Bloc sobre viatges, periodisme, internet i d'altres obsessions
|
|
Directa  AngryJournalist.com i PeriodistaCabreado.com, dues webs que publiquen les queixes professionals dels periodistes
Tot sovint els lectors de diaris digitals o impresos, oients de ràdio i teleespectadors no saben quines són les condicions de feina d'aquells qui els informen, els periodistes. Ara, dues pàgines web diferents, AngryJournalist.com i PeriodistaCabreado.com ofereixen la possibilitat que els periodistes descontents es queixin i, de pas, que els lectors s'informin sobre qui els informa. El periodista nord-americà Kiyoshi Martínez va obrir AngryJournalist.com arran de les converses amb els companys de professió sobre les misèries laborals. Segons explica, es tracta d'un projecte "per als qui no cobren prou, tenen massa feina, se senten frustrats, fastiguejats o són ignorats", per als professionals dels mitjans de comunicació "que vulguin fer públiques, de manera anònima, les raons que els fan estar enfadats". La pàgina de Martínez està, sobretot, pensada per als periodistes joves, per als qui encara han de pagar els crèdits dels estudis universitaris i han de mantenir la feina que tenen, encara que no els agradi, durant uns anys. L'autor diu que es tracta de periodistes que sovint no s'atreveixen a queixar-se, ni tan sols en un blog, per por que algun superior no els descobreixi i es quedin sense feina. Per això, qualsevol periodista pot escriure la seva queixa de manera anònima, sense cap mena de requisit.De moment ja s'hi han publicat unes 2.000 queixes d'estudiants que intenten obrir-se pas en el món de la informació, de treballadors a qui no els deixen fer vacances, de periodistes que critiquen la manca d'organització del seu mitjà, de redactors que es desfoguen d'un cap dèspota, de reporters censurats o que cobren poc i se senten explotats, etc. No tot són queixes, però, també hi ha algun periodista que diu que té un bon horari, cobra bé i no té massa feina... des que va deixar els mitjans de comunicació i treballa en un gabinet de premsa governamental. Sense companyonia
Cadascú hi diu la seva, els socialistes, que Zapatero es va mantenir ferm i va fer valer les xifres econòmiques i, els del Partit Popular, que Rajoy va demostrar més fortalesa, un caràcter decidit i esperit de lideratge. Però això és igual, perquè ja es podia preveure d'entrada. El debat a duo entre José Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy va ser un espectacle prefabricat, el reality show bipartidista de la política; propaganda pactada.
El PSOE i el PP van negociar quins canals emetrien el debat, qui el presentaria, quina decoració tindria el plató, quins temes s'hi tractarien, de quant de temps disposarien els candidats per a les respostes i en quin ordre parlarien. Res no va quedar per a la improvisació, tot estava preparat fins al punt que els candidats ja sabien quines serien les respostes del contrincant i duien les rèpliques preparades.
El suposat debat electoral de dilluns 26 de febrer no va ser res més que un anunci pactat entre el PP i el PSOE que es va emetre per una trentena de canals de televisió. Un anunci de 90 minuts pensat per deixar els altres partits parlamentaris fora de joc, per vendre la idea de la por i el bipartidisme necessari: o voteu a l'un, o sortirà l'altre, que és el llop.
I la majoria de mitjans de comunicació van seguir el joc, dedicant-s'hi sense cap mirada crítica, sense donar veu als altres partits que, d'una altra banda, també la neguen als moviments polítics que no tenen cap representació institucional. Però és que ho fan de la mateixa manera que accepten a ulls clucs les declaracions que deixen anar els polítics a cada míting, les notes dels gabinets de premsa i, cada vegada més, els vídeos enllaunats els actes electorals. Cada vegada és més normal que els periodistes no gravin els actes polítics: ja se n'encarrega cada partit, d'enregistrar el seu propi candidat, seleccionar les millors imatges, i enviar-les als mitjans de comunicació. I és que la informació electoral ja gairebé no existeix, ara es tracta només de publicitat i tothom ho té molt clar, excepte els espectadors. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBIBLIOCRAFIA
BLOCS
Notícies VilaWeb
Últims 40 canvis
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
