L'Anna Patrícia va anar ahir a Sant Joan de les Abadesses. A quarts de nou del vespre va comprar un parell d'ampolletes d'aigua al supermercat Schelecker del poble. Va pagar els 90 cèntims i la noia de la caixa li tornà el canvi amb el tiquet de la compra. I el tiquet va sorprendre un moment l'Anna Patrícia, quan hi va llegir:

SCHLECKER, S.A.U.
SAN JUAN DE LAS ABADESAS
BEAT MIRÓ 4
Aquarel Agua 0.5 l          0.90 €
TOTAL                             0.90 €
Al contado                      2.00 €
Cambio                           1.10 €

C.IF A43227628
IVA INCLUIDO
IVA INCLOS
GRACIAS POR SU VISITA
AGRAITS P.L. SEVA VISITA
Nº TIC / HORA / Nº CAJA
9815      20:27       1

San Juan de las Abadesas? es va preguntar només un instant l'Anna Patrícia. Perquè ella ja està curada d'espants. Ja sap prou bé que a la Comunitat Autònoma, ni que sigui al bell mig de la nostrada comarca del Ripollès, s'hi pot trobar de tot. Fins i tot un alcalde del PSC/PSOE al mateix poble, casat amb la senyora López de Campdevànol, alcaldessa d'aquest municipi fins que el maig passat els electors li van retirar la vara. 

Mentre el sobiranisme o independentisme català va fent via cap al no res, el país real -Som set milions i mig, a l'autonomia catalana- a poc a poc es manifesta més desacomplexadament en totes direccions. El Partit Popular emergeix amb força a l'àrea metropolitana i recull els vots dels votants que perd el PSC-PSOE. És un trasvasament de vots d'un partit tèbiament catalanista, el PSC-PSOE, cap a un partit rabiosament espanyolista. Badalona, amb el notori Garcia Albiol, i també Castelldefels són les primeres onades visibles d'aquest tsunami que arribarà a tota la comunitat autònoma catalana les properes eleccions espanyoles i que ens igualarà -en menor mesura espero- a les comunitats autònomes espanyoles de les Illes Balears i València, completament rendides i captives a l'encant popular.


Foto: la filla del Guardia Civil

La Laia i l'Anna Patrícia han anat avui a la tarda a veure l'última pel·lícula d'en Harry Potter. La volien veure en català però l'han vista en castellà. Qüestió d'horaris: 


Harry Potter y las reliquias de la muerte
divendres 19:15 i 22:30
dissabte i diumenge 18:00, 20:15 i 22:30
de dilluns a dijous: 19:15 i 21:45
matinal diumenge 11:30
golfa dissabte 00:45.


Harry Potter i les relíquies de la mort:
divendres 17:30
dissabte i diumenge 22:15
de dilluns a dijous 21:45
golfa dissabte 00:30


Jutgeu vosaltres mateixos.

L'ocupació de la plaça de Catalunya de Barcelona per part de grups d'indignats és en realitat un segrest insalubre d'un espai públic emblemàtic que ja dura més de 10 dies. No crec que tingui res a veure amb el dret de manifestació i de reunió l'ocupació permanent de plaça Catalunya. L'enorme complicitat dels mitjans de comunicació amb l'acampada d'indignats (Vilaweb n'és un exemple) ha fet créixer la festa. La deixadesa de l'estat de dret en permetre aquesta ocupació que atempta contra els drets de la resta de ciutadans, la majoria silenciosa, és vergonyosa. Com poc afortunada va ser la intervenció policial feta divendres passat. Calia ser més contundent, fer fora els ocupants i evitar que hi tornessin.

Foto: imatge de la Plaça de Catalunya de Barcelona trobada al web dels acampats.

La situació financera de les administracions autonòmiques dels Països Catalans és catastròfica. No hi ha un euro al calaix, i el que és pitjor, es que no s'espera que n'arribi cap. Per aquest motiu el novembre passat el tripartit català ofegat pels deutes - i la despesa sense mesura- i sense crèdit bancari va decidir fer bons al 4,75% a 1 any i vendre'ls a particulars. L'èxit de l'emissió va permetre col·locar 3.000 MEUR i pagar les nòmines dels funcionaris de la Generalitat catalana. Un mes després la Generalitat Valenciana va fer la mateixa operació, idèntica, amb una emissió de bons de 1.500 MEUR. I ara és el govern de les Illes Balears. Ahir va anunciar una emissió de 200 MEUR, ampliable a 300, amb les mateixes condicions del deute català i valencià. Es podran comprar entre el 24 de gener i el 4 de febrer. El durada dels bons serà des del 15 de febrer d'enguany al 15 de febrer de 2012, data en que, si tot va bé, es cobrarà l'interès i el capital invertit. La inversió mínima és de 1000 € i la màxima de 2 MEUR. Les entitats on el podran comprar els bons són:La Caixa, Sa Nostra, Banca March, Deutsche Bank i Banc Sabadell.
La Generalitat catalana espera ara rebre l'autorització del govern espanyol per emetre una altra emissió de bons destinada també a particulars per un import de fins 2.200 MEUR a un termini de 2 o 3 anys.

Llegint el suplement Criatures del diari ARA es pot arribar a la conclusió que el més normal, el que passa més sovint, és que els fills tinguin dues mares -o a vegades dos pares- i que tenir un pare i una mare és una raresa, una anomalia. En cada un dels suplements sovintegen les històries de lesbianes que tenen un fill o fills. O que després de tenir una relació amb un mascle, ecs quin fàstic, han arribat a la plenitud quan han trobat la seva parella lèsbica.  Ahir dissabte en l'article Pit o Bireró? hi havia un peu de foto que deia: L'Arlet mamant de la Mireia Font, una de les seves dues mares. I en el text de l'article se'ns explicava que "la Memè Tejedor va voler donar el pit a la seva filla Arlet. La seva parella, la Mireia Font, que portava la nena a dins la panxa, també ho volia fer. I la Memè l'ajudaria amb les preses, perquè no s'hagués d'aixecar sempre la Mireia". D'entrada s'iguala la condició de mare de la Mireia Font, que portava la nena a dins la panxa, amb la Memè que únicament és la parella lèsbica i que, a diferència d'un pare, no ha contribuït en res en el naixement de l'Arlet. O potser l'òvul és de la Memè? També pot ser perquè de la la manera que està redactat el text el fet de portar la nena dins la panxa sembla només un aspecte marginal. Apassionant aquest món de les dues mares de l'Arlet.

Foto: Kate Moss i Lea T. Aquesta es deia Leandro i era un home però fa un temps va canviar de sexe. És filla del gran Toninho Cerezo jugador brasiler dels anys 80.

Avui per ràdio, RAC 1 i Catalunya Ràdio, m'he fet un fart de sentir que celebràvem San Esteve, sanesteve. Ni una sola vegada he sentit Sant Esteve, santesteve. De fet ja en devem quedar només quatre que ens fa mal les orelles això de sanesteve.

En un agradable berenar familiar R. de sobte ens diu que votarà en blanc a les properes eleccions. Tots m'han decebut, no han fet res després de la manifestació, només barallar-se. R. va participar a la manifestació del 10 de juliol a Barcelona i en va tornar entusiasmat. Va ser la primera vegada que participava en una manifestació i baixar de Manlleu a Barcelona en plena canícula li va suposar un esforç considerable. Però ara l'entusiasme s'ha tornat fustració. No es mereixen res, tots són iguals! Algú l'intenta convèncer que s'ho repensi però R. diu que ja ho té molt reflexionat i que votarà en blanc.

Aquest matí al mercat del dissabte de Vic, a la Plaça, entre parades de bolets, verdura i fruita, em trobo casualment en Miquel B. i la seva dona. Feia temps que no ens vèiem i després de parlar de la respectiva canalla, de la petita empresa de la seva propietat, dels bons de la Generalitat i del preu dels bolets, parlem una mica de les properes eleccions. Em comenten que votaran en blanc, que ja no votaran més Esquerra com havien fet fins ara. Que el Tripartit és un desastre i en Puigcercós no és de fiar. Com és possible que estigui d'acord amb Montilla que vol pagar un sou als ni-ni? Aquesta colla de ganduls que s'espavilin! Però en Miquel B i la seva dona tampoc veuen cap alternativa que els faci el pes. En Laporta? és un oportunista! I per això aniran a votar, com sempre han fet, però aquesta vegada ho faran en blanc.

Avui s'ha conegut que Bancaixa es fusionarà amb Caja Madrid. Serà una fusió "freda", SIP, que compta també amb la participació de la catalana Caixa Laietana i de les espanyoles Rioja, Ávila, Segovia i Insular de Canarias. La fusió ha estat celebrada pel president de la Comunitat Autònoma Valenciana, Francisco Camps, que ha declarat: "hoy es un gran dia para la Comunidad" No cal dir ni dir que aquesta fusió serà liderada per Caja Madrid que amb aquesta operació ha aconseguit superar La Caixa en volum d'actius. La política coercitiva del Banc d'Espanya perquè les caixes es fusionin i ho facin sobretot amb entitats d'altres comunitats autònomes està produïnt una gran vinculació (i, atenció, subordinació!) de caixes dels Països Catalans amb caixes espanyoles. Aquest és el mapa actual:

- Caixa Girona: desapareix absorbida per La Caixa.
- UNNIM: Caixa Terrassa + Caixa Sabadell + Caixa Manlleu
- (fusió sense nom): Catalunya + Tarragona + Manresa
- SIP o fusió freda: Caja Madrid + Bancaixa + Caixa Laietana + Rioja + Ávila + Segóvia + Insular de Canarias. Lidera la fusió Caja Madrid.
- SIP o fusió freda: Caja Múrcia + Caixa Penedès + Sa Nostra + Granada. Lidera la fusió Caja Murcia i la seu social serà a Madrid.
- SIP o fusió freda: CAM + Cajastur + Caja Cantabria + Caja Extremadura.
- Caixa Ontinyent: continua independent
- Caixa Pollença: continua independent.

Fracàs de la vaga de funcionaris. Només s'han mobilitzat els alliberats sindicals i algunes grans corporacions inflades de personal: TV3, per exemple. A Vic la vaga ni s'ha notat excepte per una corrua de sindicalistes que anaven a peu a buscar l'autobus per anar a manifestació a Barcelona. Cal agraïr, doncs, el seny de la majoria d'empleats públics i obviar els capsigranys nostrats.  
I així que avui el vespre em trobo al supermercat una infermera coneguda meva davant de la secció d'aliments refrigerats. Aviat hem passat de comentar la vaga -per suposat ella ha treballat ja que és persona formal i intel·ligent- a parlar dels gaspatxos envasats que tots dos gastem. I així hem lloat unànimament la qualitat d'Alvalle, gran gaspatxo, que a ella li agrada en la variant suau, sense cogombre. I ens hem fixat que Don Simon també en fa un a meitat de preu d'Alvalle però que ni ella ni jo hem tastat. Un preu tan barat, 1,75 euros, ens dissuadeix de comprar-lo. Massa barat.

Ahir Sóller va reviure la invasió de les tropes corsàries d'Ulutx Alí, quan amb 1700 moros va desembarcar "a l'alba clara" a la costa de Sóller l'11 de maig de 1561. Les forces comandades per Joanot Angelats, al crit de A la lluita sollerics! i Antoni Soler van impedir als moros de "nafrar i matar" a qui s'oposés a la invasió i finalment els sollerics van derrotar i foragitar els moros.

"(...) L'alcaldessa i els regidors botiflers de l'ajuntament de València no poden defensar el barri del Cabanyal com un bé patrimonial propi perquè són precisament botiflers i el seu concepte de propi és el de la propietat dels senyors. I els seus senyors qui són? Doncs, en aquest cas, els promotors i constructors espanyolistes que estan destruint tota la façana marítima del País Valencià, amb el canvi poblacional i lingüístic que això significa, substituint i dispersant barris i pobles de la terra, catalanoparlants. Això és el que pretenen, la destrucció del nostre país i la seva substitució per un altre. I això és el que no els hem de deixar fer."

Fragment de l'editorial de la revista Lluita, número 272.
Edició: PSAN.

Com a sofert subscriptor del diari AVUI haig de lamentar que el diari s'estigui encongint des que l'empresa Hermes, propietària d'El Punt, el va comprar a preu de saldo. A la secció d'economia s'ha reduït la informació dels mercats -ha desaparegut l'Eurostoxx 50, per exemple- i sovint es despatxa la informació amb un parell o tres de pàgines. La informació d'internacional tres quarts del mateix. El suplement de cultura també s'ha empetitit i l'Albert Sanchez Piñol ha desaparegut. Hi ha molta, això si, informació política amb les petites i grans misèries nostrades, que francament ja cansen. Els articulistes diaris són discrets (això Hermes ja s'ho va trobar i no ho ha millorat), excepte Desclot. Destaca encara la secció de Diàleg amb Mira al capdavant. La revisteta Presència i El 9 esportiu no aporten gran cosa. Tot plegat, però, fa la sensació que el propòsit de la nova empresa és fer un diaret de províncies abandonant qualsevol ambició de diari de referència nacional. Potser és això únicament el que ens podem permetre a la Comunitat Autònoma.

Avui Zapatero ha pogut mostrar tot l'encant a TV3, la nostra. Una entrevista-massatge de Mònica Terribas n'ha set la causa. No vaig veure l'entrevista que va fer la setmana passada a Montilla. Les posteriors crítiques dels socialistes -de baixa estopa com ells mateixos- han fet la feina. Avui la fera Terribas s'ha comportat com una gateta manyaga: mèuuuu!

En Berenguer ens va aplegar diumenge en un restaurant prop de Sant Joan de les Abadesses. Un àpat exel·lent. Va ser després que fos batejat a l'imponent Monestir de Sant Joan, del Bisbat de Vic. En Carles Bassaganya va ser durant uns quants anys alcalde abadessenc i ara comparteix una Direcció General de la Generalitat amb la secretaria d'organització del partit de Joan Puigcercós. En Bassaganya està fent la primària de la seva carrera política. Està cridat a les més altes responsabilitats. És un tipus intel·ligent i astut, amb nervi, però elegant de formes. Enorme capacitat de treball. Sap escoltar la gent i això no és gens freqüent. Té una esposa intel·ligent i bella. Com a bon alcalde que ha set va saludar a tots i cada un dels convidats del bateig. Unes paraules amables i un somriure per a tothom. Un home agradable i amb una idea de país clara. Portser encara amb algun pardal al cap, inevitable si convius sovint amb personatges com en Tardà o la Simó. Si Esquerra encara té alguna oportunitat de fer alguna cosa més enllà de la marginalitat serà gràcies al protagonisme que hi pugui tenir gent com en Bassaganya.

A Joan Saura, Conseller d'Interior, els cinc bombers morts no el van impressionar gens i per això va dir que l'actuació a l'incendi d'Horta de Sant Joan havia set impecable. És comprensible que a Joan Saura la mort de 5 persones no li fes ni fred ni calor. Cinc morts no posarien en dubte l'actuació del seu departament. En la tradició política de Saura, el totalitarisme comunista, els morts es compten per milions. I ell és hereu d'aquesta tradició. Un bon hereu, val a dir-ho. Ahir, però, Saura va demanar disculpes per "als qui aquesta expressió els ha incomodat". Han hagut de passar molts mesos perquè el Conseller de l'Interior rectifiqués. A la seva manera, és clar. Una rectificació tímida i que s'intueix poc sincera. Una rectificació deguda al que s'ha sabut gràcies a La Vanguardia i a la Comissió d'Investigació. 
 
Imatge: anuncis del PETA

Ahir al circuit de Xest (La Foia de Bunyol) més de 40.000 persones van presenciar l'entrenament dels pilots de la Fórmula 1. Abans d'ahir 5000 pesones van presenciar l'entrenament del F.C. Barcelona a Palafrugell (Baix Empordà). Ambdós espectacles esportius en horari laboral d'un dia feiner d'entre setmana. D'on surt tanta gent? D'on surt tanta gent desvagada? D'on surt tanta gent desvagada que s'aplega per veure simples entrenaments esportius en dies feiners?

La decapitació de Salvador Sostres a l'AVUI ha estat una sorpresa per a mi. Amb les entrevistes que ara feia el dilluns, des de l'arribada del nou director Carles Flo, em semblava que la seva posició al diari s'havia afiançat. De fet els seus articles eran cada dia el més llegit del diari. Fins aquest matí i des de fa molt temps que començo a llegir el diari per la seva columna. Sóc subscriptor de l'AVUI. No sempre he estat d'acord amb el seu contingut, però aquesta no és la qüestió. "Llir entre cards" feia honor al seu nom i era una alenada d'aire fresc enmig de tanta grisor políticament correcte. Massa pels totalitaris tripartits que l'han eliminat.

Assegut al sofà, aquest vespre, obro la tele i em miro el telenotícies de TV3 que ja ha començat. Fa temps que no ho faig. La primera notícia tracta d'uns estudiants i professionals que s'han manifestat a Madrid contra el Pla Bolonya. Hi ha diverses entrevistes a participants. Després quan sembla que la notícia s'ha acabat una veu en off diu que "a Barcelona com a altres ciutats espanyoles també s'han celebrat manifestacions..." i es veuen unes imatges de la manifestació que s'ha fet a Barcelona contra Bolonya. Les imatges de la manifestació de Barcelona duren només un instant a diferència de les de Madrid.  Després d'aquesta notícia hi ha un publi-reportatge sobre els premis Príncep d'Astúries. Aquesta és la Televisió de Catalunya: la televisió d'una comunitat autònoma espanyola.

Foto: TV3 s'ha esplaiat amb els premis Príncep d'Astúries.