"Ningú no descobrirà a hores d'ara que la televisió porqueria correspon a una societat que, per una ambigua relació de causa i efecte, augmenta cada dia la seva immaduresa i la seva irresponsabilitat" (...) "És una pusíl·lanimitat voler ignorar que la televisió forma part -deliberada o involuntària- del sistema educatiu. La hipermodernitat ha generat buits que la televisió porqueria s'afanya a omplir. En cas que la televisió sigui un baròmetre de l'estat psíquic i moral de tota una societat, estem tocant fons; tan sols l'absència legal de la pena de mort impedeix a les productores de televisió porqueria competir per l'audiència televisant execucions capitals en directe. Serien un èxit."
"És terrible la cuinodependència que pateix la dissortada Catalunya actual. Cada cop que engego el televisor m'hi trobo un cuiner. Ja no es tracta de fer les seves receptes davant els fogons sinó d'opinar i intentar vendre la moto de les excel·lències culinàries del país, com si no tinguéssim cap altra inquietud amb què omplir el pap. Com als moments més nefastos de l'imperi romà, tot sembla vehiculat a través de la panxa i el sexe. Paradoxalment, és més fàcil trobar cuines exòtiques que una bona recepta casolna. Has de contractar un investigador privat per localitzar restaurants on facin menjar del de tota la vida. És més difícil trobar un fricandó que un plat d'una zona de Malàisia o dels confins de l'Àfrica. "
David Castillo Fragment de l'article publicat a l'AVUI dilluns 18 d'octubre de 2010
"La majoria de les meves pel·lícules només les passen a la televisió a altes hores de la matinada. Ha de ser per aquesta raó que molta gent es pensa que sóc mort"
Michael Caine, en una entrevista d'Anthony Stanton
...descendents dels assiris, cristians des de fa prop de 2000 anys, ara veuen els seus bisbes segrestats i assassinats, els fidels atacats, les esglésies cremades: ara, per primera vegada en tants segles, molts es veuen forçats a fugir, a deixar el país." (...) "Palestina, i sobretot Gaza, on Hamas defineix la indentitat en termes rigorosos de religió, n'és un exemple contundent. A Betlem, del 80% de cristians que eren fa pocs anys ara en queden a penes una tercera part."
"Vist l'embolic processal de l'Estat modern, i la incommensurable bardissa abastable a qualsevol possibilisme, els lladres, proxenetes, pedòfils i criminals d'avui en dia no estarien millor apunyalats que empaperats, atesa l'escassa eficàcia del cada cop més dèbil paper? (...) L'ennoblidora sang hauria redimit Costes, Camps, Millets, Alavedres i Prenafetes, mal que potser s'hauria hagut d'acabar anant més amunt. (...) Ara bé, això no es pot fer de qualsevol manera, perquè la noblesa de l'assassí és deutora de la noblesa de la víctima. (...) Els nostres apunyalables, els nostres enverinables, els xulos i macarres del PP, els lladregots de baixa estofa convergents i socialistes, tots igualment mereixen el regal històric d'una mort heroica i memorable? Quants Cèsars hi ha entre ells?"
Fragment de l'article de Miquel de Palol publicat avui al suplement Cultura del diari Avui.
"La independència de Catalunya no s'assolirà mai si ha d'arribar dels extrems. Més ben dit, em sembla inaudit que els partits nacionalistes que tenen o han tingut responsabilitats de govern s'apuntin a una estratègia dissenyada per les CUP i plataformes d'aquesta mena, que inclou el futur partit muntat a partir de Reagrupament, amb Laporta al capdavant. L'agenda del catalanisme no pot marcar-la aquell que no té voluntat d'ocupar l'espai central de la política catalana ni fa cap esforç per fer-ho"
Fragment de l'article que Agustí Colomines i Companys va publicar ahir a l'AVUI amb el títol de "La dictadura de la urgència"
Gregorio Luri, pedagog, publica avui un article al diari AVUI en el qual fa "deu propostes per recuperar la fe en el nostre sistema escolar". El prestigiós pedagog basc és autor de diversos llibres i articles sobre la qüestió que han aportat una mica d'aire fresc en un àmbit dominat pels garants de l'ortodòxia progre i sobretot de l'immobilisme de pedra picada. I en l'article d'avui Luri, que en la desena proposta afirma que "...El nostre repte no hauria de ser hiperconscienciar respecte als problemes del món uns alumnes insensibles a la neteja i la higiene del seu centre", proposa una onzena mesura i diu textualment: "I si tingués prou valor com per saltar-me la correcció política, proposaria com a onzena mesura estudiar com estimular la vocació docent entre els homes" Podeu llegir la totalitat de l'article aquí.
"Barcelona corre el risc de convertir-se en la ciutat més sòrdida d'Europa (...) El govern central gestiona pèssimament la immigració il·legal, però també és cert que el tàndem polític que governa Barcelona ha desactivat l'ordenança de civisme. Recordem que ICV va votar-hi en contra, amb l'argument que les qüestions que abordava només podien ser objecte de mesures socials, però mai de mesures repressives. Segons aquesta manera de pensar aparentment tan progre, el dret de tot ciutadà a viure en un barri higiènic i tranquil no mereix gens de consideració, i la prostitució salvatge només es pot combatre amb serveis d'assistència social. Impedir-ne la pràctica amb vigilància i sancions és vist com una mesura carca i inútil, perquè no ataca l'arrel del problema, que és l'exclusió social. Aquest plantejament aberrant confon persones i conductes. En realitat, per ajudar aquestes persones s'han de perseguir les conductes de què són víctimes i agents. Ser permissiu amb la prostitució de carrer no impulsa els que la practiquen a cercar auxili social. Al contrari: la permissivitat les aboca a l'explotació."
Fragment de l'article de Francesc Codina publicat a l'AVUI dissabte passat a propòsit de la degradació de la capital catalana.
"Quan Montserrat Minobis va ser nomenada directora de Catalunya Ràdio era suposable qualsevol cosa. Tanmateix, vull creure que el fet de moure peces d'una forma arbitrària, i malversar l'herència i audiència de Catalunya Ràdio fins a provocar col·lapses en la graella, eren fets des de la bona fe. Produïts segurament a parts iguals per la il·lusió i la ignorància de qui rep un encàrrec inesperat i fins i tot desproporcionat"
Fragment de l'article que el periodista Miquel Calçada publica a l'AVUI sobre la marxa forçada de Xavier Solà de Catalunya Ràdio.
"La meva generació, que és la del baby boom dels anys seixanta, es jubilarà entre el 2025 i el 2035, aproximadament. En aquell moment, la broma l'haurà de pagar la generació potser més exígua de la història d'Occident, en què es van donar molts casos de creixement demogràfic negatiu durant força anys. (...) Sense ser catastrofistes, cal admetre, doncs, que hi ha una amenaça que gravita sobre tota una generació".
Ferran Sáez. Fragment d'un article publicat al diari AVUI a l'edició d'avui.
"He presentat la meva candidatura a les presidencials de 2012 perquè no em vull resignar a veure com l'esquerra nega la realitat. En el debat que ara comença, la meva ambició serà emprendre una modernització radical del cos ideològic del Partit Socialista francès, al qual proposo que canviï de nom. El terme socialista, heretat del segle XIX, és un dels principals factors que provoquen la confusió sobre la nostra identitat. Durant massa temps l'esquerra ha volgut compensar el feble arrelament militant entre la classe obrera i la pressió que exercia l'extrema esquerra a través d'una exageració falsa de la seva ideologia". Manuel Valls.
Fragment d'un article de Manuel Valls (diputat del PSF, d'origen català) publicat al diari Financial Times i reproduït per l'AVUI a l'edició de diumenge 23 d'agost.
"Per a mi una gran manifestació és només aquella on es trobi l'amplíssima majoria del país, no només aquells que sentim Catalunya com la nostra nació, tenim el català com a llengua... Hi ha de ser el país real, la Catalunya diversa i complexa que tenim. Un mal precedent a evitar és la manifestació del dret a decidir del 2007, en la qual vaig ser i, contràriament al sentiment general, la meva percepció tornant a casa era que allà només hi havia una part de Catalunya i per tant no ens podíem sentir del tot satisfests." Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat i dirigent de CiU, és l'autor del text que reprodueixo (el subratllat és meu). L'article sencer publicat a l'AVUI el dissabte 22 d'agost el podeu llegir aquí.
Vam guanyar per Catalunya, per Unicef, pel compromís amb la qualitat del futbol, perquè Déu de vegades també opina i ahir va acaronar l'escut del Barça i va regalar-nos la sort que normalment no tenim i un arbitratge que si ens l'haguessin fet en contra el mite de Guruceta hauria quedat petit. Salvador Sostres Perquè som els bons AVUI, 7 de maig de 2009
Repasso el suplement cultural de l'Avui de dissabte. Ada Castells fa "Un tros de conversa" amb l'escriptor barceloní Enrique Vila-Matas. A.C: Desapareixerà la classe mitjana i només hi haurà rics i molt rics i una gran massa de pobres? E.V-M: Quan veig la classe mitjana als aeroports i els escolto em quedo impressionat. Són gent que surt de la batalla de la televisió. Estan més idiotitzats que mai. Ho sento per ells, però ja m'està bé que desapareguin.
"Ningú no descobrirà a hores d'ara que la televisió porqueria correspon a una societat que, per una ambigua relació de causa i efecte, augmenta cada dia la seva immaduresa i la seva irresponsabilitat"
"És terrible la cuinodependència que pateix la dissortada Catalunya actual. Cada cop que engego el televisor m'hi trobo un cuiner. Ja no es tracta de fer les seves receptes davant els fogons sinó d'opinar i intentar vendre la moto de les excel·lències culinàries del país, com si no tinguéssim cap altra inquietud amb què omplir el pap. Com als moments més nefastos de l'imperi romà, tot sembla vehiculat a través de la panxa i el sexe. Paradoxalment, és més fàcil trobar cuines exòtiques que una bona recepta casolna. Has de contractar un investigador privat per localitzar restaurants on facin menjar del de tota la vida. És més difícil trobar un fricandó que un plat d'una zona de Malàisia o dels confins de l'Àfrica. "
"La independència de Catalunya no s'assolirà mai si ha d'arribar dels extrems. Més ben dit, em sembla inaudit que els partits nacionalistes que tenen o han tingut responsabilitats de govern s'apuntin a una estratègia dissenyada per les CUP i plataformes d'aquesta mena, que inclou el futur partit muntat a partir de Reagrupament, amb Laporta al capdavant. L'agenda del catalanisme no pot marcar-la aquell que no té voluntat d'ocupar l'espai central de la política catalana ni fa cap esforç per fer-ho"
"He presentat la meva candidatura a les presidencials de 2012 perquè no em vull resignar a veure com l'esquerra nega la realitat. En el debat que ara comença, la meva ambició serà emprendre una modernització radical del cos ideològic del Partit Socialista francès, al qual proposo que canviï de nom. El terme socialista, heretat del segle XIX, és un dels principals factors que provoquen la confusió sobre la nostra identitat. Durant massa temps l'esquerra ha volgut compensar el feble arrelament militant entre la classe obrera i la pressió que exercia l'extrema esquerra a través d'una exageració falsa de la seva ideologia". 
"Per a mi una gran manifestació és només aquella on es trobi l'amplíssima majoria del país, no només aquells que sentim Catalunya com la nostra nació, tenim el català com a llengua... Hi ha de ser el país real, la Catalunya diversa i complexa que tenim. Un mal precedent a evitar és la manifestació del dret a decidir del 2007, en la qual vaig ser i, contràriament al sentiment general, la meva percepció tornant a casa era que allà només hi havia una part de Catalunya i per tant no ens podíem sentir del tot satisfests."
