marcbel |
Personal |
dilluns, 12 de desembre de 2011 | 13:01h
A veure si ho puc explicar resumidament i esquemàticament:
1.- Se'm convoca a col·laborar a l'organització de les eleccions espanyoles del 2008 com a suplent segon en un mesa electoral. Com que la meva consciència m'ho impedeix, em declaro objector de consciència (a Espanya).
2.- S'inicia un procediment judicial on tinc importants problemes per dur-lo a terme en català, on fins i tot intercedeix la Sala de Govern el TSJC, que recorda a tots els jutjats de Catalunya els (suposats en la pràctica) drets lingüistics dels catalanoparlants.
3.- L'Audiència Provincial de Barcelona em declara culpable d'un delicte electoral: 14 dies de presó i 3 mesos de multa. La presó es canvia per una multa i he de pagar un total de 708 EUR.
4.- Presentem un recurs al Tribunal Suprem espanyol. El Tribunal Suprem declara desert el recurs (és a dir, com si no s'hagués presentat) per "estar todo en catalán". Entre d'altres se'n fan ressò Racó Català i El Punt Avui.
5.- Presetem un recurs sobre aquesta decisió.
I avui la meva advocada em comunica que el Tribunal Suprem rebutja el recurs nostre a la declaració deserta del recurs al Suprem (sembla una cosa del Grouxo Marx tot plegat).
És a dir, que el Tribunal Suprem troba correcte que es consideri que presentar un recurs en català equival a no presentar-lo. Més clar, l'aigua. D'això a casa meva en diem racisme. Tractar a un ciutadà de forma diferent per raons lingüístiques, de color de pell, etc.
La resolució d'avui
Aquí teniu la resolució original del Tribunal Suprem rebutjant el nostre recurs i confirmant que és correcte declarar desert un recurs presentat en català:
Cal reconèixer que els espanyols dediquen molts recursos econòmics, personals, administratius, judicials, estatals i de poder a preservar el seu monolingüísme.
Sobre el document, del qual només he pogut fer una primera lectura ràpida, ressaltaria aquestes frases:
- Sobre presentar un recurs en català (pàgina 3): el escrito no reunía los requisitos formales necesarios para su admisión. D'acord, i salvant molt les distàncies, Rosa Parks tampoc podia seure als seients dels blancs als autobusos perquè així ho deien les normes.
- Sobre la llengua en què, obligatòriament, s'han de redactar els recursos (pàgina 3): dicho escrito debe redactarse en castellano. Nunca-fue-lengua-de-imposición que deia aquell.
- Sobre el fet de tractar el tema d'un recurs en català (pàgina 4): se trata (...) de resolver una singular cuestión de procedimiento (...). El idioma de lescrito de interposición. Vaja, es veu que això del català és una cosa singular...
En cap cas, el Tribunal Suprem espanyola mai ha entrat a valorar el tema pel qual es presentava el recurs: l'objecció de consciència a Espanya. Perquè aquest era el cas. Tristament, això ha passat a un segon terme per una qüestió més fonamental: la llengua.
Bé, la cosa és clara: a Espanya hi ha ciutadans de primera (castellanoparlants) i ciutadans de segona (catalanoparlants). Un catalanoparlant té menys drets que un castellanoparlant. Un castellanoparlant té dret a recórrer una decisió judicial, un catalanoparlant no. Com deia, això és racisme cap a tots els catalanoparlants, milions de persones. I jo he estat víctima del racisme.
Recurs al Tribunal Constitucional espanyol i donatius
Així doncs, la via de l'objecció de consciència està tancada. He estat declarat culpable i ja no hi ha res a fer. La pena s'ha de fer efectiva i he de pagar la multa.
Tanmateix, ara anem a una cosa més fonamental: la llengua. Vulneració de drets fonamentals. Presentarem recurs al Constitucional espanyol per aquest tema.
Tanmateix, això requereix diners, i us demano col·laboració econòmica. No tan per mi, sinó per defensar els drets dels catalanoparlants a utilitzar la seva llengua davant de la justícia.
Podeu fer un donatiu (10, 20, 50, 100, el-que-pugueu), amb una transferència mitjançant la vostra entitat bancària, al compte de la Fundació Catalunya-FONS, que es qui gestiona l'assumpte econòmic per a millors garanties per tothom:
Beneficiari: Fundació Catalunya-FONS
Compte: 3025-0012-19-1400008332
Per a transferències des de fora d'Espanya:
Iban: Es18 3025 0012 19 1400008332
Altra informació: Swift: cdenesbb
Concepte: Defensa Marc Belzunces
És important posar-hi el concepte, per tal que la Fundació pugui identificar-lo. Addicionalment, em podeu enviar un correu a aquesta adreça per tal que jo en tingui també constància i us ho pugui agrair personalment. Actualment estem en dèficit per cobrir totes les despeses que ha comportat el procediment. Gràcies per avançat.
Hi ha gent que porta anys treballant en organitzacions sense afany de lucre sense cobrar un duro i que no va donant lliçons a ningú. Que té grans bases de dades on té clar l'ètica de respectar a la gent. Si la gent s'apunta per rebre informació d'una cosa, se li envia aquesta informació. No se li envien d'altres, ni es passen les adreces a ningú més. I quan es donen de baixa les adreces se suprimeixen, ho digui una llei o no. O si s'han apuntat per un esdeveniment, un cop s'acaba aquest esdeveniment, les adreces se suprimeixen sense que calgui demanar-ho.
És l'ètica de respectar a la gent. De no fer als altres el que no vols que et facin a tu.
El color del dinero
A Triodos Bank no tenen aquests principis, aquesta ètica que dirien. Com ja vaig explicar al bloc, em vaig donar de baixa de Triodos Bank a l'agost. Doncs bé, aquesta setmana he rebut a casa la seva revista El Color del Dinero. En-español-por-supuesto, per què l'ètica de la militància lingüística sí que la tenen.
Però a veure, no m'hi vaig donar de baixa?!
Ara alguns pensaran que la llei no hi obliga. La llei no obliga a tenir ètica i ells bé que la tenen. I la llei obliga a què els clients catalans tinguin les coses en català, i ells bé que no la respecten. És a dir, que hom pot complir, incomplir i anar més enllà d'una llei si vol, i a més impunement.
Triodos Bank, que va donant lliçons d'ètica, i els seus fanboys, després va i resulta que es comporten com un vulgar spammer.
La revista ha anat directament a la brossa. De paper per reciclar, que això ho faig a casa des que era ben petit. Ara bé, no deixa de ser un comportament antiecològic i malbaratador de calers dels clients de Triodos Banks i de tothom: fer una revista (paper, tinta, energia), tranportar-la (energia, benzina...) perquè arribi a una casa i vagi directament a les escombreries (temps, transport, energia al reciclar...).
Una mica de responsabilitat social i ecològica, si us plau. No cal ètica.
Joan Melé a TV3: ells tenen la raó, el client s'equivoca
Entrevista als Matins, atenció al que es diu a partir del minut 23:10 sobre el català:
L'ètica de dir veritats a mitges
Joan Melé tornar a mentir (o dir veritats a mitges) quan diu les coses estan en català. Mentida. Ni el web, ni els avisos, ni la revista, ni l'atenció telefònica. I el que tenen en català, ple de faltes, denotant l'interès que hi tenen. Ni revisar-ho per un corrector professional. Fa més de 5 anys que són a Catalunya.
L'ètica de l'existència de persones (llengües) de primera i persones (llengües) de segona
Joan Melé torna a lligar l'existència del web en català a què estigui en basc i gallec. I per què no van lligar l'existència del web en espanyol a l'existència del català, basc i gallec? O és que hi ha persones de primera (castellanoparlants) i persones de segona (catalanoparlants)? Quina ètica de pa sucat amb oli és aquesta?
Triodos Bank té la raó, els clients no
Joan Melé a l'entrevista i sobre el català torna a mostrar la prepotència de qui té la raó i pensa que els equivocats són els altres. Res d'humilitat. Posa excuses de mal pagador, dóna explicacions de per què les coses no són en català, però cap mea culpa. Ells tenen la raó i els clients i ex-clients que s'han queixat estan equivocats.
L'exigència ètica
D'igual manera, sembla ser que a Triodos Bank coneixen perfectament l'ètica dels seus ex-clients. Diu que hem de tenir la mateixa exigència ètica que tenim amb Triodos Bank amb la resta de Caixes.
Per començar, jo tindré l'exigència ètica que vulgui amb qui vulgui. Se'n diu llibertat, li agradi o no. Segon, demanar les coses en català no és una qüestió ètica (únicament), és una qüestió legal. Tercer, de quina ètica estem parlant? De la de l'obra social de les caixes que ha fet infinitament més feina cap als desafavorits a Catalunya?
L'ètica de la dació per hipoteca: abans els interessos del banc que les persones, curiosa ètica
El senyor Joan Melé es posiciona en contra de la dació per hipoteca. Restringiria encara més els crèdits, diu. És a dir, pensa en els interessos dels bancs més que no pas en les persones. Quina ètica és aquesta? Li recomano que vagi a un desnonament, a veure que li sembla.
Oblida, no sé si intencionadamanet o no, que la dació ja existeix en diversos estats, com als EUA.
També curiosa l'ètica dient que és l'estat qui n'ha de comprar els habitatges. És a dir, tots els ciutadans. D'això se'n diu externalitzar les pèrdues. Externalitzem també els guanys del Triodos Bank?
Afegeixo: també curiós quan diu que no pot ser que una persona demani un crèdit, i si no pot pagar torna el producte que ha comprat. Això és fer trampa o no ser un professional. Però a veure, no es tracta que els bancs t'avaluen per saber si pots pagar o no? És que Triodos Bank dóna crèdits a qualsevol?
Això és una ètica tramposa. Es prioritza els interessos propis del banc als interessos generals de la societat. És legítim, però després que no vinguin donant lliçons d'ètica al personal.
PD: i ja no comento quan diu això de regió per Catalunya.
Avui a la feina feien una de les companyes sistemàtiques enfront de la ciutat. Així que he demanat si podia enganxar la meva càmera GoPro per alguna banda, a veure què hi sortia. El resultat, això:
La càmara està enganxada (amb l'adaptador de la bici) dins d'un CTD. Mesura contínuament mentre baixa i puja la conductivitat de l'aigua (salinitat), la temperatura i profunditat. Un aparell clàssic de l'oceanografia moderna. La fondària que arriba deu ser uns 30 metres, ho he de mirar.
A sobre s'hi veu una ampolla Niskins que serveix per agafar aigua a una determinada fondària. Es baixa oberta perquè hi circuli l'aigua i quan s'arriba a la fondària desitjada es tira pel cable un pesa que a l'impactar amb un pistó tanca l'ampolla, retenint l'aigua d'aquella fondària. En aquesta configuració senzilla, perquè en d'altres el tancament es fa remotament mitjançant una connexió de cable de centenars o milers de metres si convé.
Pel que fa a la qualitat de la gravació (superior en l'original), cal dir que és conegut per la pròpia GoPro que sota l'aigua per enfocament. GoPro està treballant en una carcasa específica per sota l'aigua (aguantarà més dels 60 metre de fondària de la carcassa normal a més?), però mentrestant la gent d'Eye of mine ja tenen la solució per 79/99 USD.
Arran de la gravíssima discriminació lingüística que he patit a la Justícia espanyola el diputat Pere Aragonès (ERC) es va posar en contacte amb mi per interessar-se pel cas i posar-se a disposició nostra per si podia ajudar-nos.
Ho vam parlar amb tot l'equip (l'advocada Marta Clapés de l'Assossiació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, el Miquel Strubell de la Fundació Catalunya i l'Enric Borràs del grup de suport) i el Pere Aragonès, i vam creure que seria bo exposar davant la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya la situació del català a la Justícia i posant com a exemple concret de la infracció contínua de la llei tots els entrebancs que ha patit el meu cas. Tot això en coordinació amb Juristes per la Llengua, que han seguit i ajudat molt de prop tot el cas.
Finalment la compareixença es produí ahir a les 10 del matí. Jo vaig assisitir com acompanyant, ja que només havien d'intervenir els representants de les dues associacions.
No cal dir que estic molt agraït a tots plegats pel suport, tan els esmentats al paràgraf anterior com amb tota la gent que ha contribuït econòmicament i mostrat el seu suport, així com altres associacions que també s'han posat a la nostra disposició. És una de d'aquelles coses que no es pot pagar amb calers i que difícilment podré retornar mai. Gràcies a tots!
Compareixença a la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya
Tot i que no és l'ordre cronològic, deixeu-me que posi primer la intervenció de la meva advocada, que fa un magnífic resum de tot el procediment del meu cas d'objecció de consciència a Espanya, centrant-se en el tema de la llengua:
El trist de tot plegat és que al final el menys important és el cas concret (l'objecció), l'important és la llengua amb què ens expressem (!!!).
Primer, però, va intervenir l'Agustí Carles, president de Juristes per la Llengua. Especialment interessant és la primera part, on fa un resum de la situació de la llengua catalana a la justícia, aclareix conceptes jurídics sobre el nou estatut, i posa un exemple de l'encara franquisme existent a la justícia a Catalunya:
Tot seguit va intervenir el PSC, i posteriorment el PP, en la seva línia habitual:
Després d'ICV va intervenir el Pere Aragonès (ERC), gràcies al qual vam poder ser-hi:
La seva intervenció no està sencera, ja que primer va ser boicotejada pel so d'un mòbil (el de Rafael Luna del PP, amb la música (cutre) de l'Alejandro Gagà versió PP) i posteriorment per l'espatllament de l'altaveu del portaveu del PP, que emetia un so que no deixava parlar.
Després de la intervenció del membre de CiU (amb arguments força folclòrics cal dir) va tocar el torn de rèpliques.
Primer l'Agustí Carles (Juristes per la Llengua):
I posteriorment un aclariment de la Marta Clapés sobre una acusació de la portaveu del PP:
Ara el que toca és que els senyors diputats facin accions concretes i mesurables per corregit la vulneració de drets fonamentals dels catalanoparlants que passa dia sí i dia també en l'àmbit de la Justícia a Catalunya.
Amb el canvi de pis toca donar d'alta una línia telefònica. I aquí comença la discriminació cap als ciutadans catalans i el memfotisme dels que cobren per fer complir la llei i defensar als ciutadans de Catalunya. Vull dir, els funcionaris de la Generalitat de Catalunya. Perquè durant els darrers anys he tingut l'oportunitat de comunicar la següent problemàtica a alts càrrecs i funcionaris de la Generalitat de Catalunya, en concret de Política Lingüística i de Telecomunicacions i Societat de la Informació.
Els drets fonamentals
La legislació reconeix bàsicament que:
- Una persona no serà discriminada per raó de llengua.
- Una persona té dret a utilitzar el català.
- Si utilitzem el català, t'han d'atendre igualment que a un castellanoparlant.
La realitat en el sector de les telecomunicacions
És ben senzilla i coneguda des de fa anys:
- Si utilitzes exclusivament el català ni podràs contractar una línia, ni es resoldran les incidències. A més, es possible que rebis actituds xenòfobes per part dels teleoperadors.
- Si utilitzes l'espanyol, no tindràs cap problema.
Si això no és discriminació...
Davant d'aquest clamorós fet, la Generalitat mira cap a un altre costat, mentre va posant multes a botigues i no pas a les multinacionals del sector.
Vaig a detallar mínimament la meva aventura d'intentar contractar una línia de telèfon.
ONO
1.- El web d'ONO és només en espanyol. Primera infracció de la llei, que obliga a tenir la informació com a mínim en català.
2.- Truques al telèfon 800 400 520,on et surt una veu automàtica en espanyol (segona infracció de la llei), i on vol que parlis en espanyol (tercera infracció de la llei). Quan em demana el motiu de la trucada dic Donar-se d'alta i la veu interpreta Bajas. Comença el procediment per donar-se de baixa d'ONO. I ni tans sols m'hi he donat d'Alta!
3.- Com que el sistema està mal dissenyat, no em posa amb cap operador i he de tornar a trucar. Segona trucada. Acaba dient-me que truqui a un altre telèfon, un 902.
4.- Tercera trucada, al 902. Aquest cop dic Alta i aconsegueixo parlar amb un operador. He de parlar en espanyol (quarta infracció de la llei) per a què em passi amb un operador en català (a València).
5.- Tot això és perquè m'aclareixin si a Ono sobre cable telefònic puc conservar el terminal i el router propi (lliures), o he d'utilitzar forçosament els d'ONO. Hem diuen que he de deixar les meves dades personals (nom i telèfon) perquè m'ho aclareixi un comercial. Li dic que no penso donar les meves dades per obtenir una informació (cinquena infracció de la llei) i que em passi amb el comercial directament o si no preferiré anar a una altra companyia. Diu que no pot fer-ho (traduït= no vol fer-ho perquè vol les meves dades), i que en tot cas m'adreci a un distribuidor autoritzat (botiga).
6.- Truco a ONO La Maquinista (Sant Andreu, Barcelona) per informar-me. Quan dic Bon dia, voldria saber si puc donar-me d'alta d'ONO a través de vosaltres, obtinc la resposta A ver, me lo puedes decir en español? Resposta meva Doncs no, no puc. Sisena infracció de la llei. Penjo perquè no podré ser atès.
7.- Tramito denúncia a l'Agència Catalana de Consum per discriminació per raó de llengua.
Volia informació sobre si podia utilitzar el meu terminal i router, i acabo amb 6 infraccións de la llei , tramitant una denúncia a l'Agència Catalana de Consum, sense la informació i sense poder-me donar d'alta, pel simple fet d'utilitzar el català. Si hagués utilitzat l'espanyol, no hagués tingut problemes.
ORANGE
1.- Web només en espanyol. Primera infracció de la llei.
2.- Servei d'atenció només en espanyol (segona infracció de la llei).
3.- T'obliguen a parlar espanyol si vols ser atès (tercera infracció de la llei).
4.- Contracte només en espanyol (quarta infracció de la llei).
És la meva actual companyia d'Internet. No és una opció.
YA.COM
1.- Web només en espanyol. Primera infracció de la llei.
2.- Servei d'atenció només en espanyol (segona infracció de la llei).
3.- T'obliguen a parlar espanyol si vols ser atès (tercera infracció de la llei).
4.- Contracte només en espanyol (quarta infracció de la llei).
Ja havia tingut aquesta companyia. No és un opció.
JAZZTEL
1.- Web només en espanyol. Primera infracció de la llei.
No passo d'aquí. No és una opció.
MOVISTAR
1.- Web també en català, tot i que per defecte apareix en espanyol tot i tenir el navegador configurat en català.
2.- Es pot iniciar la contractació en català, però el plec de condicions de permanència (contracte) és només en espanyol. Primera infracció de la llei.
3.- El preu de Telefònica és un 37% més car que ONO (telefon+ADSL), més car fins i tot els primers mesos en altres ofertes. El català és llengua de rics i rucs. Com que no sóc ric, sóc ruc.
3.- Ahir va ser inviable acabar el procediment via web. Deia, en espanyol (segona infracció de la llei) que el web tenia problemes i que els deixés un telèfon perquè em truquessin (novament volen acaparar dades personals). No puc acabar l'alta.
4.- Truco a Telefònica. Veu automàtica en espanyol (segona infracció de la llei) que vol que parlis en espanyol (tercera infracció de la llei). Finalment em dóna l'opció de triar llengua (quan hauria de ser a l'inici de tot) i aconsegueixo parlar amb un operador (novament a València).
5.- Per a la meva sorpresa, tot i no haver tingut mai cap contracte amb Telefònica/Movistar, al donar el meu DNI al comercial li surt el meu nom sencer amb el comentari "Cliente potencial". D'on ha recopilat les meves dades Movistar? Legalment, vull dir. Acabo la contractació.
6.- Rebo dues trucades de telefònica en català. La primera per valorar l'atenció del comercial un minuts més tard, la segona unes hores més tard per confirmar amb un operador que havia fet la comanda i fer-me propaganda. Jo penso: si estic en Movistar és per pura discriminació, no per voluntat pròpia.
I a todo esto, que piensa la Cheneralitat?
La pura realitat
La realitat no admet maquillatge: milions de catalanoparlants són discriminats diàriament en tot un sector econòmic cabdal i universal, el de les telecomunicacions.
La Generalitat, tot i saber-ho mira cap a un altre costat i entitats com l'Agència Catalana de Consum (que se suposa que defensa als consumidors catalans) amaga completament el problema nº 1 en aquest sector en tot un 30 minuts (vegeu el reportatge).
Algú em pot dir per a què em va servir la Generalitat de Catalunya quan ahir volia donar-me d'alta en un servei bàsic?
Tribunals
Diverses persones estem començant a consultar advocats per fer una demanda judicial a la Generalitat de Catalunya per connivència amb la infracció de drets fonamentals dels ciutadans de Catalunya. Si us plau, els interessats en tirar això endavant, deixeu un comentari o escriviu-me.
Perquè aquí la Generalitat està confonent la política de difusió o normalització de la llengua amb vetllar amb els drets fonamentals dels ciutadans.
La infracció d'un dret fonamental, ni que sigui d'una sola persona, no es pot deixar desatès ni es pot acceptar per part de l'administració pública.
Jo diria que és el tercer, però ara mateix només recordo l'anterior, una caiguda similar perquè el carril bici estava mullat (un breu ruixat), un carril bici sobre vorera, amb un ferm inadequat per garantir la seguretat en aquesta circumstància.
Carril bici Meridiana
Prèvia: d'ençà la reforma de l'intercanviador de la Sagrera, l'Ajuntament de Barcelona ha anul·lat els 2 trams de carril bici de la secció d'illa afectada. A la banda Besòs (sortida BCN), perquè van construir la sortida de l'estació sense considerar que hi havia un carril bici. Avui dia, no hi ha espai físic per fer-hi passar el carril per la zona de la vorera, i han optat pintar dues línies blanques pel mig de la vorera, una sol·lució que conflictivitza fins a l'extrem la bicicleta enfront els vianants (riu-te'n de la Diagonal).
A la banda Llobregat (entrada BCN), on he tingut l'accident, hi ha tot un seguit de mobiliari urbà que dificulta la visibilitat i la circulació, a més que està completament tallat pels nous contenidors de la brossa (l'Streeet View és antic):
Des que vaig estar apunt d'atropellar a una persona (o ser jo atropellat per esquivar-la) que va sortir de sobte d'una cabina de telèfon a tocar del carril (ni ell em podia veure, ni jo a ell), evito circular per carrils amb mobiliari a tocar que dificulten o impedeixen la visibilitat.
L'accident
Vist l'estat d'aquest tram del "carril bici" de la Meridiana, i com que ara pujo per Garcilaso, espero a creuar la Meridiana, i com que aleshores no hi ha circulació per la carretera, vaig per aquesta. L'altra opció seria circular per la vorera passant del carril bici (com fan la majoria de ciclistes), però això atabala als vianants i a més jo penso que posats a posar en perill vianants o posar-me en perill jo (cotxes) trio la segona opció (digueu-me imbècil).
Així que vaig per aquest tram per la carretera i al final m'incorporo al carril. Com que el semàfor encara és vermell, tinc dues opcions d'incorporació al carril bici:
1.- Voral de vianants, on hi estan passant sempre en aquell moment. A més, un Mosso torracollons ja em va dir en una ocasió que això equivalia a saltar-se el semàfor en vermell (el mateix Mosso que una mitja hora abans havia vist un cotxe aparcat enmig d'un carril bici i se'm va negar a multar-lo), perquè passes la línia en blanc d'aturada amb semàfor vermell.
2.- Aprofitar el voral de la benzinera que està abans del de vianants i del semàfor. Problema, el voral sobresurt sobre la carretera, i a més té molt angle de pujada a la vorera.
Total, que cada dia agafo la segona opció frenant i mirant d'aixecar la roda del davant, ja que a l'agafar-lo en diagonal corres el perill que el sobresortint t'expulsi, cosa que s'agreuja amb pneumàtics fins (com les bicis de carretera, les brompton i altres urbanes).
No sé avui per què, si pesava molt la bossa del davant, si estava fluix o què, però al prendre en diagonal aquest voral, el sobresortint (1-2 cm?) m'ha expulsat i m'ha fet caure, arrossegant-me pel terra 2 metres (sortosament anava lent), impactant amb el genoll, l'avantbraç i el palmell de la mà, i provocant una petita cremada per fregament a la meva nova bossa de la bici, a més d'erosionar l'esquelet d'alumini. Ràpidament un vianant s'ha interessat pel meu estat molt amablement.
Pel que fa a mi, sort que anava amb pantalons llargs i duia guants (a banda del casc). Tinc una contusió al genoll (amb rascada), a l'avantbraç i la mà, amb una mica de dolor al canell. Res greu, però fa mal.
I tot perquè l'Ajuntament socialista de Barcelona ha anul·lat un segment de carril bici. I per imbècil de mi de no voler atabalar més als vianants per culpa de la nefasta política de voreres bici del nostre estimat Ajuntament. És pura estadística: quan hi passes centenars de cops (com és el meu cas) per un lloc inadequat, te l'acabes fotent.
Per cert, quan es parla d'elements de seguretat, no sé perquè mai es parla dels guants. Protegeixen el palmell de la mà en caure, i normalment és el palmell el que poses primer a terra. Un amic meu en una caiguda de bici de muntanya, es va tallar completament un palmell, la part superior és va tallar completament i com un filet i es va doblegar cap enrere.
A l'apunt de dilluns parlava que la secretària del Tribunal Suprem havia declarat desert el nostre recurs. Com si no l'haguessim presentat, la qual cosa vol dir que el tema de l'Objecció de consciència electoral a Espanya s'ha acabat i no admet ja cap pas més judicial. Tot i que ho hem recorregut.
Tanmateix, per arribar a aquesta sentència, la secretària Ilustrísima señora Doña Sonsoles de la Cuesta y de Quero va rebre abans un informe del Ministeri fiscal. A continuació us proporciono el document que va elaborar el fiscal Fernando Prieto Rivera el 17 de desembre del 2010:
Aquest informe il·lustra perfectament aquella estrofa de l'Himne dels Segadors de "aquesta gent tan ufana i tan superba". Conté un to prepotent i insultant. Coses de l'estil:
- "...basándose en una interpretación errònia de una serie de disposiciones legales que no puede prosperar." Pàgina 2.
És a dir, pretendre que un català utilitzi el català és un error. I en cap cas pot prosperar.
- "...la cita del recurrente intencionadamente omite..". Pàgina 2.
Judici d'intencions. Com sap això d'intencionadament?
- "...conduce a una intérpretación contraria a los intereses del recurrente, como veremos de inmediato.". Pàgina 2.
Total, que la cosa és tan evident, que es fa en un pim-pam, d'immediato.
- "...dicho precepto sería contrario a la Constitución (...) porque tal condición es privativa del castellano...". Pàgina 2.
És a dir, el català és contrari a la Constitució espanyola.
- "...una vinculación por principio reservada a la única lengua española común". Pàgina 3.
És a dir, espanyol sí o sí. O sí. I por principio. D'això se'n diu imposició.
- "...sino a todo el territorio nacional, por lo que no puede tener cabida en ellos la cooficialidad idiomática...". Pàgina 3.
És a dir, que el català no té cabuda a Espanya de cap manera. Ni tan sols per rebre un document i enviar-lo al traductor (una professió que existeix fa segles).
- "Olvida el recurrente...". Pàgina 3.
Judici d'intencions.
- "...la Sala Segunda del Tribunal Supremo, en el que no rige la cooficialidad Idiomática." Pàgina 4.
Suposo que seran coherents, i a l'entrar a la Sala Segunda cap membre se li acudirà llegir un article acadèmic, un diari o un llibre, que no sigui en espanyol. És a dir, que fora català, fora anglès, fora francès o qualsevol de les altres +6.000 llengües del món mundial. Perquè senzillament estem parlant que han rebut una documentació en català per a què la llegeixin o l'enviïn traduir. De res més.
"...debe presentarse ante la Sala Segunda del Tribunal Supremo, única y exclusivamente puede redactarse en castellano". Pàgina 4.
Imposició (analfabeta) de l'espanyol pura i dura. Amb aquesta gent, el món es paralitzaria, tornaria a la prehistòria.
Per últim, una lògica pròpia de suspens de primer de carrera, o de Groucho Marx:
Tampoco se incumplen las previsiones del articulo 9.2 apartados a) y e) de la referida Carta Europea -que no cita el recurrente-, que señalan el compromiso de las partes de no rechazar la validez de los documentos juridicos elaborados dentro del ámbito del estado por el solo hecho de que estén redactados en una lengua regional o minoritària, pues en el caso que nos ocupa no se ha rechazado la validez del escrito, sino que se ha concedido un plazo a la parte para subsanar las deficiencias de conformidad con la vigente legislación.
És a dir, que no es rebutja, sinó que es rebutja perquè té deficiències. La deficiència és el català. El català és una deficiència que s'ha de subsanar. I no és que no sigui vàlid, no, és vàlid però no és vàlid perquè té deficiències. I mentre tingui deficiències no serà vàlid, tot i que és vàlid com hem dit. És a dir, que és rebutja, però que en cap cas es rebutja.
Germà Bel deia a una entrevista que la política espanyola d'infrastructures dels darrers 3 segles era ultranacionalista, perquè havia prioritzat la construcció nacional per sobre de la racionalitat econòmica. Permeteu-me dir que la justícia espanyola és intrinsecament racista tal i com demostro en els fragments anteriors. Si ets espanyol, tens dret a "certa" justícia. Si ets un català que fas servir el català, no tens dret a cap justícia. No existeixes. El recurs, al declarar-se desert per estar en català, vol dir que no ha existit mai.
Si la cosa no fos seriosa, díriem col·loquialment: Que cutres! La que lien per no fer servir el Google Translate. Però són ignorants que volen continuar sent-ho. Amb aquest gent jo no vull saber-ne res. Ni aigua.
Per cert, el senyor fiscal Fernando Prieto Rivera hauria de repassar l'ortografia de la seva llengua única. No sap escriure gaire bé l'espanyol, que diguem.
Consellera Bozal
Segons El Punt, la consellera Bozal està assabentada d'aquest cas. Diu que hem de ser valents. No cal, gràcies. Pels ànims ja tinc a la família i als amics. No em cal una consellera, a una consellera li demanaria altres coses.
Li demanaria si a banda de donar-nos ànims (que repeteixo que no ens calen, gràcies), pensa fer alguna cosa més. No sé, treballar pels ciutadans que li paguen el sou, penso. Alguna idea:
- Sancionar al personal de l'administració de justícia que es nega a respectar els drets lingüístics i se salta la llei amb impunitat (estan més que assabentats).
- A proporcionar una assessoria i advocats gratuïts a tots els catalans enmig de processos judicials per defensar-los davant el racisme propi de l'administració de justícia espanyola. Perquè reclamar els drets costa calers, cosa que a la gran majoria no li sobren.
- A obligar a aprendre català al personal de justícia, en el mateix sentit que s'obliga als ciutadans de Catalunya que treballen en milers d'empreses catalanes que obliguen a saber anglès, francès, alemany, xinès, etc, llengües que ni tan sols són oficials, però sí necessàries en les seves respectives feines.
- A eliminar els privilegis d'uns funcionaris que es pensen que tots els catalans estan al seu servei, quan la realitat d'un món normal és que són ells els que estan al nostre servei.
Bé, només són quatre idees per si la consellera Bozal vol fer alguna cosa més que donar paraules d'ànims als ciutadans de Catalunya.
(Aquí teniu la segona part d'aquest apunt, on la fiscalia diu que l'ús del català és un error, anticonstitucional i una deficiència a subsanar)
Avui la consellera de justícia de la Generalitat de Catalunya, Pilar Fernández Bozal, ha dit en declaracions a Rac1 (minut 16:50) que la qüestió del català a la justícia "està ben portat" i que la culpa és dels ciutadans i advocats que no presenten més demandes en català. La qual cosa és una defensa corporativista del sistema judicial espanyol.
El Tribunal Suprem rebutja (declara desert) el recurs de l'Objecció de consciència a Espanya
Després que l'Audiència Provincial de Barcelona em declarés culpable de delicte electoral, amb greus problemes amb el català en tot el procés (amb despeses, temps i preocupacions extres), vam presentar recurs al Tribunal Suprem espanyol. Després que el TS ens demanés que, o traduïem nosaltres (cost extra) tota la documentació a l'espanyol, o es declarava desert el recurs (com si no s'hagués presentat), vaig dir que per aquí no passava, i vam continuar en català.
Avui la meva advocada m'ha tramès el següent document de la Ilustrísima señora Doña Sonsoles de la Cuesta y de Quero, document d'un sistema judicial el qual en qualsevol país normal és podria qualificar de racista (tracte diferent (discriminació) a un ciutadà per raó de llengua):
Coses que resaltaria del que ha dit la Ilustrísima señora Doña Sonsoles de la Cuesta y de Quero:
- Con fecha 30 de noviembre de 2010 se presentó (...) escrito de formalización aportando poder y demás documentos todo en catalán.
- Con fecha 1 de diciembre de 2010 se dictó (...) que en el plazó de cinco días presentara el escrito de formalización y demás documentos en castellano. (és a dir, que nosaltres hem d'asumir el cost de traduir-lo).
- Por Decreto de fecha 22 de diciembre de 2010 se desestima el Recurso (...) debiendo la Procuradora (...) presentar (...) el escrito (...) traducido al castellano con apercibimiento de dejar desierto el recurso (...). (és a dir, que amenaça que o ho traduïm nosaltres a l'espanyol, o el recurs no constarà, com si no s'hagués presentat).
- Que (...) habiendo transcurrido el término concedido a la representación del recurrente, sin que se haya interpuesto el recurso en castellano, procede tener por desierto el recurso preparado (...). (és a dir, que per no estar en espanyol, és com si no s'hagués presentat).
Presentarem recurs sobre aquesta decisió (disposem de 3 dies), però difícilment canviarà. Un cop acabat tot el procés, informarem amb detall.
Com a català em sento completament desamparat davant d'aquest acte de racisme del sistema judicial espanyol, tant a Catalunya (àmbit d'actuació de la senyora Bozal) com a Espanya, estat que diu que sóc ciutada seu, però que em tracta pitjor que qualsevol no ciutadà seu (que tindria un traductor automàticament).
La realitat diària és que els catalanoparlants pateixen una discriminació lingüística diària per part del sistema judicial espanyol, i en els millors dels casos (que es vulgui recórrer) això representa pagar més, perdre més temps, patir més i possibles repercusions negatives en la sentència. Quan un ciutadà ha de passar per un procés judicial, el que vol és no ser declarat culpable i gastar-se els menors calers possibles dels pocs que té.
Però clar, segons la senyora Bozal, tot això és culpa dels propis ciutadans catalans.
Ara mateix, en tot el procés judicial, el tema de l'Objecció de consciència a Espanya ha passat a segon terme. Ara l'important es el tema de la llengua que utilitzo diàriament, el català.
L'Administració de justícia al servei del ciutadà, i no l'inrevès
Consellera Bozal, vosté està per defensar als ciutadans de Catalunya, no a jutges, fiscal i personal administratiu que no vol utilitzar el català. Li recordo que hi ha gent com un servidor, com molts altres ciutadans, que s'ha pagat de la seva butxaca i en horari fora de feina (dissabtes inclosos), cursos de la llengua que la seva feina requeria. Jutges, fiscals i personal administratiu estan al servei del ciutadà, i no són diferents de la resta de ciutadans: han de dominar les llengües que requereixin la seva feina. I si no, no estan qualificats per a la feina que desenvolupen. Vostès estan al servei dels ciutadans, i no a l'inrevès.
Actualització (02/03/2011): He retocat el tema de xenofòbia/racisme, per tal que no es pugui interpretar , en cap cas, que estic acusant de res a Ilustrísima señora Doña Sonsoles de la Cuesta y de Quero. Sí que vull expressar, però, el meu sincer menyspreu cap a la carta, l'actitud que desprén i la señora aquesta. En la meva concepció de la democràcia i la llibertat, és inacceptable.
Agraeixo a tots els aclariments sobre el que molts havíem interpretat. Més detalls a la respostes que he fet als comentaris d'aquest apunt. Final de l'actualització.
Primer una prèvia.
Durant 3 cursos de 4 vaig ser representant estudiantil a la UAB.
Delegat de curs de Geologia. Igualment, des d'altres àmbits tinc
experiència de tractar amb representants d'alt nivell de la
Generalitat.
Durant la meva estada a
la universitat, vaig comprovar com els sindicats d'estudiants, que
presumptament es dedicaven a defensar els estudiants, en realitat es
preocupaven més de grans qüestions ideològiques (dretes,
esquerres, capitalisme, comunisme, etc), en comptes de problemes més
prosaics i reals com que estiguessis a una classe a l'hivern amb
jaqueta i guants perquè no funcionava la cal·lefacció. Un problema
general al sindicalisme espanyol.
Anem al cas concret. Hi
ha hagut una forta pujada de la matrícula dels cursos de doctorat a
Catalunya. D-Recerca, Associació de doctorands i becaris de recerca
de Catalunya, si més no d'alguns, ha començat una campanya de protesta.
Bloc que ignora el català
Primer de tot, ha fet (hi ha) un
bloc, http://tutela400euros.blogspot.com/,
que està en espanyol i anglès. Només. No pas en català. A molts,
amb una mica de coneixement de la societat catalana i la història de
reclamacions del darrer segle i mig, ens resulta ofensiu que es
menystingui el català d'aquesta manera. Que en un missatge adreçat a la societat catalana s'utilitzi abans l'anglès que el català.
Un manifest que, amb
l'excusa del problema de la matrícula, pretén col·lar concepcions
ideològiques que s'oposen als valors generals de la societat
catalana. Tractem-ho amb una mica de detall.
El manifest s'inicia amb
aquesta frase:
Els sotasignats,
investigadors predoctorals, persones del món científic i demòcrates
simpatitzants
“demòcrates
simpatitzants” és la típica expressió de superioritat moral de
l'esquerra espanyola. D-recerca s'ha de dedicar a defensar els
interessos dels estudiants predoctorals de Catalunya, no pas a
repartir carnets de demòcrates. Això és inacceptable.
Al text trobem
expressions per referir-se al Govern de la Generalitat del tipus “per
part del seu govern autonòmic”, “del govern autonòmic de
Catalunya“, “formes emprades pel govern autonòmic “, “Que el
govern autonòmic té potestat “...
Això novament demostra
un gran desconeixement de la societat catalana i dels mitjans de
comunicació catalans. Aquesta forma per referir-se al Govern de la
Generalitat és aliena al llenguatge que s'utilitza en la vida pública a Catalunya.
El missatge s'ha de fer
pensant en els receptors. Adreçant-te als catalans (la protesta és
catalana) utilitzant la forma “govern autonòmic” a
molts ens resulta ofensiu. Per innecessari. Una altra cosa és si et
vols adreçar a les persones de Guadalajara, París o Berlín per comunicar-los el problema que tenim aquí.
Aleshores sí que pots utilitzar la forma “govern autonòmic” o
“govern regional” si vols, per aclarir què és això de Generalitat de Catalunya.
Atac frontal a
l'autogovern de Catalunya
Però el més greu de tot
plegat, és el punt 13:
Que el govern
autonòmic té potestat per a fixar els preus com ho fa en el Decret
98/2010 de la Generalitat de Catalunya, Annex 1, punt 4.6, atès que
el Real Decret 1393/2007, en l’aplicació del qual va ser
promulgat, refereix en el seu article 7 al dictamen de la
Conferencia General de Política Universitària per establir els
límits dels preus públics, sempre relacionats amb els costs del
servei, d’estudis que condueixen a l’obtenció de títols
oficials i aquest dictamen no estableix límits per als preus de
doctorat, concedint als governs autonòmics total llibertat per
establir aquests preus. Aquesta situació posa als doctorands de
tot l’Estat a mercè dels seus governs autonòmics i en situació
d’indefensió.
Negretes meves. Això ja
no és un error comunicatiu. Això és un atac ideològic en tota
regla a l'autogovern de Catalunya. Un atac neocentralista que
s'alinea amb el nacionalisme espanyol en l'actual batalla per
recuperar “transferències” i suprimir qualsevol mena
d'autogovern. Per aquí molts no passem. No en el nostre nom. No
acceptem una D-Recerca que ataca frontalment a les reclamacions que
la societat catalana ha fet en el darrer segle i mig.
A més, és no estar
informat. El problema no és el “govern autonòmic”. El problema
és l'Estat i l'expoli fiscal del 10% del PIB que genera a Catalunya.
El problema és que l'Estat no transfereixi les beques tot i tenir
diverses sentències judicials que l'obliguen, i que provoca el
subfinançament dels estudiants catalans de forma premeditada. El
problema és que la Generalitat de Catalunya degui 89 milions a la
UPC perquè no els ha pogut pagar, tot i que de Catalunya marxin
20.000 milions d'euros d'impostos dels catalans i no tornin, els quals farien
augmentar el pressupost de la Generalitat un 50%. Que tot i tenir el
tant per cent de funcionaris més baix de l'estat, amb una taxa
d'ocupació més alta que la general espanyola, la Generalitat hagi
de recórrer a bons privats per pagar despeses corrents. I moltíssims
altres problemes dels serveis públics (inclòs l'ensenyament) que estan generats per un
expoli fiscal insostenible, inacceptable i sense equivalents en el
món occidental.
D-recerca s'ha de
preocupar de millorar la situació dels doctorands catalans, no a
atacar ideològicament els punts d'acord de la societat catalana en
el darrer segle i mig. No feu política d'aquesta manera, perquè si
no aconseguireu que tothom estigui en contra d'unes reclamacions que
poden ser justes.
A Catalunya va sent hora
que els sindicats deixen les grans qüestions ideològiques a qui
pertoca (els partits polítics) i comencin a preocupar-se de la
millora de les condicions laborals i d'estudi de les persones. De
coses concretes, com es fa a mitja europa. El problema és la pujada
de la matrícula. El problema no és que ho hagi fet la Generalitat o
qui sigui en exercici de les seves competències.
