El professor Robert Skideslky ha publicat a Project Syndicate un molt interessant article que reprodueix La Vanguardia de 07.10.09 sobre la necessitat de que contínuin encara els estímuls fiscals per a sortir de la crisi econòmica, amb el títol "Is Stimulus still necessary?", i que reprodueixo a continuació en la seva versió espanyola.
Sembla que ha començat la recuperació d'algunes economies claus a l'àmbit mundial. Primer va ser la recuperació important, i sembla que sòlida, de la Xina i els països emergents asiàtics. Pocs dies després una recuperació més moderada, i de moment més feble, d’algunes economies europees, sobretot Alemanya i França. Fins i tot alguns indicadors podrien fer pensar en el començament d’una recuperació als EEUU. Res definitiu però algunes mostres de que la recessió a l’àmbit mundial potser podria haver arribat ja al seu punt més baix i de que una certa recuperació estaria començant.
Al mateix temps, i com sol ser habitual en aquests casos, els economistes tenen opinions diverses sobre el proper futur de l'economia mundial. Alguns, més pessimistes, pensen que la recuperació actual serà molt lleugera i breu i que a continuació arribarà una segona i important recessió. Són els que parlen d’un gran i creixent risc d’una evolució de l’economia mundial en forma de W: després de la recessió que hem patit arribarà una fràgil i curta recuperació i a continuació caurem de nou en la recessió. És la posició que defensava fa pocs dies al Financial Times Nouriel Roubini, un dels principals “gurús” internacional sobre la crisi.
D’altres, més optimistes, ens parlen de que un cop la recessió ja ha arribat a un cert nivell i ha tingut una certa durada com l'actual seria lògic esperar una recuperació bastant sòlida i força ràpida de l’economia mundial i d’una gran part de les economies estatals o nacionals. Això és el que defensava, també al Financial Times, Paul Ormerod fa unes setmanes, a partir d’un estudi que demostra que el 70% de les més de 250 recessions que han patit diferents països des de finals del segle XIX fins a l’actualitat han tingut una durada d’un màxim d’un any, i que es va sortir relativament ràpid i bé de les grans crisis com la de 1929.
Mentrestant, d’altres països, especialment de la Unió Europea, continuen ficats en la recessió. Particularment, l’economia de l’estat espanyol continua patint una important crisi, com es constatava fa uns dies amb les darreres dades de l’evolució del PIB del INE: Una crisi que és particularment greu i forta en el sector industrial. Pel que fa a Catalunya, la crisi ens continua afectant amb intensitat, donada la major importància relativa de la nostra indústria. Tanmateix, aquest caràcter fortament industrial de la nostra economia pot convertir-se en una oportunitat si continuem treballant per millorar la nostra productivitat i si segueix l’evolució positiva de les economies més industrialitzades del nostre entorn més proper.
Fa uns dies que s'ha començat a parlar de la recuperació d'algunes economies importants a l'àmbit mundial: Xina, països emergents asiàtics, Alemanya, França. Mentrestant, d'altres països continuen ficats de ple en la recessió, per exemple l'estat espanyol, com constatava avui mateix, 27 d'agost de 2009, el INE.
Al mateix temps, els economistes també tenen opinions diverses sobre el proper futur de l'economia mundial. Alguns, més optimistes, ens parlen de que un cop la recessió ja ha arribat a un cert nivell i ha tingut una certa durada com l'actual seria lògic esperar una recuperació bastant sòlida i força ràpida. És el cas de Paul Ormerod a "Animal spirits rarely stay down for long" publicat al Financial Times el 27 de juliol de 2009. En canvi, d'altres son més pessimistes i pensen que després d'una molt lleugera i breu recuperació com l'actual és fácil que arribi una segona i important recessió. És el cas de Nouriel Roubini a "The risk of a double-dip recession is rising" també publicat al Financial Times el 23 d'agost de 2009.
Ha fet be el President Obama ratificant al president del Banc Central dels USA (la Reserva Federal), Ben Bernanke, pels propers quatre anys??
Lògicament hi haurà diversitat d'opinions, però una de molt qualificada com la de Stephen Roach creu, en un argumentat article("The case against Ben Bernanke") publicat avui 26 d'agost de 2006 al Financial Times, que la recompensa aparent que rep Bernanke es, desafortunadament, tipica de les decisions improvisades i poc pensades que es prenen a Washington.
Segur que molt aviat hi haurà altres opinions tant a favor com en contra.