Un article recomenat de Toni Soler: el "Reset de les Esquerres". El podeu veure en el PDF adjunt aquest post.
  |  |
Twitter: @antonigarcia
|
 El 22 de novembre de 2011 el grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya va presentar una Proposta de resolució per iniciar les gestions de l’ampliació de la ZEPA (acrònim castellà que vol dir Zona de protecció especial per als ocells) del Delta del Llobregat, i que en aquest moments s’està tramitant al Parlament de Catalunya. En recolzament a aquesta proposta, DEPANA ha enviat un informe científic que dona arguments ornitològics i determina les àrees i les espècies d’ocells que, en aplicació de les directives europees, tenen que ser incloses dintre de la ZEPA del Delta del Llobregat. Aquesta demanda neix de la revisió de l’IBA (acrònim anglès que significa Àrees Importants per les Aus) Nº140 del Baix Llobregat, feta el 2011. Les IBA (Important Bird Areas) són un inventari que elabora SEO/BirdLife al territori espanyol per identificar, sota criteris científics estandarditzats a nivell internacional, les zones amb més valor ornitològic. Mitjançant informes tècnics i dades científiques recents, SEO/BirdLife va creure convenient incrementar un 60% de la superfície respecte a l’anterior delimitació de la IBA. Això representa que les 950 hectàrees protegides (Reserves Naturals i ZEPAs) tan sols cobreixen un 28% de les actuals 3500 hectàrees de la nova delimitació, posant de manifest la insuficiència dels espais protegits per cobrir les necessitats de la avifauna deltaica i complir amb els objectius de conservació que exigeix la Unió Europea als estats membres. S'ha de recordar que la anterior delimitació de la IBA del Delta del Llobregat (1992 i revisada el 1998) contava amb una superfície de 2200 hectàrees. La gran diferencia entre la delimitació de les zones protegides i de les que tindrien que està protegides posen de manifest la necessitat de incloure noves àrees, donat que la avifauna deltaica no troba suficient espai vital als terrenys protegits i busca d’altres per invernar, nidificar o durant la migració. Entre aquestes àrees destaquen la nova desembocadura del riu, on, al 2011, han nidificat 380 gavines corses a l’illa del Molí de Ca l'Arana, la platja de Ca l’Arana, el Parc Agrari, el riu Llobregat entre el Prat i Molins de Rei, el Riu Vell o les pinedes de Gavà, entre altres. Aquests espais alberguen espècies d'aus protegides de l’Annex I de la Directiva Aus com el martinet menut, la polla blava, el cames llargues, la perdiu de mar, el xatrac menut, la gavina corsa, la terrerola, el trobat, etc. Aquest informe ha sigut presentant per Depana a les autoritats competents per substanciar la demanda d’una adequació de les zones protegides (Reserves Naturals i ZEPA) a les noves necessitats d’aquestes especies.  Ahir les direccions d'Esquerra i ICV van acordar aprofundir en els punts de consens i bastir estratègies conjuntes en temes tant importants com són l'assoliment del concert econòmic, donar a conèixer les alternatives a les retallades que pateixen les classes populars i mitjanes i fer efectiu el dret de decidir a través de la llei de Consultes. Més enllà de les diferències estratègiques entre ambdues formacions existeixen grans coincidències programàtiques.
Seria positiu que en el futur aquest espais comuns de treball es materialitzessin també en formules electorals per superar a un PSC feble en polítiques socials i nacionals i amb una dependència total de Madrid. Com deia en l'anterior blocada (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/212906 ) , es necessari crear ponts i sinergies per fer possible un front comú d'esquerres i independentista de cara a les eleccions catalanes del 2014.  L'absolució de Camps demostra una vegada més que la justícia espanyola s’està podrint. Durant el judici ha quedat provat amb les escoltes telefòniques i la documentació recollida en el sumari que Camps va rebre regals de la trama mafiosa Gurtel . Evidències clares, proves clares però possiblement un jurat popular condicionat per les conseqüències que podria patir si condemnessin a tot un poderós ex president Camps rei dels “pelotazos” urbanístics. El País València és l'iceberg de la corrupció del PP. Un PP que com a bon nucli mafiós utilitza les institucions per comprar voluntats, crear xarxes clientelars , promoure “pelotazos” i utilitzar les institucions públiques al servei del partit i no del país. Amics i amigues aquesta es la justícia espanyola,la que perdona corruptes.
Això es Espanya i la seva justícia , la de Camps que no ha fer res mal fet, la de Pepe que no va trepitjar Messi, la de Millet que roba però gaudeix de llibertat, la de la familia Reial corrupte i la que creu que la terra encara es plana. Si us plau jo vull marxa d'Espanya!  Un manual de protecció de les radiacions, tant pels professionals exposats com per tothom. Un llibre de divulgació científica sense embuts ni enganyifes.
Les lliçons de la catàstrofe nuclear de Fukushima són la repetició del què ja sabem i el que un potent motor de l'amnèsia intenta amagar i oblidar: el poder nuclear, exponent màxim del fonamentalisme tecnològic i l'integrisme cientifista. Si la catàstrofe de Txernòbil (1986) va ser una metàfora del final del totalitarisme del segle XX i de que el risc en el món contemporani no té fronteres, ara Fukushima és una metàfora del nou totalitarisme de la indiferència i la resignació. El que pretén aquest llibre és repassar els temes claus del debat. Preguntes i respostes clares, sense embuts, amb tots els ets i uts. Un llibre de la col·lecció Producció Neta de Pol·len edicions que inclou els gèneres periodístics d'identificació i resposta dels tòpics més usuals, les enganyifes més corrents, un glossari, la bibliografia bàsica... Escrit i coordinat per Jordi Bigues, dissenyat per Manuel Reyes amb articles i el suport d'Ulrich Beck, Jaume Morron, Eduard Rodríguez Farré, entre d'altres. La infografia no simplifica la informació, sinó que pretén fer-la visible, accessible i atractiva. Els diagrames presenten tots els ingredients amb mapes, taules i gràfics, des dels reactors nuclears fins els residus radioactius, la propulsió de satèl·lits nuclears i les radiacions mèdiques d'exploració i medicina nuclear. Un món complex explicat de manera planera, no complicada i comprensible per tothom. Aquest era el repte que afrontava l'equip d'ecodisseny de El Tinter. 128 pàgines a tot color.  Aquesta setmana visita Barcelona una amplia delegació de l'Acord de Gernika, l'històric acord per a un escenari de pau i solucions democràtiques per al País Basc, subscrit per l'antiga Batasuna, EA, Aralar, Alternativa, LAB, Bilgune Feminista entre d'altres agents independentistes i d'esquerres d'Euskal Herria. Salvant les distancies i el context polític d'Euskal Herria , em pregunto perquè no es possible a casa nostre promoure un marc d'unitat d'acció entre totes les sensibilitats socials, polítiques i sindicals que treballem per la independència i la justícia social. Vivim en un context de crisi econòmica sense precedents. L'atur afecta el 20% de la nostra societat, un de cada cinc catalans viu sota el llindar de la pobresa, les administracions del nostre país viuen en una situació d'asfíxia econòmica i patim un espoli fiscal per part de l'Estat Espanyol que ens sostreu gairebé el 10% (PIB) de la riquesa que generem. Un context econòmic que s'agreuja encara més amb la feblesa de defensa dels interessos nacionals del President Mas que ha optat per promoure polítiques neoliberals conjuntament amb el Partit Popular. Retallades socials i laborals, desmantellament del feble estat del benestar i una política fiscal que fa pagar la crisi als sectors més febles de la nostra societat eximint de tota responsabilitat a les classes altes i lobbys financers són el pa de cada dia. Davant aquest escenari de retallades socials i nacionals és més necessari que mai començar a treballar per un acord pel canvi social i polític entre totes les forces d'esquerres i independentistes. Un acord que hauria d'incloure també una marca electoral per a les properes eleccions catalanes, amb un consens programàtic i d’acció política per avançar cap a la sobirania nacional i social. Aquesta nova formula no tindria com objectiu diluir les diferents opcions, ni tampoc que les diferents sensibilitats perdessin la seva identitat, tot al contrari l'objectiu és crear noves sinergies que sumin i multipliquin per ser una alternativa solida al model neoliberal de CiU i a la l'esquerra sucursalista del PSC. Buscar punts comuns de treball, crear complicitats, canviar de maneres de fer i superar el tacticisme de mirada curta a la mirada estratègica sobre el país són algunes de les pautes per poder fer avançar aquest bloc d'Esquerres i Independentista entre ERC, les CUP ,ICV, l'intersindical-csc , independents i sectors vinculats a la defensa del territori, la llengua, el cooperativisme, la petita i mitjana empresa.... Tot un repte. Ho fem possible? Ho intentem?. Som-hi!  Davant la mort de Fraga es normal que la dreta i els franquistes plorin la seva mort. El que ja no és tant normal es que dirigents del PSOE i de CiU com el mateix Duran Lleida s'omplin la boca d'elogis cap a la seva figura oblidant el seu passat franquista. Per mi aquest fet demostra que aquest dirigents són uns verdaders miserables. Fraga a mort no únicament sense ser jutjat com a impulsor de penes de mort , de tortures , de repressió , d'assassinats.... si no que no ha estat capaç ni de demanar perdó per reparar el dolor de les víctimes i dels seus familiars .Tot al contrari al llarg de la seva vida mai s’ha penedit d’aquest fets si no que els ha justificat. Aquest fets de no demanar perdó o no condemnar la dictadura franquista tal i com a fet Fraga i fa el Partit Popular seria incomprensible al resta d'Europa , com també ho es per països demòcrates que en ple segle XXI encara no s'hagi restaurat la memòria de totes les víctimes de la dictadura franquista. Com diu la cançó de Lluís Llach en la cançó campanades de Mort d'homenatge als treballadors de Gasteiz assassinats per Fraga espero que i tots aquells que no han demanat perdó i no condemnat el franquisme " no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries".
antonigarcia |
dijous, 12 de gener de 2012 | 10:32h
UN ESPAI, DOS OBJECTIUS, TRES OPCIONS I QUATRE PUNTSUn espai, això és el que històricament, almenys en els darrers cent anys, ha representat l'esquerra nacional.D'ençà especialment els inicis del segle XX, al Principat ningú pot negar que l'esquerra independentista, federalista, republicana, tan a nivell sociològic com polític, al nostre país han format part d'un mateix espai. En la fundació d'ERC hi trobarem independentistes insurreccionals així com grups i membres provinents de l'esquerra més clàssica d'arrel marxista. En la mateixa fundació del PSUC, hi trobarem ingredients molt similars. Com a exemple, tan la USC com Estat Català, estaran present d'alguna manera en la gènesi de les dues formacions. Les circumstàncies històriques, els canvis socials i demogràfics, han anat modelant, fracturant o fent evolucionar, el que no deixa de ser un únic espai, que es compartit, amb uns vasos comunicants que vistos en perspectiva històrica, són immensos. En definitiva, un espai, que des de el SXIX, l'alimenten bàsicament les classes populars catalanes, canviants, complexes i dinàmiques com el país mateix si voleu, però les classes populars. Dos objectius, perquè si el país té un mite de veritat no és ta Jaume I com el de la llibertat. El del país i el de les persones. I pel catalanisme, que no és res més que l'expressió política de la catalanitat, aquest binomi ha estat allò que l'ha articulat i donat sentit. La llibertat del país per garantir el de les persones o el de fer persones lliures per garantir la llibertat del país. Independència i socialisme, autodeterminació i justícia social, llibertat nacional i societat d'oportunitats, tan se val és un so espai que cerca sempre uns mateixos objectius troncals, al servei del país i la seva gent. Tres opcions, són les que els esdeveniments i la torturada història del país, han volgut que siguin avui les que representin aquest espai. Un espai representa millor que ningú, la lluita, els anhels i el patiment del nostre poble els darrers segle. L'esquerra independentista, l'independentisme socialdemòcrata, el sobiranistes progressista, el republicanisme liberal, llibertaris auto centrats, l'esquerra auto-determinista o el federalisme con-federalista eco-socialista. Tots aquests matisos, tradicions i sensibilitats, avui es trasvessen, es comuniquen, dialoguen o s'enfronten, bàsicament a través de tres opcions. Potser ells no ho saben, però la CUP, ERC I ICV-EUIA, són els agradi o no els agradi, tot i les diferències. Un sol espai, per història, per extracció, per imaginari. I que en un país normal, aquest espai, probablement tindria una sola expressió política i no pas tres opcions. Quatre punts bàsics, quatre propostes polítiques compartides i centrals, el mínim denominador comú. Amb això hauria de ser suficient perquè aquestes tres opcionspolítiques pugessin treballar en un futur immediat en un projecte de mínims que es concretés en una marca electoral compartida. Per treballar per aquests dos objectiuscompartits i per fidelitat i coherència a un país, a un espai i a un futur que també és compartit. Segur que molts pensaran que no cal insistir. Que la història demostra que és més titànic unir a L'independentisme que aconseguir la independència o fer la revolució que posar d'acord als que la volen. Pot semblar un desig naïf. Però senyors el patí no està per anar fent el "capullo". Per anar somniant en gran però pensant i actuant en petit. Perquè el que és naïf, petit, escarransit, egoista i insolidari i deslleial amb els propis idearis. És la mateixa situació actual de fragmentació on la impostura i el discurs estètic, purista i autocomplaent no deixen veure el bosc de la gravetat en la que com a país i societat ens trobem. Si aquest espai aconsegueix esser generós i tenir alçada de mires amb ell mateix i amb els seus. Això el portarà indiscutiblement a ser un motor del canvi, de la transformació i la llibertat del país. I a entendre que si volem avenços socials( o no retrocessos), ara i avui en el context que ens trobem, passen més que mai per poder fer primer un avenç nacional estructural. I perquè això sigui possible, es a dir perquè la calculadora sumi. Caldrà assumir que, quan abans millor, també ens haurem d'entendre o en pitjor dels casos condicionar aquells avui sumen, però encara dubten. Ells sols no ho faran mai i nosaltres sols difícilment podrem. http://novaesquerraindependentista.blogspot.com/2012/01/un-espai-dos-objectius-tres-opcions-i.html http://in.directe.cat/jordi-fexas  Aquest dies es podrà visitar al moll del Maremàgnum de Barcelona l'emblemàtic vaixell de Greenpeace el Rainbow Warrior. Aquest nou Rainbow Warrior ( el tercer) , realitzat per donacions voluntàries substitueix al Rainbow II, i continua l'esperit de la primer vaixell de Greenpeace que l'any 1985 va patir un tràgic atac de l'exercit francès en aigües de Nova Zelanda. El desglaç dels Pols, les accions contra la caça de balenes o contra l'abocament de residus nuclears han estat algunes de les accions que ha dut a terme aquest vaixell que durant els seus 40 anys d'història a denunciat i promogut la conscienciació de la població mundial envers les agressions ambientals. Si l'any 1971 no s'hagués creat aquesta organització independent políticament i econòmicament possiblement s'haurà de fundar. La petjada de Greenpeace ha estat vital per l'ecologisme com també ho ha estat per els Països Catalans el naixement l'any 1973 del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) l'any 1973 o la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) l'any 1976. A nivell internacional Greenpeace ha estat un referent com ho ha estat a Catalunya organitzacions com DEPANA i organitzacions independentistes d'Esquerra, que van promoure a la dècada dels 80 la necessitat de defensa el medi ambient en un moment on ser ecologista no estava de moda. Avui el treball de Greenpeace i del moviment ecologista Català continua vigent més que mai per superar aquesta crisi ecològica i ambiental. Som-hi!  La cimera de Durban (COP17) no ha fet els deures i ha estat incapaç de trobar un substitut efectiu al Protocol de kyoto, que expira a finals del 2012. Com sol passar en aquestes conferències internacionals es trasllada el problema al futur enlloc de bucar solucions en el present. El tímid acord a que han arribat els més de 190 països participants remarca que cal buscar un acord global a l'any 2015 que fixi els límits d'emissions de CO2 . Aquest acords que es prenguin el 2015 entrarien en vigor el 2020 si no es modifica en posteriors cimeres. Aquest feble acord, per dir-ho d'alguna manera, es un greu acte d'irresponsabilitat que fa que els perdedors siguem els habitants del planeta ,que observem com dia darrera dia el canvi climàtic es ja una realitat a nombroses parts del nostre planeta . Els països que provoquen la majoria de les emissions de CO2 com son Estats Units, La Xina, Canada o la Índia s'han resistit a compromisos tangibles i efectius. Aquesta resistència ens porta a un carreró de difícil sortida ja que si des dels organismes internacionals no es pot desenvolupar un protocol amb força legal aplicable a totes les parts difícilment podrem reduir les emissions i promoure un canvi de model energètic i social per reduir els efectes del canvi climàtic. En temps de crisi la revolució verda és una necessitat més que una oportunitat. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosA. ENTITATS ECOLOGISTES
B. PAÏSOS CATALANS
C. MOVIMENTS SOCIALS
D. WEBS I BLOCS AMIGUES
E. ENLLAÇOS POLÍTICS
F. ENLLAÇOS HOSPITALET
G. LA MEVA MúSICA
H. MITJANS DE COMUNICACIÓ
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|