Davant la mort de Fraga es normal que la dreta i els franquistes plorin la seva mort. El que ja no és tant normal es que dirigents del PSOE i de CiU com el mateix Duran Lleida s'omplin la boca d'elogis cap a la seva figura oblidant el seu passat franquista. Per mi aquest fet demostra que aquest dirigents són uns verdaders miserables.
Fraga a mort no únicament sense ser jutjat com a impulsor de penes de mort , de tortures , de repressió , d'assassinats.... si no que no ha estat capaç ni de demanar perdó per reparar el dolor de les víctimes i dels seus familiars .Tot al contrari al llarg de la seva vida mai s’ha penedit d’aquest fets si no que els ha justificat.
Aquest fets de no demanar perdó o no condemnar la dictadura franquista tal i com a fet Fraga i fa el Partit Popular seria incomprensible al resta d'Europa , com tambého es per països demòcrates que en ple segle XXI encara no s'hagi restaurat la memòria de totes les víctimes de la dictadura franquista.
Com diu la cançó de Lluís Llach en la cançó campanades de Mort d'homenatge als treballadors de Gasteiz assassinats per Fraga espero que i tots aquells que no han demanat perdó i no condemnat el franquisme " no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries".
Segons informacions de diferents mitjans de comunicació entre 14 i 16 persones han mort en l’atac de les tropes israelianes contra els vaixells amb ajut humanitari que pretenien arribar a Gaza .
L’ anomenada “Flotilla de la llibertat” amb de 800 persones pacifistes , amb diversos catalans a bord, portava material urgent de primera necessitat a Gaza davant el setge que pateix per part del Govern d’ Israel.
Indignació , impotència davant aquest fets d’un govern d’ Israel que demostra una vegada més els seus tics genocidis i assassins no únicament contra el poble de Palestina si no contra aquelles ONG’s i persones pacifistes.
Israel burla sistemàticament els acords de l’ONU. Cal sancionar d’una vegada per totes tantes violacions dels drets humans i del dret internacional del govern d’ Israel. Que es compleixin els acords i tractats internacionals.
Avui tots davant el consolat d’ Israela les 19 h. Avinguda Diagonal 474
La Casa Real ha demanat pagar les despeses extra de seguretat i protocol i de 'catering', relacionats amb l'estada del Rei en l'Hospital Clínic de Barcelona. Possiblement tindrem que estar agraïts aquestMonarca per fer aquest gest, però caldria recordar aquest vividor que les seves despeses com la Sanitat Pública la paguem els ciutadans amb el nostre esforç diari.
Els que mantenim amb els nostres impostos i sacrificis un sistema sanitari ,que durant els últims anys a millorat , ens agradaria també poder tindre els privilegis d’aquest rei que no ha passat ni per urgències, ni ha tingut que esperar per ser intervingut i que ha estat en una zona privada amb totes les seves comoditats.
Un rei que també s’hagués pogut estalviaroperar-se a Barcelona i fer-ho a Madrid ja que els catalans amb l’espoli fiscal que estem patint no estem per tirar coets amb més despeses.
Finalment un consell modest a ZP, enlloc de fer pagar la crisi als sectors més desfavorits amb mesures de supressió de xec nadó, congelació de les pensions i de retallades socials podria començar a retallar la despesa de la Casa Real i fer pagar la crisi aquells sectors que l’han provocat.
El món al reves Aquella esquerra comunista-socialista que va fer el pacte del silenci amb la dreta a la transició. La mateixa esquerra socialista i comunista que va reduir a la mínima expressió la llei de la memòria històrica . L'esquerra espanyola que s'amaga i que mira cap un altre lloc quan Garzón es condemnat per torures per la UE.Aquesta esquerra socialista que aplaudeix Garzón però perm.et que un franqusta rebi els honors a Palau per una medall donada per Pujol. Jo no defenso Garzón.
Us adjunto article publicat al diari el punt per el col·lecti de demandants del 92 al Tribunal d'Estrasburg; Prevaricació, franquisme i anifranquisme antifranquisme
El procés de depuració que bona part de la judicatura espanyola, i el mateix govern, estan executant sense pausa ens ha de fer pensar. Quan es cita a Garzón no hi veig de cap manera l’home providencial que alguns hi veien, un premi Nobel de la Pau, o com un home bo com ho era Vázquez Montalbán el va avalar per a tal guardó. I tampoc el messies que els partidaris de desenterrar i dignificar la memòria històrica han cregut trobar. A mi, Garzón em suggereix arbitrarietat, caprici i un ego excessiu que per no cabre no cap ni a la pròpia Audiència Nacional. Garzón em porta records del 1992, any olímpic, en el qual el superjutge va fer una ràtzia preventiva sobre l’independentisme català passant per sobre de qualsevol dels drets humans. És el mateix Garzón que il•legalitza ANV, entre d’altres, vinculant-la a la violència sense el més mínim rigor en la instrucció i en les proves. El procés inquisitorial contra Egunkaria és revelador de com s'estan portant les coses, de com ara el jutge De l’Olmo (company d'ofici de Garzón) va fer i desfer, sense manies, conculcant els drets humans dels professionals d’aquell mitjà, precintant el diari i liquidant-ne els bens, destruint l'únic diari que hi havia en euskera. Garzón també em porta a la memòria fets més recents com la cacera a Sierra Morena, en companyia de qui en aquell moment era el titular de Justícia, el ministre Bermejo, el ministre roig que havia de posar ferms a la dreta judicial però que va acabar el seus dies al Ministeri per caçar sense llicència. Al final, serà veritat allò que deia sovint a Madrid als diputats espanyols (més que res per provocar) que Espanya en realitat és “La escopeta nacional” més “ Los santos inocentes” dividit per dos? No m’agrada Baltasar Garzón i crec que és un mal jutge, terriblement frívol i narcisista. Però he d'admetre que el seu procés de crucifixió pública em produeix una sensació contradictòria. Per una banda m’inquieta; els que l’estan processant són pitjors que ell i constitueix una bona mostra per adonar-nos de en mans de qui estem. Caure a les urpes de la justícia espanyola és una de les coses més tremendes que et poden passar. La fi de l’Estatut a mans del TC n’és un bon exemple. Per per una altra banda, però, estic convençut que tot aquest procés farà obrir els ulls a una part de l’esquerra catalana que amb Espanya ben poca cosa hi tenim a fer. L’antifranquisme ha estat i encara és un element transversal a Catalunya, que implica a tothom tret del PP. A Espanya la cultura antifranquista va morir al llit amb Franco, tret d’una petita minoria que és la que ara es mobilitza. Hem de ser solidaris amb ells? Sens dubte, la causa dels demòcrates no té fronteres. Però quan veig representants de l’esquerra catalana que parlen de regeneració democràtica, de memòria històrica o pluralisme nacional, tinc la sensació que parlen d’un altre país i que tot plegat són excuses per no assumir el dret a decidir, el dret de Catalunya a fer el seu rumb, de forma clara i definitiva. Qui vol formar part d’un Estat en el qual la Falange pot iniciar una denuncia per portar a la picota un jutge? Qui vol formar part d’un Estat on l’esquerra majoritària, cas del PSOE emprant una llicència, es lliura ideològicament al franquisme del PP com hem vist amb la sentència fallida del TC i el discurs del magistrat Aragón? Qui vol formar part d’un Estat que nega ara allò que quan la dictadura encara era calenta al llit es reconeixia als catalans amb la boca petita? Mala peça al teler i mentre observem l’afer Garzón, el Banc d’Espanya, el govern espanyol, el PP (només cal mirar que afirma el nou guru de política econòmica popular, Luis de Guindos, sobre les caixes catalanes) i la Banca han posat proa al sistema de caixes català via FROB. Aquest és el tema, no pas la misèria democràtica espanyola que crec que és irreparable i que patim a dosis malaltisses
El 19 de maig de 2007 va tenir lloc a Barcelona una manifestació pel dret a l’habitatge
en la qual els Mossos van tenir una actitud molt agressiva. En aquella marxa la manifestació va ser envoltada completament pels Mossos i varies persones van notar burxades en diferents parts del cos. Posteriorment es va saber que diversos mossos havien rebut ordres polítiques d’utilitzar un arma no reglamentària, el kubotan, que és un espècie de punxo. Recordo també com aquell dia diverses persones dels col·lectius convocant van trucar-me per explicar-me que tot i haver desconvocat la manifestació per el desmesurat dispositiu, van estar rodejats per part de les forces de seguretat diverses hores sense poder abandonar el lloc.
No es tracta ara de parlar de la dolenta gestió de Joan Saura en el Departament
d’ Interior. Una gestió que únicament ha assolit desprestigiar als Mossos i criminalitzar al vell estil stalinista a tots aquells col·lectius socials i ecologistes . Aquest tema com la nul·la aportació de la seva formació al govern de la Generalitat el deixarem per més endavant.
LA REVOLUCIÓ VERDA PER UNA NOVA CULTURA ENERGÈTICA 10 HORES. AULA 0.3
Anna Rosa Martínez, portaveu de Greenpeace. Ramon Arribas, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya. Daniel Gómez, president d'AEREN (Associació per a l'Estudi dels Recursos Energètics).
Modera Quim Sangrà, president de la Comissió Sectorial de Medi Ambient d'Esquerra.
Organitzen: Fundació Josep Irla, Associació Els Verds-Esquerra Ecologista i AEREN CRISI DE LA DEMOCRÀCIA I DEFENSA DE LA POLÍTICA 18 HORES. AULA 0.1
Presenta i modera Aureli Argemí, president del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions). Conferència: Crisi de la democràcia, a càrrec de Marc Martí, politòleg i investigador de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UB. Taula rodona: Defensa de la Política. David Minoves, secretari de Moviments Socials i Immigració d'Esquerra. Gemma Calvet, jurista. Jordi Serrano, rector de la UPEC (Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya).
Organitzen: Fundació Josep Irla, CIEMEN, IGOP i UPEC
Aquest cap de setmana és realitza la segona edició del Fòrum Social català amb la participació de múltiples persones, entitats i col·lectius que treballant per combatre la crisi, canviar el sistema i fer possible un món just, solidari, no violent i respectuós amb el medi ambient i els seus pobles.
D’ençà de la primera edició del 2008 hem pogut veure com la crisi global té efectes devastadors a nivell mundial . Una crisi econòmica que agreuja l’encariment de la vida, la destrucció de llocs de treball, les desigualtats socials i la negació dels drets dels pobles i les persones.
Pensar globalment actual localment ha és el repte d’aquest espai de trobada de diferents entitats veïnals, sindicals, juvenils, independentistes, ecologistes ... amb l’objectiu de teixir complicitats, crear sinergies i fer sentir les alternatives a una crisi que han creat els poderosos.
Una Catalunya lliure sense pobresa, sense exclusions, amb igualtat de drets i deures i respectuosa amb el seu medi natural es l’objectiu comú de les diferents lluites dels moviments socials per avançar en la construcció d’un altre món possible
El Secretari de Moviments Socials i Immigració David Minoves i el president de la Sectorial de Moviments Socials d'Esquerra Toni Garcia han participat a la concentració a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona per la retirada de les tropes espanyoles de l'Afganistan convocada per la plataforma pacifista Aturem la Guerra.
En el transcurs de la concentració, David Minoves ha manifestat que "el govern espanyol ha de fixar un calendari de retirada de les tropes de l'Afganistan", " A data d'avui, la població civil afganesa viu la presència militar com una mostra d'ocupació i no com una garantia de pau."
Els indicadors socials bàsics a l'Afganistan no han millorat, i la població segueix morint per les mateixes causes evitables que abans. Cal recordar que avui 92 de cada 100 euros de la contribució espanyola a l'Afganistan són de despesa militar, i dels 7 restants, la major part són per recolzar activitats militars. Per contra, l'Estat espanyol no ha dedicat res a programes de desarmament, desmobilització i reintegració de combatents i només ha proporcionat el 0,68% dels fons totals per a desminatge. Pel que fa a les crisis humanitàries, tampoc ha portat cap euro a les crides urgents per a l'Afganistan. De fet, més del 50% de l'activitat militar espanyola a l'exterior està centrada a l'Afganistan, mentre que només hi dedica el 0,5% de la seva ajuda oficial al desenvolupament. SEGUEIX
Esquerra ha manifestat el seu suport a a concentració impulsada per més de 60 entitats veïnals,sindicals, cíviques i ciutadans contra la corrupció, la impunitat, i en defensa del bé públic que s’ha realitzat aquesta tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona. El Secretari de Moviments Socials i Immigració d'Esquerra, David Minoves, i el president de la sectorial de Moviments Socials, Toni Garcia, han participat de la concentració.
El Secretari de Moviments Socials i Immigració d'Esquerra, David Minoves, ha afirmat que 'compartim amb la societat catalana el neguit davant els gravíssims casos de corrupció del cas Millet i cas Pretoria'. 'Cal depurar responsabilitats fins a les últimes conseqüències, i la crisi immobiliària ens dona una oportunitat per posar les coses a lloc i fer totes les reformes que calguin per actuar contra la corrupció de manera més eficient' afirma Minoves, qui ha instat a la societat a 'denunciar a qui s'oposi a les reformes'.
Minoves ha recordat que 'Esquerra ha estat pionera -davant la passivitat de PSOE, PP i CiU- en l’aprovació de mesures per combatre la corrupció i de fiscalitzar els comptes dels partits polítics així com de fer possible el naixement de l’Oficina Antifrau de Catalunya que alguns partits consideraven que era innecessària'.
En aquest mateix sentit David Minoves ha manifestat que Esquerra vol arribar fins al final i per això no ens trobaran amb aquells que volen promoure un pacte de silenci i passar full per tapar-se les vergonyes. 'Nosaltres no mirarem cap una altres banda i no tolerarem cap espai d’impunitat. Qui la fa la paga', ha sentenciat el dirigent independentista.
Finalment Minoves ha manifestat que 'la política es necessària i hem de frenar el populisme demagògic'. Una delegació d’Esquerra té previst reunir-se durant els propers dies amb una representació de la plataforma que han convocat la concentració contra la corrupció.
El Secretari de Moviments Socials i Immigració David Minoves i el president de la Sectorial de Moviments Socials d'Esquerra Toni Garcia han participat a la concentració a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona per la retirada de les tropes espanyoles de l'Afganistan convocada per la plataforma pacifista Aturem la Guerra. 
