Aquest dies són d'actualitats les llengües d'Aragó. Per allò del creacionisme lingüístic dels polítics espanyolistes, enemics de la Ciència i la intel·ligència. Coses de l'ultranacionalisme.
Bé, en qualsevol cas trobo que pot ser d'utilitat tocar el domini lingüístic de l'aragonès al Google Earth, per fer-nos una idea de les seves dimensions, poblacions que abarca i el seus estat. Així que vaig escriure al Joan Borràs-Comes, lingüística, aragonòfil, wikipedista i apassionat de la cartografia, per si tenia alguna cosa. Bé, de fet, em constava que havia fet algun mapa al respecte. I ràpidament em va passar un fitxer amb els dominis lingüístics a l'Aragó. Així doncs, el mèrit és seu, jo només m'he limitat a seleccionar l'aragonès, processar el fitxer una mica (fusionar municipis) i convertir-lo a kmz. Aquí el teniu:
Clicant sobre els colors, o la carpeta, al Google Earth n'obtindreu la llegenda, però també la poso aquí:
- Blau fosc: aragonès 60-70% - Lila: aragonès 10-20% - Blau cel: espanyol amb traces d'aragonès, és a dir, el que queda de l'antic domini lingüístic després de la substitució completa per l'espanyol. - Taronja: benasquès. Hi ha certa controversia sobre la seva adscripció. Uns lingüístes el posen dins del català, uns altres dins de l'aragonès, i uns altres li en donen entitat pròpia com a parlar de transició (ni un ni l'altre). Com sempre dic, en cas de dubte jo prefereixo tirar cap a casa, no per res, sinó perquè ho fa tothom.
En Joan comenta que aquest mapa es podria polir molt més. Qualsevol comentari i aportació serà benvinguda per poder millorar el mapa, sens dubte.
A aquest mapa li podeu afegir el domini lingüístic del català pel Google Earth que fa temps que vaig fer. Com veieu a la captura, hi ha parts de l'aragonès que cauen dins dels límits dels Països Catalans, que se suposa que marquen la frontera lingüística. Com en el cas del benasquès, són zones de transició de difícil adscripció i sobre les quals no hi ha un acord entre tots els lingüístes.
En definitiva, el mapa ens mostra una llengua en procès d'extinció. A gran part del seu domini lingüístic (blau cel) ha estat substituït completament per l'espanyol, quedant-hi només traces. On encara es parla, ha estat subdividit en 4 parts aïllades, i on es parla de forma rellevant (60-70%) està dividat en ues parts, cadascuna a una banda d'Aragó.
D'altra banda, la meva experiència personal concorda amb el mapa. A la carrera de Geologia vam fer diverses sortides per la zona, amb una geologia i un paisatge realment espectaculars. Així, a la zona de Campo, mentre feia cartografia (la de tota la vida, paper, mapa i llapis) vaig poder parlar amb un pastor que només parlava aragonès/català de transició. Al poblet on érem dormint, davant nostre parlàven en espanyol, però un dia vaig arribar abans d'hora tot sol, i els vaig enxampar parlant entre ells: parlaven aragonès/català de transició (érem just a l'Èssera.
En canvi, a Jaca, Biescas, Sabiñanigo, Boltaña, Ainsa, etc, res de res. Fins i tot tinc familiars que superen els 60 anys de la zona de les traces de l'aragonès i és així: ells no han parlat mai aragonès tot i que en conserven l'accent aragonès particular, amb alguna paraula "estranya" molt i molt puntual, com anècdota del poble. Segurament de petits van tenir contacte amb algú que parlava aragonès, però avui dia és oblidat. Fa 40 anys que viuen a Catalunya, però mantenen contacte continua amb el poble. D'altra banda, he conegut neoparlants de l'aragonès molt militants, força anti-catalans, per cert (del PAR si no recordo malament).
Al bloc ja us vaig comentar l'entrevista que en Vicent Partal em va fer per Vilaweb TV explicant els mapes de l'independentisme de Catalunya i Barcelona.
Ara Vilaweb n'ha penjat el vídeo a Youtube amb subtítols en anglès. No és que sigui perquè surti jo, però aquest vídeo pot servir de mostra a les vostrs amistats i coneguts d'una explicació sense intermediaris de la realitat de la voluntat d'independència a Catalunya:
Si voleu inserir o compartir el vídeo, en principi es pot forçar l'aparició dels subtítols afegint al final de l'adreça del vídeo el codi "&cc_load_policy=1" sense les cometes. Ho explica YouTube aquí (Add captions to an embedded video). Però sembla que al sistema de blocs de +Vilaweb no li agrada i no funciona. Haureu de pitjar al botó de subtítols perquè apareguin.
Recordeu que tots els apunts relacionats amb la cartografia SIG electoral els trobareu a l'Índex SIG Polític Catalunya.
Als apunts anteriors entrava al detall de les àrees residencials de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB),del Camp de Tarragona, de les Comarques Gironines, de l'Àmbit de Ponent, Terres de l'Ebre i l'Alt Pirineu i Aran. Ara, i per acabar finalment, li toca a les Comarques Centrals, és a dir les comarques del Berguedà, Solsonès, el Bages, l'Anoia i Osona. 395.000 habitants i 285.000 electors segons l'Idescat. Com sempre dic, si faig servir els àmbits del Pla territorial de Catalunya és senzillament perquè el Google Earth no pot amb tot Catalunya de cop en aquest detall, i ha de fer unitats més petites. La qual cosa permet entrar en més detall, però.
Independentisme a les àrees residencials de les Comarques Centrals, d'acord amb les dades electorals del 25N. (Més gran)
Les Comarques Centrals són bàsicament independentistes, amb un pinyol com Osona o el Berguedà. Però també la zona a tocar de l'AMB té nivells importants d'unionisme, o ciutats importants com Manresa i Igualada i voltants.
Metodologia
Per l'objectiu d'aquesta anàlisi cal centrar-se en les zones habitades, les residencials. Del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya se n'han extret les àrees residencials, on viu la gent. De fet, ho ha fet l'Àlex Nobajas, professor de SIG (entre d'altres) a la Universitat de Leicester, que m'ha passat totes les àrees residencials de Catalunya. N'hi ha 6 categories: nuclis urbans, eixamples, habitatges unifamiliars, urbanitzacions, colònies i nuclis antics, i cases aïllades. Posteriorment s'han retallat per l'àmbit de les Comarques Centrals. Utilitzo aquests àmbits del pla territorial de Catalunya per una qüestió pràctica: el Google Earth no permet treballar amb aquest detall pel conjunt de Catalunya i aleshores cal dividir en trossos més petits. Això permet, addicionalment, entrar en més detall a la descripció i la possible discussió.
Posteriorment les seccions censals s'han retallat d'acord amb la capa de cobertes del sòl. És a dir, les dades polítiques són les de la secció censal on s'inscriuen aquestes zones residencials. De cada secció censal només queda l'àrea on viu gent, traient-ne les zones industrials, els edificis públics, escoles, zones comercials, etc. En aquest cas he utilitzat les seccions censals i no els polígons del edificis, perquè és inviable treballar amb tots els polígons dels edificis (desenes de milers). Amb secció censals retallades per ús urbà, tenim uns pocs milers de polígons. Perdem espectacularitat en la representació, però podem treballar amb tota l'àrea de cop.
Finalment s'acoloreix en funció de les dades, com en els mapes anteriors:
- Resultats electorals 25N: blau fosc majoria absoluta independentista, blau clar majoria relativa independentista, taronja majoria relativa unionista, vermell majoria absoluta unionista. Independentista: CiU+ERC+CUP+SI. Unionista: PSC+PP+C's+PxC+UPyD. ICV es comptabilitza pel 100%, però no se li assigna cap opció (no es va pronunciar sobre aquest aspecte a la campanya).
- Mapa de priorització: verd fosc zona prioritària 1 (suport independentista 40-50%), verd clar zona prioritària 2 (suport independentista 30-40%), groc zona prioritària 3 (suport independentista 20-30%), taronja zona prioritària 4 (suport independentista 10-20%), vermell zona prioritària 5 (suport independentista per sota del 10%). Més info.
- Estimació resultat referèndum CEO 2013 1r trimestre: blau fosc més del 55% dels vots a favor de la independència, blau clar entre el 50% i el 55% dels vots a favor de la independència, vermell menys del 50% del vots a favor de la independència. Més info.
Mapa de l'independentisme (resultats electorals 25N)
El fitxer conté tots els àmbits territorials i dins de cada àmbit territorial podreu discriminar, si voleu, per tipologia d'àrea residencial. Per defecte està activat només l'Àmbit Territorial de Barcelona (s'ha de triar un i aquest agafa el 70% de la població), per evitar que el Google Earth es col·lapsi amb totes les capes alhora si teniu una màquina no gaire moderna. Podeu mirar d'activar tots els àmbits, o només el de l'apunt, com us interessi.
I també hi teniu els límits administratius, per aclarir-vos si convé.
Comencem per Manresa:
Segons em comenten pel Twitter, el triangle superior de la dreta unionista és el barri la Font dels capellans, format per immigració espanyola arribada als 60s. A la banda inferior dreta hi ha el barri de la Balconada, immigració espanyola en un 60% andaluso-extremenya. He de dir que a l'Street View aquesta zona em recorda molt al meu Nou Barris natal, i la part de baix del riu a la zona de cases d'autoconstrucció de Torre Baró. Finalment, a la part inferior esquerra (separada) hi ha el barri del Xup.
A Súria observem el patró (universal a Catalunya) de centre-perifèria:
A Súria tenim la mineria de potassa (responsable, per cert, del mal gust de l'aigua de boca a Barcelona) i antigament la indústria tèxtil del Cardener.
A Igualada també tenim el patró centre-perifèria, amb la indústria de tractament de la pell a Vilanova del Camí:
Sobre aquesta zona d'Igualada i voltants, llegiu el comentari d'aquí sota d'en Josep M. per a més informació.
Quan un dia vaig anar, per feina, al Pont de Vilomara acabant a un bar de la Penya del Madrid, ara miro el mapa i ho entenc. Tot quadra :-P
La zona més propera a l'Àrea Metropolitana de Barcelona és on hi ha més majories unionistes, com era d'esperar:
Finalment, a Vic tenim una localització molt precisa d'un feu unionista, on PxC obté l'11% del vots, PSC 29%, PP 21% i C's 3%.
Per Twitter em comenten que aquestes són les Cases Barates de Vic, nascudes amb la immigració espanyola dels 60, avui barrejada amb l'africana (aquesta darrera, però, sense dret a vot a priori).
Cal dir que en aquesta zona, les Comarques Centrals, hi havia alguna de les seccions censals que han variat entre el 2011 (cartografia) i els resultats electorals del 2012 (dades). He tret aquestes seccions, deixant zones poblades sense acolorir. Afecta fonamentalment a la Coromina, a Cardona.
Priorització de la campanya a les zones residencials de les Comarques Centrals
Així doncs, ara podem fer el mapa de les zones residencials per priorització:
A l'igual que al mapa anterior, el fitxer conté tots els àmbits territorials de Catalunya. Igualment, només està activat un àmbit (Barcelona) per qüestions de rendiment del Google Earth. Si teniu una màquina prou potent, activeu tots els àmbits (o dos, o tres...com vulgueu), o si no, activeu només l'àmbit d'aquest apunt.
Novament ens trobem d'una zona molt extensa, i amb força població, però on només s'hi han de focalitzar els esforços en unes àrees molt concretes, més enllà d'una campanya general difusa arreu. Bàsicament és al zona d'Igualada-Piera:
Manresa i voltants:
I després a poblacions concretes com Cardona (mireu el mapa), Súria:
Berga:
I Manlleu:
I aquella illa de cases de Vic.
Estimació dels resultats del referèndum (CEO 2013 1r trimestre)
Ara podem fer el mapa del CEO a les àrees residencials:
Com en els casos anteriors, el fitxer conté tots els àmbits territorials de Catalunya. Igualment, només està activat un àmbit (Barcelona) per qüestions de rendiment del Google Earth. Si teniu una màquina prou potent, activeu tots els àmbits (o dos, o tres...com vulgueu), o si no, activeu només l'àmbit d'aquest apunt.
Els resultats del CEO no representen grans canvis en relació al 25N, bàsicament desplacen tots els colors cap a més independentisme, però ens permet estimar en base a les dades actuals els reductes més unionistes. Les dades del CEO també consideren els abstencionistes, però cal tenir en compte que són valors mitjans per tot Catalunya, valors que poden variar significativament entre àrees geogràfiques.
El CEO ens mostra que, a hores d'ara, l'unionisme només està en condicions de guanyar a seccions censals de dues ciutats. Manresa:
I Igualada:
Cal tenir en compte, però, que és una enquesta...
Conclusions
La Catalunya Central ha estat el nucli de la mobilització per la independència, amb Osona i el Berguedà al capdavant. En el conjunt de la zona, l'anàlisi SIG ens mostra que ens hem de centrar fonamentalment a la zona de Manresa i Igualada-Piera, sense oblidar Sallent i zones molt concretes de Manlleu, Cardona, Vic o Berga. La bona notícia és que hi ha molt pocs llocs irreductibles de l'unionisme, per la qual cosa seria important, més enllà d'una campanya general difusa arreu, de focalitzar els excedents de recursos d'Osona i el Berguedà en aquestes àrees.
Recordeu que tots els apunts relacionats amb la cartografia SIG electoral els trobareu a l'Índex SIG Polític Catalunya.
Als apunts anteriors entrava al detall de les àrees residencials de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB),del Camp de Tarragona, de les Comarques Gironines, de l'Àmbit de Ponent i de les Terres de l'Ebre. Ara toca l'Alt Pirineu i Aran, és a dir les comarques de l'Alta Ribagorça, Alt Urgell, Baixa Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Vall d'Aran. És l'àmbit amb menys població amb diferència: uns 76.000 habitants, dels quals 54.000 electors. Com sempre dic, si faig servir els àmbits del Pla territorial de Catalunya és senzillament perquè el Google Earth no pot amb tot Catalunya de cop en aquest detall, i ha de fer unitats més petites. La qual cosa permet entrar en més detall, però.
Independentisme a les àrees residencials de les Terres de l'Ebre, d'acord amb les dades electorals del 25N. (Més gran)
En general en aquest àmbit tot és independentisme, amb l'excepció notable de la Vall d'Aran, unionista, que com veurem a continuació presenta característiques curioses i que demana una acció general i intel·ligent.
Metodologia
Per l'objectiu d'aquesta anàlisi cal centrar-se en les zones habitades, les residencials. Del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya se n'han extret les àrees residencials, on viu la gent. De fet, ho ha fet l'Àlex Nobajas, professor de SIG (entre d'altres) a la Universitat de Leicester, que m'ha passat totes les àrees residencials de Catalunya. N'hi ha 6 categories: nuclis urbans, eixamples, habitatges unifamiliars, urbanitzacions, colònies i nuclis antics, i cases aïllades. Posteriorment s'han retallat per l'àmbit de l'Alt Pirienu i Aran. Utilitzo aquests àmbits del pla territorial de Catalunya per una qüestió pràctica: el Google Earth no permet treballar amb aquest detall pel conjunt de Catalunya i aleshores cal dividir en trossos més petits. Això permet, addicionalment, entrar en més detall a la descripció i la possible discussió.
Posteriorment les seccions censals s'han retallat d'acord amb la capa de cobertes del sòl. És a dir, les dades polítiques són les de la secció censal on s'inscriuen aquestes zones residencials. De cada secció censal només queda l'àrea on viu gent, traient-ne les zones industrials, els edificis públics, escoles, zones comercials, etc. En aquest cas he utilitzat les seccions censals i no els polígons del edificis, perquè és inviable treballar amb tots els polígons dels edificis (desenes de milers). Amb secció censals retallades per ús urbà, tenim uns pocs milers de polígons. Perdem espectacularitat en la representació, però podem treballar amb tota l'àrea de cop.
Finalment s'acoloreix en funció de les dades, com en els mapes anteriors:
- Resultats electorals 25N: blau fosc majoria absoluta independentista, blau clar majoria relativa independentista, taronja majoria relativa unionista, vermell majoria absoluta unionista. Independentista: CiU+ERC+CUP+SI. Unionista: PSC+PP+C's+PxC+UPyD. ICV es comptabilitza pel 100%, però no se li assigna cap opció (no es va pronunciar sobre aquest aspecte a la campanya).
- Mapa de priorització: verd fosc zona prioritària 1 (suport independentista 40-50%), verd clar zona prioritària 2 (suport independentista 30-40%), groc zona prioritària 3 (suport independentista 20-30%), taronja zona prioritària 4 (suport independentista 10-20%), vermell zona prioritària 5 (suport independentista per sota del 10%). Més info.
- Estimació resultat referèndum CEO 2013 1r trimestre: blau fosc més del 55% dels vots a favor de la independència, blau clar entre el 50% i el 55% dels vots a favor de la independència, vermell menys del 50% del vots a favor de la independència. Més info.
Mapa de l'independentisme (resultats electorals 25N)
El fitxer conté tots els àmbits territorials i dins de cada àmbit territorial podreu discriminar, si voleu, per tipologia d'àrea residencial. Per defecte està activat només l'Àmbit Territorial de Barcelona (s'ha de triar un i aquest agafa el 70% de la població), per evitar que el Google Earth es col·lapsi amb totes les capes alhora si teniu una màquina no gaire moderna. Podeu mirar d'activar tots els àmbits, o només el de l'apunt, com us interessi.
I també hi teniu els límits administratius, per aclarir-vos si convé. Primer de tot, he de dir que no conec la realitat política de l'Aran. Hi he estat diverses vegades, per motius personals i de feina, de manera que la conec una mica. Però ja està.
Hi ha un primer dubte amb el sistema de partits. Tanmateix, per la informació que he trobat per Internet, Unitat d'Aran (PSC) sembla tenir el mateix missatge que el PSC adaptat a la Vall d'Aran: més autogovern en el marc d'una autonomia catalana i d'Espanya. Així doncs, a priori i si no que algú em corregeixi, no tinc elements per no considerar vàlida la suma unionista de PSC i PP. Tot i que cal agafar-ho amb pinces, més aviat com aliats de cada opció en el context català.
I és que en aquesta àrea el que destava se'ns dubte és la Vall d'Aran. Una realitat nacional diferenciada de Catalunya que també és mostra als mapes. Presenta els feus més radicalment unionistes. I mentre a Catalunya havíem vist un patró centre de ciutats independentistes, perifèria unionista, a Vielha és l'únic lloc que he vist fins ara on el patró és invers:
Al centre de Vielha el PP arriba a tenir el 27%, i el PSC (Unitat d'Aran) el 18%. A Vielha hi viu aproximadament el 30% de la gent de la Vall d'Aran.
Més al Nord de Vielha, a tocar de la frontera, trobem més feus amb majoria absoluta unionista: Bossòst, Lles i Canejan:
Entre Bossòst i Vielha la cosa es reparteix territorialment meitat-meitat entre l'unionisme i l'independentisme relatius, les coses són més igualades:
Finalment, la meitat Est de la Vall d'Aran, el municipi de Naut Aran, hi ha majoria relativa independentista:
Fora de l'Aran és tot blau, a excepció de Pont de Suert. Aquí també és molt curiós. Em observat arreu de Catalunya el patró nuclis blaus-perifèries vermelles. En llocs amb força pobació. Doncs bé, a Pont de Suert es repeteix això a nivell micro, molt micro:
Com em comenten per Twitter, es veu que hi ha una comunitat espanyola molt definida lligada a la hidroelèctrica.
A la resta, l'únic lloc on l'independentisme no té majoria absoluta és a una secció censal de Puigcerdà:
Secció on hi ha la caserna de la Guàrdia Civil, amb la bandera espanyol ben grossa i visible des de la carretera.
Priorització de la campanya a les zones residencials de l'Alt Pirineu i Aran
Així doncs, ara podem fer el mapa de les zones residencials per priorització:
A l'igual que al mapa anterior, el fitxer conté tots els àmbits territorials de Catalunya. Igualment, només està activat un àmbit (Barcelona) per qüestions de rendiment del Google Earth. Si teniu una màquina prou potent, activeu tots els àmbits (o dos, o tres...com vulgueu), o si no, activeu només l'àmbit d'aquest apunt.
Bàsicament, la idea és que s'ha de fer una campanya general a tota la Vall d'Aran. Començant per Naut Aran i al voltant d'es Bordes, continuant per Vielha i Lles i acabant per Bossòst i Canejan. L'ANC i els partits s'haurien de plantejar de dissenyar una campanya específica per l'Aran (tipus volem fer el pas amb vosaltres, nosaltres us respectarem, Espanya no) i fer-la extensiva i intensiva arreu de la Vall d'Aran.
Fora de l'Aran, caldria anar a Pont de Suert i la part de baix de Puigcerdà, zones priòritàries 1 (verd fosc, 40-50% suport independentista).
Estimació dels resultats del referèndum (CEO 2013 1r trimestre)
Ara podem fer el mapa del CEO a les àrees residencials:
Com en els casos anteriors, el fitxer conté tots els àmbits territorials de Catalunya. Igualment, només està activat un àmbit (Barcelona) per qüestions de rendiment del Google Earth. Si teniu una màquina prou potent, activeu tots els àmbits (o dos, o tres...com vulgueu), o si no, activeu només l'àmbit d'aquest apunt.
Els resultats del CEO no representen grans canvis en relació al 25N, bàsicament desplacen tots els colors cap a més independentisme, però ens permet estimar en base a les dades actuals els reductes més unionistes. Les dades del CEO també consideren els abstencionistes, però cal tenir en compte que són valors mitjans per tot Catalunya, valors que poden variar significativament entre àrees geogràfiques.
Les dades del CEO ens mostren que a hores d'ara l'unionisme té uns feus a Vielha, Bossòst i Canejan. Atenció, feus bàsicament del PP. No estem parlant d'un occitanisme estratègic, no, estem parlant d'espanyolisme pur i dur.
Conclusions
A priori a la Vall d'Aran tenim un problema. I no pas precisament per que l'occitanisme es vulgui separar de Catalunya. Sinó perquè hi tenim feus unionistes que responen a l'espanyolisme pur i dur del PP. El catalanisme i l'occitanisme haurien d'anar de la mà per aconseguir un nou status quo que beneficiarà, i molt, a l'occitanisme. L'ANC i els partits haurien de plantejar una gran campanya específica per la Vall d'Aran sota les directrius de l'occitanisme.
Recordeu que tots els apunts relacionats amb la cartografia SIG electoral els trobareu a l'Índex SIG Polític Catalunya.
Als apunts anteriors entrava al detall de les àrees residencials de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB),del Camp de Tarragona, de les Comarques Gironines i de l'Àmbit de Ponent. Ara toquen les Terres de l'Ebre, és a dir les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Uns 130.000 electors. Si faig servir els àmbits del Pla territorial de Catalunya és senzillament perquè el Google Earth no pot amb tot Catalunya de cop en aquest detall, i ha de fer unitats més petites. La qual cosa permet entrar en més detall, però.
Independentisme a les àrees residencials de les Terres de l'Ebre, d'acord amb les dades electorals del 25N. (Més gran)
A les Terres de l'Ebre l'unionisme és residual. Les grans taques vermelles que vèiem als mapes generals (municipal i seccions censals), al representar només l'àrea residencial real, descomptats els camps de correu, veiem que és una àrea molt i molt petita.
Metodologia
Per l'objectiu d'aquesta anàlisi cal centrar-se en les zones habitades, les residencials. Del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya se n'han extret les àrees residencials, on viu la gent. De fet, ho ha fet l'Àlex Nobajas, professor de SIG (entre d'altres) a la Universitat de Leicester, que m'ha passat totes les àrees residencials de Catalunya. N'hi ha 6 categories: nuclis urbans, eixamples, habitatges unifamiliars, urbanitzacions, colònies i nuclis antics, i cases aïllades. Posteriorment s'han retallat per l'àmbit de les Terres de l'Ebre. Utilitzo aquests àmbits del pla territorial de Catalunya per una qüestió pràctica: el Google Earth no permet treballar amb aquest detall pel conjunt de Catalunya i aleshores cal dividir en trossos més petits. Això permet, addicionalment, entrar en més detall a la descripció i la possible discussió.
Posteriorment les seccions censals s'han retallat d'acord amb la capa de cobertes del sòl. És a dir, les dades polítiques són les de la secció censal on s'inscriuen aquestes zones residencials. De cada secció censal només queda l'àrea on viu gent, traient-ne les zones industrials, els edificis públics, escoles, zones comercials, etc. En aquest cas he utilitzat les seccions censals i no els polígons del edificis, perquè és inviable treballar amb tots els polígons dels edificis (desenes de milers). Amb secció censals retallades per ús urbà, tenim uns pocs milers de polígons. Perdem espectacularitat en la representació, però podem treballar amb tota l'àrea de cop.
Finalment s'acoloreix en funció de les dades, com en els mapes anteriors:
- Resultats electorals 25N: blau fosc majoria absoluta independentista, blau clar majoria relativa independentista, taronja majoria relativa unionista, vermell majoria absoluta unionista. Independentista: CiU+ERC+CUP+SI. Unionista: PSC+PP+C's+PxC+UPyD. ICV es comptabilitza pel 100%, però no se li assigna cap opció (no es va pronunciar sobre aquest aspecte a la campanya).
- Mapa de priorització: verd fosc zona prioritària 1 (suport independentista 40-50%), verd clar zona prioritària 2 (suport independentista 30-40%), groc zona prioritària 3 (suport independentista 20-30%), taronja zona prioritària 4 (suport independentista 10-20%), vermell zona prioritària 5 (suport independentista per sota del 10%). Més info.
- Estimació resultat referèndum CEO 2013 1r trimestre: blau fosc més del 55% dels vots a favor de la independència, blau clar entre el 50% i el 55% dels vots a favor de la independència, vermell menys del 50% del vots a favor de la independència. Més info.
Mapa de l'independentisme (resultats electorals 25N)
El fitxer conté tots els àmbits territorials i dins de cada àmbit territorial podreu discriminar, si voleu, per tipologia d'àrea residencial. Per defecte està activat només l'Àmbit Territorial de Barcelona (s'ha de triar un i aquest agafa el 70% de la població), per evitar que el Google Earth es col·lapsi amb totes les capes alhora si teniu una màquina no gaire moderna. Podeu mirar d'activar tots els àmbits, o només el de l'apunt, com us interessi.
I també hi teniu els límits administratius, per aclarir-vos si convé. Bàsicament, l'unionisme només obté majoria absoluta a Mas de Barberans (477 electors) i Godall (567 electors). L'unionisme obté majoria relativa a la Sènia (3962 electors) i a l'oest d'Ulldecona (461 electors). Tot en continuïtat, aquest focus compta amb un total de 5.500 electors (que no unionistes). És a dir, un 4% del total del cens electoral de les Terres de l'Ebre.
La qüestió és d'on ve aquest unionisme. De la indústria del moble de la Sènia? Aleshores Godall i Mas de Barberans concentren treballadors d'aquest sector? O hi ha raons més locals, com per exemple nissagues familiar polítiques? Qualsevol comentari al respecte serà benvingut.
Fora d'aquí, tenim el centre de Tortosa, una zona molt degradada pel que em comenten:
Al voltant de l'església i el castell:
Més enllà d'aquí, l'independentisme està al límit del 50% a Alfara de Carles i l'est de Sant Jaume d'Enveja. Tota la resta, majoria absolutíssima. Com a curiositat, tenim Miravet, que no està per Estatuts:
O Garcia, benvolguda Camacho:
Una altra curiositat molt curiosa. L'Instituto de Colonización espanyol va crear al Delta de l'Ebre la vila Villafranco del Delta, nom que es mantingué fins al 2003 (!) i que fou canviat per Poblenou del Delta. Si Franco aixequés el cap, es trobaria amb una majoria independentista absolutíssima:
En conclusió, l'anàlisi SIG ens permet focalitzar moltíssim els esforços sobre les zones unionistes.
Priorització de la campanya a les zones residencials de l'Àmbit de Ponent
Així doncs, ara podem fer el mapa de les zones residencials per priorització:
A l'igual que al mapa anterior, el fitxer conté tots els àmbits territorials de Catalunya. Igualment, només està activat un àmbit (Barcelona) per qüestions de rendiment del Google Earth. Si teniu una màquina prou potent, activeu tots els àmbits (o dos, o tres...com vulgueu), o si no, activeu només l'àmbit d'aquest apunt.
Bàsicament, s'han de focalitzar els esforços de la campanya del Sí a la Sènia, el centre de Tortosa, Alfara de Carles, est de Sant Jaume d'Enveja, seguit de Godall i l'est d'Ulldecona, i en darrer terme la zona més díficil a priori, Mas de Barberans.
Estimació dels resultats del referèndum (CEO 2013 1r trimestre)
Ara podem fer el mapa del CEO a les àrees residencials:
Com en els casos anteriors, el fitxer conté tots els àmbits territorials de Catalunya. Igualment, només està activat un àmbit (Barcelona) per qüestions de rendiment del Google Earth. Si teniu una màquina prou potent, activeu tots els àmbits (o dos, o tres...com vulgueu), o si no, activeu només l'àmbit d'aquest apunt.
Els resultats del CEO no representen grans canvis en relació al 25N, bàsicament desplacen tots els colors cap a més independentisme, però ens permet estimar en base a les dades actuals els reductes més unionistes. Les dades del CEO també consideren els abstencionistes, però cal tenir en compte que són valors mitjans per tot Catalunya, valors que poden variar significativament entre àrees geogràfiques. A priori, en aquesta zona, diguem que els resultats reals estarien per sobre dels mitjans. Però és una simple suposició.
Les dades del CEO ens mostren que a hores d'ara l'unionisme només està amb capacitat de guanyar a Mas de Barberans.
Conclusions
Som una zona on hi ha una majoria abassegadora de l'independentisme i on el suport unionista és residual. Els esforços de la campanya del Sí, més enllà d'una campanya difusa general, s'han de concentrar de manera potent al centre de Tortosa, la Sènia i est d'Ulldecona, Godall i Mas de Barberans.
Recordeu que tots els apunts relacionats amb la cartografia SIG electoral els trobareu a l'Índex SIG Polític Catalunya.
Als apunts anteriors entrava al detall de les àrees residencials de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB),del Camp de Tarragona i de les Comarques Gironines. Ara toca l'Àmbit de Ponent (Pla Territorial), és a dir, les comarques del Segrià, de la Noguera, del Pla d'Urgell, de l'Urgell, de la Segarra i de les Garrigues. Uns 250.000 electors. Si faig servir els àmbits del Pla territorial de Catalunya és senzillament perquè el Google Earth no pot amb tot Catalunya de cop en aquest detall, i ha de fer unitats més petites. La qual cosa permet entrar en més detall.
Independentisme a les àrees residencials de l'Àmbit de Ponent, d'acord amb les dades electorals del 25N. (Més gran)
En aquest cas, diguem que l'independentisme és molt majoritari arreu, i només l'unionisme obté majories en zones molt concretes de la ciutat de Lleida. Fora d'aquí, tot blau, tot i que com veurem, cal parar una atenció especial en 3 municipis més. Tanmateix, aquesta marea blava ens permet mirar amb molt més detall, molt més quirúrgicament, les zones unionistes. Metodologia
Per l'objectiu d'aquesta anàlisi cal centrar-se en les zones habitades, les residencials. Del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya se n'han extret les àrees residencials, on viu la gent. De fet, ho ha fet l'Àlex Nobajas, professor de SIG (entre d'altres) a la Universitat de Leicester, que m'ha passat totes les àrees residencials de Catalunya. N'hi ha 6 categories: nuclis urbans, eixamples, habitatges unifamiliars, urbanitzacions, colònies i nuclis antics, i cases aïllades. Posteriorment s'han retallat per l'àmbit de Ponent. Utilitzo aquests àmbits del pla territorial de Catalunya per una qüestió pràctica: el Google Earth no permet treballar amb aquest detall pel conjunt de Catalunya i aleshores cal dividir en trossos més petits. Això permet, addicionalment, entrar en més detall a la descripció i la possible discussió.
Posteriorment les seccions censals s'han retallat d'acord amb la capa de cobertes del sòl. És a dir, les dades polítiques són les de la secció censal on s'inscriuen aquestes zones residencials. De cada secció censal només queda l'àrea on viu gent, traient-ne les zones industrials, els edificis públics, escoles, zones comercials, etc. En aquest cas he utilitzat les seccions censals i no els polígons del edificis, perquè és inviable treballar amb tots els polígons dels edificis (desenes de milers). Amb secció censals retallades per ús urbà, tenim uns pocs milers de polígons. Perdem espectacularitat en la representació, però podem treballar amb tota l'àrea de cop.
Finalment s'acoloreix en funció de les dades, com en els mapes anteriors:
- Resultats electorals 25N: blau fosc majoria absoluta independentista, blau clar majoria relativa independentista, taronja majoria relativa unionista, vermell majoria absoluta unionista. Independentista: CiU+ERC+CUP+SI. Unionista: PSC+PP+C's+PxC+UPyD. ICV es comptabilitza pel 100%, però no se li assigna cap opció (no es va pronunciar sobre aquest aspecte a la campanya).
- Mapa de priorització: verd fosc zona prioritària 1 (suport independentista 40-50%), verd clar zona prioritària 2 (suport independentista 30-40%), groc zona prioritària 3 (suport independentista 20-30%), taronja zona prioritària 4 (suport independentista 10-20%), vermell zona prioritària 5 (suport independentista per sota del 10%). Més info.
- Estimació resultat referèndum CEO 2013 1r trimestre: blau fosc més del 55% dels vots a favor de la independència, blau clar entre el 50% i el 55% dels vots a favor de la independència, vermell menys del 50% del vots a favor de la independència. Més info.
Mapa de l'independentisme (resultats electorals 25N)
El fitxer conté tots els àmbits territorials i dins de cada àmbit territorial podreu discriminar, si voleu, per tipologia d'àrea residencial. Per defecte està activat només l'Àmbit Territorial de Barcelona (s'ha de triar un i aquest agafa el 70% de la població), per evitar que el Google Earth es col·lapsi amb totes les capes alhora si teniu una màquina no gaire moderna. Podeu mirar d'activar tots els àmbits, o només el de l'apunt, com us interessi.
I també hi teniu els límits administratius, per aclarir-vos si convé.
Com deia abans, l'unionisme en tot l'àmbit de Ponent només aconsegueix majories en determinades seccions censals de la ciutat de Lleida:
Sense entrar en gaire profundalitat en l'anàlisi (no he visitat mai Lleida, més enllà de qüestions de feina), amb les dades electorals a la mà (clicant-hi a sobre) podem veure un parell de tipologies de zona unionista. La primera, on el PSC obté un gran suport, fins al 35%, amb el PP a certa distància. Correspon a les zones de la meitat sud, és a dir, la zona industrial dels Magraners, un nucli separat de la ciutat de Lleida, i a l'oest de la ciutat:
De fet, els Magraners era la GRAN taca vermella que es veia a l'Est de Lleida al mapa censal general, i com veiem ara, queda molt reduïda a un espai molt concret.
Segons em comenten pel Twitter, la zona dels Magraners és una zona on havia barraquisme, lligat a la immigració massiva dels 60s, i la zona de l'oest correspon al barri de la Mariola, on hi ha població gitana:
En aquesta zona sud també s'hi afegeix les antigues residències militars espanyoles lligades al castell de Gardeny:
A la zona nord tenim a primer cop d'ull una segona tipologia d'àrea unionista. Aquí el PSC i el PP tendeixen a estar empatats al voltant del 20%, amb Ciutadans al voltant del 10%. Tenim el barri de Secà de Sant Pere, un nucli de nova construcció lligat a la immigració massiva dels 60 i amb una gran caserna de la Guàrdia Civil espanyola:
És una zona compacta ben delimitada i diferenciada de la ciutat de Lleida. Gairebé com un nucli (població) unionista enganxada a Lleida.
Per últim, tenim la zona de Pardinyes, lligada a treballadors de RENFE (hi ha l'estació a tocar), segons em comenten pel Twitter:
És a dir, barris lligats a la immigració massiva, un més benestants (els del Nord) i d'altres que han patit més marginació social (els del Sud). Una dada a confirmar que pot ser important de cara a modular el missatge a donar-hi.
Pel que fa a la resta de l'àmbit de Ponent, en tots hi ha majoria independentista, però hi ha 3 municipis que tenen seccions censals on no s'arriba a la majoria absoluta: Balaguer (a l'oest), Alfarràs (al nord), i el municipi de Gimenells (tot) i el Pla de la Font (tot). Els Gimenells i el Pla de la Font foren (re)poblats per l'Instituto Nacional de Colonización y Desarrollo Rural espanyol. L'anàlisi SIG ens mostra encara el rastre.
Conve esmentar Cervera, ciutat on hi ha majoria absolutíssima d'independentisme. És de savis rectificar :-P
Priorització de la campanya a les zones residencials de l'Àmbit de Ponent
Així doncs, ara podem fer el mapa de les zones residencials per priorització:
A l'igual que al mapa anterior, el fitxer conté tots els àmbits territorials de Catalunya. Igualment, només està activat un àmbit (Barcelona) per qüestions de rendiment del Google Earth. Si teniu una màquina prou potent, activeu tots els àmbits (o dos, o tres...com vulgueu), o si no, activeu només l'àmbit d'aquest apunt.
El color verd de màxima priorització no és la tria de color més encertada en una zona agrícola com aquesta...
En tot cas, a grans trets tenim 3 zones de Prioritat 1 (verd fosc), és a dir, zones on l'independentisme obté entre un 40 i 50% de suport. Són les zones de Balaguer, Alfarràs i Gimenells-el Pla de la Font. A priori i només per números, són les zones més fàcils de recuperar per l'independentisme.
I després tindríem la ciutat de Lleida:
Com veieu, primer caldria començar per la zona de la ciutat, i després anar als nuclis dels Magraners i, finalment, a Secà de Sant Pere. Tanmateix, es compta, a priori, amb els recursos de totes les comarques del voltant, per la qual cosa es podria fer una campanya molt concentrada. Cal comptar, però, l'efecte rebot: mobilització del vot NO.
Estimació dels resultats del referèndum (CEO 2013 1r trimestre)
Ara podem fer el mapa del CEO a les àrees residencials:
Com en els casos anteriors, el fitxer conté tots els àmbits territorials de Catalunya. Igualment, només està activat un àmbit (Barcelona) per qüestions de rendiment del Google Earth. Si teniu una màquina prou potent, activeu tots els àmbits (o dos, o tres...com vulgueu), o si no, activeu només l'àmbit d'aquest apunt.
Els resultats del CEO no representen grans canvis en relació al 25N, bàsicament desplacen tots els colors cap a més independentisme, però ens permet estimar en base a les dades actuals els reductes més unionistes. Les dades del CEO també consideren els abstencionistes, però cal tenir en compte que són valors mitjans per tot Catalunya, valors que poden variar significativament entre àrees geogràfiques. A priori, en aquesta zona, diguem que els resultats reals estarien per sobre dels mitjans. Però és una simple suposició.
Tanmateix, aquí els CEO ens serveix per focalitzar una mica més l'abstenció. De les zones on focalitzar esforços, Balaguer i Alfarràs superarien el 55% de Sí (criteri Montenegro), però en canvi els Gimenells i el Pla de la Font no arribarien al 55%. Superen el 50%, però. És a dir, ens estaria marcant que després de focalitzar els esforços a Lleida, la segona zona seria la de Gimenells-el Pla de la Font, per finalment Balaguer i Alfarràs. Dient això només amb les números a la mà. La gent de la zona òbviament coneix millor què cal fer-hi.
Conclusions
A l'Àmbit de Ponent l'independentisme és MOLT majoritari, la qual cosa permet focalitzar molts els esforços a les zones amb majoria unionista. L'anàlisi SIG permet establir que cal fer feina a només 4 zones, que per ordre de prioritat, serien: Lleida ciutat, els Gimenells i el Pla de la Font, Balaguer i Alfarràs. Dins de Lleida, sembla que hi ha dues tipologies de zones unionistes, la qual cosa permet modular encara més el missatge.
Recordeu que tots els apunts relacionats amb la cartografia SIG electoral els trobareu a l'Índex SIG Polític Catalunya.
Als apunts anteriors entrava al detall de les àrees residencials de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i del Camp de Tarragona. L'AMB és l'àrea de batalla (del referèndum) principal, amb el 70% de la població amb grans feus unionistes (però també independentistes). El camp de Tarragona concentra molta menys població, uns 350.000 electors, però també conté feus unionistes molt importants. De fet, són les dues àrees on es concentra l'unionisme. Fora d'aquí, els feus unionistes són puntuals.
Les Comarques Gironines (Pla Territorial) conté més població que el Camp de Tarragona, arribant a 480.000 electors. Però aquí l'unionisme té moltíssima menys importància. De fet, no té majoria absoluta a cap població. L'unionisme només guanya, a nivell municipal i per majoria relativa, a 5 poblacions: Lloret de Mar, Fogars de la Selva, Vallcanera, Sant Miquel de Fluvià i Santa Llogaia d'Àlguema.
Aquí no és camp de batalla per la independència, però sí que hi tenim alguna petita però important batalla a afrontar. Convé concentrar els recursos bé, i per això el SIG ens va de fàbula.
Independentisme a les àrees residencials de l'Àmbit de les Comarques Gironines, d'acord amb les dades electorals del 25N. (Més gran)
Metodologia
Per l'objectiu d'aquesta anàlisi cal centrar-se en les zones habitades, les residencials. Del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya se n'han extret les àrees residencials, on viu la gent. De fet, ho ha fet l'Àlex Nobajas, professor de SIG (entre d'altres) a la Universitat de Leicester, que m'ha passat totes les àrees residencials de Catalunya. N'hi ha 6 categories: nuclis urbans, eixamples, habitatges unifamiliars, urbanitzacions, colònies i nuclis antics, i cases aïllades. Posteriorment s'han retallat per les Comarques Gironines, que inclou les comarques del Gironès, la Selva, el Pla de l'Estany, la Garrotxa, el Ripollès, l'Alt Empordà i el Baix Empordà. Utilitzo aquests àmbits del pla territorial de Catalunya per una qüestió pràctica: el Google Earth no permet treballar amb aquest detall pel conjunt de Catalunya i aleshores cal dividir en trossos més petits. Això permet, addicionalment, entrar en més detall a la descripció i la possible discussió.
Posteriorment les seccions censals s'han retallat d'acord amb la capa de cobertes del sòl. És a dir, les dades polítiques són les de la secció censal on s'inscriuen aquestes zones residencials. De cada secció censal només queda l'àrea on viu gent, traient-ne les zones industrials, els edificis públics, escoles, zones comercials, etc. En aquest cas he utilitzat les seccions censals i no els polígons del edificis, perquè és inviable treballar amb tots els polígons dels edificis (desenes de milers). Amb secció censals retallades per ús urbà, tenim uns pocs milers de polígons. Perdem espectacularitat en la representació, però podem treballar amb tota l'àrea de cop.
Finalment s'acoloreix en funció de les dades, com en els mapes anteriors:
- Resultats electorals 25N: blau fosc majoria absoluta independentista, blau clar majoria relativa independentista, taronja majoria relativa unionista, vermell majoria absoluta unionista. Independentista: CiU+ERC+CUP+SI. Unionista: PSC+PP+C's+PxC+UPyD. ICV es comptabilitza pel 100%, però no se li assigna cap opció (no es va pronunciar sobre aquest aspecte a la campanya).
- Mapa de priorització: verd fosc zona prioritària 1 (suport independentista 40-50%), verd clar zona prioritària 2 (suport independentista 30-40%), groc zona prioritària 3 (suport independentista 20-30%), taronja zona prioritària 4 (suport independentista 10-20%), vermell zona prioritària 5 (suport independentista per sota del 10%). Més info.
- Estimació resultat referèndum CEO 2013 1r trimestre: blau fosc més del 55% dels vots a favor de la independència, blau clar entre el 50% i el 55% dels vots a favor de la independència, vermell menys del 50% del vots a favor de la independència. Més info.
Mapa de l'independentisme (resultats electorals 25N)
El fitxer conté tots els àmbits territorials i dins de cada àmbit territorial podreu discriminar, si voleu, per tipologia d'àrea residencial. Per defecte està activat només l'Àmbit Territorial de Barcelona (s'ha de triar un i aquest agafa el 70% de la població), per evitar que el Google Earth es col·lapsi amb totes les capes alhora si teniu una màquina no gaire moderna. Podeu mirar d'activar tots els àmbits, o només el de l'apunt, com us interessi.
I també hi teniu els límits administratius, per aclarir-vos si convé.
Si bé abans he parlat a nivell municipal, ara ens podem fixar a les seccions censals dels municipis. Bàsicament ens trobem amb Girona i Salt, on la zona és molt concreta:
Es pot fer campanya intensiva en les poques illes de cases que hi ha. Convé recordar, però, que com en tots els mapes vistos fins ara, a la foto només surten les persones amb dret a vot. L'immigració sense dret a vot no surt a la foto (els mapes). Ho dic per la immigració africana de Salt, per exemple.
COMPTE: el polígon taronja més a l'esquerra (oest) de Salt és un polígon buit. És un d'aquella vintena que existia el 2011 (cartografia seccions censals) però no el 2012 (dades electorals). Segurament, i sense haver-m'ho mirat a fons) el podem considerar de color blau: el més raonable és que hagi estat fusionat a un dels polígons dels costats.
Després tenim zones molt concretes de Figueres:
Amb Santa Llogaia al sud.
El focus més important de l'unionisme, però, sembla Blanes, Lloret de Mar i Fogars de la Selva:
Curiositat: on caurà la casa de la família de la Camacho? I Fogars, què hi passa? C's obté el 12% de vots, i tota la població està caracteritzada com a urbanització.
A Sant Feliu de Guíxols tenim la zona unionista ben delimitada, edificis d'eixample de població (no cases unifamiliars):
També als afores de Roses:
I després tenim Sant Miquel de Fluvià, una petita illa unionista enmig d'una mar blava:
I on per cert, PxC obté un 5,4% dels vots, més que ICV o C's. Què hi passa?
Priorització de la campanya a les zones residencials del Camp de Tarragona
Així doncs, ara podem fer el mapa de les zones residencials per priorització:
A l'igual que al mapa anterior, el fitxer conté tots els àmbits territorials de Catalunya. Igualment, només està activat un àmbit (Barcelona) per qüestions de rendiment del Google Earth. Si teniu una màquina prou potent, activeu tots els àmbits (o dos, o tres...com vulgueu), o si no, activeu només l'àmbit d'aquest apunt.
Bàsicament, però no només (mireu el mapa) caldria focalitzar els esforços a Blanes i Lloret:
Amb zones grogues i taronjes on potser no paga la pena dedicar-hi molts esforços, tot i que s'hi podrien posar els recursos de totes les comarques.
També a Girona:
Amb zones molt petites d'autèntic territori comanxe de l'independentisme (suport per sota del 10%), tot i que no feu cas del vermell de Salt: correspon a una secció censal buida, sense dades, que agafa el color de la primera categoria que troba al mapa.
Per últim, la zona de Roses i Figueres és potencialment recuperable:
Estimació dels resultats del referèndum (CEO 2013 1r trimestre)
Ara podem fer el mapa del CEO a les àrees residencials:
Com en els casos anteriors, el fitxer conté tots els àmbits territorials de Catalunya. Igualment, només està activat un àmbit (Barcelona) per qüestions de rendiment del Google Earth. Si teniu una màquina prou potent, activeu tots els àmbits (o dos, o tres...com vulgueu), o si no, activeu només l'àmbit d'aquest apunt.
Els resultats del CEO no representen grans canvis en relació al 25N, bàsicament desplacen tots els colors cap a més independentisme, però ens permet estimar en base a les dades actuals els reductes més unionistes. Les dades del CEO també consideren els abstencionistes, però cal tenir en compte que són valors mitjans per tot Catalunya, valors que poden variar significativament entre àrees geogràfiques. A priori, en aquesta zona, diguem que els resultats reals estarien per sobre dels mitjans. Però és una simple suposició.
Conclusions
Som a una zona, la de les Comarques Gironines, on l'independentisme és abassegador i l'unionisme se centra en uns focus molt concrets i minoritaris. A les Comarques Gironines haurà excedent de recursos humans i materials, que es poden focalitzar fortament en aquests punts gironins en primer terme. Però també per ajudar a l'AMB i el Camp de Tarragona, sense oblidar d'anar fent una campanya difusa per totes les poblacions de Girona.
Gràcies al Diari Gran del Sobiranisme podeu veureu un resum en video de la roda de premsa que vam fer el passat 11 d'abril al Col·legi de Periodistes de Catalunya:
Recordeu que tots els apunts relacionats amb la cartografia SIG electoral els trobareu a l'Índex SIG Polític Catalunya.
Al mapa anterior entrava al detall de les àrees residencials de l'Àmbit Metropolità de Barcelona (AMB). On viu la gent. En un primer moment havia descartat fer-ho a la resta de Catalunya, perquè estimava que implicava un volum inassumible de feina per mi. Tanmateix, just quan estava fent-hi proves, l'Àlex Nobajas, professor de SIG (entre d'altres) a la Universitat de Leicester, m'ha passat totes les àrees residencials de Catalunya. Una cosa que amb la potència de la meva màquina resultaria inviable. Així doncs, i gràcies a l'Àlex, ara puc amb el Camp de Tarragona, l'altra àmbit on hi ha unionisme de forma molt important.
Centarment, el Camp de Tarragona té nuclis unionistes molt forts (és més importants de Catalunya), amb característiques preocupants des d'un punt de vista d'integració general, però en relació a l'AMB és un ordre de magnitud inferior. El Camp té 350.000 electors (i en baixada), enfront els 3,4 milions de l'AMB. Però junt amb l'AMB, el Camp de Tarragona és el camp de batalla. Bàsicament és en aquestes dues zones on s'han de focalitzar tots els esforços del conjunt de Catalunya.
Independentisme a les àrees residencials de l'Àmbit del Camp de Tarragona, d'acord amb les dades electorals del 25N. (Més gran)
Metodologia
Per l'objectiu d'aquesta anàlisi cal centrar-se en les zones habitades, les residencials. Del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya se n'han extret les àrees residencials, on viu la gent. N'hi ha 6 categories: nuclis urbans, eixamples, habitatges unifamiliars, urbanitzacions, colònies i nuclis antics, i cases aïllades. Posteriorment s'han retallat pel Camp de Tarragona, que inclou les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès. Utilitzo aquests àmbits del pla territorial de Catalunya per una qüestió pràctica: el Google Earth no permet treballar amb aquest detall pel conjunt de Catalunya i aleshores cal dividir en trossos més petits. Això permet, addicionalment, entrar en més detall a la descripció i la possible discussió.
Posteriorment les seccions censals s'han retallat d'acord amb la capa de cobertes del sòl. És a dir, les dades polítiques són les de la secció censal on s'inscriuen aquestes zones residencials. De cada secció censal només queda l'àrea on viu gent, traient-ne les zones industrials, els edificis públics, escoles, zones comercials, etc. En aquest cas he utilitzat les seccions censals i no els polígons del edificis, perquè és inviable treballar amb tots els polígons dels edificis (desenes de milers). Amb secció censals retallades per ús urbà, tenim uns pocs milers de polígons. Perdem espectacularitat en la representació, però podem treballar amb tota l'àrea de cop.
Finalment s'acoloreix en funció de les dades, com en els mapes anteriors:
- Resultats electorals 25N: blau fosc majoria absoluta independentista, blau clar majoria relativa independentista, taronja majoria relativa unionista, vermell majoria absoluta unionista. Independentista: CiU+ERC+CUP+SI. Unionista: PSC+PP+C's+PxC+UPyD. ICV es comptabilitza pel 100%, però no se li assigna cap opció (no es va pronunciar sobre aquest aspecte a la campanya).
- Mapa de priorització: verd fosc zona prioritària 1 (suport independentista 40-50%), verd clar zona prioritària 2 (suport independentista 30-40%), groc zona prioritària 3 (suport independentista 20-30%), taronja zona prioritària 4 (suport independentista 10-20%), vermell zona prioritària 5 (suport independentista per sota del 10%). Més info.
- Estimació resultat referèndum CEO 2013 1r trimestre: blau fosc més del 55% dels vots a favor de la independència, blau clar entre el 50% i el 55% dels vots a favor de la independència, vermell menys del 50% del vots a favor de la independència. Més info.
Mapa de l'independentisme (resultats electorals 25N)
El fitxer conté tots els àmbits territorials i dins de cada àmbit territorial podreu discriminar, si voleu, per tipologia d'àrea residencial. Per defecte està activat només l'Àmbit Territorial de Barcelona (s'ha de triar un i aquest agafa el 70% de la població), per evitar que el Google Earth es col·lapsi amb totes les capes alhora si teniu una màquina no gaire moderna. Podeu mirar d'activar tots els àmbits, o només el de l'apunt, com us interessi.
I també hi teniu els límits administratius, per aclarir-vos si convé. A l'igual que en el cas de l'AMB, al Camp de Tarragona, la gran taca vermella, quan mirem on resideix la població, queda reduïda de forma important:
Ara, en relació a Tarragona i Reus, l'unionisme queda més equilibrat i delimitat. El nucli blau de Vila-seca cobra més importància i a les ciutats de Reus i Tarragona la cosa és més optimista.
En general, s'observa la tendència ja vista a l'AMB dels nuclis de les poblacions amb majories independentistes, amb les perifèries (immigració espanyola 60s-70s) amb majories unionistes. Les xarxes socials prèvies a la gran immigració han perviscut i són el factor clau de la integració i el manteniment de la llengua i cultura catalanes. Si desapareixen aquests nuclis, podem tenir un greu problema d'integració social.
I aquesta desaparició de nuclis blaus sembla observar-se al Camp de Tarragona en aquestsa primera ullada (caldria mirar-ho amb molt més detall). Salou, la Canonja, Constantí, el nuclis de Bonavista i Sant Salvador (Tarragona ciutat) o la Pineda (Vila-seca), l'Hospitalet de l'Infant, Miami Platja (Mont-Roig del Camp), Roda de Barà, Cunit i la Juncosa del Montmell. Això també es dóna a l'AMB, a zones com Barberà i Badia del Vallès o la Llagosta, però proporcionalment és molt menor. De cara al referèndum és impossible bastir aquestes xarxes socials, però es feina que s'haurà de fer a mitjà i llarg termini si volem una societat cohesionada. Especialment quan històricament els grups nacionalistes espanyols amb un discurs basat en la fractura de la societat catalana per motius lingüístics (CADECA, Convivència Cívica, Ciutadans, etc) tenen una forta implantació electoral (C's) en aquesta zona del país.
Priorització de la campanya a les zones residencials del Camp de Tarragona
Així doncs, ara podem fer el mapa de les zones residencials per priorització:
A l'igual que al mapa anterior, el fitxer conté tots els àmbits territorials de Catalunya. Igualment, només està activat un àmbit (Barcelona) per qüestions de rendiment del Google Earth. Si teniu una màquina prou potent, activeu tots els àmbits (o dos, o tres...com vulgueu), o si no, activeu només l'àmbit d'aquest apunt.
Ara veiem on cal focalitzar els esforços, en colors verds. Als grocs ens ho hem de plantejar, i en taronges i vermells potser no esperar cap resultat positiu (cada població ho haurà d'avaluar).
Estimació dels resultats del referèndum (CEO 2013 1r trimestre)
Ara podem fer el mapa del CEO a les àrees residencials:
Com en els casos anteriors, el fitxer conté tots els àmbits territorials de Catalunya. Igualment, només està activat un àmbit (Barcelona) per qüestions de rendiment del Google Earth. Si teniu una màquina prou potent, activeu tots els àmbits (o dos, o tres...com vulgueu), o si no, activeu només l'àmbit d'aquest apunt.
Els resultats del CEO no representen grans canvis en relació al 25N, bàsicament desplacen tots els colors cap a més independentisme, però ens permet estimar en base a les dades actuals els reductes més unionistes. Les dades del CEO també consideren els abstencionistes, però cal tenir en compte que són valors mitjans per tot Catalunya, valors que poden variar significativament entre àrees geogràfiques.
Conclusions
Tot i la menor importància demogràfica en relació a l'Àmbit Metropolità de Barcelona, el Camp de Tarragona és junt amb l'AMB la zona de batalla del referèndum i, per tant, de la independència. Al Camp de Tarragona hi ha possiblement els bastions més durs de l'unionisme a Catalunya, per història, per característiques sociològiques i geogràfiques. És per això que en aquestes dues àrees s'haurien de centrar els esforços i recursos del conjunt del país, per ajudar als grups locals davant la immensa feina a fer.
Tenim la foto més acurada de l'independentisme al Camp de Tarragona. L'eina ens permet focalitzar-nos en les zones residencials (on viu la gent) i confirma amb més precisió el que ja es veia en mapes anteriors. Tanmateix, també convé tenir en compte les zones no residencials per fer-hi campanya: polígons industrials, àrees comercials, escoles, mercats, etc. La gent és mou, no només resta a casa.
Com us comentava al bloc fa uns dies, arran de la discriminació lingüística que he patit per part d'Espanya, havíem decidit portat Espanya al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). El meu grup de suport, capitanejat per l'incombustible Enric Borràs, iniciava una campanya per recollir fons per tal de cobrir les despeses judicials. No pas una quantitat menor, sinó 3.000 EUR.
El dia del judici per delicte electoral a l'Audiència de Barcelona. Foto: Jordi Borràs
Doncs bé, en només 7 dies (dijous passat), dels 45 planificats inicialment, se'n van aconseguir els 3.000 EUR. Tot un rècord en les campanyes de micromecenatge. No ens sabem avenir. Vull agrair a tots els donants que han confiat en mi i en l'equip que m'envolta pel suport econòmic a una causa en favor dels catalans.
La campanya encara ha de durar 32 dies. Es poden continuar fent-hi donatius. Penseu que amb els 3.000 EUR només cobrim les despeses actuals, però si s'accepta la causa al TEDH, caldrà recollir-ne més fons. En cas que en sobressim tenim diverses possibilitats que he de parlar amb el grup de suport. En primer lloc, com dic, per cobrir les futures despeses. A partir d'aquí personalment m'inclinaria per dedicar el potencial sobrant a causes com la meva (Drets civils dels catalans) i de llengua catalana a la plataforma totSuma (màxima transparència: podeu veure la quantitat que dóno, assegurant-se tothom que no em quedo res) o a alguna entitat en defensa dels catalans o la llengua catalana.
Novament, mil gràcies als donants, a l'Equip de Suport i a la gent de totSuma, que estan col·laborant amb el projecte al màxim, posant totes les facilitats possibles i fent-hi suggeriments tota l'estona. Són, l'equip de totSuma, una gent que es creu el país, la nació i la cultura catalanes.
L'independentisme com mai no s'havia vist abans, a partir de la cartografia per secció censal, residencial i municipal dels resultats electorals a Catalunya.
