Entrem en el segon mes de l'any i de ple a l'hivern. Les nits, després d'un mes de pluges i boires molestes semblen deixar-nos, finalment, visibles els estels. Les constel·lacions d'Orió, Taure, Bessons i Lleó són ben notables. És hora de treure els nostres prismàtics i telescopis.
Mart, que ha anat movent-se sobre el fons del cel de manera normal, d'oest a est, durant els últims mesos, ha començat a fer-ho en sentit contrari. Ara retrograda entre les constel·lacions de Bessons i Lleó. És el planeta rei de la nit ja que fa uns dies passà pel seu punt més pròxim a la Terra i és ben brillant amb el seu color roig-taronja. Contínua sent el planeta amb més ginys en òrbita i a la seua superfície.
A la nit, Saturn eixirà una mica més tard per l'est i amb un petit telescopi podrem veure els seus anells i la seua lluna Tità.
I a València, podeu encara anar a veure els documents de l'Academia dei Lincei, primera acadèmia científica del món i de la qual Galileo Galilei n'era membre. Al Museu de la Ciència de València podreu emocionar-vos davant de la primera edició del Sidereus Nuncius, dels textos primitius on es descriuen instruments per mirar de lluny i de l'abjuració amb la qual el matemàtic toscà va haver de retractar-se davant de l'Inquisició de la seua afirmació que la Terra girava al voltant del Sol.
De l'Imatge Astronòmica del Dia ja n'he parlat en alguna ocasió. La web ens presenta cada dia una imatge d'algun fet astronòmic, el qual és comentat per un astrònom professional. Mirant les imatges diàriament podem seguir l'actualitat del cel, els descobriments més importants i els vídeos més espectaculars. A més a més ja fa anys que la feina constant de Joan Gironès ens ha permès tindre una versió en català.
L'altre dia es va presentar un vídeo produït per l'American Museum of Natural History en el que podem viatjar en uns quants minuts per l'Univers conegut. Aquesta animació recorda el mític viatge de les potències de deu, "Powers of Ten". Ara aquesta moderna animació mostra molts dels moments destacats d'un viatge per l'Univers on s'hi poden veure els darrers descobriments astronòmics. El vídeo comença a la Serralada de l'Himalaia de la Terra i aleshores la nau que ens transporta s'allunya mostrant, primerament les òrbites dels satèl·lits de la Terra, la nostra estrella el Sol, una vista ràpida del Sistema Solar. Passem ràpidament una esfera que representa l'extensió que abasten els primers senyals de ràdio generats per la humanitat, la qual es troba ja a uns 100 anys llum. Ens allunyem de la nostra galàxia, la Via Làctia, veiem el grup local de les galàxies properes, les galàxies distants i els quàsars, que són galàxies actives. Finalment s'arriba al límit que poden abastar els nostres detectors, la frontera del distant fons còsmic de microones, la primera llum
que va ser emesa 380 000 d'anys després del Big Bang i que, des d'aleshores, ha viatjat lliurement per l'Univers.
Mireu-lo i gaudiu, a una velocitat moltes vegades la de la llum, d'un viatge de 6 minuts per l'Univers.
marco |
IYA2009 |
divendres, 29 de gener de 2010 | 18:20h
El 2009 ha estat l'Any Internacional de l'Astronomia. Com ja he dit moltes vegades des d'aquestes pàgines, els astrònoms celebràvem els 400 anys de l'ús astronòmic del telescopi per Galileo Galilei i el naixement de l'astronomia moderna.
S'han fet multitud d'actes a tot arreu i, ara fa uns dies, ha calgut fer balanç de les activitats realitzades a una assemblea a Granada. Allí he hagut de contar que hem fet des de la Universitat de València. Sota la categoria d'IYA2009 ja podeu veure un tast del que hem fet per ací. I vist el que han presentat els companys de la Universitat de Barcelona o els de la Complutense de Madrid el resultat no ha estat malament. Estem en un bon nivell.
Això si, s'han presentat bones idees que haguerem pogut aprofitar. La Universitat de Barcelona va aconseguir emetre l'espot de l'Any Internacional de l'Astronomia a la pantalla gegant del Nou Camp abans de tots els partits del Barça. Quina propaganda més gran i original! Milions de persones s'hauran assabentat de l'aniversari!
marco |
Personal |
dissabte, 16 de gener de 2010 | 23:22h
Semblava que això mai arribaria però l'apunt de la neu a Tavernes ha estat l'apunt 300 d'aquest bloc. Ja fa, si no recorde malament, quasi 5 anys que mantinc aquest bloc a Vilaweb. De vegades ha estat més actiu que d'altres. Hi ha hagut, també, moments de depressió blocaire que en demanaven tancar i utilitzar el temps dedicat al bloc a altres assumpte de més profit.
Però els més de 400 comentaris m'han fet sempre reconsiderar la situació. Caldrà continuar explicant les notícies del cel.
L'Any Internacional de l'Astronomia m'ha permés omplir de continguts aquests bloc aquest últim any. Les activitats, observacions, exposicions, concerts, etc... han estat contades des d'ací. I continuaré explicant que farem a partir d'ara per continuar divulgant l'astronomia. Ho contaré, però, en un altre apunt pròxim.
Però, no només he arribat als 300 apunts, sinó que he arribat també a les 100000 visites a les entrades i això és molt important per avaluar el nombre de gent que llig aquest bloc.
Vos deixe les estadístiques d'avui. La foto és de la pel·lícula 300.
marco |
Societat |
diumenge, 10 de gener de 2010 | 22:27h
La neu que emblanquinà el País Valencià fa uns dies arribà ben a prop de la mar. A Tavernes el matí del divendres 8 de gener començà ben fred i l'aigua es convertí poc a poc en neu. La neu no quallà al poble però si a les muntanyes que tanquen la Valldigna pel Nord, la Muntanya de les Creus, i pel Sud, l'Ombria.
Les zones més altes com el Montdúver i el Penyalba semblaven muntanyes nevades dels Pirineus mentre que Barx adquiria una imatge de postal de Nadal.
I durant el matí vaig arribar a fer aquestes fotos. Ja sé que les imatges de neu no podran competir mai amb les de la Vall d'Albaida però ja és ben estrany que neve tan a prop de la costa.
Vista de la Muntanya de les Creus des de Tavernes.
Vista de la Penya Roja i l'església de Sant Josep de Tavernes.
Muntanya de l'Ombria amb les línees d'alta tensió que corren per la Valldigna.
marco |
IYA2009 |
dijous, 7 de gener de 2010 | 08:48h
Avui fa exactament 400 anys que Galileo Galilei va descobrir les llunes de Júpiter. Segons conta ell mateix en el seu llibre Sidereus Nuncius, on anuncià els seus descobriments fets des del novembre anterior, va ser precisament el 7 de gener que, amb el seu telescopi, en passar per Júpiter, observà uns punts lluminosos que acompanyaven al planeta. Dos a l'orient i un a l'occident. La seua disposició en línea recta li degué semblar estranya i continuà mirant els dies següents per confirmar l'existència dels punts. El dia 8 de gener els punts lluminosos tenien una disposició diferent: els tres punts estaven en la direcció oest. Va continuar observant els dies següents. Alguns dies estaven ennuvolats però finalment se n'adonà que realment eren quatre objectes els qui orbitaven el planeta Júpiter, formant com un petit sistema planetari. El sistema heliocèntric de Copèrnic havia trobat l'exemple perfecte en l'entorn jovià. Inicialment, Galileu els va anomenar Cosmica Sidera (estrelles de Cosme), en honor de Cosme II de Mèdici, gran duc de la Toscana des del 1609, el patrocini del qual Galileu es volia assegurar. A suggeriment del gran duc, Galileu va canviar el nom a Medicea Sidera (estrelles de Mèdici) perquè els Mèdici eren quatre germans, no fora cas que algun d'ells s'enfadara. Però, per anomenar-los individualment va inventar un sistema de nomenclatura mitjançant xifres romanes. En aquest sistema, els nombres van en ordre creixent des de Júpiter cap a l'exterior: I, II, III i IV. Aquest sistema va ser usat fins el segle XIX.
Tanmateix, avui els noms dels satèl·lits de Júpiter els devem a Simon Marius, qui va reclamar el descobriment de les llunes al mateix temps que Galileu. Ell proposà els noms Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo, extrets de personatges de la mitologia grega i per suggeriment de Kepler i van ser publicats a la seua obra Mundus Jovialis el 1614.
Finalment us deixe una traducció, feta per mi i us en demane disculpes, de la part del Sidereus Nuncius on Galileo anuncia el descobriment de les llunes..
Sidereus Nuncius...
Queda
ara el que sembla el tema més important d'aquest tractat: a saber,
divulgar i difondre la notícia al voltant de quatre PLANETES que del principi del món fins avui no s'ha vist mai fins ara, en ocasió del descobriment i estudi, de les
seues posicions, i
observacions realitzades en els dos últims mesos sobre els seus canvis
i girs, i convidar a tots els astrònoms per estudiar i determinar els
seus períodes, que fins ara no hi havia manera de fer per la manca de temps. Però
sent que per no demanar en va aquest estudi, es necessita l'ullera de llarga vista molt precisa parlada al començament d'aquest llibre.
El dia set de gener, per tant, de mil sis-cents deu, a la una de la nit, mentre observava amb l'ullera de llarga vista els astres, se'm presentà Júpiter; potser perquè havia preparat un instrument excel·lent, vaig veure...
L'oratge dels primers dies del primer mes d'aquest any que tancarà la primera dècada del segle XXI es presenta molt variable, amb núvols, vent fort i fred. Aquests elements no inviten a mirar el cel sinó a quedar-se a casa prop de l'estufa llegint, estudiant o fent zapping a les "meravelloses" noves cadenes de TDT.
Però l'espectacle celeste que es pot albirar a ull nu i amb telescopi és el millor de l'any. La constel·lació d'Orió i totes les que l'envolten amaguen secrets que podem anar mirant a poc a poc.
A més finalment podrem veure tres planetes al cel. Després de la posta de sol, mirant cap a l'oest, Júpiter esgota els seus últims dies de visibilitat mentre que Mart sen's apareixerà ben aviat per l'horitzó.
I el gegant dels anells, Saturn, eixirà majestuós a la matinada.
marco |
IYA2009 |
dissabte, 2 de gener de 2010 | 14:35h
Després d'uns dies de descans internàutic, en els qual he gaudit de la família i dormit de dia, continuem aquest 2010 en aquest espai de comunicació d'astronomia en català.
L'any 2009 ha acabat i amb ell acaben també les activitats de l'Any Internacional de l'Astronomia. Tanmateix sabem que Galileo Galilei va agafar un telescopi per primera vegada el novembre de 1609 però féu els seus més importants descobriments a partir de gener de 1610 els quals publicà el 12 de març de 1610 a la seua obra Sidereus Nuncis.
Per això mateix encara hi haurà commemoracions aquest any. A part de l'aniversari del descobriment dels satèl·lits de Júpiter, del qual ja en parlaré en un pròxim post, del congrés de tancament de l'AIA2009 a Granada i d'alguna activitat astronòmica traslladada a gener a causa del mal oratge, cal destacar que el 2010 es commemora el centenari de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Per a celebrar l'aniversari hi ha preparades una gran quantitat d'activitats de les quals ja en faré cinc cèntims...
Ah! Us desitje un molt bon any 2010 amb un video de la NASA molt adient.
marco |
Societat |
dilluns, 28 de desembre de 2009 | 21:57h
Ja quasi ningú se'n recordava d'ell. Ha mort un veritable showman valencià. En aquells llunyans aplecs a la plaça de bous de València omplia d'alegria i festa amb el seu grup dels Pavesos els discursos reivindicatius. També va fer cine amb diversos directors. Sempre recordaré aquella mítica pel·lícula Con el culo al aire amb l'Ovidi Montllor, que com ell, també fa vacances.
Després vingué el silenci durant una dècada fins que tornà a aparèixer a la novíssima televisió valenciana. Els qui ens queixavem, ja aleshores, de la poca qualitat de Canal 9 no vam comprendre ni apreciar-lo quan feia el Show de Joan Monleon amb la paella russa i amb el seu eslògan A guanyar diners!. I vist en perspectiva va fer més pel valencià que molts programes culturals després.
Ara ja no sortia de casa. Aquest estiu, el 14 de juliol passat a Torrent, en la presentació del primer disc de les Mãedéus no aparegué, encara que havia cantat un dels temes del grup de Toni de l'Hostal i estava convidat.
I té gràcia la cosa. Ens ha deixat el dia dels Innocents. Bon viatge Joan...
Foto: EFE/Biel Aliño, del Festival Inquiet del 2008, on se li va fer un homenatge.
Avui, 21 de desembre a les 18:47 (hora local), el Sol assoleix el seu punt més baix a migdia en la volta celeste. És el solstici d'hivern i comença aquesta estació astronòmica.
Si durant tota la tardor la llum de dia ha anat minvant de mica en mica, avui la quantitat d'hores de llum serà mínima. I a partir d'avui, per tant, la llum torna a créixer, es produeix com un renaixement a la vida.
Aquest fet va ser observat per les civilitzacions antigues i a Roma, per exemple, es feien grans festes per celebrar el solstici d'hivern.
Aquest fet astronòmic ha estat tan important que molts edificis s'han orientat cap al sol eixint del solstici.
L'exemple més bonic i ben nostrat és l’espectacle del calidoscopi de la Seu de Palma. La catedral es va construir amb una inclinació respecte al Nord d'exactament 120º que manera que es troba orientada respecte a l'eixida del Sol del solstici d'hivern.
I que és el que passa? Doncs que la llum solar en eixir per l'horitzó travessa simultàniament les dues rosasses de la Seu, entrant pelr la més occidental i sortint per la més oriental, la que es troba sobre la porta principal. I l'efecte és espectacular. Es produeix un calidoscopi de colors. Els vitralls de les rosasses mostren un ventall de colors tal com un calidoscopi còsmic anunciant-nos uns dies més benignes.
La Societat Balear de Matemàtiques organitza cada any la visió de l'espectacle des del Baluard de Sant Pere. I, segons he pogut llegir a la seua pàgina web, ahir a les 8:00 poc menys d’un centenar de persones es van congregar dalt de la murada del Baluard per mirar de
gaudir, tot i el fred intens i les males previsions, de l’espectacle del
calidoscopi de la Seu. El temps va recompensar els matiners i va oferir-los una visió nítida i cristal·lina de l’efecte esperat. A la seua web han penjat unes bellíssimes fotografies de l'espectacle.
La nostra amiga i blocaire Victòria de Pèndol de petites oscil·lacions va tindre la sort de ser-hi present i podeu llegir com ho va viure al seu bloc. Jo ja hi aniré algun any a veure-ho.
Al País Valencià també hi ha alineacions solar associades al solstici d'hivern. Ahir vaig ser a Penàguila on la llum del Sol passa per un forat a la muntanya anomenat arc de Sant Llúcia al voltant del solstici d'hivern. Però quina relació hi ha entre el començament de l'hivern i Santa Llúcia?
Cal dir que quan es donà la carta pobla a Penàguila el 1278, a causa del desfasament del calendari julià l'hivern començava prop del dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre. Així que el pas del Sol pel forat era un signe clar que els dies curts s'acabaven i que, encara que calia passar l'hivern, la primavera s'acostava....
L'observació va estar organitzada per José Lull, que n'ha fet un estudi arqueoastronòmic i podeu veure més fotos i vídeos a la web de Quique Brotons de Penàguila.
Fotos:
1.- Catedral. Victòria. Pèndol de petites oscil·lacions. Del seu bloc. 2.- Penàguila. Arc de Santa Llúcia. Jo estic en primer pla... Amparo Lozano
marco |
Cosmologia |
dissabte, 19 de desembre de 2009 | 23:05h
Les activitats de l'Any Internacional de l'Astronomia m'han suposat molta faena amb tots els actes, conferències, exposicions i observacions populars que hem organitzat i que els lectors d'aquest bloc han pogut seguir però m'han reportat també, és clar, moltes satisfaccions.
Si el novembre obriem les activitats de l'Any a la Universitat de València amb la visita i conferència multitudinària de George Smoot, Nobel de Física 2006, el que descobrí les anisotropies de la radiació de fons de l'Univers, el passat dissabte vaig conéixer personalment Robert W. Wilson, guardonat amb el premi Nobel de Física 1978, per justament descobrir aquesta radiació que impregna tot l'Univers.
Els actes de finalització de l'Any Internacional de l'Astronomia a nivell de l'estat es van realitzar a Granada. I allí vaig escoltar la conferència d'un dels astrònoms vius més influents de l'astronomia del segle XX. Robert W. Wilson, juntament amb Arno Penzias, van donar la primera prova experimental que l'univers actual prové d'una explosió inicial calenta.
marco |
Societat |
dimecres, 16 de desembre de 2009 | 19:52h
La Universitat de València ha lliurat aquest dilluns la seua Medalla al
cantant Raimon. L’acte s’ha celebrat al Paranimf de l’edifici històric
de la Nau i la institució ha volgut reconéixer amb aquesta distinció a
Ramon Pelejero Sanchis, conegut artísticament com a Raimon, per la seua
“encomiable trajectòria com a cantant i compositor compromés amb el
País Valencià”.
I jo he tingut l'honor de ser present a l'homenatge a Raimon, el nostre cantant més universal, i que ens ha fet estimar i conèixer els clàssics.
El dia era ben lleig. Plovia a bots i barrals i l'oratge invitava a quedar-se a casa i no a intentar aventures al mig dels tolls d'aigua. Tanmateix valia l'esforç de la mullada. Raimon anava a rebre l'agraïment d'una de les institucions més antigues del País per la seua defensa de la llengua i cultura.
marco |
Societat |
dimarts, 8 de desembre de 2009 | 21:14h
Doncs s'havia jubilat però sembla que encara tenia deutes pendents. Tavernes sempre l'ha acollit amb els braços oberts i per això ací ha fet multitud de concerts, com ara el que va dedicar als nostres poetes. A més a més va participar, durant un muntó d'anys, a les festes de Carnestoltes, animant els xiquets disfressats a ballar el cant de la civada o a fer rogle amb el Joan Petit.
I no havia de dir adéu sense abans passar per la capital de la Valldigna. Diumenge 6 de desembre, al bell mig del pont més llarg de l'any, estaven tots els seus fans de la Valldigna. I no ens n'anàrem decebuts. Encara té bona veu malgrat haver-se retirat, o això semblava...
I els seus fans de fora es van perdre el concert i la sorpresa final...
L'últim mes de la tardor sembla que, per fi, el fred va arribant. El cel s'ha aclarit i ens deixa veure les últimes estrelles de l'estiu i les primeres constel·lacions de l'hivern.
Júpiter, el planeta gegant, es veu per l'oest a la posta de Sol i deixarà ben prompte de ser observable. Mart comença a veure's a partir de la matinada mentre que d'altres es veuran a la matinada. El fugisser Mercuri podrà trobar-se a l'oest a la posta de Sol.
Finalment el 21 de desembre entrarem a l'hivern. Les nits seran ben llargues, amb un grapat d'hores per a mirar el cel.
I el 31 de desembre, per acomiadar l'Any Intenacional de l'Astronomia, podrem gaudir d'un esquifit eclipsi parcial de Lluna.
marco |
IYA2009 |
dimarts, 1 de desembre de 2009 | 01:44h
La natura és de vegades sorprenent. Milers de formes i colors diferents ens envolten. A l'univers, els cúmuls estel·lars, les nebuloses de gas i pols i fins i tot les galàxies llunyanes adopten de vegades formes ben curioses. La imaginació humana les associa a formes ben terrestres com la galàxia del Sombrero, que s'assembla a un barret mexicà, la nebulosa Dumbell, tal com uns pesos d'halterofília, etc...
La factoria Disney, aprofitant que enguany celebrem l'Any Internacional de l'Astronomia, ha trobat la manera de matar dos pardals d'un tret i s'ha sumat a l'efemèride fent conèixer la semblança d'un estel triple amb el perfil del ratolí més famós de Califòrnia.
Charles Darwin (1809-1882) va relatar les vivències personals i la manera com havia construït la seva obra en una autobiografia lúcida, amena i ben proveïda d'anècdotes. Quan es va morir, la família van ometre certs passatges, especialment on manifestava el seu escepticisme sobre Déu i la religió. Aquesta edició, la primera traduïda al català, inclou els fragments fins ara censurats.
