Aprofito l'avinentesa que la Higínia m'ha fet arribar, generosament, aquest text de l'Eduardo Galeano per compartir-lo en aquest important 1 de Maig del 2012.
*La desmemòria*/ Eduardo Galeano
Chicago està plena de fàbriques. N'hi ha fins i tot al bell mig de la
ciutat, al costat de l'edifici més alt del món. Chicago està plena de
fàbriques, Chicago està plena d'obrers. En arribar al barri de Heymarket,
demano als meus amics que m'ensenyin el lloc on varen ser penjats, el 1886,
aquells obrers que el món sencer saluda cada primer de maig.
La vaga general convocada ahir arreu de l'Estat espanyol va tenir una clara imatge diferenciada als Països Catalans. Per una banda, per la gran mobilització generada arreu del país, mostra indiscutible del grau de rebuig que viuen les veïnes i els veïns dels pobles i ciutats catalanes a les polítiques ultraliberals del poder, ja sigui amb etiqueta de CiU, de PSOE o de PP, o ja sigui amb la permanent passada de la maroma de part dels sindicats grocs majoritaris. I per una altra, per l'alt nivell d'organització de l'esquerra sindical i social i el creixent i sòlid assentament a qualsevol indret del país. Ahir, des de les 0h de la nit i fins al tancament de la jornada, una extensa xarxa de grups i col·lectius, amb una indiscutible presència de l'esquerra independentista i del sindicat nacional, COS, junt amb la feina feta a secundària i universitats per la gent de la SEPC, va sacsejar polígons, pobles, barris, centres de ciutats deixant ben clar que no es tractava d'una vaga general de tràmit sinó d'una jornada de lluita que posava de manifest que les coses han de canviar i que comencem a tenir la base social adequada per fer-ho. Llàstima que ahir a la tarda, a Barcelona, la policia i alguns descerebrats -curiosa la simbiosi- van evitar que es visualitzés possiblement la més gran manifestació sindical alternativa a casa nostra. El primer balanç de la jornada el donava ahir L'Accent. El podeu llegir a continuació.
I és que n'hi ha un bon pilot d'excuses per preguntar-se sobre els resultats de la vaga genaral convocada. Però hi ha molts motius, encara més, molts més, per fer-ne. I per seguir-la fent l'endemà, i l'altre, i el següent... Fins a fer trontollar aquesta realitat tan injusta, tan indigna, tan mesquina, tan barroera, tan miserable que ens volen fer viure. I que ens volen fer viure també els sindicats més grans que demà convoquen la vaga -CCOO i UGT-, autèntiques sangoneres per als treballadors i treballadores del nostre país i dels altres on controlen el moviment sindical. Però malgrat ells, demà sortirem al carrer, sortirem del cau per reclamar drets socials que hem guanyat amb esforç i lluita al llarg dels anys; drets socials i llibertats que són nostres i de ningú més. Sortirem i farem sentir la veu per aturar la mentida del poder estatal i autonòmic, ja sigui en nom del PP o de CiU, dels lladres que instal·len la cova en casa i des d'ella governen, o dels botiflers indignes que volen excusar el seu odi profund a la justícia, a la llibertat, a la igualtat amb equilibris catalunyistes i cortines de fum. Una vaga també contra el sindicalisme del sistema, groc i panxacontent. Una vaga contra el denominador comú d'aquesta societat dominant: la corrupció. Empresarial, sindical, institucional, política... Demà, 29-M farem vaga pels drets socials, per la llibertat, per una economia social que desmunti els privilegis i la farem des dels Països Catalans. Sense excuses i amb molta convicció. I serà un pas més cap a la llibertat com a país -poble i nació, territori i veïnat-, per anar parant els peus als mentiders.
Arreu del país, el SEPC mobilitzen per un ensenyament públic lliure dels interessos privats i capitalistes, al servei de la gent. Amb el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans perquè #somPaïsosCatalans!
Nova contrareforma laboral encoberta. El PpPsoe legalitza la precarietat permanent
Fa poc més d’una setmana que ens vam trobar amb la notícia de la intenció,
per part del PpPsoE governant, no només de “reformar” la constitució
espanyola, sinó també d’aprovar una nova contrareforma laboral exprés, per
tal de permetre la concatenació dels contractes temporals de forma
indefinida (així com un nou contracte de “formació” per menors de 30 anys,
sense indemnització per acomiadament, ni cotització a la Seguretat Social).
El sindicat nacional COS (Coordinadora Obrera Sindical) obté uns bons resultats en les eleccions sindicals celebrades a dos comitès d'empresa de Tona i un de Vic.
En el cas de Tona, les eleccions es feien en l'empresa del metall P Roquet i en l'ajuntament de la localitat. En ambdós casos, la llista guanyadora ha estat la de la COS, aconseguint majoria en l'ajuntament (3 delegats de la COS per 2 de la UGT), i essent la primera força a P Roquet, fet que li ha permès presidir el comitè d'empresa (4 de la COS, 4 de la UGT i 1 d'independent). En el cas de l'empresa Tekor, de Vic, la COS ha obtingut 1 representant de 5 al comitè. Els altres 4 els ha obtingut la UGT. La llarga trajectòria de treball sindical continua donant fruits a Osona, en un moment de creixement i presència important del sindicat arreu del país.
És el moment. CCOO i UGT han escenificat la signatura del pacte social contra els treballadors i les classes populars. Si algú encara en tenia dubtes, avui s'han acabat. És el moment! Doneu-vos de baixa, deserteu, ocupeu els vostres locals, estripeu els carnets, porteu a les deixalleries els rètols, cartells, banderoles i pancartes, gorres, armilles, adhesius, etcètera de la UGT i de CCOO, tant si es diuen estatals com autonòmiques. Que no us/ens prenguin més el pèl, els diners ni el temps. I la resta, fem córrer la consigna, boicotegem qualsevol iniciativa d'aquesta gent, s'ha acabat el bròquil. UGT i CCOO ni han servit, ni serveixen. A més de grocs i espanyols, mentiders.
La jornada de vaga convocada per al passat dia 27 de gener per part de la CGT i la COS, la CNT i SO, amb suports diversos a diferents indrets del país, ha rebut moltes crítiques i menyspreus i un important silenci. No hi ha havia dubte que la convocatòria tindria un resultat molt diferent que quan convoquen els sindicats espanyols grocs i que tindria una cobertura mediàtica mínima, sobretot si no hi havia greus incidents, com no hi hagué -una sincera felicitació per als convocants, en aquest sentit-, tot i les provocacions d'una policia que des del primer minut ocupà la ciutat de Barcelona i perseguí piquets i manifestats, i d'alguns mitjans, com l'ARA, que el dia 23 ubicava les conseqüències de l'ocupació del "Palacio del Cinema" en la secció d'ordre públic, i que el dia 28 il·lustrava la notícia -d'una vaga que considerava que havia fet molt soroll- amb una imatge amb un peu de foto que anunciava que s'havien llençat bengales, potser maleïen el fet que no haguessin estat còctels molotov?
Comunicat i acció del Col·lectiu Ronda, gabinet d'advocats amb una llarga trajectòria de defensa dels interessos socials i laborals, que publica http://29-s.net, amb motiu de la jornada de lluita contra la retallada de les pensions que, després de les representacions obligades d'aquests dies, se signà per part dels sindicats grocs espanyols, la patronal i l'Estat, aquesta matinada passada.
Comunicat del Col·lectiu Ronda
La Seguretat Social és un terreny especialment sensible, ja que afecta
les rendes de les capes socials més vulnerables, atenent a que segons
les pròpies dades oficials el 55% dels pensionistes actuals no arriben
al salari mínim interprofessional de 641,40 euros mensuals. (Segueix)
Vivim moments de regressió, de prohibicionisme, de creixement de les polítiques policials i de seguretat, d'inducció a la censura i l'autocensura, a una mena d'avís apocalíptic. Ara volen retallar drets civils i socials arran i arreu, com en el cas de les pensions. Són moments difícils, no hi ha dubte. El poder, refinadament guarnit com un aparador que amaga impureses i misèries, no ens dóna treva i avisa i colpeja compassadament, a un ritme constant i precís.
Enmig d'aquest context de reculada, penso en el meu pare i la meva mare. Ell va morir als 88 anys, al juny passat. Cobrava el Sovi, una mena de cosa similar a una pensió. Havia treballat tota la vida. De dependent, de marxant i molts, moltíssims anys venent llibres per diferents cases amb molt nom i poquíssima vergonya, algunes. Després de tant temps pencant no tenia dret a res més que a la penúltima aportació del benefactor Estat, el Sovi. La mare, 84 anys, ara vídua, cobrava la darrera aportació de l'esmentat benefactor suprem, la PNC -Pensió No Contributiva-, una autèntica misèria, que s'acompanya d'un plus que encara demostra més com n'és de miserable el tema. En total, sumes i restes i afines, menys de 500 euros al mes. Insuficient per avalar l'accés a un pis de lloguer de 400 euros de les borses d'habitatge de la Generalitat de Catalunya. I ara diuen que retallaran les pensions per millorar tots. Caram! I com millorarem si retallen? I no hi ha moltes més coses per retallar abans que sous, pensions, indemnitzacions per acomiadaments? Es veu que no. Retallar despeses militars, policials, de representació política no deu ser convenient, no fos cas que se'ns enfadessin aquesta colla. I als alts càrrecs? Voleu dir que no hi ha motiu real per fer vaga general i indefinida?
La COS (Coordinadora Obrera Sindical) ha obtingut un nou triomf sindical, ara al Gironès, amb la victòria a les eleccions a l'empresa AEtech -Aplicacions Elèctriques, S.A.-, de Salt. A continuació, reprodueixo el comunicat del sindicat. Una molt bona notícia per seguir creixent i visualitzant l'espai nacional en l'àmbit sindical, una necessitat cada cop més més evident donada la deriva regressiva i reaccionària del sistema.
D'altra banda, la implantació de la COS en més centres de treball eixamplarà la capacitat de lluita i de resposta nacional i social de les classes populars, un fet, com hem vist aquests dies, i avui mateix amb la persecució d'un grup de propagandistes a favor de la jornada de lluita del dijous, 27-G, que no agrada als senyors del poder. Encara més bona notícia!
Avancem cap a un model sindical de classe i nacional dels Països Catalans!!
Recordant la victòria de fa pocs mesos de la COS a l'empresa Interskol de Ripoll (Ripollès), avui torna a ser noticia una altra victòria de la COS a les eleccions parcials a l'empresa de Salt (Gironès) APLICACIONS ELÈCTRIQUES, s.a. (AEtech).
Per assemblea de treballadors, es va decidir promoure unes eleccions parcials a la mesa de tècnics i administratius per a cobrir la baixa d'un dels membres del comitè d'empresa, ja que no hi havia continuïtat a la llista independent que en formava part.
Un cop el preavís d'eleccions entregat al departament de treball, es van presentar les llistes de UGT i la COS com possibles candidatures a ser votades.
Finalment, al no haver-hi cap treballador ni treballadora que s'apuntés a la candidatura d'UGT, ha quedat la candidatura de la COS com a única a ser votada.
Tenint en compte que amb un cens electoral de 57 treballadors i treballadores hi ha hagut 40 vots emesos, 36 d'ells han anat a favor de la COS i el 4 restants han estat en blanc.
Els promotors de les eleccions, afilats també a la COS, valoren molt positivament aquesta victòria, ja que porten temps motivant als companys i companyes que com a treballadors i treballadores, és important estar afiliat a un sindicat i apostar per la COS.
Una important mobilització ha recorregut diversos carrers de Barcelona. 4.000 persones responent a la crida de la plataforma que agrupa moviments socials, sindicats, associacions i partits han seguit mostrant la necessitat de desempallegar-se de les dinàmiques dels grans sindicats grocs espanyols, dels partits del sistema amb nom encara d'esquerres i d'alguns escolanets sindicals i socials que intenten fer-los la feina bruta. La inciativa que s'ha engegat, i que ja va tenir alguns moments de visualització en la convocatòria de la darrera vaga general, representa un important pas endavant per fer evident un espai social, sindical i polític que ha de liderar la resposta a la greu situació que vivim i que vivirem. El desmantellament de qualsevol referència a allò tan repetit de l'estat del benestar -que no és res més que la conseqüència de la lluita de tants anys de les classes populars arreu, també a casa nostra- i les polítiques uniformitzadores i repressives dels estats al servei del poder econòmic capitalista en la seva versió més dura, demanen la configuració d'un espai on el protagonisme estigui en mans de la gent, del poble, que sigui el subjecte de decisió en tots els àmbits. No pot ser que davant de le agressions contínues del poder, fem crides a la queixa en lloc de queixar-nos i fer arribar el problema als seus responsables. Si el dia 28 de gener, s'aproven les retallades en pensions i altres qüestions socials que se'n derivin, ¿de què serviran els actes de CCOO, UGT, USOC...? On ens duran amb la seva política d'apuntalament del sistema? I les conseqüències de la barbàrie qui les entomarà? Cal organitzar la resposta i anar guanyant terreny. I les jornades de lluita i mobilització convocades aquests dies són una fita molt important per al poble dels Països Catalans. La vaga del 27 és un pas més en aquest camí i ja n'hi ha prou de silencis i de justificacions. El procés per anar avançant en la construcció d'un espai sociopolític nou ja ha començat. Ara és l'hora d'afegir-s'hi, sense presses ni atabalaments però amb claredat.
Nova contrareforma laboral encoberta. El PpPsoe legalitza la precarietat permanent
El sindicat nacional COS (
És el moment. CCOO i UGT han escenificat la signatura del pacte social contra els treballadors i les classes populars. Si algú encara en tenia dubtes, avui s'han acabat. És el moment! Doneu-vos de baixa, deserteu, ocupeu els vostres locals, estripeu els carnets, porteu a les deixalleries els rètols, cartells, banderoles i pancartes, gorres, armilles, adhesius, etcètera de la UGT i de CCOO, tant si es diuen estatals com autonòmiques. Que no us/ens prenguin més el pèl, els diners ni el temps. 
Comunicat i acció del Col·lectiu Ronda, gabinet d'advocats amb una llarga trajectòria de defensa dels interessos socials i laborals, que publica 
Per seguir la jornada: 
Vivim moments de regressió, de prohibicionisme, de creixement de les polítiques policials i de seguretat, d'inducció a la censura i l'autocensura, a una mena d'avís apocalíptic. Ara volen retallar drets civils i socials arran i arreu, com en el cas de les pensions. Són moments difícils, no hi ha dubte. El poder, refinadament guarnit com un aparador que amaga impureses i misèries, no ens dóna treva i avisa i colpeja compassadament, a un ritme constant i precís.
Una 
