Eth nacionalpopulisme esdeven era basa deth pensament politic des nòsti adversaris. Cau inventar enemics exteriors e alendar un sentiment de proprietat exclusiva deth territòri. Ei ua formula qu'a foncionat en un bon grapat de dictadures a on eth nacionalisme a estat er esturment tà esvitar era autocritica e eliminar es disidéncies.
Si aquestes paraules fossin en castellà -i no pas en occità-, podrien ser ben bé el discurs dels ultra-nacionalistes espanyols com l'Albert Rivera o la Rosa Díez. Però són obra de l'actual Síndic d'Aran. Ho podeu veure al seu bloc en un apunt de l'any 2.006 amb un títol prou explícit: Nacionalitarisme, amb imatge inclosa de caricatura de feixista amb altaveu. I al text reacció al·lèrgica contra la senyera. Amb aquests antecedents és fàcil entendre en què vol convertir el Síndic la Vall d'Aran.
Nota: Un servidor estaria encantat que la Vall d'Aran tingués vegueria pròpia, o es constituís en comunitat autònoma, o que en un futur es pugués integrar en un Estat Occità, sempre que així ho volguessin els seus habitants. El tema és que això no és el que vol el Síndic de la Vall d'Aran que prefereix definir el territori que governa com a província, és a dir, com a terra conquerida. Rememorant les seves pròpies paraules, n'hi ha que els cal inventar enemics exteriors i aixecar un sentiment de propietat exclusiva del territori. Doncs això.
Via l'Anna Hernández (bloc Magnòlia en mà) m'arriba la magnífica notícia de la posada en marxa del web de la revista OC.
Afegeixo text informatiu:
Cara amiga, Car
amic
Tenim el plaer d'anunciar-vos l'obertura del web
d'OC, "revista de las letras i de la pensada
occitanas" fundat el
1923 a Tolosa de Llenguadoc per Ismaël Girard.
Després de sopar, massa fatigats per sortir encara, anàrem a la cambra de Mistral. És una modesta habitació de pagès, amb dos grans llits. Les parets no tenen paper; les vigues del sostre visibles... Fa quatre anys, quan l'"Académie" donà a l'autor de "Mireia" la xifra de tres-mil francs, Madame Mistral tingué una idea.
-"I si fem enguixar i tapissar la teva cambra?" digué al seu fill.
-"No, no! respongué Mistral... Això és l'or dels poetes, no hi toquem res".
I la cambra la deixaren tota nua; així que mentre l'or dels poetes ha durat, tothom qui ha trucat la porta de Mistral l'ha trobada sempre oberta, i un plat a taula...
Una setmana més l'atenció informativa ha girat entorn de la manifestació popular d'autocar, entrepà ibèric, i banderola espanyola, o aquesta vegada opcionalment navarresa. Altres manifestacions de volums similars no han tingut gaire ressò mediàtic, ni les 60.000 ànimes de Palma ni les 20.000 de Bèsiers (que segons el mètode de recompte Esperanza Aguirre haurien de ser almenys 400.000) han merescut gaire atenció informativa. Tant hi fa que la manifestació a Mallorca posi sobre la taula un tema tan nostrat al Principat com és el de l'especulació urbanística, o que la ciutat de Bésiers estigui només a 280 km. de Barcelona quan la capital navarresa està a 490 km. És més important mostrar les imatges d'un grapat de nostàlgics de l'estanquera, això dona vots castellans al PP i també augmenta la intenció de vot de Zapatero a la perifèria. Així els mitjans catalans actuen ben servils al desitjos de la metròpoli -amb l'excepció de Vilaweb, com sempre- exagerant allò que interessa a la Moncloa i minorant allò que succeeix al costat de casa nostra. Bon exemple de colonialisme informatiu:
- "El Periódico": La manifestació a Navarra surt en portada, la manifestació de Mallorca surt a la secció de "Medi ambient", la manifestació de Besièrs no surt per enlloc (es veu que les llengües europees minoritzades no compleixen els cànons de multiculturalitat).
- L'"Avui": La manifestació de Navarra surt en portada, de la manifestació de Mallorca surt un petit titular en portada convidant a visitar la secció de "Medi Ambient" tot i que després la notícia es troba a la secció d'"Urbanisme". De la manifestació de Besièrs tot just 4 ratlles i ben lamentables, "La Razón" no ho hauria fet millor, només hi faltaria alguna referència a Juana Chaos però gairebé:
Manifestació en defensa de l'occità
Milers de persones es van manifestar ahir a Besiers en defensa de la llengua occitana. Sota el lema "Anem, per la lenga occitana, oc", vint mil persones segons l'organització, divuit mil segons la policia, van recórrer els carrers de la ciutat reclamant més presència de la llengua i una ràdio i una televisió en occità. Entre els manifestants hi havia representants de l'MDT, Endavant i Maulets, així com de Batasuna, i d'organitzacions del nord d'Itàlia. Segons els organitzadors dos milions de persones parlen l'occità.
Esperem que demà els mitjans no ens parlin només de les manifestacions dels feixistes a Iruña, i ens informin com cal de la manifestació de la bona gent occitana a Besièrs.
Lo culhièr voliá una tireta, la tireta una taula, la taula un canton, lo canton un ostal, l'ostal un vilatge, lo vilatge una parròquia, la parròquia un país, lo país una lenga, una lenga per lecar lo culhièr.
Aforisme de Jan Dau Melhau, trobat al bloc de la Méla.
Aquest apunt és només per crear un petit directori de blocs que utilitzin totalment o parcialment l'occità. De moment n'hi ha només un petit grup però l'aniré completant cada vegada que trobi alguna novetat. Hem d'aprofitar el poder dels blocs per ajudar a la recuperació de les llengües minoritzades, llegir-los de tant en tant pot ser una petita aportació.
Via l'
Després de sopar, massa fatigats per sortir encara, anàrem a la cambra de 
Una setmana més l'atenció informativa ha girat entorn de la manifestació popular d'autocar, entrepà ibèric, i banderola espanyola, o aquesta vegada opcionalment navarresa. Altres manifestacions de volums similars no han tingut gaire ressò mediàtic, ni les 60.000 ànimes de Palma ni les 20.000 de Bèsiers (que segons el mètode de recompte Esperanza Aguirre haurien de ser almenys 400.000) han merescut gaire atenció informativa. Tant hi fa que la manifestació a Mallorca posi sobre la taula un tema tan nostrat al Principat com és el de l'especulació urbanística, o que la ciutat de Bésiers estigui només a 280 km. de Barcelona quan la capital navarresa està a 490 km. És més important mostrar les imatges d'un grapat de nostàlgics de l'estanquera, això dona vots castellans al PP i també augmenta la intenció de vot de Zapatero a la perifèria. Així els mitjans catalans actuen ben servils al desitjos de la metròpoli -amb l'excepció de Vilaweb, com sempre- exagerant allò que interessa a la Moncloa i minorant allò que succeeix al costat de casa nostra. Bon exemple de colonialisme informatiu:
