He de millorar la meva tècnica de fer maki:
Bloc personal d'en Marc Belzunces
|
|
Divers He de millorar la meva tècnica de fer maki:  Ahir diumenge a l'Avui el Xevi Xirgo ens explicava:Una carta ben animal Anys enrere em vaig dedicar a respondre les cartes que m'arribaven només en castellà –fossin del caràcter que fossin, des de notificacions fins a publicitat– per demanar si us plau si me les podien reenviar en català, la meva llengua oficial. Els sorprendria saber que sovint rebia disculpes i una nova carta en català. Potser per això, i per una barreja de manca de temps i cansament –i no pas perquè considerés la cosa normalitzada–, vaig deixar de fer-ho. Error. Un lector de Girona m'explica que fa poc es va adreçar a una empresa que repartia publicitat només en castellà i anglès al seu barri. “Em sorprèn que no tingueu en compte la llengua pròpia del país. Ho trobo una falta de respecte", va escriure en Xavier en un correu adreçat a l'empresa, que es dedica a organitzar passejades en poni al Baix Empordà. Els reprodueixo fragments de la resposta: “La mayoría de nuestros clientes son ingleses, alemanes y españoles: señores catalanes, se ven tan preocupados por la lengua catalana que se olvidan de sus propios hijos”. “Este país es ESPAÑA”, diuen, i li fan saber que a Catalunya també hi ha gent que “no saben hablar español y viven gracias a ayudas del estado, pariendo hijos uno detrás de otro”. Qualifiquen la queixa de “ridícula” i es pregunten si els nostres fills un dia no tenen feina “a dónde irán hablando solamente catalán?”. I resumeixen: “Me importa un dedo el idioma (sic); lo que me importa son las expresiones felices de nuestros clientes”. Dues grans conclusions: 1) A Paseos en Pony aquest país els importa “un dedo”. I 2) No es pot negar que a la seva empresa els animals hi tenen un gran protagonisme. L'empresa és diu Paseos en Pony (paseopony@gmail.com), i com no podia ser d'una altra manera, el seu web, amb un disseny de fa una dècada, és només en espanyol. Senyors (sic) de Paseos en Pony, jo sóc un d'aquells catalans que no vol empresaris que menyspreen el país i la societat que els acull. Si us plau, vagin a fer negocis a un altre lloc on puguin trobar-se a gust amb la gent que els acull, i a l'inrevés. A Catalunya han fracassat. Mundial de bàsquet. Sèrbia 89, Espanya 89, resten 26 segons i...
M'ho acaben d'explicar. Una coneguda fa un mes que fa una substitució a una escola de primària de Salt. Una escola plena d'immigració, marroquina principalment. Pel que sembla, amb un ambient inimaginable: els alumnes fan el que volen, agafen les coses del professor, aturen els cassets de classe, se'ls expulsa de classe i no surten, i amenaçant al professor que si els toquen els seus pares els denunciaran. Pèrdua absoluta de cap mena d'autoritat. He de dir que jo he crescut a Nou Barris, un barri en la meva època de 100% d'immigració. Amb el que implica la immigració massiva: desestructuració social, manca de serveis, gran atur, nivells formatius molt baixos... Quan eres al carrer, havies de vigilar que ningú no t'atraqués. Havies d'aguantar al petit delinqüent, al garrulo, al lolailo i al racisme contra els gitanos. Vull dir, unes característiques socials no gaire diferents del que pot haver amb la nova immigració. I si certament a la meva escola (Víctor Català) podia haver problemes de disciplina, pares que no es preocupessin gaire dels fills i famílies desestructurades o directament amb risc de delinqüència, no s'arribà mai a la situació actual de l'escola catalana a les barriades de la nova immigració massiva. Agressió El que ha passat avui dijous. Després del rebombori diari habitual (on el professorat ja renuncia a fer quelcom profitós), un nen ha agredit a la professora, li ha fotut un cop de peu. La professora li ha tornat un mastegot, cosa que comparteixo completament. Un professor no pot passar una agressió, i més davant de tot l'alumnat. Això és intolerable. El nen, de 9 anys, li ha tornat l'agressió i l'ha amenaçat que li diria als seus pares i que la denunciarien. Acabades les classes, s'ha presentant la mare del noi, una dona marroquina. I ha agredit directament a la professora, agafant-li el braç i retorçant-li. Han hagut de venir altres professors per aturar la mare. Això és inacceptable, i espero que la professora denunciï aquesta agressió davant dels Mossos. Per ella i per la resta de professorat. Tolerància zero contra la violència. Això ni és normal ni és admissible, per molt que els altres professors li hagin dit que no passava res, explicant-li les seves batalletes sobre casos semblants. I si no es va tolerar amb la immigració massiva espanyola, no es pot permetre des d'un progressisme mal entès que això sigui tolerable amb la nova immigració. Tots tenim els mateixos deures, i una agressió és punible vingui de qui vingui. Reconèixer i acceptar els problemes és el primer pas per solucionar-los. Anem a iniciar un meme d'aquests, a veure si té gaire èxit. La qüestió és que els blocaires plantegeu quines són les 5 preguntes de les quals voldríeu conèixer la resposta. Que li poguessiu preguntar a una màquina o ésser, i aquest us donés la resposta immeditament. Allà van les meves (l'ordre no indica la importància):
1.- Quantes espècies intel·ligents hi ha a l'univers? 2.- Quina data proclamarem la independència de Catalunya? 3.- Quan s'aconseguirà que l'ésser humà sigui immortal? 4.- Quan la intel·ligència artificial superarà a la humana? 5.- Quina és la combinació guanyadora del proper sorteig de la Primitiva? Si no teniu bloc, podeu deixar les vostres preguntes als comentaris d'aquest apunt. Diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò del comentari d'una jugadora austràliana de hòquei, que en acabar els Jocs Olímpics li agradaria que a les curses de bous, més que bous millor serien jugadors espanyols d'hòquei, i ella ja s'asseguraria que l'agafessin i l'empalessis. Això no deixa ser una confirmació del que deia un interessant article publicat fa uns dies al Times sobre el sexe a qualsevol vila olímpica. Austràlia Però n'hi ha més. Sembla ser que a Austràlia comença a haver-hi preocupació perquè tenen una manca important de mascles. Resulta que els que tenen 20-30 anys (edat reproductiva) prefereixen marxar a treballar a l'estranger per conèixer món (farts de les australianes?). Si no recordo malament, han marxat més de 150.000. Paral·lelament les dones estan abandonant el camp per la ciutat, on el dèficit de mascles femelles seria encara més escandalós. Com a resultat, hi ha pobles on toca una femella per cada 5 mascles. Hi ha un alcalde que ha dit que les dones poc agraciades podien venir al seu poble, i gairebé se'l mengen. Catalunya En canvi, a Catalunya i segons dades de l'Idescat, en edat reproductiva tenim un dèficit de femelles. Anem a veure unes quantes gràfiques.  En aquesta primera gràfica (dades 2007) veiem com en l'edat
reproductiva legal (18 a 40 anys arrodonint) hi ha un dèficit de
femelles, que d'altra banda es manté dels 0 als 46 anys. El màxim
dèficit es dona als 32 anys (coi, la meva edat, ja és mala sort!), amb
7.709 més mascles que femelles (un 5,6%).
Però la cosa no queda
aquí. Tots sabem que les femelles humanes són més receptives cap als
mascles que li superen en edat lleugerament (és una llei natural). Per
tal, ens cal decalar el gràfic. Posem una diferència mitjana de 3 anys.
És a dir, que un mascle de 30 s'emparella amb una de 27. Grafiquem la
diferència percentual:
Aquí els de 32 augmentem el dèficit (6%, falten 8.264
femelles), però els que ho tenen realment fumut són els de 26 i
voltants (13.1%, 15.263 femelles). Cal tenir en compte la nova
immigració, que sense dades concretes, interpreto majoritàriament
masculina i en aquest rang d'edat.
Això és confirmat pel meu cercle íntim, on les dones catalanes solteres o no existeixen o són conjunturals, mentre que la majoria d'homes són solters, i retreuen a les catalanes la seva poca accessibilitat (s'han aristocratitzat), contrastant amb la major accessibiltiat i facilitat de dones d'altres llocs del món (especialment llatinoamericanes). Clar, les catalanes tenen més de 8.000 paios on mirar (i això sense comptar els italians), la qual cosa també explicaria perquè les femelles d'aquesta edat tenen un currículum més gran de parelles sexuals. En termes econòmics, un mascle català no val res, i una femella catalana té un preu que ni el barril de petroli. Si ets catalana
soltera, no t'has de preocupar gaire. (o sí) Si ets català solter tens
dues opcions. Pagar a un italià per a què et faci un curset accelerat
d'assetjament sexual, o directament exiliar-te. A Austràlia triomfaràs
segur (i si no, no tens solució).
Òbviament, la cosa és més
complexa. Per exemple el nivell educatiu compta. Fa uns anys recordo
com es va fer un estudi entre universitaris (actualment el 15% de la
població de Catalunya) i es va detectar que a l'haver més femelles
universitàries que mascles, un nombre considerable era soltera perquè
no trobava mascles del seu nivell educatiu (erasmus italians a banda).
Gràcies al Natxo descobreixo un test de mecanografia. Aquest són els meus resultats:
You reached 385 points, so you achieved position 1566 of 59752 on the ranking list
You type 473 characters per minute You have 61 correct words and you have 1 wrong words 61 words
He de dir que una de les coses que menys entenc en aquest món és quan algú que es passa el dia davant de l'ordinador m'argumentar la NO NECESSITAT d'apendre mecanografia, un esforç ben senzill que només demana unes quantes desenes d'hores. Avantatges: - Escriure de 2 a 3 cops més ràpid. - Veurem el que estem escrivint, ja que mirem la pantalla, no les tecles - Ens és igual el teclat. Només canviant la distribució del teclat al sistema operatiu podem escriure sobre AZERTY o qualsevol altra distribució, o ens serà igual si el nom de les lletres han desaparegut per l'ús. Bé potser entenc encara menys les persones que sense saber mecanografia, i amb tota la bona voluntat del món, es posen a dissenyar distribucions de teclat que trenquen una norma bàsica i fonamental de la mecanografia: quan escrius, les combinacions de teclat no poden ser de 2 dits d'una mateixa mà. Han de ser un dit de cada mà. Per això hi ha dues tecles de majúscules. Actualització: El vídeo (d'un segon intent):
Lo savi d'Artés m'indica l'existència de la COPECard, la targeta amb la qual la gent Gana libertad y comodidad. Durà un autògraf del Losantos?. No ho diu, però fan descomptes especials en compres a Air Berlin. Ho esmenten El Periódico, via La Tafanera: El president de Seat diu que no hi ha cap cotxe amb nom de ciutat catalana perquè "nosaltres som espanyols" L'E-Notícies: Seat considera que no "somos españoles" Pel que sembla no és el president de SEAT, sinó el president del Consell d'administració. Bàsicament, segons el senyor Francisco García Sanz els cotxes de SEAT no duen noms catalans perquè ells (els que manen) són espanyols, i el catalans no en són. Home, això darrer és evident: sinó, no hagués dit el que ha dit, i amb la complicitat i el riure d'ambaixador i periodistes espanyols. És més, de les seves paraules s'extreu que si fos per ell, la fàbrica no seria a Catalunya, sinó a Madrid. Més crua i directa no pot ser la realitat.
El problema és que SEAT està a Catalunya. Aquesta declaració li ha de costar la feina al senyor García, i que se'n vagi a la seva Espanya i el seu Madrid. I a Volkswagen haurien de saber quina mena de xenòfobs (perquè no té cap altra nom) tenen a sou.
Actualització: l'àudio de la cosa, via en Saül Gordillo:
|
CategoriesVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Accés de l'autorEls meus enllaços0.- CONTACTE
1.- ORATGE
2.- LLOCS ON COL·LABORO
3.- APUNTS DESTACATS
4.- BLOCS
5.- BLOCS DE CICLISTES URBANS
6.- BLOCS SIG I GOOGLE EARTH
Notícies VilaWeb
Bici-Vici
Darrers terratrèmols (M >5)
Planeta SoftcatalàÚltims 40 canvis
|
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
