No tinc inconvenient en reconèixer en mi una certa simpatia per les conteses electorals. No crec que siguen cap revolució, ni cap salvació, però almenys sempre està la possibilitat de deixar constància de la mala hòstia continguda, d’hores i hores d’informatius borbònics i pensament degudament consensuat al que ens té acostumats aquesta existència.

En aquetes eleccions però, ho veia tot bastant gris, els partits reformistes en els que abans havia confiat tapant-me el nas, em sembla que ja no donen per a més. L’estratègia a tots els nivells de partits com ERC, Bloc o IU ha arribat un atzucac difícil de superar. La gestió de petites parcel·les de poder, en ajuntaments o parlaments autonòmics no ha donat massa exemples que evidencien que una altra política és possible. Ans al contrari, sembla que allò més important és aferrar-se als càrrecs, encara que es transpassen totes les línies roges que li vas marcar al teu aliat post-electoral...
(continua)

 

El Tribunal Constutucional va desfer a última hora d'ahir el pas donat pel Suprem en relació a la il·legalització de la candidatura Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles que finalment estarà present a les eleccions del pròxim 7 de juny. Sembla que la solidaritat que en pocs dies va aconseguir aquesta llista, unida a la mala imatge que donaria el Regne d'Espanya a Europa poden ser els detonants d'aquest canvi sobtat. Me n'alegre profundament d'haver-me equivocat en les meues prediccions.

Hi han possibilitats que aquesta candidatura sobrepasse els 250.000 vots i tindre un veu diferent a Europa que almenys pose en evidència els esbirros del poder. Una xicoteta victòria per la que encara s'haurà de treballar.

Que comence la campanya doncs:

Ja està, una altra bot més en el camí cap a l'abisme. El tribunal suprem a instàncies del govern del PSOE il·legalitza la candidatura Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles. La candidatura formada per gent provinent de l'esquerra combativa de tot l'estat no ha pogut passar el test de puresa que demana el Sant Ofici i no podrà concorrer les eleccions europees. Independentistes, sindicalistes, estudiants contra Bolonya, ex-mebres del PCE i rojos de diferent pelatge que s'han unit per dur una veu diferent i anticapitalista a Brusseles.

A una candidatura com aquesta ja se li pressuposa la criminalització i el silenci mediàtic, però el pas a la il·legalització és un simptoma clar  que la crisi està posant nerviosa a la classe dominant, i abans que donar respostes al malestar de la gent del carrer prefereixen tirar pel dret i endurir la situació política enfilant en caiguda lliure el camí cap al passat.

Són de la ETA! bramen pels racons l'ABC i la resta de mitjans del movimiento, són de la ETA! brama Rubalcalba i la resta de "socialistes obrers" que pacten amb el PP a Euskal Herria. I tota l'Espanya eterna brama la consigna mediàtica i no cal pensar més.
(continua...)

El Pi i la gent de Ràdio Pego em demanen que els ajude a difundir la promo del concert que faran el 25 d'abril a Pego. Aquest dia hi haurà a més mani a València per les llibertats nacionals.

Baix teniu la info que m'han pasat del concert de Pego. La veritat és que pinta molt  bé, són ja unes quants concerts que està muntant periodicament la gent de Ràdio Pego i que estan portant al poble propostes interessants i donant suport a la gent de la comarca. Aquest cop ho coorganitzen junt a la gent dels Albardins, la filà cristiana que tindrà la Capitania d'enguany.

 Sembla que va adiquirint una certa normalitat això de que  es tornen a fer concerts al poble, moltes voltes de la mà de diverses associacions (moros i cristians, falles, associacions de dones) que li estan donant una certa aparença de normalitat als concerts i també a la música en valencià, en un poble que de vegades ens ha semblat,i ens sembla tan gris i tan trist.A vore si la gent respon i la cosa no para.

Nosaltres eixe dia estarem assaonant per Martorell. Si esteu per la zona, vos  anime a vindre, amb els Calipso, serà una gran nit.


Trenqueu-li l'ou de la mona al front del que més ràbia li tingueu.


A passar-ho bé

La pel·lícula ja us la sabeu tots, uns joves estudiants armats amb llibres protesten contra els plans de privatització de les universitats que suposa el Pla Bolonya i els Mossos enviats pel tripartit carreguen rabiosament contra ells deixant diversos ferits, tant entre els estudiants com entre la premsa i la gent que hi passava.

No em sorprén massa el que ha passat, mai m’he cregut la milonga de què la policia està per protegir-nos, però si que m’he indignat i molt.

Ara fa 10 anys vaig participar en un tancament a la Facultat d’Història de la Universitat de València en solidaritat amb els estudiants de l’Autònoma que havien estat apallissats per la Policia Nacional Espanyola amb motiu d’una protesta per la presència d’Aznar al campus. I que voleu que vos diga, estic molt més enrabiat i perplex ara que fa 10 anys.

(continua...)

 

Des del col·letiu en defensa del territori Arrels de Pego vam presentar el passat divendres a l'ajuntament les nostres al.legacions  per oposar-nos a l'ampliació de la pedrera de Penyalba, fet que suposaria la pràctica desaparició de la muntanya. Les principals raons per les que ens oposem al pla son les següents:

- L'empresa Arenas Forna S.L. ha presentat el pla d'ampliació com un pla de millora del paisatge, i esborrant amb fotoshop la part vertical que hi ha ara mateix diuen que el paisatge millorara per què ja no es vora cap part blanca. Cal tindre en compte que això suposa eliminar pràcticament tota la muntanya, i que els teòrics benficis en el paisatge que pregonen no es veuirien reflectits en cap cas abans de  20 anys. Havent de suportar durant tot aquest temps les molèsties que se'n deriven d'un projecte d'aquestes caràcterístiques.
(continua)

De tot el show que s'ha muntat amb això del Wyoming, la becària i els fatxes d'intereconomia el que més m'ha cridat l'atenció ha estat sens dubte l'entrada en escena d'una tal Asociación de la Prensa Madrileña. El seu president, un ànima del nostre senyor que respon al nom de Fernando González Urbaneja clama per la integritat de la professió periodística i diu que el que han fet els xics de l'Intermedio "Revela un desprecio y una enorme ignorancia de las reglas de este oficio", I per a reblar el clau encara més afegeix "no se puede engañar a la gente";  Olé ese arte español! que toquen les campanes, tabals i dolçaines perquè estem davant d'un nou fenòmen de la comunicació.

Em fa gràcia el Fernando en qüestió perquè si per alguna cosa d'aquelles estranyes que passen en la vida, realment s'estiguera creient allò que diu, estaríem davant d'un transtorn psicològic greu, una patologia semblant a la que patien els protagonistes d'Underground que es pensaven que continuaven en guerra 25 anys després de signat l'armistici.  Fernando Gonzàlez Urbaneja continuaria  disparant des de la seua trinxera per defensar l'ètica en el periosdisme quan és una guerra que fa molts anys es va acabar, i no per què s'haja acabat l'ètica sinó per què com tot el món sap ja no hi han periodistes.
(continua)

Si heu anat llegint els meus articles supose que haureu notat que sóc el que ara se’n diu un friki per a certes coses que afecten a la política del meu país. En un article anterior vaig criticar des d’un vessant social la declaració “Per un compromís polític valencianista” que advocava per un referent polític valencianista per damunt de símbols i ideologies. Quan em vaig assabentar que el Bloc havia tret una ponència política i estratègica, em va picar la curiositat, el segon capítol de la tramoia ens arribava poc abans de festes i prometia litres de viscositat morbosa sobretot pel que fa al tema de les banderetes i el nom del país, que és un tema pel qual els valencians sentim tanta fascinació com pels coets o la cassalla.

Com a bon friki que sóc, em vaig devorar tota la ponència en una vesprada, organització, estatuts, declaració política i estratègia. I la veritat és que sense arribar a defraudar-me del tot si que m’ha sorprés una mica. Pensava que em trobaria amb un remake de l’anterior declaració, però els guionistes sembla que tenien reservades algunes novetats amb les que l’espectador no havia comptat...

(continua)

 

Si encara no heu vist aquest video us el recomane. És una bona eina per fer veure a la gent quina és la veritable cara dels mass-media. La història de dos idiotes al servei del sistema que van de caçadors i són caçats a les primeres de canvi. Pa'l Pullitzer xe!

Penjeu-lo al vostre web o envieu-lo als vostres contactes.  Està  bé que estes coses circulen com l'aire fresc.

Salutacions als companys antifes de Madrid.

Vara al Gran Germà caiga qui caiga!



Alarma Social ¿Como se crea? Part 1



Alarma Social ¿Como se crea? Part 2




Enllaç Youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=2M0HSGr7Iuc
http://www.youtube.com/watch?v=vzuPoRxkYoc

Enllaç a Google video:
http://video.google.es/videoplay?docid=8038797860672716245&hl=es

+ Info
http://www.nodo50.org/antifa/
http://www.la-plataforma.net

El terrorisme d'estat d'Israel aposta de nou per un món en guerra.

Enmig del caos i la confusió un jove palestí fa el símbol de la victòria mentre se l'enduen cap a l'hospital.

Res de nou. Els fills de la terra preparen la resposta.

Via internet tinc coneixement d'un sopar celebrat fa uns dies a València on un centenar de persones provinents de diferents vessants del “valencianisme” commemoraven la Declaració Valencianista de 1918, partida de naixement del valencianisme polític. L'acte va ser organitzat per l'Associació Cívica Valencianista Tirant Lo Blanc.

 

Els assistents al sopar, no queda clar si tots o no, van signar un manifest “Per un compromís polític valencianista” en el que advoquen per la creació d'un referent polític unitari per a tot el valencianisme “que supere les diferències ideolòquiques i simbòliques”. Entre els signats hi ha gent com Hector Villalba i Lorena Ferrandis (ex-Unió valenciana), Pepa Chesa (Bloc) i Diego Gómez (Escola Valenciana), a més d'altres personatges habituals d'aquest tipus de saraos.

(continua)

 

Feia molt de temps que tenia en ment escriure un article sobre Canal Nou, per què si bé és cert que és un tema sobre el que ja s'han vessat litres i litres de tinta, també és cert que la malaltia continua i que la sensació de fàstic que tinc en posar l'esmentada cadena augmenta dia a dia.

 

D'alguna manera els cabrons aconsegueixen que vegem el nostre país reflectit en els minuts que dura l'informatiu, clar que alguns sabem que això no és el país real, que als valencians i valencianes ens passen moltes més coses de les que ells volen que tinguem en compte. Però clar, la tele té una màgia i una autoritat moral innegable i definitiva per als analfabets i per als curts de mollera i esperit i més si només hi ha un canal sense cap competència. Posa't a discutir amb qualsevol oligofrènic sobre les causes de la crisi econòmica i automàticament, la culpa per a Zapatero, els ecologistes o els catalans.

 

De tota manera no és això el que més em preocupa, que la massa és deixe alienar és bastant normal i evidentment els alienadors fan la seua faena ara, igual que la feien quant a Franco o al segle XIX. Sempre hi hauran volantiners i prostitutes al sevei del poder, però i l'oposició? On és l'avantguarda revolucionària que hauria de guiar les masses cap al Palau d'Hivern per penjar al Tzar i guillotinar la Reina de França? On són totes aquelles generacions de progres que van lluir tipet corrent davant dels grisos o que corrien als anys 80 i 90 per dins de les institucions universitàries com peixos (o taurons) en l'aigua?

 

De les últimes coses que vaig saber d'ells, és que van fer un compromís per a presentar-se a les eleccions i va ser un desastre. Després vaig saber que van acabar a hòsties per què tenien dos candidats tan bons per al Consell d'Administració de RTVV que van lluitar cos a cos a vore qui guanyava, no recorde qui va guanyar. Però sí recorde que vaig pensar que amb l'ensalada d'hòsties que s'estan pegant entre ells, quan arribe l'hora de mesurar forces amb els cabots del PP llavors veurem un gran espectacle, els ciments de Canal 9 trauran fum i el nostre representant al consell d'administració de tan inefable cadena eixirà de cada reunió esposat pels segurates ple d'hematomes per la defensa numantina que s'haurà fet de la llibertat d'expressió, de la valencianitat i del bon gust televisiu. Res d'això va passar, el sou a la butxaca i prou de radicalismes i violències.

 

Algú va dir llavors que és que no és pot confiar en els polítics, que només el poble salva el poble i vaig seure a esperar que passara alguna cosa. I no va passar res, i van vindre unes altres eleccions i la gent pensava que votant s'arreglarien les coses i van votar al candidat de la Sexta que era més simpàtic que el de Canal 9 i van tornar a enganxar el cervell al futbol que és la gran revolució actual.

 

I arriba un altre dia i pose Canal 9 i el fetge em pega punxades i pense que no tenim sang, que som unes ties Maries vingudes a menys. Sempre he pensat que el gran problema dels fusterians i post-fusterians no era ser massa catalanistes o massa poquet. El nostre problema és que en algun punt de la història ens vam pensar que erem millor que la resta i que no calia xafar el carrer, que els crits i la confrontació són per a gent ordinària i no per a nosaltres.

 

Cada dia el Notícies 9 fa tres o quatre connexions en directe i estan al teu barri, al teu supermercat o al pas de vianants per on passes cada matí. Per rebentar-los la notícia només cal veure el sumari, i si són aprop de ta casa acostar-te amb un bon grapat de fem d'haca, o amb un cd dels Pavesos a tota castanya dalt del cotxe. Pots escopir-los a la cara, saludar la mare de Lluís Motes o posar-te a cantar la Internacional; allò important és tocar els nassos. I tenint en compte que ni manifestacions, ni pegatines, ni diputats a les corts aprofiten absolutament per a res, no estaria mal canviar de tàctica.

 

Confrontació civil, si senyor, per molt mal que sone a les nostres acomodades orelletes elitistes.

 

A nosaltres que en paraules de nostre president Camps som els més competitius, els més feliços, els millors, a nosaltres ens ha arribat la crisi. Des dels més doctes en matèria econòmica fins els més analfabets, tots sabíem o preveiem que això petaria. I clar, la primera hòstia i la més forta per als més competitius, per als més feliços, per als millors.

Martinsa-Fadesa ha presentat suspensió de pagaments i a Pego ens hem quedat amb una muntanya destrossada, només amb una quinta part de les cases previstes edificades i amb un Ajuntament endeutat fins a les celles que no contempla cap alternativa per eixir de la crisi que no siga continuar construint. I als altres pobles del voltant la tónica sembla ser la mateixa, fins i tot fan colps d’estat com el de Dénia per construir encara més.

Més ciment és la guerra! Cridaven els ideòlegs del sistema, l’agricultura s’ha mort planteu cases! Era la consigna que manava als bars, als carrers i a les famílies. I ara les cases no es venen, i ara ja no sabem fer res més que cases. Cases que ningú vol comprar, cases que ni nosaltres podem pagar.

Al bar de sempre, fent un tallat, escolte com un home d’uns setanta anys brama segur d’ell mateix que no hi ha faena per culpa dels immigrants. Potser no se’n recorda de com el seu fill va fer fortuna i es va pagar una llarga adicció a la cocaïna explotant dos xicots romanesos i un equatorià que feien pasterades de sol a sol.

Però per l’estiu tot lo món viu i malgrat les dificulats que tenen enguany molts estudiants per trobar treball en aquestos mesos, la situació es manté per l’arribada encara massiva de turisme estival. Però la tardor no serà igual, i l’hivern es preveu ben dur.

Marina Alta any 2008, les desigualtats creixen i la classe política sense més visió que la políticament correcta recepta retallades socials, policia i racisme. Entre les runes del suposat estat del benestar, la bèstia feixista prepara les seues millor gales per eixir al carrer a muscles de la massa al·lienada i deforme. És el pla B del capital, quan les coses van mal a fer por a la gent.

Torne a vagar pels carrers, sembla que es veu més gent que fa unes hores. Un bon grapat de preguntes resonen dins del meu cap com una campana rabiosa, on som els que no ens creguem res d’això? fins on estem disposats a arribar? què fem que no fem res?...

Arran de l’últim acord pres per la Comissió Territorial d’Urbanisme sobre el PAI Pego Golf, el homes i dones del Col·lectiu en Defensa del Territori-Pego volem fer les següents consideracions:

 - La paralització momentania del projecte i les consideracions fetes per la Conselleria sobre recursos hídrics, infrastructures i patrimoni cultural, estan totes recollides en les més de mil al·legacions fetes pel nostre col·lectiu durant el periode anterior a l’aprovació en plenari.

- Les deficiències del projecte Pego Golf evidencien la mala fe amb que el govern tripartit va aprovar el projecte. Recordem que el plenari es va celebrar només unes hores abans de què entrara en vigor la LUV (Llei d’Urbanisme Valencià) i es va presentar un projecte molt deficient a preses i correres per a què anara per l’antiga llei (LRAU) amb el conseqüent benefici per la mercantil Inversiones Patrimoniales Marina Alta SL, perjudicant els propietaris de la zona, per als que la nova llei preveia alguns beneficis.

- Les consideracions sobre la manca d’aigua a Pego són un fet molt greu i evidencien que ni ara ni fa 4 anys, als promotors i a l’Ajuntament els ha importat molt poc que Pego es puguera quedar sense aigua. Cal sumar-li a això el fet que la salinització dels pous del poble va en augment com demostra l’estudi del professor Fernando Sendra que el nostre col·lectiu va donar a coneixer fa tres anys. Un pas en fals i Pego es quedara en la mateixa situació hidrica que altres pobles propers. - Demanem al govern de Pego que deixe de vendre fum. A hores d’ara amb la crisi immobiliaria i l’escassetat d’aigua, un projecte com el de Pego Golf és una quimera. Continuar parlant de la necessitat del projecte per a donar faena a la gent és un engany i posa de relleu la incapacitat del tripartit de donar solucions realistes a la crisi que estem patint. Demanem una acció decidida per al desenvolupament d’un trurisme de qualitat que respecte el medi ambient, a favor de la ubicació de sectors idustrials productius i no contaminants, i per la reconversió agricola cap a una agricultura de qualitat i competitiva.

- Remarquem el nostre compromís per aturar agressions com la de Pego Golf. Continuarem amb les mobilitzacions que creguem necessàries i si la Conselleria dóna llum verda al projecte, immediatament optarem per la via judicial. Com li vam deixar clar a Eduardo Siscar en el seu moment “No el faràs”.


Col·lectiu en Defensa del Territori-Pego (Pego) - 16/05/2008