marco |
IYA2009 |
dijous, 25 de novembre de 2010 | 22:44h
El saló principal del museu municipal d'Alzira (MUMA) acull aquest dies les XII Jornades d'Innovació Educativa. Docents, pedagogs, psicòlegs i les persones interessades s'hi han aplegat per conèixer les experiències educatives de professors d'escoles de primària i secundària de tot el País Valencià.
Dimarts, després de la inauguració oficial, i presentats per Silvia Sifre, tècnica d'educació de l'Ajuntament d'Alzira, Sergi Requena i jo mateix fèiem la conferència-exposició Educar mirant al cel, en la que presentàvem les nostres experiències educatives al voltant de l'astronomia. Com vàrem dir a la ponència, l'astronomia és una
eina fantàstica per introduir conceptes complexos de les ciències. El seu ús a l'aula desperta les
emocions suficients per descobrir un món d'experiències, exactitud i bellesa.
Però el més important va ocórrer a l'última part de la vesprada. És quan es va fer la Comunicació de l'experiència guanyadora del XI Premi d'Experiències d'Innovació Educativa Ciutat d'Alzira 2009 en la Categoria d'Educació Infantil i Primària.
Carmen Vargas, mestra d'infantil del C.R.A. La Ribera Alta de Sant
Joanet, ens contà tot el que passà al voltant de la seua experiència Les llums de la nit. Aquest projecte articulà totes les activitats del curs 2008-2009 al voltant de l'astronomia que celebrava el seu Any Internacional.
marco |
IYA2009 |
dilluns, 12 de juliol de 2010 | 15:40h
Aquest dies fa 400 anys que Galileo Galilei observà Saturn per primera vegada amb el seu telescopi. Us deixe un text sobre aquesta observació que el va astorar profundament.
A principis de juliol de 1610, Galileo examinà a Pàdua, per primera vegada i amb l'ajut de la seua ullera de llarga vista, el planeta Saturn. L'instrument que utilitzà en aquesta i en altres observacions importants, que han fet el seu nom perdurable, era molt imperfecte. En l'actualitat es troba conservat amb religiós respecte a Florència. El seu poder amplificador és de només 32 diàmetres, i si hem de creure al que conta Brewster, que l'examinà fa pocs anys, l'objectiu es troba reduït a la tercera part de la seua superfície per un diafragma de cartó que deixa lliure un camp de visió limitadíssim, quasi un forat. Avui dia es pot obtindre una ullera de llarga vista molt més manejable i poderosa en casa de qualsevol òptic per unes quantes pessetes.
En juliol de 1610 s'aproximava Saturn a la seua oposició, trobant-se en circumstàncies molt favorables per a ser observat, Però els primers resultats que obtingué l'il·lustre astrònom florentí el posaren en gran confusió, ja que el planeta se li presentava triforme. En una carta dirigida a Juliano de Médicis, embaixador en Austria, el 13 de novembre de 1610, explica clarament la significació d'aquest terme: "quan observe Saturn, diu, amb una ullera de llarga vista que amplifica més de 30 vegades, l'estrella central sembla major, i les altres dues, situades a orient i occident en una línea que no coincideix amb la direcció del zodíac, semblen tocar a la principal. Són com dos servidors que ajuden el vell Saturn en el seu camí, romanent sempre al seu costat. Amb una ullera de llarga vista de menor amplificació apareix l'estrella allargada i de la forma d'una oliva."
En el mateix mes de novembre de 1610 donà part del seu descobriment al món científic en una carta dirigida a Kepler, en la que es contenia el següent anagrama.
smaisrmilmepoetalevmibvnenvgttaviras
les lletres del qual posades en ordre convenient diuen:
altissimum planetam tergeminum observavi
(he observat que el planeta més distant és triforme)
Al cap d'un any i mig tornà a observar i Galileu observà amb extraordinari astorament que havíen desaparegut les estrelles laterals i que en el camp de la seua ullera de llarga vista només es distingia el disc del planeta, tan rodó i circular com els de Mart i Júpiter. Sembla que aquesta circumstància el desanimà en extrem, i que quan, després de netejar escrupolosament els cristalls de la seua ullera de llarga vista, l'enfocà amb la major cura, sense arribar a distingir les estrelles acompanyants o l'aspecte triforme del planeta, exclamà en un moment de debilitat, donant crèdit a les acusacions dels seus enemics: "és possible que algun dimoni vullga burlar-se de mi, castigant-me per la meua curiositat indiscreta". siga com siga, puc assegurar que des d'aquesta època Galileu no tornà a ocupar-se de Saturn.
Del llibre Astronomia popular, Augusto T. Arcimis, Montaner y Simón, Barcelona, 1901
Nota: Al cap d'uns anys Galileo veié els anells com dues anses al voltant del planeta. Mai no va ser capaç d'entendre que eren els cossos que envoltaven el planeta. El seu telescopi no tenia suficient abertura per permetre donar una explicació al que observava. No fou fins el 25 de març de 1655 que l'astrònom holandés Christian Huygens els veié amb suficient resolució per explicar-los com un anell de matèria al voltant del planeta.
marco |
IYA2009 |
dissabte, 13 de març de 2010 | 17:30h
Galileo Galilei va publicar el Sidereus Nuncius fa 400 anys. Les observacions de les llunes de Júpiter que apareixen al llibre les va fer des de la terrassa de la casa on vivia a Pàdua entre el 7 de gener i el 2 de març de 1610. Les llunes les va dedicar als Mèdicis, senyors de Florència, especialment al seu Gran Duc Còsimo II. L'enorme prestigi aconseguit per l'astrònom li va permetre aconseguir una plaça permanent de professor a la Universitat de Pisa. Tanmateix no va donar massa classes. Es va dedicar només a investigar, convertint-se segurament en el primer investigador a temps complet de la història.
Continuant amb els articles dedicats al primer astrònom modern, Galileo Galilei, Maria Bayarri, del departament de Filologia Italiana, i jo mateix, publicàvem ahir un article al diari Las Provincias. Ací us en pose la versió traduïda.
-----------
El 12 de març de 1610 un modest tipògraf, Tommaso Baglioni, va
publicar a Venècia una obra que canviaria la història de l'astronomia.
Es tractava del Sidereus Nuncius (El Missatger Sideral) escrit en llatí
per Galileu Galilei (Pisa 1564-Arcetri 1642). Davant el poc interès que
van provocar les seues observacions celestials entre els intel·lectuals
del Véneto, Galileu va acudir a Baglioni,...
marco |
IYA2009 |
divendres, 12 de març de 2010 | 11:39h
Avui els astrònoms celebrem els 400 anys de la publicació d'una obra cabdal del primer astrònom modern, Galileu Galilei.
Un petit taller de Venècia li publicava el Sidereus Nuncius (el Missatger Sideral) en la que l'home de ciència contava detalladament els seus descobriments fets amb el telescopi. Des de finals de 1609 havia estat observant sistemàticament el cel, descobrint les muntanyes de la Lluna, les fases de Venus i la natura estel·lar de la Via Làctia. El dia 7 de gener de 1610 fa el descobriment més espectacular. Júpiter posseeix una cort de llunes que giren al seu voltant confirmant-li la idea de com podia girar la Terra al voltant del Sol. L'obra va ser un autèntic best-seller. La primera edició de 550 exemplars s'esgotà en una setmana.
Per conmemorar la data del 12 de març de 1610 us penjaré alguns articles curts sobre l'esdeveniment escrits per Maria Bayarri del departament de Filologia Italiana de la Universitat de València i per mi mateix que hem publicat a diversos mitjans.
El que podeu llegir a continuació és de Maria i s'ha publicat al número 83 (març-abril 2010) de la revista Huygens de l'Agrupació Astronòmica de la Safor.
-----------------------
El 1609 el matemàtic, físic i astrònom de Pisa Galileu
Galilei (1564-Arcetri 1642), gràcies a les seues ulleres de llarga vista (occhiale), un rudimentari telescopi
inventat per ell, va aconseguir demostrar que la superfície de la Lluna està
feta de valls i de muntanyes com la de la Terra; que el planeta Venus té fases
com la Lluna i que el planeta Júpiter té quatre llunes que giren al seu voltant.
Aquestes llunes les va batejar amb el nom de “planetes Mèdicis” i són conegudes
hui en dia com a satèl·lits galileans. També va observar que sobre la superfície
del Sol apareixen i desapareixen taques enormes.
marco |
IYA2009 |
diumenge, 28 de febrer de 2010 | 20:17h
La reinvindicació del paper de la dona en la ciència i en especial en l'astronomia ha estat un dels projectes estrella durant l'Any Internacional de l'Astronomia. El projecte Ella és una Astrònoma i la publicació d'un calendari d'astrònomes històriques van ser algunes de les activitats que vàrem realitzar l'any passat per destacar el paper de la dona en els avenços de l'astronomia.
L'any passat Alejandro Amenabar va retratar magistralment la vida d'Hipàtia, astrònoma del segle IV a la seua pel·lícula Agora. Ella va ser la primera astrònoma coneguda.
La dona científica sempre ha existit encara que quasi sempre ha estat a l'ombra i el seu treball no ha estat mai massa reconegut. Elles han hagut de lluitar, de vegades més que els seus col·leges homes, per arribar al mateix lloc de treball. Així, per exemple, per tindre accés al gran telescopi de Mount Wilson, Margaret Burbidge contava que havia d'usar el nom del seu marit, un astrònom teòric.
L'AIA2009 a València volia acabar amb un acte molt significatiu en aquest àmbit. Aquest s'ha allargat molt a causa de la llargària dels tràmits que cal fer però quedava homenatjar a una astronòma en particular que ha fet aportacions cabdals al coneixement de l'Univers.
Virgina Trimble ha destacat com a astrònoma, sense cap mena de dubte, però també per lluitar molt per elevar la posició de la dona en la ciència. La Dr. Trimble no ha patit tant per arribar a l'elit mundial de l'astronomia com sofriren les astrònomes de la generació anterior a la seua, però ella també s'ha sentit menystinguda per ser dona.
Per tot això el divendres passat el rector Tomàs la va nomenar Doctora Honoris Causa per la Universitat de València. El departament d'Astronomia i Astrofísica, l'Observatori Astronòmic i la Unitat d'Igualtat de la Universitat vàren proposar fa uns mesos que se l'honorés amb aquest Doctorat. El professor Vicent Martínez destacava en la seua Laudatio el seu treball científic i en defensa de la dona però també el seu caràcter afable i el seu fi sentit de l'humor.
Ella, en el seu discurs, va fer una descripció dels seus resultats científics més rellevants però també va fer esment de les poques perspectives professionals que, per ser dona, li donaven els seus tutors a l'inici de la seua carrera...
marco |
IYA2009 |
divendres, 29 de gener de 2010 | 18:20h
El 2009 ha estat l'Any Internacional de l'Astronomia. Com ja he dit moltes vegades des d'aquestes pàgines, els astrònoms celebràvem els 400 anys de l'ús astronòmic del telescopi per Galileo Galilei i el naixement de l'astronomia moderna.
S'han fet multitud d'actes a tot arreu i, ara fa uns dies, ha calgut fer balanç de les activitats realitzades a una assemblea a Granada. Allí he hagut de contar que hem fet des de la Universitat de València. Sota la categoria d'IYA2009 ja podeu veure un tast del que hem fet per ací. I vist el que han presentat els companys de la Universitat de Barcelona o els de la Complutense de Madrid el resultat no ha estat malament. Estem en un bon nivell.
Això si, s'han presentat bones idees que haguerem pogut aprofitar. La Universitat de Barcelona va aconseguir emetre l'espot de l'Any Internacional de l'Astronomia a la pantalla gegant del Nou Camp abans de tots els partits del Barça. Quina propaganda més gran i original! Milions de persones s'hauran assabentat de l'aniversari!
marco |
IYA2009 |
dijous, 7 de gener de 2010 | 08:48h
Avui fa exactament 400 anys que Galileo Galilei va descobrir les llunes de Júpiter. Segons conta ell mateix en el seu llibre Sidereus Nuncius, on anuncià els seus descobriments fets des del novembre anterior, va ser precisament el 7 de gener que, amb el seu telescopi, en passar per Júpiter, observà uns punts lluminosos que acompanyaven al planeta. Dos a l'orient i un a l'occident. La seua disposició en línea recta li degué semblar estranya i continuà mirant els dies següents per confirmar l'existència dels punts. El dia 8 de gener els punts lluminosos tenien una disposició diferent: els tres punts estaven en la direcció oest. Va continuar observant els dies següents. Alguns dies estaven ennuvolats però finalment se n'adonà que realment eren quatre objectes els qui orbitaven el planeta Júpiter, formant com un petit sistema planetari. El sistema heliocèntric de Copèrnic havia trobat l'exemple perfecte en l'entorn jovià. Inicialment, Galileu els va anomenar Cosmica Sidera (estrelles de Cosme), en honor de Cosme II de Mèdici, gran duc de la Toscana des del 1609, el patrocini del qual Galileu es volia assegurar. A suggeriment del gran duc, Galileu va canviar el nom a Medicea Sidera (estrelles de Mèdici) perquè els Mèdici eren quatre germans, no fora cas que algun d'ells s'enfadara. Però, per anomenar-los individualment va inventar un sistema de nomenclatura mitjançant xifres romanes. En aquest sistema, els nombres van en ordre creixent des de Júpiter cap a l'exterior: I, II, III i IV. Aquest sistema va ser usat fins el segle XIX.
Tanmateix, avui els noms dels satèl·lits de Júpiter els devem a Simon Marius, qui va reclamar el descobriment de les llunes al mateix temps que Galileu. Ell proposà els noms Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo, extrets de personatges de la mitologia grega i per suggeriment de Kepler i van ser publicats a la seua obra Mundus Jovialis el 1614.
Finalment us deixe una traducció, feta per mi i us en demane disculpes, de la part del Sidereus Nuncius on Galileo anuncia el descobriment de les llunes..
Sidereus Nuncius...
Queda
ara el que sembla el tema més important d'aquest tractat: a saber,
divulgar i difondre la notícia al voltant de quatre PLANETES que del principi del món fins avui no s'ha vist mai fins ara, en ocasió del descobriment i estudi, de les
seues posicions, i
observacions realitzades en els dos últims mesos sobre els seus canvis
i girs, i convidar a tots els astrònoms per estudiar i determinar els
seus períodes, que fins ara no hi havia manera de fer per la manca de temps. Però
sent que per no demanar en va aquest estudi, es necessita l'ullera de llarga vista molt precisa parlada al començament d'aquest llibre.
El dia set de gener, per tant, de mil sis-cents deu, a la una de la nit, mentre observava amb l'ullera de llarga vista els astres, se'm presentà Júpiter; potser perquè havia preparat un instrument excel·lent, vaig veure...
marco |
IYA2009 |
dissabte, 2 de gener de 2010 | 14:35h
Després d'uns dies de descans internàutic, en els qual he gaudit de la família i dormit de dia, continuem aquest 2010 en aquest espai de comunicació d'astronomia en català.
L'any 2009 ha acabat i amb ell acaben també les activitats de l'Any Internacional de l'Astronomia. Tanmateix sabem que Galileo Galilei va agafar un telescopi per primera vegada el novembre de 1609 però féu els seus més importants descobriments a partir de gener de 1610 els quals publicà el 12 de març de 1610 a la seua obra Sidereus Nuncis.
Per això mateix encara hi haurà commemoracions aquest any. A part de l'aniversari del descobriment dels satèl·lits de Júpiter, del qual ja en parlaré en un pròxim post, del congrés de tancament de l'AIA2009 a Granada i d'alguna activitat astronòmica traslladada a gener a causa del mal oratge, cal destacar que el 2010 es commemora el centenari de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Per a celebrar l'aniversari hi ha preparades una gran quantitat d'activitats de les quals ja en faré cinc cèntims...
Ah! Us desitje un molt bon any 2010 amb un video de la NASA molt adient.
marco |
IYA2009 |
dimarts, 1 de desembre de 2009 | 01:44h
La natura és de vegades sorprenent. Milers de formes i colors diferents ens envolten. A l'univers, els cúmuls estel·lars, les nebuloses de gas i pols i fins i tot les galàxies llunyanes adopten de vegades formes ben curioses. La imaginació humana les associa a formes ben terrestres com la galàxia del Sombrero, que s'assembla a un barret mexicà, la nebulosa Dumbell, tal com uns pesos d'halterofília, etc...
La factoria Disney, aprofitant que enguany celebrem l'Any Internacional de l'Astronomia, ha trobat la manera de matar dos pardals d'un tret i s'ha sumat a l'efemèride fent conèixer la semblança d'un estel triple amb el perfil del ratolí més famós de Califòrnia.
marco |
IYA2009 |
dimarts, 27 d'octubre de 2009 | 18:38h
La Universitat de València i la Galeria Jorge Juan van inaugurar
dissabte passat en aquesta àrea comercial la programació del Mes de
l'Astronomia ‘Tras los pasos del astrónomo Jorge Juan’ amb la finalitat
de divulgar la figura d'aquest científic nascut a Novelda en 1713 i que
amb 22 anys es va embarcar en l'expedició de la Real Acadèmia de les
Ciències de París per a mesurar el meridià terrestre en la línia
equatorial en Amèrica del Sud.
Després de la presentació d'una placa
dedicada a la biografia de Jorge Juan, el director del departament
d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, José María
Martí, va agrair que la Galeria “haja volgut unir-se a la celebració de
l’Any Internacional de l'Astronomia que té com a objectius: divulgar
aquesta ciència a tots els públics, estimular l'interès per
l'astronomia i ajudar a mostrar allò que l'astronomia i la ciència en
general fan pel desenvolupament i la millora de les condicions de vida
de la humanitat”.
marco |
IYA2009 |
dijous, 22 d'octubre de 2009 | 19:50h
Us deixe informació d'una altra activitat de divulgació de l'astronomia dins de les activitats de l'Any Internacional de l'Astronomia 2009.
Que una entitat privada com és una galeria comercial com la Galeria Jorge Juan, amb el nom d'un dels astrònoms valencians més insignes programe, amb la col·laboració de la Universitat de València, un mes dedicat a l'astronomia ha estat un autèntic plaer. I des d'aquesta petita finestra al món vull agrair-los la seua dedicació e interés, en una societat que, en general, menysprea la ciència.
La feina ha estat intensa les últimes setmanes però els resultats es podran veure a partir del dissabte. Estic content del resultat. Així que si esteu per València o rodalies podeu passar-vos per l'exposició de fotografies astronòmiques o el bar de ciències del 12 de novembre. Esteu invitats...
Us pose la informació institucional....
Amb motiu de la celebració de l'Any Internacional de l'Astronomia, des de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València s'ha proposat un programa de divulgació sobre la figura de Jorge Juan i l'astronomia en general a la Galería Jorge Juan de València. D'aquesta manera, es vol ampliar les vies de difusió de la ciència a altres espais de la ciutat, gens acadèmics, amb un públic divers i, alhora, donar a conéixer la biografia i trajectòria professional del científic, marí, diplomàtic i astrònom valencià Jorge Juan.
Les activitats previstes són:
1. Una exposició fotogràfica coordinada per Enric Marco
2. Tallers didàctics sobre astronomia, durant quatre dissabtes
3. Bar de les Ciències titulat: Com seria la vida extraterrestre?
4. La Galeria Jorge Juan també ha organitzat un concurs de redacció i dibuix sobre astronomia per als col·legis de la zona.
I per a l'acte d'inauguració del Mes de l'Astronomia a la Galería Jorge Juan, "Seguint les passes de l'astrònom Jorge Juan", s'ha preparat una placa commemorativa, on apareixerà la biografia de Jorge Juan, que restarà per sempre a l'espai comercial. Està previst per al pròxim dissabte 24 d'octubre, cap a les 12 del migdia.
La Galeria Jorge Juan està al carrer Jorge Juan, 21 de València, junt al mercat de Colón. Hi ha pàrquing subterrani a la Galeria.
marco |
IYA2009 |
dimarts, 13 d'octubre de 2009 | 17:22h
Us deixe una petita entrevista que m'han fet al Levante sobre el Lèxic de l'Astronomia de l'AVL que hem fet uns quants astrònoms valencians.
«El vocabulari evitarà interferències del castellà per similituds»
Enric Marco és astrònom de la Universitat de València i coautor del Lèxic de l´Astronomia de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua
S. CASTRO
Creu que conèixer les paraules permet una major divulgació dels coneixements sobre aquesta matèria.
Per què calia fer un lèxic astronòmic en valencià? L'atracció
pels cels estelats és universal i conèixer els termes usuals de
l'astronomia és fonamental per a difondre adequadament aquesta ciència
en la nostra llengua. Atès que enguany és l'Any Internacional de
l'Astronomia, i dins d'un programa d'edició d'altres vocabularis
semblants, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha editat el Lèxic
d'astronomia, i per a aquesta finalitat ha comptat amb la col·laboració
dels astrònoms José Joaquín Rodes, de la Universitat d'Alacant, de José
Cantó, de la Politècnica de València a la seua seu d'Alcoi i jo mateix,
tots tres de la SEA, Societat Espanyola d'Astronomia, que també hi ha
donat el seu suport. El vocabulari tracta de fer conèixer els termes
usuals però també d'evitar interferències amb el castellà per similitud
dels termes. Aquest és el cas de la paraula eclipsi que en castellà és
eclipse.
marco |
IYA2009 |
divendres, 11 de setembre de 2009 | 17:44h
Dissabte passat, amb el cel ben núvol que ens amagà la Lluna i Júpiter, vaig repetir la xerrada sobre espectroscòpia bàsica a Ca les Senyoretes. També els vaig contar la trajectòria vital d'un científic ben respectat i d'un altre que havia de treballar dur per sobreviure. I al final, després del talleret de construcció de veritable material científic amb material reciclat, vàrem tornar a salar la llum.
marco |
IYA2009 |
divendres, 4 de setembre de 2009 | 17:24h
A primers d’estiu vam organitzar, dins de les nostres Nits Temàtiques a Ca les Senyoretes
d’Otos una vetlada astronòmica, amb tant d’èxit de públic que es van
omplir totes les places ràpidament. Per això hi tornem el dissabte 5 de setembre amb el mateix
programa. Oferirem una xarrada a càrrec del doctor Enric Marco
i, després de sopar, un taller d’espectrocopia i una observació
astronòmica amb telescopis. Les places cal reservar-les al telèfon
962358032 o al correu casa@ruralotos.com.
La nit començarà demà dissabte 5 de setembre a les 21.00 h a
la terrassa de Ca les Senyoretes amb una xerrada d'espectroscòpia
bàsica a càrrec del doctor Enric Marco per explicar com els colors de
les estreles descobreixen de quina matèria estan fetes. A les 22.00 h
serà el sopar, i en acabant es farà el taller d’espectroscòpia,
construcció d’espectroscopis casolans, i observació dels espectres amb
làmpades d’hidrogen, heli, mercuri i altres elements. Després hi haurà
observació astronòmica amb diversos telescopis.
marco |
IYA2009 |
diumenge, 30 d'agost de 2009 | 19:47h
La descoberta d'un lloc desconegut ben a prop de casa teua, on a més trobes amics que s'estimen el territori ha estat una sorpresa. El Corral de Rafel és un centre educativo-ambiental situat a les afores de l'Alcúdia (La Ribera Alta), que patrocinat pel seu ajuntament pretén fer conéixer l'entorn natural a tots els roscans (gentilici amable dels alcudiencs).
El passat dia 27 d'agost vaig ser convidat, juntament amb diversos membres de l'Agrupació Astronòmica de la Safor, per parlar de les mitologies del cel i observar després els objectes del firmament.
La llàstima va ser que les núvols feren acte de presència de manera intermitent.
