Anna Patrícia i el seu pare encenien petards anit. Mica a mica els llumins es van acabar i de petards en quedaven molts. A tres quarts d'onze de la nit vigatana només un bar o una botiga de pakis podien solucionar el problema. Van passar per davant de dos bars i estaven tancats. No havien pensat en el bar de moros que hi havia prop d'allà. Aquest era obert i hi van entrar. Només hi havia homes que van mirar molt estranyats la presència d'aquells dos intrusos. Se sentien petards fora del local que tenia les portes obertes. El pare d'Anna Patrícia va dir a l'home de la barra del bar: "un encenedor, si us plau". L'home va rumiar una mica i va començar a buscar dins d'un calaix. Els homes del bar miraven la televisió, un canal marroquí. Hi havia un debat amb dos homes i una dona i en ocasions sortien alguns textos en àrab. Anna Patrícia, que també mirava la televisió, va dir sorpresa al seu pare: "la dona no va tapada". El seu pare li va respondre: "és que aquí van més tapades que no pas al seu país d'origen". Anna Patrícia va continuar mirant la televisió. L'home de la barra del bar, que duia bigoti, va trobar al cap d'uns minuts un encenedor i el va vendre per un euro al pare d'Anna Patrícia que va trobar el preu raonable i que estava disposat a no comprar-lo si el preu era abusiu. I estona després d'haver marxat del bar de moros i haver vist una dona en una televisió àrab sense anar tapada, Anna Patrícia, encara estava sorpresa d'haver vist una dona àrab sense anar tapada. Perquè les mares i germanes grans de les set nenes marroquines que hi havia a la seva classe de sisè de primària i totes les mares i germanes grans de totes les alumnes marroquines del seu col·legi públic vigatà, totes i cada una d'elles, duien sempre el cap tapat, algunes molt i molt tapades.

Foto: grup de dones al Mercat de Vic.

Multicines Sucre és l'empresa propietària de totes les sales de cinema de Vic: els Multicines (6 sales), el Cinema Vigatà (2) i el Cinema Nou (2). A la cartellera del 3 al 9 de desembre hi ha, entre altres, la següent programació:

- Harry Potter y las relíquias de la muerte. Horaris. Divendres 18:00 i 20:30; De dissabte a dimecres 17:45 i 20:30; Dijous 19:00 i matinal diumenge 11:30.

- Harry Potter i les relíquies de la mort. Horari. Cada dia a les 21:30 excepte el dijous que no hi ha sessió.

La versió en castellà és projecta al Multicines, lloc preferit pels adolescents. En català al cinema Vigatà, on habitualment es projecten les pel·lícules més "serioses". La versió en castellà en sistema "Digital 2D". En català no.

I tots contents i feliços.

Un grup de dones espera davant d'un col·legi vigatà la sortida dels seus fills. És l'hora d'anar a dinar. Quan obren les portes van sortin els nens, els nens que no es queden a dinar al col·legi. El grup de dones reuneix els seus fills i se'n van a peu xerrant animadament.
M'he fixat en el grup fa estona. Han arribat d'hora i algunes mares van amb cotxets amb fills més petits que encara no van a l'escola. "Són mores però els seus fills són espanyols com nosaltres. No et fot? Com que han nascut aquí..." em diu S. que m'ha vist com observava el grup. "Les dones d'aquí com que han de treballar han de deixar els nens a dinar i aquestes com que no fan res se'ls poden endur a casa", afegeix el meu conegut que ha vingut a buscar un nen i sembla emprenyat. El meu conegut, i saludat, diu altres coses però és millor deixar la conversa en aquest punt.

En ocasió del 10è aniversari de l'Associació de Donants de Sang d'Osona aquesta tarda s'ha inaugurat l'escultura Vic als donants de Miquel Amblàs.
El lloc escollit per situar l'obra ha estat el Pla del Remei de Vic destinatari  d'especial dedicació i inversió per part de diverses administracions, com ja vaig explicar en un altre post. A l'acte hi han assistit unes vuitanta persones. Hi ha hagut petits parlaments de l'alcalde de la ciutat, de l'afònic escultor i del president de l'Associació. Prèviament una senyora de la qual no he pogut saber el nom ni en qualitat de què parlava ha llegit admirablement bé un emotiu text explicatiu de l'escultura que representa la fusió de dos cossos, el del donant i el del receptor. L'obra es pot admirar a la criïlla del carrer Bisbe Strauch amb el Passeig de la Generalitat, al costat d'una oficina d'UNNIM Caixa.
(Cliqueu damunt la foto per engrandir-la)

L'allau immigratòria que ha gaudit/patit Vic els últims 15 anys s'ha concentrat en bona part a la zona sud de la ciutat. El Pla del Remei és qui més ha rebut aquesta invasió pacífica de ciutadans extracomunitaris que ha provocat un èxode de població autòctona. La degradació de la zona, però, es va fer evident ben aviat. Després d'alguns anys de cert desconcert l'Ajuntament va iniciar el 2006 un projecte de millora en el Pla de Barris. Després de les eleccions de 2007 el nou alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal (CiU) i els seus socis de govern (PSC i ERC) van donar màxima prioritat a la millora del barri. Anglada, líder de la PxC, va aconseguir al Remei una bona part dels vots que van convertir-lo en la segona força política de la ciutat. Ja ho havia fet més tímidament 4 anys abans. ¿Els resultats d'Anglada van ser el detonant perquè l'Ajuntament considerés prioritari el problema del Remei que fins aleshores cremava en somort? En tot cas veient la magnitud de la tragèdia, i el que podia venir, el nou Ajuntament va actuar amb decissió. El projecte de millora del barri del 2006 se'l va fer seu el nou consistori. Durant els úlims 2 anys s'hi ha invertit més de 8 milions d'euros i ara l'alcalde, a la foto amb el regidor Rafús, ha donat per finalitzades les obres que han transformat notablement el Pla del Remei. Ara bé l'altíssim percentatge d'immigració extracomunitària hi continua tota ben instal·lada. 

La fressa em va acompanyar tot el trajecte fins que vaig arribar al Cinema Vigatà. Aquest cap de setmana Vic ha estat sotmès a una inundació de decibels en ocasió del Mercat de Música Viva. Al costat de la venerable església del Carme una banda de tambors amenitzava la nit. Nombroses colles d'adolescents i preadolescents seguien amb atenció aquesta i altres actuacions musicals que vaig trobar pel camí. El cas es que després de suportar la frenètica activitat nocturna del Mercat, entrar al cinema va suposar un agradable descans. La pel·lícula la feien a la gran sala i feia temps, molt temps, que no hi anava. No hi havia una gran entrada potser una cinquena part de l'aforament total. Mentre en George Clooney s'instal·lava en un poblet italià vaig enyorar el temps, no tan llunyà, quan aquella sala era plena d'espectadors. Quan vaig sortir del cinema i vaig començar a fer el trajecte de tornada la fressa em va tornar a acompanyar, encara amb més intensitat. Vaig trobar un Mosso musculós en mànigues de camisa que, nerviós i desafiant, contemplava la gentada mentre feia voltes a la furgoneta de la policia autonòmica. Aliè a tanta música viva i mentre m'allunyava del brogit vaig anar repassant les millors seqüències de The American, una pel·lícula tranquil·la que es va estrenar aquest cap de setmana.

(crítica de The American: aquí)

A la sala de la columna de l'Ajuntament de Vic l'alcalde de la ciutat Josep Maria Vila d'Abadal, d'Unió Democràtica de Catalunya, ha reclamat la independència i la necessitat de construïr l'estat català. Ho ha fet avui al vespre en l'acte que cada any es fa en motiu de l'Onze de setembre. I ho ha fet amb tanta convicció i entusiasme que ha causat sorpresa en bona part dels assistents que omplien de gom a gom la sala del consistori vigatà. El discurs de Vila d'Abadal va contra la línia oficial del partit i del seu líder Duran i Lleida. Més tard l'alcalde ha encapçalat la "Marxa del Vigatans" -una marxa independentista amb torxes- que ha acabat a la plaça de la Catedral on estava previst que s'hi cremés la setència de l'Estatut del Tribunal Constitucional.
Abans Pilar Rahola ha improvisat una xerradeta que havia titulat "Catalunya en una cruïlla històrica". Ha demanat als polítics un full de ruta clar del seu projecte polític, ja sigui, independentista, autonomista o el que sigui. Ha reclamat fugir de la mediocritat que s'ha instal·lat al país. I, finalment, ha demanat orgull nacional als catalans. Però la xerradeta de la Rahola ha set improvisada, massa informal... en definitiva, mediocre.

Aquest vespre xafogós caminava tranquil pel vigatà carrer del Pare Huix (a.c.s.), situat a la zona de l'Estadi, quan m'ha alegrat la vista un balcó acolorit amb dues banderes espanyoles: una de franquista i una altra dita constitucional. L'entusiasme patriòtic que desperta la roja fa estralls entre una bona part de la ciutadania. Haurem de convenir que aquesta comunitat autònoma espanyola, com també Vic, és cada dia més plural i diversa, tal i com és de rigor. Cliqueu damunt la foto si voleu veure l'àguila amb tota la seva imperial presència.

A la plaça del Mil·lenari de Vic els cotxes hi circulen veloçment i els vianants en queden apartats a les voreres. Per anar d'una banda a l'altra el camí oficial fa fer una volta enorme. Es perd molt temps sobretot per anar de la vorera sud, edifici de Caixa Manlleu, cap a vorera est (esports Everest, fruiteria Els Valencians). Al cap de poc temps d'haver-se inaugurat la plaça, els ciutadans que van a peu van fer, mica en mica, una drecera (el caminet que es veu a la foto) i fa un parell de dies quan hi vaig passar vaig adonar-me que al caminet hi havia grava. Ben probablement l'Ajuntament, en un atac de sentit comú,  l'ha condicionat per evitar als caminadors el fang i els bassals que sovint hi havia. Ara només caldria que modifiquessin la plaça per fer legal el caminet que l'ús habitual ha fet real.

La ciutat de Vic és petita, plural i canviant. Desaparegudes les sotanes del tòpic de la Ciutat dels Sants, ja fa anys que la realitat de les mesquites, els vels islàmics i tota quanta vestimenta musulmana imaginable, campa alegre i deshinibida per l'antiga Ausa. Avui en parla encertadament Rahola a La Vanguardia. I aquest matí quan anava a comprar a l'Avinguda Pius XII contemplo satisfet que la diversitat també s'ensenyoreix dels balcons de la ciutat a propòsit de la roja, com es pot veure en la foto d'aquest pis damunt de l'acreditada Cansaladeria Castany.

Avui a 2/4 de 9 del vespre s'ha inaugurat el complex cultural L'Atlàntida de Vic. L'alcalde de la ciutat Josep Maria Vila d'Abadal i el Conseller de Cultura de la Generalitat Joan Manuel Trasserres han set els encarregats de fer els parlaments abans del concert inaugural, El Cant del Lloc. Vila d'Abadal ha remarcat que Vic és més capital amb la nova Atlàntida. Ha agraït a totes les persones que han col·laborat en la realització del projecte i en especial a Xevi Solà, 1r. tinent d'alcalde de l'Ajuntament, a qui ha citat com a "l'ànima de l'Altàntida". Vila d'Abadal també ha recordat els alcaldes Montanyà i Girbau pel seu interés per la cultura. En canvi no ha citat en cap ocasió el seu predecessor Jacint Codina. Trasserres, per la seva banda, ha elogiat la societat vigatana i ha assegurat que la construcció de l'Atlàntida ha set possible gràcies a "l'empenta vigatana". En el seu discurs s'ha centrat en la necessitat de fer realitat la societat del coneixement i la Catalunya en xarxa que vindria a ser l'actualització de la Catalunya ciutat noucentista.
Després dels parlaments i amb el teatre ple s'ha interpretat El Cant del Lloc. Josep Baucells és l'autor de la música i Lluís Solà del text. Hi han participat l'0rquestra de Cambra de Vic, Coral Canigó, Orfeó Vigatà, Cor de Noies del Conservatori de Vic i la Coral Regina. La recitació del text l'ha fet Santi Ricart i la direcció ha anat a càrrec de Jordi Mora. El públic ha aplaudit llargament la interpretació de l'obra. L'acte s'ha clos amb Els Segadors amb el públic dempeus.

Foto (Osona.com): els Sagals d'Osona, l'alcalde Vila d'Abadal i el conseller Trasserres a l'exterior de l'Atlàntida.

He trobat en Colom, l'Àngel Colom i Colom, envoltat de paquistanesos i alguns negres davant de l'Ajuntament de Vic. Xerrava, animadament i en català, amb el grupet i particularment amb una noia paquistaní vestida a la manera del seu país d'origen. A dos quarts de deu del vespre a la plaça major de Vic hi feia fred però en Colom, fill del Collsacabra, no anava gaire abrigat. Potser els anys passats al Marròc i a Barcelona li han fet oblidar el fred de la Plana de Vic.
Feia molt temps que no veia en Colom. Des que va fundar el PI, artefacte polític que no va passar de petit i efímer bonsai, crec que no l'havia vist. Els anys no passen en va però avui veient-lo envoltat del grupet de paquistanesos i negres, que se'l miraven amb atenció i respecte, m'ha semblat que en sis ales conservava intacte el tarannà missioner que sempre l'ha caracteritzat.

En el sorteig de la Loteria Nacional espanyola d'ahir dissabte, el número 44033 va ser premiat amb el segon premi. Una part d'aquest premi va ser venut a l'administració de loteria número 2 de Vic, situada al carrer de Verdaguer número 2 de la capital d'Osona. Cada dècim ha estat premiat amb 12.000 euros. També es va vendre aquest número a Cornellà de Llobregat.
A Vic la Loteria Nacional hi cau sovint.

¿Que hi hagi caigut la Loteria a la vigília del referèndum sobre la independència és una maquiavèl·lica maniobra dels espanyols per mostrar als irredempts vigatans la bondat de l'espanyolitat?

(Article publicat al bi-setmanari El 9 Nou de Vic divendres 23 d'octubre de 2009)

Informava El 9 NOU dies enrere que les obres del complex cultural l'Atlàntida de Vic costaran aproximadament 14 milions d'euros més dels previstos inicialment. En total el cost d'aquest equipament serà de 35 milions en comptes dels 21 milions licitats el 2007. Aquesta desviació pressupostària de considerables proporcions no és cap novetat en obres iniciades per les moltes i diferents administracions públiques que assalten amb impunitat les nostres butxaques amb tot el reguitzell d'impostos possibles. Com que en aquesta vida res no és gratuït el cost del magne edifici i la desviació seran sufragats per la butxaca dels contribuents locals. Les ajudes que puguin aportar altres administracions no són diners que ploguin del cel; també són la recaptació d'impostos sobre altres o més contribuents. Els administrats sempre ho paguem tot.

A quarts d'onze de la nit, després de fer una visita a uns amics, vaig fer un volt a peu pel sud de Vic. Feia fresqueta i caminar era agradable. Vaig anar cap a El Remei. Dues dones conversaven a crits des de dues finestres, una mica separades, dels pisos Sánchez Arjona que hi ha al costat del Passeig de la Generalitat. La veu clara i potent de les dues dones omplia la nit. Les dues africanes mantenien una animada conversa amb rialles sorolloses que deixava indiferent als grupets de moros que estaven asseguts a la vorera de davant, a l'entrada del Vic-2. Aquests no cridaven. Més endavant vaig trobar altres grups d'homes, ara negres, al mateix Passeig en direcció al centre parlant animadament i en veu alta. Tres hindús, xiuxiuejant, la feien petar vora l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. Quan m'acostava al Restaurant Xinès al costat del riu va passar un BMW amb les finestres obertes per on sortia un raig de música àrab. Després un noi xinès va sortir del Restaurant amb menjar i el va anar a repartir amb un ciclomotor. Travessant sol el pont del Mèder vaig considerar-me afortunat de viure en una petita ciutat tan gran en multiculturalitat. És enorme l'enriquiment que ens aporta tanta diversitat i no sempre el sabem valorar com s'escau. Oh Déu meu, quina sort que tenim!

Fa una estona que he anat a comprar al supermercat Bon Preu de la carretera de Roda de Vic. Quan he anat a pagar m'ha atès una noia, seriosa i educada, de nom Nubia. Avui per primera vegada en aquest supermercat no m'han parlat en català. És evident que es tractava d'una anomalia i avui Nubia l'ha corregida. I no és cap crítica cap al supermercat Bon Preu (Esclat i Orangutan) que té el català com una prioritat. Ni tampoc a la noia que ja s'ha adonat que no necessita parlar català per treballar de cara el públic. Simplement són els temps que corren també a Vic: el castellà avança i el català retrocedeix.

Als Multicines Sucre de Vic cada dia fan "Harry Potter y el Misterio del Príncipe" a les 4 de la tarda i a les 7 del vespre. Els diumenges també a 3/4 d'11 del matí. Sempre en castellà. Els dimecres dia de l'espectador.
En català, només la fan els diumenges a dos quarts de dotze del mati. No hi ha, per tant, dia de l'espectador.
Ahir la vam anar a veure amb la nostra filla pre-adolescent i la sala estava gairebé plena i tothom menjava oloroses crispetes.

M'anava a punxar per a una anàlisi de sang i he passat davant d'una botiga de roba, Moda Islam -roba per a dones- a l'edifici Vic-2, al sud de la ciutat. És una botiga gran que ja fa uns mesos que està oberta, situada al costat d'una fruiteria que fa cantonada amb el Passeig de la Generalitat i una botiga d'informàtica més a l'interior. Tot a dins de l'edifici. Abans al mateix local hi havia hagut una botiga de joguines i papereria que no va acabar de funcionar. De fet fucionen poques botigues a les galeries del Vic-2 i la majoria de locals estan tancats. El supermercat Esclat dóna vida al recinte i el C.A.P. El Remei ocupa bona part de la planta superior, que és on jo he anat. Moda Islam és una botiga que fa força goig. Els vestits de l'aparador són vestits de festa o d'arreglar, elegants, que deuen ser els adeqüats per a les dones musulmanes per anar a cerimònies d'una certa importància o simplement per anar ben vestides. La botiga està ben arreglada, neta i l'aparador en general està ben presentat i il·luminat. No com la majoria de comerços regentats per magribins i similars que en general fan més aviat fàstic. Aquest matí a primera hora Moda Islam estava tancada però en altres ocasions sempre hi he vist clientes i un parell de dependentes.