Ahir es va produir la trista notícia de la mort de Josep Benet. Tot i que feia molt de temps que no havia coincidit amb ell, crec recordar que l’últim cop va ser a Càller, a Sardenya, en un congrés que havia organitzat en Jordi Carbonell a la Universitat d’aquella ciutat, i de tornada a Barcelona es va trobar malament a l’aeroport de Milà, on va ser ingressat, tot i que l’ensurt no va anar a més.
Ara que feia una mica de repàs dels cops que hem coincidit, m’ha fet estrany que per diferencia d’edat, de població i de professió, la lògica fóra que ni tan sols ens coneguéssim, però la realitat no és coherent amb aquesta lògica.
El primer cop, recordo una llarga xerrada amb ell. La Margarida Aritzeta feia unes transcripcions d’unes cintes gravades amb la viuda de Manuel Gonzàlez Alba, i per mitjà d’un conegut comú vàrem fer cap al carrer Calvet 47, on la tarda se’ns va fer curta parlant del 6 d’octubre de 1934, del Manuel Gonzàlez Alba i d’aquella època històrica.
Inquiet com era per conèixer la història més recent del meu país, em vaig assabentar d’uns cursos clandestins que es feien als escolapis de la Ronda de Sant Antoni. La meva sorpresa va ser veure que era el propi Josep Benet qui va fer les tres o quatre xerrades que va durar el curs, fent anàlisis molt profundes i que em van servir per aclarir-me i posar en ordre moltes de les meves idees. I encara recordo que vaig preguntar-li, en l’última sessió, com veia el futur de Catalunya, i em va respondre: el futur és el que vulgueu vosaltres . ( continua....)
