa. També admetia l'expert que l'únic avantatge de tenir això a la vora de casa és els diners que s'invertiran.
Per contra, l'altre expert (no pagat per la companyia), advertia de la perillositat d'aquests residus, actius durant milions d'anys i que s'han de controlar contínuament, i de la perillositat de les fuites radioactives que es poden produir durant el seu trasllat (en principi l'acumulació és bastant segura, però per alguna banda hi han d'arribar els residus). Per això, deia, l'Estat ha de donar molts diners per a fer-ho bonic. A banda que no s'ha resolt bé com tractar aquests residus, per això la part dedicada a I+D, esperen que un futur (que ningú ha vist), es resolgui el problema dels residus nuclears d'alguna altra manera més segura. La quantitat de residus serà important perquè hi ha 8 centrals nuclears a tot el territori espanyol, tres d'elles a Catalunya.
Coneixen a Madrid això de l'equilibri territorial?
Internet és un món ampli i divers. Buscant informació sobre el tema he trobat aquesta imatge de la península amb els seus dipòsits radioactius. N'hi ha per tot arreu, cert, però la concentració d'energia nuclear més gran de la península és actualment la zona sud de Catalunya (llevat del CIEMAT a Madrid -un centre d'investigació, clar-), amb tres Centrals Nuclears en funcionament i una en fase de clausura després de tenir el trist honor de provocar l'incident més greu de l'Europa Occidental.
"Basado en tecnologías plenamente consolidadas y disponibles desde hace años, la construcción de la instalación ATC es viable en buena parte de la geografía nacional dadas sus características similares a las de instalaciones industriales convencionales. En este sentido, diversos países de nuestro entorno cuentan con centros como el proyectado, en los que han acumulado una importante experiencia sobre tecnologías de almacenamiento de combustible gastado. Tal es el caso de La Hague y Marcoule (Francia), Sellafield (Reino Unido), Paks (Hungría), Fort St. Vrain (Estados Unidos) o Habog (Holanda), cuyas características se aproximan especialmente a las del proyecto español."
Trobo que al dir "nuestro entorno" als Estats Units se'ls hi ha anat una mica la mà. D'altra banda, localitzant cadascun dels punts on hi ha un MTC es veu que són zones poc poblades, on hi ha hagut abans emplaçada -o encara hi és- una central nuclear i, repassant la informació, han tingut algun tipus de problema amb la radioactivitat, principalment fuites, la qual cosa no dóna gaire tranquil·litat. "La instalación ATC española será una estructura integral de 283 metros de largo, 78 de ancho y 26 de alto, que contará además con unos conductos de salida de aire de 45 metros de altura respecto al nivel del suelo".
"Así, a la exigencia de una disponibilidad de superficie de unas 20 hectáreas (13 ha para el ATC y de 5 a 7 ha para el centro tecnológico), cabe añadir algunos condicionantes geológicos, geográficos, climáticos, demográficos y socioeconómicos que faciliten la viabilidad del proyecto. Prácticamente todo el territorio peninsular cumple con estos requisitos".
Si
el projecte té tants beneficis per a la zona escollida (diners i feina), i comptant que
tota la geografia de l'Estat pot albergar-lo, no entenc com
només s'han postulat Yebra i, tot apunta, Ascó, potser perquè Montilla va prometre a Zapatero que Catalunya acolliria el Cementiri Nuclear i que, en realitat, no té tantes avantatges com volen fer creure.
Un dels arguments, potser el principal, dels que hi estan a favor, són els llocs de treball que generarà, diuen uns 300 durant la contrucció (prevista per 5 anys), i 100 permanents després, però no especifiquen quin tipus de formació hauran de tenir els que hi treballaran un cop s'acabi el projecte, ni tampoc afirmen que la mà d'obra sigui procedent de la comarca (pot passar com a la Terra Alta, que els van prometre que els aero-generadors donarien molta feina i diners i finalment els treballadors van venir de portugal perquè l'empresa era portuguesa i ara, un cop acabat el projecte, només hi ha un lloc de treball per a fer el manteniment).
D'altra banda, el lloc que genera més residus és prop de Madrid, per què no posen allà l'MTC? ah, perdó, Madrid és la capital, i hi viu molta gent. Si el projecte fos tan innocu com ens volen fer creure podria estar albergat prop de Madrid, a la meseta, en una de les planes immenses que tenen, o en una zona industrial amb volum important de població. Per fer aquest magatzem crec que no es necessita aigua, almenys no ho diu enlloc: sostenibilitat i gestió dels residus radioactius, i mà d'obra ara n'hi ha a tot arreu.
Esquema del projecte del Ministerio i Enresa:
Bé, hi ha moltes altres preguntes que aniran sorgint i espero que es puguin anar resolent. En la continuació les 10 primers raons, però segur que n'hi ha més.
La Catalunya Nuclear és el títol d'un llibre que Xavier Garcia [web] va publicar el 1989. Seria el primer d'una sèrie de llibres dedicats a la Ribera d'Ebre i per extensió a les terres del sud. El darrer que ha publicat, si no ho tinc mal entès, és La primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya (1970-1980). Aquests dos títols són imprescindibles per entendre el perquè de tot plegat.
D'aquest darrer llibre en faig tres extractes del primer capítol a tall de mostra: En una ocasió, l'any 1981, el professor Ramon Margalef (1919-2004), el pare del qual era de Capçanes, al Priorat, em va dir, al seu despatx de la Universitat de Barcelona, una setència d'aquelles que no té pèrdua: "Critico les nuclears, perquè és com donar un tanc a un que s'ha estat tota la vida pelant cocos". Amb la substancial diferència que a Ascó (Ribera d'Ebre) no s'han pelat mai cocos, que jo sàpiga, la metàfora de l'il·lustre ecòleg és extensiva a les ocupacions habituals d'aquesta comarca rural, fonamentada llavors, sobretot en la vinya, l'ametlla i l'oliva, i amb els mitjans de tracció propis d'una agricultura pràcticament de subsistència.
(...)
Justament era tanta l'eufòria que desvetllava la nova possibilitat de creixement en tots els ordres entre aquest sector capdavanter que, a mitjans dels anys seixanta, en el moment de decidir la ubicació de la primera central nuclear a Catalunya (la que, finalment, aniria a Vandellòs), el mateix Josep Pla es pronuncià "contra la burgesia turística de la Costa Brava" i en favor d'aquell primer centre d'energia atòmica es construís a la platja de Pals, com si es tractés d'un atractiu turístic més.
El cas va ser, però, que la Costa Brava continuava quedant reservada al desenvolupament turístic i que la producció energètica quedaria fixada vora l'Ebre...
(...)
Les sis centrals previstes en els últims anys del franquisme, totes al voltant d'un radi d'uns trenta quilòmetres a la rodona, tenien en comú el fet de pertànyer a una àrea territorial agrícola, devastada pel model industrial franquista, flagel·lada per l'emigració agraria i amb poc poder demogràfic i econòmic per a fer front a la decisió barcelonina i estatal que es preveia; una decisió en benefici de les grans àrees urbanes-industrials, però situada al costat de la massa d'aigua indispensable per a refrigerar els reactors nuclears, amb tot el que ha suposat d'increments tèrmics sobre el riu i el mar.
En qüestió de pocs dies he rebut tres correus de bandes totalment diferents amb la suposada desaparició d'Agustí Martin, un xiquet de 12 anys del Col·legi Alemany d'Esplugues. Avui s'ha confirmat al diari que és una enorme bola destinada a captar correus electrònics i que fa més o menys un any que circula per la xarxa; també és casualitat que després d'un any m'arribés en qüestió d'hores per tres bandes diferents.
Normalment quan rebo correus d'aquesta mena els poso en quarantena segons la informació que tenen i, en cas de re-enviar-los, ho faig amb correu ocult (CCO), de manera que, en el cas que sigui una enganyifa, ningú no obtè correus electrònics dels meus contactes.
Els correus que he rebut tenien una rècua llarguíssima de correus electrònics, prova de la bona fe de la gent.
El que em va fer sospitar del missatge va ser que la fotografia era molt dolenta, i si porten el fill al Col·legi Alemany d'Esplugues són famílies amb diners per tenir una foto amb més cara i ulls. Això per començar, però no hi havia ni la direcció del centre, ni cap nom, ni res que pugués identificar l'origen, ni tampoc quan van ocòrrer els fets.
Ja hi tornem a ser, la gent de la Ribera d'Ebre ens hem de tornar a mobilitzar per intentar impedir una altre atemptat contra el nostre territori. S'està rifant on posaran un cementiri nuclear i sembla que Ascó té bastants números.
Dimecres, dia 20 de gener de 2010, assemblea informativa al teatre La Llanterna de Móra d'Ebre a partir de les 20.00 hores. No hi pots faltar!
Quin partit i quin patir. El Barça no es mereix un àrbitre així ni el futbol tampoc. Llegint els diaris catalans m'ha sorprés la moderació amb què afronten l'esdeveniment, sembla que hi estem acostumats a rebre cops o que tinguem mala consciència per haver guanyat sis copes. Ai, les sis copes, ens les volen fer empassar...
De sempre la Nit de Nadal ha estat la nit de la missa del gall i després el ressopó amb borraines i figues albardades i de cagar el tió els més petits. Quan vaig anar a comprar coriandre i matafaluga per a fer borraines, la senyora de la botigueta de tota la vida em va dir que els més joves ja no coneixen aquesta tradició. A vàries webs de la zona he trobat receptes de com fer-les per a tots els gustos. A casa, però, sempre les hem fet d'aquesta manera:
Cal fer bollir la matafaluga i el coriandre per a fer un tipus infusió. S'afegeix a la farina i es pasta fins que s'enganxa a la borraina (és una fulla amb punxes que creix a les vores del riu o a llocs humits), i es fregeix amb oli molt abundant per a què quedin surant. Un cop a fora s'ensucren bé i es mengen. Es pot fer el mateix amb les figues obertes per la meitat. Mentre els grans s'ho mengen amb moscatell o vi ranci, els petits caguen el tió.
És una llàstima que l'arxiu Centelles hagi anat a parar finalment a Salamanca (El llegat Centelles ja és a Salamanca i Centelles ja és a Salamanca). He seguit una mica la polèmica i m'ha sorprés l'actitud dels dos germans vers la Generalitat. La impressió que tinc, no sé si equivocada, és que per una rebequeria han donat els arxius a l'Estat Espanyol. Simplement. Potser els diners també hi tenen alguna cosa a veure, clar, però no em crec que les condicions de la Generalitat fossin pitjors que les espanyoles. En aquest cas crec en les paraules del conseller Tresserres (Tresserres acusa els fills de Centelles i el Ministeri de deslleials), i es nota en les paraules dels germans que actuen a la contra: "ens heu dit botiflers i pesseters, doncs ara donem els arxius a Salamanca", vindria a ser una cosa així. Un arxiu que s'ha venut amb nocturnitat per a evitar polèmiques, però ha deixat un mal regust igualment i, personalment, un empipament gros amb aquests germans pel que han fet amb el llegat del seu pare. Qui sap si amb el temps se'n penediran. Com a mínim a Salamanca aquestes fotos "catalanes" les entendran.
A la foto els germans Centelles a Els matins. Semblen empipats amb el món i ho han pagat els arxius, que no poden queixar-se.
Segons ha publicat El Punt recentment, el parc eòlic de Barbers ha quedat suspès de manera temporal:La
Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre (CUTE) va deixar damunt
de la taula el pla especial urbanístic del parc eòlic de Barbers, que
afecta els termes d'Ascó, Garcia i Móra d'Ebre. El director general
d'Urbanisme, Pere Solà, va recordar que es tracta de la reforma d'un
pla anterior i que les innovacions tecnològiques han permès reduir de
22 a 12 el nombre d'aerogeneradors a instal·lar.
Amb
tot, Solà va dir que han situat els molins a la carena, tot
separant-los també d'alguns espais naturals d'interès. Però un fet que
preocupa la CUTE és el traçat del vial que caldrà obrir per construir
el parc eòlic. Segons Solà, Urbanisme ha demanat a l'empresa que
s'ajuste al traçat de la carretera, que l'edifici de control s'integre
al paisatge i que minimitze els moviments de terres.
mamoros |
Educació |
dimarts, 1 de desembre de 2009 | 18:15h
M'acaben d'enviar aquest vídeo del programa basc Vaya semanita. És una paròdia, però amb el què ens trobem a vegades aneu a saber si algun dia acabaran així les coses...;-)
Feia molt temps que no em posava als fogons per a fer un coc ràpid (que és com li diem a la Ribera i Terra Alta almenys), però comença a venir de gust encara que no faci massa fred. Les companyes del país valencià em van dir que allà li dèien biscuit, i fins i tot coca mal feta (no és que m'agradi massa el nom), però es digui com es digui sempre queda molt bo. Si us animeu aquí teniu la recepta:
Sembla ahir que vaig començar i ja han passat 4 anys d'anar penjant articles. No sóc gaire regular, és cert, i per això m'he plantejat més d'un cop deixar-ho córrer i tancar el bloc (gràcies a l'Emigdi que em va convèncer del contrari), perquè per escriure s'ha de tenir, sobretot, temps de llegir, i d'això sempre en fa falta, però aporto el meu gra de sorra, com tothom i, a vegades, tinc comentaris sorprenents que em fan descobrir moltes altres coses i llavors penses que ha valgut la pena continuar, ni que sigui així, a empentes i rodolons... Hi ha un món per descobrir encara i alguns l'expliquen molt i molt bé i gràcies al bloc sempre es poden anar fent coneixences interessants. Gràcies pels vostres comentaris!
