Ja hi som al febrer. L'hivern ja ha fet notar el seu rigor a Catalunya i a les Illes. Palma és blanca per la neu. Al País Valencià neva a les comarques d'interior mentre a la costa la neu cau només als pics elevats com el Montdúver, ben a prop de casa.
I el fred sec ens deixa un cel clar i ras on destaquen els estels i les constel·lacions de l'hivern, com Taure, Orió, els Bessons, Sírius, Aldebaran, Rigel.... Totes aquestes formen un gran asterisme al cel, no tan conegut, però, com el triangle d'estiu.
La gran figura del cel hivernal és l'hexàgon d'hivern, que partint de l'estel més brillant del cel, Sírius, al Can Major, continua pel taló del gegant Orió, Rigel, arriba a l'ull roig del Taure, disfressa del déu Zeus, enllaça amb Capella, que forma part de la figura de l'Auriga, continua cap a l'est amb Càstor i Pol·lux, germans d'Helena de Troia, passa per Proció, del Can Menor fins tornar al sud, a Sírius.
Aquest gran asterisme engloba totes les estrelles brillants del cel de l'hivern i us invite a observar-les vosaltres mateixa aixecant el cap. Són objectes tan brillants que l'hexàgon d'hivern el podeu veure fins i tot des de dins d'una ciutat.
En aquest mes anirem veient com els planetes van a poc a poc acostant-se els uns als altres fins que en març els veurem ben agrupats, formant la gran conjunció planetària.
Venus és, ara mateix, l'objecte més brillant al cel. Només pondre's el Sol i baixar la brillantor celeste, ja comença a veure's ben alt, en direcció al sud-oest. I en avançar el mes veurem el planeta cada vegada més separat del Sol. A final de mes es trobarà a 43º d'altura en el moment de la posta del Sol, i per tant, serà visible durant més de 3 hores.
El 25 de febrer un fi creixent de la Lluna es trobarà només a 3º a la dreta del planeta Venus. Aquesta distància angular és igual a 6 llunes plenes. No us perdeu l'observació dels dos objectes, en el cel blau fosc del capvespre.
Júpiter, rei del cel nocturn des de l'estiu passat, s'anirà aproximant cada vegada més a l'horitzó oest cada dia que passe. Al principi del mes el trobarem a l'esquerra de Venus però de mica en mica s'hi anirà acostant fins que el dia 13 de març faran un encontre molt pròxim que hauria de ser l'objectiu dels amants de la fotografia astronòmica. Evidentment l'encontre no serà real ja que només serà un problema de perspectiva. Venus es trobarà realment a 122 milions de quilòmetres mentre que Júpiter estarà llavors a 844 milions de quilòmetres, unes 7 vegades més lluny.
El dia 26 de febrer la Lluna creixent es situarà entre el planeta gegant i el planeta Venus. Un altre moment per fotografiar el cel.
I si ara mirem cap a l'est veurem ja poc abans de les deu de la nit la lluïssor rogenca del planeta Mart eixir de sota l'horitzó. Però això serà a principis de febrer ja que a finals ja el podrem veure a partir de les vuit per la part est del cel. Cal seguir Mart, ara situat a la constel·lació del Lleó, ja que el pròxim dia 3 de març estarà en oposició i, per tant, a la seua distància més curta. És per això que ara el planeta és tan brillant. Bon moment per treure el telescopi i fer-hi una ullada. El dia 9 de febrer la Lluna se situarà en les pròximitats de Mart.
El dia 8 de febrer podrem gaudir de la pluja d'estels de les Centàurides. Són realment ben pobres ja que només s'esperen uns 6 meteors per hora. Una misèria comparada amb les Persèides d'agost, per exemple. Si no sou realment fanàtics de les pluges d'estels no cal que es refredeu esperant que caiguen.
A partir del dia 10 de febrer i fins el dia en que la Lluna comence a molestar es pot veure la llum zodiacal, que és una llum dèbil, de forma gairebé triangular, que es pot veure al cel nocturn, estenent-se al llarg del pla de l'eclíptica on hi ha les constel·lacions del zodíac. És el resultat de la reflexió de la llum solar sobre milions de partícules que formen la pols interplanetària. Per a poder-ho observar caldrà buscar un lloc realment fosc.
Ara mateix Saturn es troba molt a prop de Spica, l'estel principal de la constel·lació de la Verge, formant una mena de duo. Ja a partir de la mitjanit serà possible veure el planeta sobre l'horitzó est a principis de mes. A finals de mes ja serà visible a partir de les 22:00 h.
Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de febrer de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.
Agraïsc la informació de la llum zodiacal a l'Agrupació Astronòmica de la Safor.
Aquest any 2012 comença amb unes perspectives molts interessants per a l'obervació dels planetes. Si Venus i Júpiter són actualment visibles ja des de la posta del Sol, serà a partir del mes de març quan podrem gaudir de la presència simultània de cinc planetes visibles al cel. A més a més, si viatgeu a principis de juny a la zona del Pacífic podreu gaudir del pas del planeta Venus per davant del Sol tal com ho veiérem ací nosaltres el dia 8 de juny del 2004. Però tot això ja vindrà i en parlarem més endavant. De moment centrem-nos a parlar de les efemèrides observables al cel de gener.
El cel de l'hivern ja es desplega amb tota la seua bellesa. Si la deesa Venus destaca a l'horitzó oest tot just a partir de la posta del Sol, la vella història del gegant caçador Orió, els seus gossos fidels Can Major i Minor i les belles Plèiades protegides per la massa i força del Taure, una de tantes representacions del déu Zeus, destaquen al cel de la nit, just al costat dels Bessons, Càstor i Pòl·lux, germans d'Helena de Troia.
Com he dit abans, cap al sud oest el planeta Venus es veu aquest dies ben alt tot just després de la posta del Sol. Aquest astre brillant destacarà sobre tots els objectes celestes i, seguint la seua òrbita al voltant del Sol, vist des de la Terra, anirà assolint major altura en avançar gener i se situarà a uns 35º a finals de mes.
Júpiter, que es troba ben quiet junt a l'estrella ο Piscis durant tot el mes, brilla intensament. La Lluna, ja passat el quart creixent, es situarà al seu costat el dia 2 de gener. Tornarà, però, a repetir la trobada el dia 30. Bons moments per tractar de fotografiar-los conjuntament.
El planeta Mart, als peus del Lleó, començarà veure's a partir de les 23:20 a principis de mes i a partir de les 21:20 a finals. Mart serà cada vegada més brillant a mesura que vaja acostant-se a la Terra. El moment de màxima aproximació serà el dia 3 de març. Serà l'anomenada oposició del planeta ja que es quan es trobarà just en la direcció oposada al Sol. Aleshores Mart serà a la seua distància mínima, en aquest cas, a només 101 milions de quilòmetres. El dia 14 de gener la Lluna es situarà en les proximitats del planeta roig.
Saturn, també estàtic durant tot el mes en la constel·lació de la Verge, es trobarà prop del seu estel principal, Spica. Es veurà a la matinada i el dia 16 de gener la Lluna serà al costat de l'estel i formarà amb el planeta una línia de tres astres brillants fàcil de reconèixer al cel.
Finalment Mercuri es veurà fugaçment cap al sud est en la matinada, poc abans de l'eixida del Sol. Això serà, però, només durant la primera quinzena del mes ja que el planeta s'anirà submergint de mica en mica en les lluïsors solars en avançar el mes.
És curiós però el dia de l'arribada dels Reis d'Orient, el 5 de gener la Terra es trobarà al periheli, o a la seua distància més curta, a uns 147,5 milions de quilòmetres. Que ara estiguen en hivern en l'hemisferi nord no té res a veure amb la proximitat o llunyania del Sol sinó amb la inclinació de l'eix de rotació de la Terra respecte del Sol.
Ara mateix hi ha dos cometes "brillants" al cel però per a observar-los calen uns prismàtics, com a mínim.
El cometa periòdic C/2006 T1 Levy tindrà la seua màxima aproximació a la Terra el dia 21 de gener. Es pot trobar al sud de Júpiter amb una magnitud de 8.
I el cometa C/2009 P1 Garradd, observable a cel des de l'estiu passat, continua en la constel·lació d'Hèrcules i amb una magnitud de 6.
I si voleu veure, amb prismàtics o telescopi, l'asteroide Vesta el podreu trobar el dia 10 de gener a només 3 minuts d'arc de l'estel de quarta magnitud Tau Aquarii. Un repte fotogràfic per als meus lectors més experimentats.
L'any ha començat amb un quart creixent de Lluna, al qual el dia 9 es convertirà en lluna plena. La fase anirà a partir d'aquest moment minvant fins el dia 16 de gener en que la Lluna estarà en fase de quart minvant. La lluna nova serà el dia 23 i tornarem a tindre quart creixent l'últim dia del mes, el 31 de gener.
I com ja vaig contar el passat mes, la sonda russa Phobos-Grunt no ha aconseguit escapar-se de l'atracció terrestre i continua donant voltes a la Terra. És previst que caiga cap el dia 11 de gener. Una llàstima ja que la missió havia de portar mostres de la superfície de la lluna de Mart, Fobos, a la Terra.
Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de gener de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.
Agraïsc la informació dels cometes a l'Agrupació Astronòmica de la Safor.
Foto: Aproximació a 3 minuts d'arc de l'asteroide Vesta a l'estel Tau Aquarii que es produirà el pròxim 10 de gener. De Stellarium. Enric Marco.
Arxiu: Vista de l'encontre Vesta-Tau Aquarii més amplia a The Night Sky January 2012, compilat per Ian Morison del Jodrell Bank Centre for Astrophysics.
Arxius:Vesta i Tau Aquarii- Ian Morison, Jodrell Bank Centre for Astrophysics
El fred ja es fa sentir en les nits més llargues. I amb això les possibilitats d'explorar el cel nocturn també augmenten en l'últim mes de l'any si ens abriguem bé. La posta de Sol es produeix cap a les 18:00 hores i tenim moltes hores per endavant per agafar el nostre telescopi o prismàtics amb trípode per buscar la Nebulosa d'Orió, els cinc planetes visibles a ull nu, els cúmuls oberts com les Plèiades, les Híades, el Pessebre o allà dalt, a Hèrcules, el cúmul globular d'M13. I també els milers d'objectes que les nostres cartes o ordinador ens indique.
Per començar, just a la posta de Sol tenim ja presents dues grosses lluminàries al cel.
Al sud-oest el planeta Venus s'hi presenta resplendent i magestuós. I en avançar el mes anirà guanyant en altura de dia en dia.
I també a la posta de Sol, mirant alt cap al sud-est veurem altra lluminària, el planeta gegant Júpiter. Ara mateix el podem trobar en Piscis. Des del mes d'agost ha anat fet un gran llaç al cel, en un moviment d'est a oest anomenat retrògrad, però tornarà a moure's en sentir directe (d'oest a est) a partir del dia de Sant Esteve.
L'observació del planeta a través d'un sistema òptic és, ara mateix, espectacular, i realment s'ho val. Veure el seu sistema de satèl·lits, les seues bandes de núvols, i amb sort la gran taca roja és una experiència molt gratificant.
Aquest dos planetes són dos punts ben brillants al cel i qualsevol persona amb un poc d'interés les pot trobar fàcilment. Fins i tot tenim la sort que el 6 de desembre la Lluna creixent es situarà exactament sobre el planeta Júpiter indicant-nos la seua posició.
El planeta Mart comença a ser interessant des del punt de vista astronòmic. Situat als peus del Lleó, el seu diàmetre aparent va creixent de mica en mica així com la seua brillantor. Ara mateix el planeta ix passades les 12 de la nit però a finals d'any el podrem veure ja a partir de les 22:30 h. La Lluna ens ajudarà a identificar-lo ja que es situarà al seu costat la nit del divendres 16 al dissabte 17 de desembre.
Saturn es veurà molt més tard a la nit. Continua, com fa mesos a la constel·lació de la Verge, amb un anell inclinat que el fa molt atractiu fotogènicament. La Lluna, altra vegada, ens el assenyalarà el dia 20, situant-se al seu costat.
Finalment Mercuri s'arribarà a veure la segona quinzena del mes poc abans de l'eixida del Sol per l'est. El dia 22 de desembre, a partir de les 7:00 h hi haurà un encontre amb Antares, l'estel principal de l'Escorpí, i amb una dèbil lluna minvant. El dia següent encara serà més pròxima la trobada. El trio de Mercuri, la Lluna i Antares formarà una lletra L al cel matutí just a sobre de l'horitzó. El millor lloc per veure-ho és la platja però també és el lloc on s'hi poden presentar les boires i núvols baixos.
Aquest mes de desembre és també el mes dels meteors de les Gemínides. El dia 14 de desembre tindrem el màxim d'activitat de la pluja d'estels. La previsió és observar unes 120 meteors per hora en el zenit. Tanmateix la presència de la Lluna en la constel·lació veïna de Cancer dificultarà enormement l'observació. No tenim sort últimanent amb les pluges d'estels.
La Lluna presenta avui dia 2 de desembre fase de quart creixent. El dia 10 de desembre serà plena, mentre que el 18 se'ns mostrarà com a quart minvant. Finalment la nit de Nadal, 24 de desembre, serà lluna nova.
Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de desembre de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.
I com a actualitat astronòmica podem parlar dels enlairaments de dues missions a Mart.
La primera, la de la Phobos-Grunt rusa, ha estat finalment fallida. Un problema amb els coets propulsors l'ha deixada en una òrbita baixa terrestre, sembla que sense possibilitat de recuperar-se. La seua reentrada descontrolada es calcula que ocorrerà a finals de gener del 2012. La missió era realment innovadora i espectacular: aterrar a Fobos, una lluna de Mart, agafar mostres del sòl i tornar-les a la Terra. Una veritable llàstima ja que el programa d'estudis planetaris de Rússia i que tant d'èxits va tindre en el passat, ha quedat greument afectat. Pensem en les glòries espacials soviètiques com l'aterratge a Venus, la primera circumvalació de la Lluna i l'exploració de Mart.
L'altra missió és la Mars Science Laboratory, de la NASA, que du el robot explorador Curiosity. La seua tasca és substituir els rovers Spirit i Opportunity que han estat estudiant el planeta roig des del 2004 amb molt d'èxit.
Imatge artística de la nau Fobos-Grunt aproximant-se a la lluna marciana Fobos. Crèdit: Roscosmos.
De ple en la tardor hem gaudit d'uns dies esplèndids per observar el cel. Alguns ho han aprofitat per fotografiar el planeta Júpiter que continua essent el rei del cel de la nit.
Ja, poc després de la posta de Sol, el podem veure sortir per l'est. Ara mateix, Júpiter és l'astre més brillant, llevat de la Lluna. Observeu-li les seues bandes nuvoloses i el moviment constant dels seus satèl·lits. Aquests passen per davant del disc jovià i li projecten les seues ombres que són ben visibles com uns punts negres circulars.
Cap al sud-oest podeu veure la parella de planetes Venus i Mercuri. Molt poc després de la posta de Sol, a partir de les 6 de la vesprada, els podeu observar junts ben a ran de l'horitzó i durant una mitja hora o 45 minuts. Mentre van passant els dies es veuran cada vegada més alts fins el dia 15 en que Mercuri tornarà a aproximar-se al Sol mentre que Venus se'n allunyarà i serà cada vegada més fàcil veure'l. Durant tot el mes Venus no pujarà molt més de 10º i, per tant, serà necessari observar-lo des de llocs lliures de muntanyes cap al sud-oest.
El dia 26 un creixent molt fi de la Lluna es situarà entre els dos planetes. Bona ocasió per fer una fotografia al triplet amb els colors rogens del crepuscle. El dia següent tindrem la Lluna més alta i formarà una linea amb Venus i Mercuri.
Mart serà visible a la matinada cap al sud en la constel·lació de Leo. El seu ràpid moviment l'ha portat des del Pessebre en Cancer, on estava a principis d'octubre, fins a Regulus, als peus del Lleó. Des del 10 al 14 d'octubre es trobarà molt prop d'aquesta estrella formant un duet còsmic al cel. Bon moment per a una altra foto... El dia 19 de novembre la Lluna formarà amb els anteriors un bonic triangle.
Saturn s'alça unes dues hores abans del Sol en direcció sud-est. Actualment es troba situada prop de l'estrella α Virgo, Spica, i als quals s'unirà el dia 22 de novembre la Lluna minvant molt fina.
Novembre és també el mes de les Leònides que tan bon record em porten. L'any 1999 vaig observar una autèntica tempesta amb més de 500 meteors a l'hora. Malauradament la nit del 17 al 18 la Lluna estarà situada en Cancer, just al costat de Leo, i per tant, dificultarà l'observació dels meteors.
Cal destacar que es preveu que l'asteroide 2005 YU55, amb uns 400 metres de diàmetre, passarà a només 340000 km de la Terra. Aquesta distància és menor que la separació Terra-Lluna. La nit del 8 al 9 de novembre, a les 00:28 d'hora local, el veurem com un objecte molt dèbil, de només magnitud 12, no visible a ull nu però accessible a telescopis modestos. Tanmateix en passar tan prop, recorrerà el cel a una velocitat de 15º per hora, que és més o menys la grandària d'un pam amb el braç estés. Els astrònoms asseguren que la seua òrbita no intersectarà amb la de la Terra en les pròximes centúries i, per tant, no hi ha risc de xoc amb el nostre planeta.
La Lluna presenta avui dia 2 de novembre, fase de quart creixent. El 10
serà plena, mentre que el 18 se'ns mostrarà com a quart minvant i el 25
serà finalment lluna nova.
Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de setembre de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.
Imatge: Aquesta imatge de radar de l'asteroide 2005 YU55 va ser generada amb dades del radiotelescopi d'Arecibo en abril del 2010. NASA/Cornell/Arecibo (Cortesia NASA/JPL-Caltech).
La tardor ha arribat finalment encara que l'oratge es mantinga encara estiuenc. I això continuarà mentre l'anticicló es quede clavat sobre la península ibèrica. I no pensa, de moment, moure's.
Durant aquest mes, la possibilitat d'observació dels planetes va millorant de dia en dia. Si ara mateix Júpiter és l'únic planeta que s'ho valga observar-lo, Venus començarà a despuntar per l'oest a la posta de Sol i Mercuri, tímidament, l'acompanyarà.
Júpiter, amb les seues bandes de núvols i els seus satèl·lits, és el rei de la nit i l'objectiu fàcil per als aficionats a la fotografia astronòmica. Les seues condicions d'observació aniran millorant de dia en dia. Júpiter ja es troba bastant alt a finals d'octubre. Precisament el dia 28 d'octubre, en la constel·lació d'Àries, es trobarà en oposició, que vol dir que el planeta gegant es trobarà a la distància més curta a la Terra. Serà llavors quan brillarà més i la seua grandària mirant-lo pel telescopi serà major. Observeu-lo al voltant d'aquest dia i no us decebrà.
Per trobar-lo al cel és molt fàcil. Ara mateix és l'astre més brillant de la nit (llevat de la Lluna). Tanmateix una Lluna quasi plena es trobarà en les seues proximitats entre les nits del 12 al 14 d'octubre.
Després de molts mesos Venus torna a ser visible al crepuscle. Va passar per darrere del Sol en agost i ara ja en octubre, reapareix prop de l'horitzó oest. Mireu uns minuts després de la posta del Sol i sereu capaços de trobar el planeta de la deessa de la bellesa. Mentre van passant els dies Venus anirà guanyant altura i separant-se del Sol i farà més fàcil la seua observació.
A parir dels últims dies d'octubre Mercuri s'acostarà a Venus, l'estel del vespre. La seua lluminositat serà sempre menor que aquest, i per això trobar abans el planeta Venus ens facilitarà molt trobar el primer planeta del sistema solar.
I per a les fotos boniques no us perdeu la presència del creixent de Lluna junt a Venus i Mercuri el vespre del 28 d'octubre. Un interessant trio fotogènic.
Mart es veu a la matinada. Una vegada passat sobre el cúmul M44 de Cancer l'1 d'octubre, ara es dirigeix cap a l'estrella Spica, alfa de Virgo, a la que arribarà el dia 8 de novembre. Ja en parlarem. El dia 21 i 22 d'octubre la Lluna hi passarà ben a prop de la seua posició al cel.
Les fases lunars seran les següents: Quart creixent el 4 d'octubre, plena el 12, quart minvant el 20 mentre que el 26 d'octubre tindrem lluna nova.
Com ja vaig contar a l'apunt del cel de març passat, el dia 20 de març era lluna plena i el nostre satèl·lit es trobava al perigeu, el punt més pròxim en la seua òrbita al voltant de la Terra.
Ara la Lluna estarà en l'apogeu, el punt més allunyat, i, a més a més, en fase de
lluna plena el pròxim dia 12 d'octubre. Serà el moment de mínima
grandària de la Lluna.
Si el passat 20 de març li vam fer una foto a la Lluna i ara, el 12 d'octubre li'n fem una altra, llavors podrem
comparar-les. Heu d'usar la mateixa
càmera (sense canviar d'objectiu, ni focal, eh!). Ja us mostraré les dues fotos juntes.
Ah! el pròxim dissabte 29 d'octubre caldrà canviar l'hora. Entrarem en l'horari d'hivern.
Imatge: Comparació entre la Terra, la taca roja i Júpiter. De Vikipèdia.
El darrer mes de l'estiu ha començat i les hores de sol ja estan minvant ràpidament. La calor estiuenca i la xafogor encara romandran uns dies fins que, sense adonar-nos-en, uns dies de fresca ens abaixen definitivament les temperatures fins l'any vinent.
El cel nocturn, allà on la contaminació lumínica no s'ha fet encara l'ama i senyora, es troba ben avorrit. Els planetes, llevat de Júpiter, es troben ben a prop del Sol per a la seua observació còmoda.
Saturn, per exemple, es farà cada vegada més difícil veure'l. Poc després de la posta del Sol, podrem encara observar-lo els primers dies del mes, però ja ben dèbil. Més endavant, res de res.
Com a planeta rei de la nit, el substituirà Júpiter que ja s'aixeca per l'est les primeres hores de la nit, ben brillant en la constel·lació d'Àries, dalt del cap de la Balena. Per trobar-lo sense problemes, teniu un bona oportunitat el dia 16 de setembre ja que la Lluna s'hi situarà ben a prop. A finals de mes eixirà poc abans de les 10 de la nit i a l'eixida del sol el trobareu cap al Sud.
Mart es veu a la matinada i ara mateix es troba en la constel·lació dels Bessons. Però no s'estarà quiet i es mourà ràpidament en la volta celeste aquest mes, fins arribar el dia 1 d'octubre a Cancer on passarà per damunt del cúmul obert de Praesepe o M44. Bon moment per mirar-lo pel telescopi i fer-li una foto. Mentrestant el dia 23 de setembre la Lluna se situarà al seu costat.
Les condicions de visibilitat de Mercuri seran millors aquest principi del mes de setembre, en que se separarà bastant del Sol i el podrem veure uns 45 minuts abans de la seua eixida. Un fenomen ben interessant serà el seu encontre pròxim amb Spica, l'estel més brillant del Lleó, en el que el planeta es posarà a només 0.75 graus a l'esquerra de l'estel. Més avançat el mes Mercuri es tornarà a endinsar en les lluentors solars i, de fet, passarà per darrere del Sol el 28 de setembre.
Venus no el podren veure massa aquest mes. A finals de setembre el podrem veure cap a l'oest, però ben a prop de l'horitzó. Així que si no teniu un horitzó lliure de núvols i muntanyes no hi haurà res a fer. Caldrà esperar a la pròxima tardor i hivern per admirar Venus en tota la seua bellesa.
La Lluna presentà el passat diumenge dia 4 de setembre, fase de quart creixent. El 12
serà plena, mentre que el 20 se'ns mostrarà com a quart minvant i el 27
serà finalment lluna nova.
Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de setembre de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.
I la notícia del mes podria ser la descoberta del primer planeta
diamant. Resulta que l'estel dens i mort, el pulsar PSR J1719-1438
presenta una variació periòdica dels seus polsos de ràdio. Aquest fet
només es pot interpretar com a prova de l'existència d'un planeta
orbitant al seu voltant. Però aquest planeta només tindria 60000 km de
diàmetre, la meitat del que té el planeta Júpiter. A més giraria al voltant del
pulsar en dues hores i deu minuts i, es trobaria a només 600000 km
de distància de l'estrella central.
Tots aquests fets impliquen que el
planeta ha de tindre una composició molt especial ja que si fora com la
Terra o Júpiter, les forces de marea que exergeix el pulsar sobre aquest cos ja l'haurien destruït. Així que
sembla que la seua estructura ha de ser cristal·lina i de carboni, és a
dir, de diamant. Això si que és una joia. Però tranquils. El
sistema pulsar-diamant es troba només a uns 4000 anys llum en la constel·lació
de la Serp (Serpens). Podeu llegir la notícia completa en la nota de premsa de la Max-Planck Gesellshaft.
Foto: Una parella estranya: El dibuix mostra el pulsar PSR J1719-1438 amb el pols de 5.7 milisegons de període en el centre i l'òrbita del planet comparat amb la grandària del Sol, l'esfera de color groc. Dibuix artístic de Matthew Bailes.
El mes d'agost ja ha començat i amb retràs us comente els esdeveniments més importants del mes.
Potser alguns dels lectors passaran uns dies lluny del poble o la ciutat buscant llocs més tranquils a la muntanya. Si aneu a un lloc allunyat de centres urbans d'importància aixequeu el cap i mireu el cel nocturn. Segur que us sorprendreu de la bellesa del firmament immaculat de la contaminació lumínica. Recordeu el cel que heu deixat i gaudiu del cel net en el que la Via Làctia apareix ben blanca, amb alguns illots separats del cos principal.
El planeta Saturn continua encara en la constel·lació de la Verge, allunyant-se de l'estel Porrima. Tanmateix ja es troba prop de l'horitzó oest en fer-se fosc i, per tant, la seua observació només serà possible durant uns minuts després de la posta de sol.
El planeta Júpiter rellevarà al planeta dels anells durant aquest mes i els pròxims. Ja es pot veure eixint per l'est poc després de la mitja nit. Ara es troba dalt del cap de la Balena. S'ho val agafar el telescopi o prismàtics ben subjectes a un trípode o similar per veure els seus satèl·lits i bandes de núvols. Una Lluna minvant s'aproximarà a la posició del planeta les nits del 20 al 21 d'agost.
El planeta Mart no és molt brillant actualment i, a més, es troba en una zona plena d'estels brillants. Durant el mes d'agost es mourà ràpidament al sud de la constel·lació de Gèminis i de les seues estrelles principals Càstor i Pol·lux.
Mercuri i Venus es troben actualment immersos en la brillantor del Sol i no seran observables. Mercuri s'anirà fent cada vegada més visible cap als últims dies del mes.
La Lluna presenta, avui dia 6 d'agost, fase de quart creixent i el 13 serà plena, mentre que el 21 sen's mostrarà com a quart minvant i el 29 serà finalment lluna nova.
Com que la Lluna serà pràcticament plena el dia 12 d'agost, dia de la pluja de les Persèides, no espereu veure res de res. La brillantor del cel causada per la Lluna serà tan gran que les dèbils esteles deixades per les partícules del cometa Swift-Tuttle, causants de la pluja d'estels, no es podran veure. L'any que ve ja veurem que passa.
Actualment es veu al cel el cometa 186P/Garradd, descobert per l'astrònom australià Gordon J. Garradd el 13 d'agost de 2009.
L'amic Joan Manel Bullón l'ha caçat des d'Aras de los Olmos, a la Serrania Valenciana.
Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes d'agost de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.
Foto: Cometa Garradd a l'esquerra prop del cúmul globular M15. 3 d'agost 2011, Observatori La Cambra, Aras de los Olmos. Autor: Joan Manel Bullón. Amb permís.
En records dels 43 morts del metro de València. Ja fa 5 anys i sense responsables...
Ja som plenament a l'estiu. El Sol ja comença a declinar però la calor es queda. El termòmetres marquen valors pròxims a 40 graus i no saps si posar-te sota l'aigua o fugir cap al nord.
Sort que les nits son més suaus i permeten admirar el paisatge nocturn en llocs foscos en els quals encara no ens han furtat totes les estrelles.
Al juliol la constel·lació de l'Escorpí domina l'horitzó sud mentre el triangle d'estiu ja guaita clarament per l'est a la posta de sol. Veure, en la foscor, les tres constel·lacions de Lira, Cigne i l'Àguila al cel impressiona de veritat. I veure la geometria del triangle format per les seues estels principals (Vega, Deneb i Altair) em recorda la matemàtica amagada a la volta celeste.
I sobre la constel·lació veïna de la Verge continua el planeta Saturn, ara ja allunyant-se cap a l'est cada dia més de l'estrella Porrima. El dia 7 de juliol la Lluna creixent se situarà sota el planeta i permetrà, per tant, la seua identificació. I sota Spica, l'estel principal d'aquesta constel·lació, se situarà el dia 8 de juliol la Lluna creixent fent amb Saturn un bell espectacle. El dia 9 la Lluna s'alinearà amb Spica dibuixant amb l'estel i el planeta una llarga línia d'objectes lluminosos.
Caldrà, però, veure els altres planetes a la matinada, allà entre les 4:30 de matí i l'eixida del Sol. Mirant cap a l'est, Júpiter, resplendent, ja es veurà des d'abans d'aquesta hora en la constel·lació d'Àries. Però cap a aquesta hora serà quan Mart, molt a prop d'Aldebaran, a Taure, eixirà per l'horitzó est. Però el planeta roig no s'estarà quiet en el cel i, si s'hi fixeu, anira movent-se cada dia un poc cap a l'est en la direcció dels Bessons.
La Lluna minvant se situarà sota Júpiter els dies 23 i 24 de juliol, mentre que el 27 i 28 el nostre satèl·lit es posarà al costat del planeta Mart.
Aquesta meravella del cel amb tots els seues moviments ocorre a causa de la rotació de la Terra sobre el seu eix i per la translació del nostre planeta al voltant del Sol. Aquest últim gir de la Terra d'un any de durada no es fa seguint una circumferència sinó seguint una el·lipse amb la qual cosa hi ha un dia en que el Sol està més prop de la Terra (periheli) i un altre en que està més lluny (afeli). I justament serà demà dilluns 4 de juliol en el que el Sol es trobarà en l'afeli a una distància de 152 102 140 km.
Això poc sorprendre a alguns. En ple estiu el Sol està més lluny? La màxima insolació i el calor venen donats per la inclinació dels rajos de la nostra estrella que és màxima aquests mesos. La variació de la distància només té uns efectes menors....
El transbordador espacial Atlantis està ja preparat a la base de Cap Canaveral per a la seua última missió. El dia 8 de juliol partirà cap a l'Estació Espacial Internacional per a una missió de 12 dies. L'Atlantis portarà una tripulació de quatre persones: el comandant Chris Ferguson, el pilot Doug Hurley i els especialistes de missió Sandy Magnus and Rex Walheim.
Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de juliol de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.
Enfilem de dret el camí cap a l'estiu. El bon temps s'imposa i els núvols, encara impertinents, ens destrossen algunes de les observacions programades. Però sembla que tot s'arreglarà ben aviat.
Com ja passa de fa uns mesos, poc podem gaudir del cel del capvespre. Cap planeta o fenomen podrem veure a la posta de Sol, mirant cap a l'oest.
El planeta dels anells, Saturn, s'encens al cel en fer-se fosc. Continua a la constel·lació de la Verge, movent-se ja cap a l'extrem del seu bucle de retrogradació en direcció a l'oest. Perquè els planetes es mouen sobre la zona del zodíac com ho fa el Sol però amb una particularitat. De vegades els planetes semblen moure's cap arrere, vistos des de la Terra. Mireu l'interessant web el que el fenomen s'explica usant el model geocèntric (antic) i heliocèntric (modern).
En les primeres hores de la nit, Saturn es veurà en direcció sud a mitja altura i molt a prop de Porrima, γ Virgo, una estrella de tercera magnitud i, per tant, no massa brillant.
On el joc dels planetes continua, és a la matinada, poc abans de l'eixida del Sol. Si mireu l'horitzó est, uns minuts abans de les 6 del matí, podreu gaudir d'una acumulació de planetes ben interessant. En línea, seguint l'eclíptica i el zodíac, trobarem de més amunt a més avall, Júpiter, ben brillant, Mart, Venus i Mercuri, aquest últim ja ben aprop de l'horitzó i segurament el més difícil de veure. A final de mes, amb Mercuri ja perdut dins de la lluïssor del Sol, Venus es trobarà tan a prop de l'horitzó que caldrà un horitzó ben lliure d'obstacles per veure'l.
Aquests planetes estaran més junts a principis de mes però aniran separant-se mentre vagen passant els dies. La cosa s'animarà l'última setmana del mes, a partir del 26 de juny, quan la Lluna, ben fina, també jugarà amb els planetes. El 26 es situarà al costat de Júpiter, el 27 i el 28 entre Júpiter i Mart, el 29 entre Mart i Venus i f¡nalment una Lluna imperceptible es situarà al costat de Venus, poc minuts abans de l'eixida solar.
Les fases de la Lluna cauen aquest mes de juny en els dies següents: la fase de nova va ser el dia 1 de juny, el quart creixent serà el pròxim 9 de juny, la lluna plena, el dia 15, i el quart minvant el 23 de juny. La següent lluna nova ja cau el 1 de juliol.
L'espectacle celeste més interessant del mes és, sense dubte, l'eclipsi de Lluna del pròxim dia 15 de juny. Vist, des de casa nostra, el nostre satèl·lit natural, s'endinsarà en l'ombra de la Terra per sota de l'horitzó est, de manera que quan isca a les 21:25 ja estarà totalment eclipsada. Serà ben bonic veure-la eixir gran, plena i de color rogenc.
La fase de totalitat acaba a les 23:03 i a només 14 graus sobre l'horitzó. Continuarà com eclipsi penumbral. L'eclipsi acabarà totalment, pocs segons després de la mitjanit.
Amics astrònoms i fotògrafs! Prepareu les càmeres que s'ho val. L'oportunitat de fotografiar la Lluna eclipsada tan baixa no es presenta sempre. Una fotografia de la Lluna rogenca junt a un bell/vell monument o al costat d'un arbre pot ser molt bella. Aprofiteu. Ah! proveu abans de fer fotos a la Lluna creixent aquests dies per practicar. Jo ho vaig a intentar.
I finalment el dimarts 21 de juny el Sol assolirà el seu punt més alt al cel. Serem, aleshores, al solstici d'estiu. Començarà l'estiu.
Però de l'eclipsi i de l'arribada de l'estiu ja en parlarem més endavant.
Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de juny de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.
Imatge: Skylab, un cràter de 9 metres de diàmetre a Mart, fotografiat pel robot Opportunity fa uns dies. Passat aquest cràter, el robot ja ha recorregut més de 30 km sobre la superfície marciana. Crèdits: NASA/JPL-Caltech
Aquest primer mes sencer de primavera és excepcional. Tots els planetes visibles a ull nu es podran veure en un moment o altre de la nit. Mercuri, Venus, Mart i Júpiter poc abans de l'eixida del Sol mentre que Saturn el podrem veure durant tota la nit a la constel·lació de la Verge.
L'espectacle més interessant es veurà a la matinada, cap allà les 6:15 i fins que la lluïsor del Sol ens esborre la visió del cel nocturn. D'un cop d'ull podreu veure tots els planetes llevat de Saturn. Sobre l'horitzó est de la Terra, veureu un aglomerat de planetes que aniran fent un ball còsmic, ara m'ajunte amb un, ara m'ajunte amb altre.
El matí del dia 8 de maig tindrem els planetes ben juntets. Mercuri serà només a un grau i mig sota Venus, és a dir, unes 3 vegades el diàmetre aparent de la Lluna. Mart es trobarà a l'esquerre i Júpiter es trobarà entre Venus i Mart. Podeu veure una imatge ací.
El matí de l'11 de maig, Venus i Mercuri es trobaran sota el planeta Júpiter fent un gran arc planetari. Mireu la imatge el dia 11.
Poc abans de l'eixida del Sol del 22 de maig, Venus, Mercuri i Mart formen un triangle al cel. Júpiter es troba ja lluny, cap a la dreta. Mira ací.
Finalment, l'últim dia del mes, el 31 de maig, Júpiter, Mart, Venus i Mercuri formen una línia cap a l'horitzó est. Una fina minvant de Lluna es podrà veure a l'esquerra de Venus.
Saturn serà el rei de la nit. Ben posat a la constel·lació de la Verge el dia 14 de maig formarà un triangle amb l'estel principal de Verge, Spica, i amb una Lluna quasi plena.
La Lluna serà nova el dia 3 de maig, quart creixent el dia 10, Lluna plena el 17 i minvant el dia 24.
La notícia del mes a destacar podria ser la que contava Vilaweb: L'Institut SETI suspèn temporalment la recerca extraterrestre. Les antenes de l'Allen Telescope Array (ATA), promogut per l'Institut SETI, tancaran provisionalment per manca de fons. Necessiten cinc milions de dolars per continuar operant. Conten que el pressupost reduït de la Universitat de San Francisco, amb la qual comparteixen camp d'observació, és una de les causes de la aturada provisional. No es recolliran noves dades en la xarxa de telescopis Allen però si des del radiotelescopi d'Arecibo en el que hi ha instal·lat un detector secundari que recull dades mentre el detector principal està fent mesures per altres projectes. A casa nostra hi ha una activa comunitat SETI@home que usa la potència dels ordinadors de casa per analitzar els milions de dades obtingudes fins ara.
La primavera ha entrat de ple. La calor ja ha pujat de sobte i encara que vindran pluges, el cel, de moment, se'ns anuncia ras i apte per observar les meravelles del Cosmos.
El firmament estarà ben pobre de planetes a la posta de Sol aquest mes. Ni Mercuri ni Júpiter són ja visibles al capvespre.
Però Saturn no ens dexarà orfes de visions planetàries. El planeta dels anells és ben visible en la constel·lació de Virgo cap a l'est ja des de la posta del Sol. Serà el
planeta principal del cel. No deixeu d'admirar-lo amb el seu anell ja clarament visible i la seua cort de satèl·lits. El dia 3 d'abril es trobarà en oposició al Sol, és a dir, que el planeta estarà alineat amb la Terra i el Sol, estant el nostre planeta al mig. Això vol dir que aquestes setmanes es podrà veure durant tota la nit i que es troba a una distància mínima de la Terra, la qual cosa afavoreix la seua observació telescòpica.
A la matinada, cap a l'est, poc abans de l'eixida del Sol, Venus estarà present aquest mes. Caldrà esperar a la segona quinzena del mes per veure altres planetes.
Serà ja durant els últims dies del mes quan Júpiter, Mart, Venus i Mercuri es veuran agrupats formant una gran
concentració de planetes a la qual s'ajuntarà la Lluna els dies 31 d'abril i el 1 de maig. Cal no perde's aquest espectacle celeste.
La Lluna serà nova el dia 3 d'abril, mentre que l'11 la veurem com a quart creixent . El dia 17 d'abril,
la veurem ben resplendent com a plena al cel i el 24 d'abril la tindrem com a quart minvant.
Finalment la nau Messenger de la NASA es va posar en òrbita al voltant de Mercuri el passat 18 de març. Ja han començat a arribar-nos magnífiques fotografies d'un planeta molt poc conegut per la seua llunyania, per les dificultats d'arribar-hi i per la seua proximitat al Sol. Llençat el 2004, el seu viatge complex pel sistema solar interior l'ha dut a sobrevolar la Terra, Venus i Mercuri. De les aproximacions successives de la nau al planeta se sap que el primer planeta posseix una atmòfera molt tènue i que el seu interior encara conserva part del seu calor.
La imatge que adjunte és del cràter Debussy, posat en honor al músic impressionista. El cràter d'uns 80 quilòmetres de diàmetre mostra una sèrie de raigs que són materials ejectats per l'impacte d'un objecte d'uns 4 a 8 km de diàmetre provinent de l'espai.
Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes d'abril de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.
Foto: Cràter Debussy a Mercuri. NASA/Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory/Carnegie Institution of Washington
Ja ha començat el mes de març que marca el final de l'hivern i el començament de la primavera. I cal recordar que també es quan es fa el canvi a l'horari d'estiu, afegint una hora més a l'hora actual.
Aquest mes Júpiter ens deixa al vespre durant uns mesos. Ja es veu molt baix a l'horitzó oest poc després de la posta de Sol. El planeta gegant ens abandona finalment i no tornarà fins principis de maig però això serà poc abans de l'eixida del Sol. En aquells dies formarà part d'una gran concentració de planetes de la qual ja en parlarem.
Júpiter, però, encara serà visible els primers dies del mes. El dia 6 una Lluna creixent ben fina es posarà ben prop del planeta. Si els núvols no ho impedeixen, fer una foto del fenomen seria ben interessant.
El dia 15, Júpiter es trobarà amb el planeta Mercuri, que ara mateix està separant-se de la direcció solar. Però això ocorrerà només durant els primers minuts després de la posta. L'encontre celeste durarà poc ja els dos planetes s'amagaran poc després de les 20:00.
Finalment, en començar la segona quinzena de març, Júpiter deixarà de ser visible. Mercuri, per la seua part, anirà augmentant en altura i es veurà cada vegada millor després d'amagar-se el Sol.
I és aleshores quan Saturn, actualment en la constel·lació de la Verge, esdevindrà el planeta principal del cel. Ara ja surt per l'horizó est poc després de la posta del Sol. El dia 20 de març la Lluna es situarà ben a prop del planeta. Bon moment per identificar-lo.
Pel que respecta a Venus, a la matinada, el nostre planeta bessó se'ns farà ben visible per l'horitzó est poc abans de l'eixida del Sol.
Aquest mes, cal no oblidar-ho, és també el mes del canvi d'hora. La nit del dissabte 26 al diumenge 27 es canviarà l'hora per passar a l'horari d'estiu. A les 2 de la matinada caldrà avançar els rellotges 1 hora per posar les agulles a les 3 hores.
La Lluna serà nova el dia 4 de març, mentre que el 13 la veurem com a quart creixent i el dia de Sant Josep, 19 de març, la veurem ben resplendent al cel mentre cremen les falles.
Cal estar atent al dia següent, 20 de març. La Lluna es trobarà en el punt més pròxim a la Terra. El nostre satèl·lit descriu una el·lípse al voltant del nostre planeta i hi ha, per tant, un punt de màxim aproximació a la Terra, anomenat perigeu i un punt amb la màxima separació, l'apogeu. l dia 20 de març, la Lluna es trobarà al perigeu, a només 256 575 km. I la veurem ben gran al cel. És una bona oportunitat per fotografiar-la.
Estarà en l'apogeu, el punt més allunyat, i, a més a més, en fase de lluna plena el pròxim dia 12 d'octubre. Serà el moment de mímima grandària de la Lluna. Si li fem una foto també, llavors podrem comparar-les. A veure qui s'anima a fer les dues fotos amb la mateixa càmera (sense canviar d'objectiu, ni focal, eh!). Si les féu me les envieu i les publicarem en aquest bloc.
De moment us pose les dues imatges de la Lluna, l'any 2007. Mireu com la diferència de grandària entre l'apogeu i el perigeu és ben apreciable.
Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de març de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.
Foto: Wikimedia Commons. Diferències de grandària entre l'apogeu i el perigeu l'any 2007.
Ja som al segon mes de l'hivern i la constel·lació d'Orió continua dominant el cel de la primera part de la nit. En la nostra tradició occidental que prové de la mitologia greco-llatina és un gegant caçador, seguit pels seus gossos, els Cans Major i Menor. El Taure, encabritat, amb el seu ull amenaçador, l'estrella Aldebaran, protegeix les set germanes Plèiades i la seua mare Pleione de l'assetjament del gegant caçador.
L'estel Sírius al Ca Major, Proció al Ca Menor i Betelgeuse, al extrem superior esquerre de la constel·lació son tres estrelles brillants que formen l'anomenat triangle d'hivern. Betelgeuse és un estel 18 vegades més massiu que el Sol i unes 1000 vegades més gran. És tan gran que si el situàrem al centre del nostre sistema solar, tots els planetes fins a Saturn estarien engolits per aquesta gegant roja com es pot veure a aquesta visió artística. Aquest monstre està situat a uns 600 anys llum i els seus dies de vida estel·lar acaben. Al seu interior el combustible nuclear es crema ràpidament i la seua vida d'unes desenes de milions d'anys s'esgota. D'ací a uns anys potser o d'ací a milers d'anys l'estel explotarà com a supernova, allumenant el cel fins i tot de dia.
Aquest mes, la Lluna estarà en fase de nova el 3 de febrer, quart creixent el 11, plena el 18 i minvant el 24. A més a més, durant aquests primers dies de febrer la Lluna presenta un efecte molt curiós. Quan es pon per l'horitzó oest ho fa de forma horitzontal, com una barca amb les dues banyes cap amunt. Tracteu de veure-ho i de fer-hi alguna fotografia.
El 6 de febrer Júpiter i la Lluna s'aproximen a uns 8º. El dia següent també es trobaran bastant junts, però caldrà veure-ho poc després de la posta de Sol.
Júpiter es troba ja situat prop de l'horitzó oest a la posta de Sol i va sent cada vegada més difícil la seua observació. A finals de febrer només el podreu veure durant una hora i mitja després de la posta del Sol. El que ha estat el rei de la nit des de l'estiu va deixant el pas a l'altre gegant planetari, Saturn.
Saturn presidirà ben aviat els cels de l'hivern i la primavera. En febrer eixirà cap a les 23:30 a principis de mes i cap a les 21:30 h a finals de mes.
Venus, com a astre del matí, lluirà a Sagitari a l'est, unes hores abans de l'eixida del Sol.
Altres planetes com Mart i Mercuri estaran en conjunció amb el Sol, és a dir, es trobaran en la mateixa dirección de la nostra estrella i seran, per tant inobservables.
Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de febrer de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.
Credits foto: Andrea Dupree (Harvard-Smithsonian CfA), Ronald Gilliland
(STScI), NASA i ESA.
L'any ha començat amb un preciós eclipsi de Sol del qual ja he parlat en els blocs anteriors. Els núvols matiners a vora mar no ens permeteren veure l'eixida del Sol eclipsat i, no vàrem poder obtenir el premi d'una fotografia del Sol naixent ja eclipsat. Però si que veiérem la major part de l'eclipsi.
Aquest mes de gener romanen al cel les constel·lacions hivernals com Auriga, Orió, Taure, Ca Major i Menor. Són les més vistoses i algunes de les més fàcils de trobar al cel.
Poc després de la posta de Sol només podrem veure un planeta a ull nu, el planeta Júpiter. Aquest continua presidint el cel del mes. Al seu costat podem trobar, usant un telescopi, el planeta Urà. El dia 10 de desembre la Lluna creixent es trobarà ben a prop formant un trio celeste. Júpiter, que havia perdut una de les seues bandes principals de núvols, ha anat recuperant-la a poc a poc. Veurem si aquest any 2011 la recupera totalment.
A partir de la una de la matinada podrem veure com surt per l'est el planeta Saturn, que el dia 25 de gener es trobarà en les proximitats de la Lluna.
Poc abans de l'eixida del Sol, per l'horitzó est, podrem veure altres dos planetes. Prop de l'horitzó podem trobar Mercuri mentre que Venus estarà més amunt. Mentre vaja avançant el mes, Mercuri anirà aproximant-se al Sol, resultant cada vegada més difícil d'observar, mentre que la Lluna se situarà al costat de Venus el dia 30 i entre els dos planetes el dia següent, el 31.
El cel serà ben bonic aquest 31 de gener amb 4 objectes importants al cel, tot just abans de l'eixida del Sol, marcant el camí de l'eclíptica. D'Est a Oest veurem Mercuri, la Lluna, Venus i, ja cap al Sud-Oest, el planeta Saturn.
Saturn presenta actualment una gran tempesta de color blanc, visible a la capa superior de núvols. Aquesta, que ocupa gran part de l'hemisferi, ha estat observada per l'astrònom aficcionat
Anthony Wesley d'Austràlia que n'ha obtingut magnífiques imatges amb el seu telescopi. La sonda Cassini, en òrbita al voltant del planeta, ho ha fotografiat de més prop i les seues imatges poden veure's ací.
La Lluna ha estat en fase de nova el dia 4 de gener, serà quart
creixent el 12, plena el 19 i quart minvant el dia 26 de gener.
Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de gener de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.
Foto:
Anthony Wesley, Murrumbateman, New South Wales, Austràlia
Desembre, el mes de Nadal i del pont més llarg de l'any, ha començat fred. Per observar el cel cal abrigar-se bé per aguantar la fredor nocturna.
Júpiter continua ben viu al firmament entre la constel·lació d'Aquari i Peixos. Molt a prop d'ell podreu veure el planeta Urà que s'anirà acostant tant que, amb un telescopi i amb pocs augments, apareixerà en les proximitats del planeta gegant.
El 21 de desembre es produirà un eclipsi total de Lluna però, malauradament, no serà visible en la seua totalitat des de les nostres terres. Poc abans de la posta de la Lluna plena, que ocorrerà a les 8:17 h per l'horitzó oest, el nostre satèl·lit entrarà en l'ombra de la Terra. Des de llocs alts o llocs amb l'horitzó sense obstacles és un bon moment per obtenir belles fotos del fenomen.
I finalment el dia 22 de desembre a les 00:38 h començarà oficialment l'hivern. Però d'això ja en parlarem.
