marco |
Personal |
dimarts, 7 de febrer de 2012 | 00:40h
Ja fa molts anys d'això. Aquell apunt sobre el cel d'abril de 2005 va ser el primer. Però aleshores jo no pensava que arribaria tan lluny. Haguera estat ben normal que m'hagués cansat ja fa temps. Però, ja veieu, l'apunt anterior en que parle de l'observació del cel durant aquest mes de febrer ha estat l'apunt número 500. Un número redó que fa pensar.
Han estat cinc-cents apunts, dels quals la gran majoria són escrits originals, principalment sobre notícies del cel, però també sobre el meu país que viu des de fa massa anys una emergència nacional.
Pel camí ens han anat deixant bons amics i companyes inestimables com la Xesca i la Sílvia. Un camí, aquest de +Vilaweb, que hem construït nosaltres, amb les nostres idees i amb els nostres escrits. I és que em considere que forme part d'una comunitat virtual però ben real amb desitjos compartits de redreçament nacional. I, pel que em toca, tracte que la ciència en la meua llengua hi estiga present i siga part de la nostra cultura.
Per tot això, pel que em toca, però sobretot perquè m'agrada, continuaré escrivint sobre la Pols d'estels i, també, sobre el meu País.
Finalment vull donar les gràcies a tots vosaltres que em llegiu. Espere no decebre-us mai, encara que ja sé que no sempre s'encerta. Perdoneu-me per endavant per aquests casos.
marco |
Personal |
dimarts, 31 de gener de 2012 | 23:13h
Era l'any 2008. Alguns començaven a escriure els seus blocs i d'altres ja feia uns quants anys que n'escrivien. Tots contàvem les nostres cabòries a la xarxa i ens parlàvem i coneixíem virtualment, i un dia els amics de +Vilaweb decidirem que calia passar de l'amistat virtual a la real. I un dissabte de final de març del 2008 els blocaires valencians i catalans ens trobàrem a mitjan camí. I allí, en Alcanar, entre els que venien del nord estava Sílvia, tan interessada en tot i en tots. A la foto la podem veure visitant la casa O'Connor, just al costat de l'ajuntament. Molts records, Sílvia, t'estimem.
marco |
Personal |
diumenge, 20 de febrer de 2011 | 20:39h
Dissabte passat, 19 de febrer, es lliuraren els 2ns Premis Blocs de les Comarques Centrals del País Valencià a la Casa de la Cultura de l'Alcúdia de Crespins (la Costera).
El Penjoll. Art de paraula i l'Associació Eco-cultural la Garrofera va tindre el detall, que agraïsc, de convidar-me al Dia del Judici Final. L'acte prometia ja que estaria presentat per Toni Espí i Toni de l'Hostal i contaria amb la presència del El president Frank, de l'obra Corrüptia, entre altres personalitats.
I clar que hi vaig anar ja que el meu bloc d'astronomia estava nominat i preseleccionat dins de la categoria d'Educació, Ciència i Tecnologia, juntament amb Bloc Meteo·Ontinyent i La caixeta de música.
Això semblaven els Goya, encara que sense els actors de Pa Negre, però les maneres dels presentadors ho semblaven. Tinguérem música entre premiats i premiats i també algun petit discurs del President Frank, que deixant les seues múltiples obligacions, s'acostà a la població de la Costera. Fins i tot, Mi sostingut, cantautista millor grup revelació dels Premis Ovidi 2010, ens cantà alguna de les seues cançons.
Es lliuraren premis a blocs en les categories d'Art i Audiovisuals, Activisme i Associacions Socioculturals, Pensament, Ètica i Política, que lliurà, és clar, el President Frank, Informació i Notícies, Activitats Físicoesportives, Literatura, Mediambiental, Humor, Miscel·lània i Bloc Revelació, a part de la d'Educació, Ciència i Tecnologia, al qual Pols d'estels es presentava.
Quins nervis tenia quan el nom del meu bloc va eixir entre els altres dos en la pantalla! I aleshores, And the winner is: Pols d'estels. I allà puje a l'escenari per rebre el premi de mans de Joan Olivares, mestre quadranter, novel·lista i amic.
Després de l'agraïment pel Premi, vaig comentar que el bloc m'havia servit per navegar pel cel i per damunt d'aquesta societat valenciana que té un president que no em permet veure ni l'APM ni Polònia. I que volem TV3.
Després de lliurar a tots els premiats el seu guardó, per cert, ben adient, un petit bloc d'obra sobre un palet, l'acte va continuar amb una actuació de Pep Gimeno, el Botifarra, amb el seu guitarrista, que va fer un repàs a les seues cançons més conegudes.
Tots els guardonats pujàrem finalment dalt de l'escenari per la foto final d'aquest concurs de blocs tan original.
Finalment l'organització ens convidà a tastar una boníssima coca en llanda i uns licors que permeteren d'acomiadar-se agradablement dels amics i conèixer personalment els/les autors i autores d'alguns dels blocs més interessants de les comarques centrals.
Actualització: La web d'El Penjoll s'ha actualitzat i conta con va anar la cosa a la Crònica del Dia del Judici Final. No us perdeu la seua visió dels fets.
marco |
Personal |
dimarts, 30 de novembre de 2010 | 19:06h
Us assegure que no conec de res els autors del llibre de 3r d'ESO de Llengua i Literatura de l'editorial Santillana, en l'edició per al País Valencià. Però alguns amics amb fills en edat escolar adolescent m'han avisat que aquest bloc que ara llegiu ha estat destacat a la pàgina 181 del llibre a l'apartat dels nous mitjans de comunicació.
Aixi diu:
Punt 2. El blocs. Utilitat dels blocs.
Amb tot, la diferència essencial entre un diari i un bloc és que aquest és publica en Internet, i per això qualsevol persona el pot llegir i, fins i tot, fer comentaris dels articles publicats. D'aquesta manera, amb les aportacions de tots els lectors, ajuden a la reflexió col·lectiva dels temes plantejats en el bloc.....
Especialistes en alguna branca professional, científica o de coneixement que fan públics els seus projectes, treballs, investigacions o simplement comentaris diversos. N'és un exemple el bloc de l'astrofísic valencià Enric Marco
Bé, l'estar a un llibre de text per a estudiants d'ESO no sé com prendre-m'ho. Per una banda agrada pel reconeixement de la feina de formiga feta per la divulgació de l'astronomia. Però per altra banda, vol dir que sóc un clàssic dels nous mitjans de comunicació?
Fotografia de portada: Detall de la pàgina 181 on apareix aquest bloc al llibre. Punxeu en la foto per ampliar-la.
Arxius:Portada- 3r ESO Llengua i Literatura|Pagina 181- El bloc Pols d'Estels
marco |
Personal |
diumenge, 31 d'octubre de 2010 | 19:00h
Per problemes amb el mòdem primer i després amb la wifi, he estat un grapat de dies sense poder-me connectar a la xarxa, sense poder actualitzar el bloc, sense poder comentar els últims fets destacables de recerca i descoberta de l'univers i sense poder expressar el que pense del país que m'ha tocat viure. És per aquesta raó que no he pogut publicar res aquests darrers dies.
Com que, ara per ara, sembla que tot funciona bé, unes quantes notícies que he de comentar aniran eixint els pròxims dies. Perdoneu-me si ja us semblen una mica antigues.
marco |
Personal |
diumenge, 17 d'octubre de 2010 | 21:13h
Per al cap de setmana no s'anunciava bon temps. La prevista gota freda de tots els anys per l'octubre estava formant-se damunt del mar balear. I nosaltres, sense fer-hi cas, anàvem a retrobar-nos amb la Victòria del Pèndol de les Petites Oscil·lacions, la família i la seua tan estimada illa.
El cel, que amenaçava amb pluja el primer dia, va complir l'amenaça el segon, però no va impedir que renovàrem l'amistat virtual amb un encontre real i que visitàrem racons amagats i poc coneguts de l'illa de la calma.
Palma, amb la seua bellíssima catedral mirant al mar, ens donà la benvinguda. Pollença i el seu port ens portà el record de la Xesca i les estades estiuenques d'Agatha Christie. I des del Santuari de Nostra Senyora de
Cura a la muntanya de Randa, sota l'ombra beatífica de Ramon Llull, veiérem sota els nostres peus tota l'illa. Llàstima que les boires i les cascades celestials que queien ens amagaren la costa nord. I sort que la costa sud des de sa Dragonera fins a Cabrera era clarament visible.
Arxius:Tempesta- Plou a Mallorca|Randa- Santuari de Nostra Senyora de Cura|Catedral- Com una nau junt a la mar|Horabaixa- U Moll de Pollença|Coll verd- Centre ornitològic La Gola
marco |
Personal |
dissabte, 21 d'agost de 2010 | 22:58h
L'Empordà
sempre ha estat una cruïlla de camins per on han passat els més importants
personatges de la nostra història. Els esdeveniments estudiats als llibres
d'història se'ns fan presents en estar als mateixos llocs on passaren els fets.
Les muntanyes i platges que veieren els nostres avantpassats que lluitaven per
la llibertat o fugien de l’opressió estan allí encara perquè no oblidem.
Tots això
ho vaig comprovar mentre visitàvem durant uns dies l'Alt Empordà. Des del poble
de Darnius, hostatjats a Can Massot i amb la gentilesa de la mestressa de la casa, la
Roser, i de la seua família, hem estat descobrint les rutes antigues i modernes de la nostra
història.
Les
ruïnes d'Empúries et presenten la Grècia clàssica i la de les seues colònies.
Una bella escultura d'Asclepi/Esculapi presidint la ciutat i el museu em portava a rememorar la
constel·lació de Serpentari o Ophiuchus, dedicada al déu de la medicina, fill d'Apol·lo i del qual ja en vaig
parlar fa temps. Ara fa un centenar d'anys que va ser excavada de manera
sistemàtica la ciutat grega i en unes cisternes d’aigua descobriren l’estàtua,
orgull actual del jaciment. Però també ens sorprengué molt la ciutat romana
d'Empúries quasi sense estudiar. Fundada a partir del campament militar de Marc Porci Cató que hi arribà amb l'exercit més gran enviat fins llavors a Hispània, de les 70 ínsules o "barris" de la vila
només se n'han destapat 5. Hi ha feina per a desenes d'anys. Mosaics geomètrics
de les cases o domus excavades es veien perfectament denotant el gust per la
vida regalada dels colons romans lluny de l’Urbs i vivint ací per defensar la
frontera. Mosaics pensats per a un interior es troben actualment exposats a
l'aire lliure sense cap protecció visible. No es faran malbé? No ho entenc i
agrairia que algun entés en arqueologia m'ho expliqués. Algú ens va dir que a l'hivern els cobrien. Encara sort!
Vol que els facen blocaires, que els penjen al seu bloc i
que li envien a ell un enllaç. Jo d'aquestes coses de fer filigranes amb la llengua en sé ben poc. Rosa, la poetessa de casa, s'hi ha dedicat i ha fet aquest haikú. Ací el teniu...
L'ombra felina, projectada al vell banc, augura vida
marco |
Personal |
dissabte, 16 de gener de 2010 | 23:22h
Semblava que això mai arribaria però l'apunt de la neu a Tavernes ha estat l'apunt 300 d'aquest bloc. Ja fa, si no recorde malament, quasi 5 anys que mantinc aquest bloc a Vilaweb. De vegades ha estat més actiu que d'altres. Hi ha hagut, també, moments de depressió blocaire que en demanaven tancar i utilitzar el temps dedicat al bloc a altres assumpte de més profit.
Però els més de 400 comentaris m'han fet sempre reconsiderar la situació. Caldrà continuar explicant les notícies del cel.
L'Any Internacional de l'Astronomia m'ha permés omplir de continguts aquests bloc aquest últim any. Les activitats, observacions, exposicions, concerts, etc... han estat contades des d'ací. I continuaré explicant que farem a partir d'ara per continuar divulgant l'astronomia. Ho contaré, però, en un altre apunt pròxim.
Però, no només he arribat als 300 apunts, sinó que he arribat també a les 100000 visites a les entrades i això és molt important per avaluar el nombre de gent que llig aquest bloc.
Vos deixe les estadístiques d'avui. La foto és de la pel·lícula 300.
marco |
Personal |
dimarts, 29 de setembre de 2009 | 23:50h
Sopant tens la sensació desagradable d'un terra insegur. De primer sembla que tens un mareig però aixeques el cap i mires a l'altra persona i notes que també ho ha sentit.
Vas corrent a veure la resta de la família i ells han vist com es movia el sofà i la taula. Està ja ben clar. Un nou moviment sísmic ha ocorregut a la Safor amb una durada d'uns 5 segons...
Mires a la web de l'Instituto Geográfico Nacional, al servei de Sismologia, i efectivament l'epicentre del sisme s'ha situat a una desena de quilòmetres mar endins, a 7 km de fondària i amb una intensitat de 3,5.
marco |
Personal |
dimarts, 22 de setembre de 2009 | 11:18h
El congrés de física solar acaba amb nous contactes. I aleshores passe de les amistats i coneixences professionals a les amistats virtuals. La visita a l'illa de Mallorca tenia un valor afegit que no havia desvelat fins ara. Vaig a conéixer en persona a la meua primera i més constant lectora, la que s'ha guanyat el títol de "Lectora preferida", Victòria, El pèndol de petites oscil·lacions.
Victòria em rep en sa casa juntament amb J. Ella és tota amabilitat i pau. Una llarga conversa sota els arbres en el que destaca un nesprer que ja presenta les flors que prompte seran fruits. La poesia, el record de Xesca, el cel de setembre, tot és tema de conversa. Que és d'estrany això dels blocs de Vilaweb! Permet fer amistats virtuals que després no deceben en fer-se reals. Aquesta casa virtual que ens acull ens permet expressar els nostres anhels comuns sobre el món i sobre el nostre país.
marco |
Personal |
dijous, 17 de setembre de 2009 | 01:31h
Un viatge de treball em porta a l'illa de Mallorca. Sota una pluja fina i llamps en la llunyania vole en un avió d'hèlix. Encara en queden, sembla, i per això triga quasi una hora des de València...Tot tremola.
Al congrés ens expliquen com faran un nou telescopi gegant amb un disseny innovador per escorcollar la nostra estrella. Mostren un bonic treball explicant com s'eleven des de l'interior petits arcs magnètics enmig dels elements de la granulació. Veiem l'efecte del Sol actiu sobre la Terra, bombardejant l'alta atmosfera amb partícules ben energètiques.
Mentre la tècnica millora i podem veure detalls cada vegada més petits, el Sol sembla no voler arrancar el nou cicle de taques. Fa més de dos anys que pareix inactiu, talment com si fora un petit mínim de Mauder, que deixà el Sol sense taques durant 70 anys al segle XVII juntament amb un fred més intens.
Tanmateix no ens preocupen encara. Algun indicadors mostren que el nou cicle actiu ja ha començat encara que no és del tot visible...
A la vesprada, caminant pel passeig marítim, arribe, sense voler, davant d'un rellotge monumental de Sol de Rafael Soler Gayà format per dos tetraedres pegats per la punta amb 6 quadrants solars. Tots el que ens dediquem poc o molt a això d'atrapar el temps en la geometria de les ombres hem begut de les seues obres i dels seus llibres...
I arribe a la Catedral ja de nit. Un plaer pels sentits veure els arcs com flotant en l'aire. A la portada de ponent descobrisc la imatge de Maria envoltada d'un Sol i una Lluna. Al voltant també hi veig altres símbols: una ciutat, una torre, un ramell de roses... M'assabente després que aquests atributs se li atribueixen a la Mare de Déu a la Lletania Lauretana. Tanmateix no hi trobe referència al Sol i la Lluna. Quin significat tenen aquests objectes astronòmics? Descobrisc que Júpiter ja ha aparegut entre els núvols i vols afegir-se a la festa dels sentits.
A aquestes hores els trons continuen escoltant-se de ben a prop mentre contemple el castell de Bellver...
marco |
Personal |
dissabte, 13 de setembre de 2008 | 00:46h
Fa uns dies Marta Insa (Apunts diaris) va rebre el premi Paracelso 2008: Imaginaria Por Tus letras y tu magia, per ser dóna i per ser màgica.
Bé que t'ho mereixes Marta. Sempre saps trobar la màgia a les situacions quotidianes. Veus alegria darrere de cada fet i ens embruixes amb el teu optimisme.
Aquest premi va ser creat per Gerardo Omaña, on explica al seu bloc que Paracelsoli atorga a la paraula un sentit màgic. Un sentit que en la màgia s'anomena "Verb". I això vol dir que la paraula pot crear. La paraula és la força, però hi ha paraules que tenen més o menys força. Hi ha poder a la paraula, però també hi ha paraules de poder. Aquest poder no es limita a la paraula, si no que està també present d'alguna manera als signes, a la màgia, les imatges i les lletres.
I com que hi ha molta màgia escampada per aquest món, Marta ha concedit els seus premis Paracelso made in Marta Insa. I va i resulta que jo sóc un dels afortunat.
Com ella diu al seu bloc, em dóna el premi:
Pols d'estels: perquè transmet la màgia de les estrelles, i només li falta el barret per a ser el nostre Dumbledore virtual.
Un Dumbledore, quin honor! La meua barba no és encara blanca ni tan llarga, ni arribaré mai a la seua saviesa però si que faig coses estrambòtiques per a la majoria dels mortals.
T'agraesc molt el premi. Moltes gràcies Marta....
Cada premiat pot atorgar aquest premi de nou. I com que la paraula és la màgia que ens fa viure les imatges en el cap, havia pensat premiar a tres blocaires màgics que llegesc habitualment.
Pantàliga: el nou bloc de Joan Olivares. Ja que amb la seua paraula transmet tot el saber dels pobles menuts de la Vall d'Albaida, talment un Macondo valencià. Abans tenia aquest bloc, igual de deliciós.
marco |
Personal |
dilluns, 16 de juny de 2008 | 01:35h
Oblidem de vegades que el nostre planeta és viu.
Fa unes hores, a les 22:50, hora local del diumenge 15 de juny, la terra ha tremolat a Tavernes de la Valldigna, el lloc on viu el vostre blocaire astrònom. He notat que l'ordenador i la taula on era ha tremolat durant uns 5 segons. De primer em semblava que era només un mareig. Però de seguida m'he adonat de la realitat, en preguntar-me la meua filla, asseguda ben a prop, Això és un terratrèmol? Després tot s'ha aturat.
Remirant per la xarxa observe que ja fa uns dies que s'observen aquests fenòmens a la Vall d'Albaida i a la Mariola. Ara hi ha hagut un petit terratrèmol a Benigànim (la Vall d'Albaida) el matí de diumenge. I fa poc hi ha hagut un altre.
A la web de l'Instituto Geográfico Nacional hi els terratremols dels últims 10 dies. I allí he trobat les dades del lleu terratrèmol que he viscut:
Així que el terratrèmol que he sentit ha tingut l'epicentre a la població de Barxeta (la Costera) ha tingut una intensitat de 3.4 a l'escala de Richter.
No ha estat res però m'ha recordat com de vulnerables som els humans...
Foto: De la web de l'Instituto Geográfico Nacional.
marco |
Personal |
diumenge, 2 de març de 2008 | 02:49h
Les estadístiques d'aquest bloc em permeten saber quins articles han tingut més èxit i quins han passat sense pena ni glòria. Aquesta seria la interacció indirecta amb els lectors. Després també està la interacció directa amb els lectors a través dels comentaris. Amb els que deixen la seua opinió pots contactar i contrastar. Totes dues formes de rebre informació dels usuaris del teu bloc són importants.
Dic tot acò perque des de que existeixen les estadístiques (juny 2006) les lectures a un article meu no paren de creixer. Però no es tracta del tema de Plutó que va tindre (i té) cert èxit. És tracta de les explicacions de El cel de juny de 2006 . Donat que per les seues característiques aquest article era efímer no entenc el continuat interés en accedir a ell i llegir-lo. Ara que l'article ha passat de les 1000 lectures, crec que és un bon moment per preguntar el perquè d'aquest interés..
Algú m'ho podria explicar!!! Perquè es continua llegint?
Si punxeu a Vull llegir la resta de l'article podreu veure les estadístiques
