norge |
dissabte, 28 de gener de 2012 | 21:24h
A Espanya, pel què sembla, están una mica nerviosos. I la cosa va a l'alça. Contràriament al què pugueu pensar aquests nervis no tenen res a veure amb l'enèssim clàssic entre Barça i Madrid. O potser sí; més del què ens pensem.
A Postcard to Henry Purcell - De la B. S. O. de Pride & Prejudice, de Dario Marianelli. Interpretada per Jean Yves-Thibaudet.
A Postcard to Henry Purcell - De la B. S. O. de Pride & Prejudice, de Dario Marianelli. Interpretada per Jean Yves-Thibaudet.
Avui en dia, potser un xic més que mai, perquè ho hem tingut quasi tot al nostre abast i perquè veiem com ho estem perdent, la queixa permanent està a totes les agendes; tant a les de pobres com a les de rics.
No tornaré a dir que no, ni mai no tornaré a dubtar.
La paraula acatar, desde que tinc us de raó (si és que això existeix i hi ha algú que en tingui) sempre m'ha semblat molt lletja. Una paraulota, fins i tot.
Un altre cop els heralds dels pobles lliures, fent onejar la bandera de la llibertat, ens diuen que l'assassinat cruel d'animals com a espectacle, en concret de toros, i no cap altre, s'ha de considerar art i cultura.
El felí es diu EasyJack-Atlas. L'espera la rata. Mireu... Sí.
Poc ens podíem imaginar les badalonines i els badalonins que, pocs mesos
després de la elecció de Xavier García Albiol com a senyor alcalde de
Badalona, veneraríem aquella data i besaríem el terra que el popular
personatge trepitja.
Si no teniu ni un duro o voleu viure l'experiència d'algún d'aquests pocapenes que no en tenen, una de les coses que podeu fer per passar la estona i no gastar és a anar a la platja a banyar-vos. Ah! És clar. Però per fer això heu de tenir platja a prop de casa.
Fa uns dies he descobert una cançó d'un grup que es diu Cala Mitjana, i m'ha agradat tant que no paro d'escoltar-la de dia i de nit. Podria ser la meva cançó de l'estiu, si és que existeixen aquestes coses.
Fa un parell de setmanes vaig descobrir per casualitat i amb grata sorpresa un programa del Canal 33 anomenat Herois Quotidians. I la cosa te mèrit perquè pràcticament no veig mai la tele.
Ara que ha arribat l'estiu de debò, amb la calor i les botigues tancades, i els carrers de ciutats-fantasma, podeu passar-ho bé fent números. I sense gastar, és clar, ni un euro! Comptar els diners que teniu, els que no teniu, els que deveu, els que heu de pagar...
Avui, a La Veu Digital, estrenem una nova manera de fer entrevistes gràcies a la nostra medium, la joveníssima Pirula Boccina, llicenciada en Periodisme a Bellaterra, i Comunicació Audiovisual i Telecomunicacions a Livorno, Itàlia. Amb les possibilitats que ens ofereix aquest jove talent, hem cregut que el què passa al món feia molt oportú entrevistar un dels pares de la Revolució Francesa, Jean-Paul Marat.
Un text molt subjectiu i sense gaire interès sobre el català i aquest "nou idioma" que és conegut com a catanyol. Si no us interessa fins a l'obsessió, l'article és del tot prescindible. I si us interessa, segur que no trobareu res de nou i ni tan sols riureu una mica. Però és estiu i... ja se sap.
Tip de confiar en la justícia humana i acabar decebut un cop rera l'altre, he decidit confiar en la justícia divina.
Una altra de les coses que podem fer aquest estiu sense haver d'escurar-nos la butxaca és seure. Es poden fer una bona pila de coses, estant assegut i sense diners.
