Divendres passat, al fins ara respectat (per mi) Thalassa, vaig al·lucinar amb aquest reportatge sobre les preteses qualitats miraculoses de consumir aigua de mar:
Que aquest reportatge l'emeti una televisió pública és doblement irresponsable. Periodísticament mancat d'ètica i professionalitat. Les afirmacions pretesament veritables que es fan, un professional del periodisme les hauria d'haver contrastat amb científics.
El defensors de la presa d'aigua marina fan servir els típics recursos dels remeiers del XIX (o del XXI a la plaça central de Marràqueix, per exemple). La ciència, per sort, ha evolucionat molt d'aleshores ençà.
És coneix perfectament la composició química de l'aigua de mar. Igualment, atès que l'aigua de mar mai té la mateixa composició exacta ni en l'espai ni el temps, resulta que sigui quina sigui la composició exacta, guareix igualment? Això sí que seria miraculós, ja que trencaria el principi científic de causa-efecte, i desautoritzaria tots els medicaments on les dosis dels principis actius estan perfectament delimitades.
A més, és absolutament fals que l'aigua de mar agafada a només 200 metres de la costa davant de Sant Andrià del Besòs, estigui completament neta, com afirmen al resportage.
Tot plegat és d'una gran irresponsabilitat que la televisió pública d'aquest país es faci ressò d'aquesta teoria de la conspiració, no la contrasti, i a més inviti a la població a una pràctica que perjudica la salut.
Demano a TVC que rectifiqui clarament, retiri el reportatge del 3alaCarta, o si més no afegeixi un text d'advertiment. La propera vegada, que consulti a científics, entre d'altres perquè es paguen amb diners públics per fer alguna cosa, com podria ser aportar coneixement a la societat que els paga.
Arran del tema de l'Eurovegas, l'atenció pública ha tornat sobre el Delta del Llobregat. Tanmateix, del que va ser el Delta del Llobregat, podem dir que ja no queda pràcticament res, amb Eurovegas o sense.
Aquí una imatge de com era el 1957 i un altra com ho és ara (font: ICC):
(cliqueu a les imatges per anar al Flickr, i allà al + per fer-les més grans)
Cal ser molt curós quan es diu preservar el Delta del Llobregat:
- El Delta és una construcció relativament recent: al segle I l'actual Prat de Llobregat i l'aeroport eran mar. L'expansió del Delta es produeix, sobretot, a partir del s. XI, guanyant uns 3-5 Km al mar.
- El canvi més significatiu es va produir en el moment que es va transformar en camps de conreu. S'arrassà completament l'ecosistema del Delta.
- L'establiment de la Zona Franca amb l'expansió del Port de Barcelona terra endins, aniquilà la part nord del Delta.
- L'expansió del Prat del Llobregat, Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi del Llobregat limitaren més al seva superfície agrícola.
- Les successives expansions de l'aeroport l'han reduït encara més.
La darrera seria el projecte de l'EuroVegas. Si no reïx (tan de bo!) en el futur segur que hi surten més projectes. I és que l'evolució que segueix el Delta del Llobregat des de fa dècades és la transformació de la plana del Delta en, primer terrenys agrícoles, i desprésterrenys urbans i industrials.
Per l'espècie humana, la urbanització moderan va sempre lligada a terrenys plans. Com el Delta del Llobregat. Sent Barcelona la vuitena àrea metropolitana europea, la plana del Delta és un bon caramel per l'expansió urbanística, malauradament. Caldrà oposar-s'hi.
El següent article publicat al 2001 ja advertia de la possibilitat alta (basat en estimacions matemàtiques) d'un tsunami a Sendai que penetraria de 2.5 a 3 km terra endins. La van clavar:
The recurrence interval for a large-scale tsunami is 800 to 1100 years. More than 1100 years have passed since the Jogan tsunami and, given the reoccurrence interval, the possibility of a large tsunami striking the Sendai plain is high. Our numerical findings indicate that a tsunami similar to the Jogan one would inundate the present coastal plain for about 2.5 to 3 km inland.
L'article inclou un mapa amb la localització de la zona d'origen del probable tsunami i la previsió d'alçada d'onada. La zona la van encertar, en l'alçada d'onada es van quedar curts.
Una de les coses que fa la Geologia és avaluar els riscos naturals. La gent sent impotència davant coses com el terratrèmol i el tsunami de Sendai, com si els humans no poguéssim fer-hi res. Si invertim en recerca i fem cas dels científics, es poden avaluar els riscos i fer plans per minimitzar-ne al màxim l'impacte.
Sempre és molt interessant escoltar al Mariano Marzo sobre el petroli i l'energia. L'altre dia el van entrevistar als Matins de TV3:
L'informe que esmenta el podeu trobar aquí. És també molt interessant, especialment els escenaris d'estalvi de la pàgina 19. Per fer-vos una idea, límit de 90 km/h, circulació de cotxes parells/imparells alternats, gratuïtat del transport públic... i que el que fem de carrils segregats per transport públic té molt poc impacte en l'estalvi d'energia...
Resumint, aplicant tècniques pròpies de la Biologia evolutiva i amb el minatge de dades (Data Mining) comencem a estar en condicions de quantificar la cultura, cosa que mai abans la humanitat havia pogut fer. Una sèrie d'investigadors han anat a can Google i els han demanat si podien analitzar els llibres de Google Books, uns 15 milions (el 12% dels llibres mai publicats). N'han agafat uns 5,2 milions (el 4% dels llibres mai publicats) i a partir d'aquí han aplicat tècniques matemàtiques d'anàlisi. El corpus resultant té 500.000 milions de paraules (es diu ràpid!).
El resultat?:
The researchers have revealed 500,000 English words missed by all dictionaries, tracked the rise and fall of ideologies and famous people, and, perhaps most provocatively, identified possible cases of political suppression unknown to historians.
o:
We constructed a corpus of digitized texts containing about 4% of all books ever printed. Analysis of this corpus enables us to investigate cultural trends quantitatively. We survey the vast terrain of "culturomics", focusing on linguistic and cultural phenomena that were reflected in the English language between 1800 and 2000. We show how this approach can provide insights about fields as diverse as lexicography, the evolution of grammar, collective memory, the adoption of technology, the pursuit of fame, censorship, and historical epidemiology. "Culturomics" extends the boundaries of rigorous quantitative inquiry to a wide array of new phenomena spanning the social sciences and the humanities.
Això és obrir tot un nou univers de recerca per les humanitats, la lingüística o la sociologia. La base de dades es pot consultar i descarregar a http://www.culturomics.org. La idea dels autors és fer-ho de codi obert en la mesura del possible.
També volen anar més enllà dels llibres. Volen incloure diaris, manuscrits, mapes, dibuixos i altres creacions humanes.
Cultura Catalana
Quan podrem tenir això per a la llengua catalana? Podrem detectar la censura anticatalana d'Espanya? Com afectarà l'ortografia pre-fabriana i la fabriana? Com afectà la dictadura franquista? Quins conceptes propis hem oblidat amb el temps, o ens han fet oblidar? Quines són les persones més famoses de la cultura catalana? La llengua s'està empobrint, o com passa amb l'anglès està creixent? I la gramàtica catalana, com està evolucionant? Quantificarem la influència de l'espanyol sobre el català?
Estic segur que la culturòmica ens permetrà respondre a això, si som capaços de digitalitzar tota la producció cultural catalana. Si ara mateix l'hebreu ho té, no hi ha raons perquè el català també ho tingui.
Exemples
Tenim un cercador on cercar paraules en diverses llengües. Avís: vicia!
A la feina, quan anem de campanya en vaixell (oceanogràfic), quan fa mala mar les coses es lliguen, perquè sinó poden passar coses com aquestes:
Et fiques al llit i esperes a poder tornar a caminar amb normalitat, pregant per no haver de sortir per anar al lavabo a vomitar. Companyes m'expliquen situacions d'estar 24 hores lligat al llit, lligats per no caure a terra.
Coses com aquestes fan molta por:
S'han de viure situacions de mala mar per adonar-se què significa veure tot un transatlàntic gairebé de costat. I això que jo no he viscut una gran tempesta, per sort...
En aquest vídeo, en Kent Wells, cap d'exploració de BP, explica quines són les tasques que estan duent a terme un equip al voltant de 20.000 persones.
Cal dir que la plataforma enfonsada, Deepwater Horizon, no és de BP, sinó llogada per BP a l'empresa Transocean. I d'altra banda, ha estat l'enfonsament del titànic petrolífer: la plataforma d'extracció petroliera més sofisticada fins a la data, operant sobre una columna d'aigua de 1.200 metres i havent fet el rècord de perforació vertical a uns 9,5 quilòmetres (el record absolut superat els 11 quilòmetres, però en horitzontal). El pou més profund fet mai.
Això enllaça amb la conferència de divendres passat que vam tenir a la feina del doctor Mariano Marzo, on va parlar d'això i molt més. La conferència corresponia a la que havia fet per l'ingrès a la Reial Acadèmica de Ciències i Arts de Barcelona, titulada El suministro global de petróleo: retos e incertidumbres. Aquí la presentació:
Per veure més clara la presentació cliqueu a Menu>View Fullscreen. També disposeu de la memòria (100 pàgines en pdf). Documents d'especial interès.
Com a conclusions generals:
- No hi ha problema de carestia de petroli, sinó de subministrament. El bidó de petrolí el tenim ple, el problema és l'aixeta: no pot donar més flux.
- Fins ara l'oferta responia a la demanda (l'oferta s'adequava a la demanda). En un futur proper, la demanda s'haurà d'adaptar a l'oferta (l'oferta serà fixa).
- El petroli es consumeix fonamentalment per transport (el 61%). El transport depèn en un 95% del petroli. Només el 15% s'utilitza per la indústria petroquímica (productes de consum).
- El problema el tenim amb el transport, no amb la generació energètica. Especialment interessant (i descoratjadora pel cotxe elèctric) és la diapositiva 17.
Interessantíssima, i imprescindible, entrevista al doctor Jordi Sunyer, codirector del CREAL (Centre de Recerca i Estudi de
les Al·lèrgies), sobre els problemes causats per la contaminació de
l'aire i el preavís que la Comissió Europea ha fet a l'estat espanyol pels alts
nivells que té, molt per sobre dels límits permesos en partícules, ben inclosos els Països Catalans.
Només dues idees de l'entrevista:
- Cal reduir un 20% la contaminació a l'aire per complir la legislació europea.
- El dia que hi ha més contaminació a l'aire, el dia que més gent mor.
I què fa el nostre govern? Convé recordar que tenim un partit polític que es declara ecologista al govern de Catalunya.
Calen mesures dràstiques d'una vegada, més enllà de campanyes de conscienciació inútils per resoldre els problemes reals. Algunes idees evidents:
- Restricció dràstica del trànsit motoritzat. - Inversió per fer créixer el transport públic elèctric (tren, metro, tramvia). - Conversió del transport públic a motor (autobusos, taxis) a motors elèctrics. - Implantar una veritable xarxa de carrils bici a les ciutats. Infrastructura seriosa, no dues línies blanques pintades sobre la vorera. S'ha d'aspirar a què entre el 30 i el 50% dels desplaçaments a les ciutats siguin en bici. - Canvi tecnològic del parc automobilístic de motor d'explosió a motor elèctric, començant per les motos.
No és broma, a Barcelona estem respirant una de les pitjors atmosferes del món desenvolupat, incomplint la llei, i altres ciutats que tenien nivells de contaminació a l'aire superior a nosaltres ja fa temps que han fet els deures i estan molt millors que no pas nosaltres. I els responsables polítics mirant cap a un altre costat. Cal que tothom en sigui conscient.
En certa manera això és com el tabac a la feina. Fins que no s'ha eliminat dels llocs de treball, no hem estat completament conscients del que estàvem aguantant i respirant.
