  |  |
|
Cultura / Multimèdia [Categoria antiga]  Si t'agrada The Police i no pots anar al concert de demà a l'Estadi Olímpic, l'Albert Puig t'ofereix a través del programa Delicatessen (iCatFM), demà a les 21h, "un programa especial per a tots aquells que per qualsevol motiu no
podeu assistir al concert. Sentirem les millors cançons que s'inclouen
en el mateix repertori que The Police interpretaran en directe."  L’AVUI ha renovat el suplement de Cultura (abans dirigit per David Castillo) i ha incorporat una cosa llargament defensada i esperada per mi: Els salt de la xarxa al paper! [També ho vaig proposar en la carta oberta a l'Olla de Grills]. Respecte el suplement Cultura, de moment només puc agrair que predomini el color blanc, les meves mans (i els meus pantalons clars, també!) ho agrairan. Pel què fa al contingut, ja ho anirem veient. Espero poder llegir aviat el comentari que (de ben segur) farà en Joan Josep Isern. L’altre (petit) gran canvi és que aquest suplement, a la pàgina 2 incorpora alguns paràgrafs extrets de blocs culturals. És una petita incursió del “salt de la xarxa al paper”, però és el primer pas que conec per aquestes contrades, i de ben segur que el seguiran altres mitjans. Jo ja ho he dit, reivindicat, intentat amb alguns mitjans, però de moment poca cosa. Penso que hi ha molta qualitat literària i de contingut en alguns blocs i ja és hora de fer un salt qualitatitu (premsa en paper) i quantitatiu (arribar a molta més gent). I, perquè no, ara que la informació necessita més que mai que ens arribi explicada, contextualitzada, en format de reportatge, entrevista, etc… i no tant aquesta allau d’informació minúscula, descontextualitzada, sense contrastar, amb immediatesa, accelerada,… que rebem a tothora sense solta ni volta, per què no fer un diari/setmanari d’opinió informativa extreta de la Catosfera? Bé, potser demano massa, però com a mínim que els mitjans tradicionals ho tinguin en compte, que aprofitin aquestes cartes al director del Segle XXI!  Via el bloc de Jordi Ventura descobreixo un llistat de webs que poden servir per aprendre anglès o millorar-ne el seu coneixement. Jo ja n'he posat alguns en el meu Bloglines. PS: Canviant de tema, també acabo de topar-me amb el nou bloc de Felip Puig (CDC).  Com més va més m'agrada la música flamenca i d'altres de similars. Encara no domino molt el tema, però m'hi vaig ficant. El descobriment de la Martirio en directe a la Jazz Cava de Terrassa va ser espectacular. Llavors, ha caigut algun que altre concert, com l'Estrella Morente al Palau de la Música de Barcelona, també força bo. Ara estic escoltant el Falete. M'està agradant força, però potser em tira més l'estil de cante jondo (?), guitarra i palmes. Volia penjar la versió que ha fet Falete del clàssic (em sembla que és un clàssic, aquesta deu ser l'original) "El querer y el amar" [N'adjunto la lletra a "vull llegir la resta de l'article" (molt bona!), més un vídeoclip del mateix àlbun: Puta Mentira (2006)]. [...] 
Ja en vaig parlar el 16 de juliol d'aquesta ràdionovel·la, i deia: "A mi m'agraden les ràdionovel·les. Espero que es pugui baixar amb
podcasting, si no, no podré seguir-la. Recordo uns programes que feien
a Catalunya Ràdio fa anys sobre els Germans Marx, a mitja nit. Era molt
i molt bo!" I, ara veig que ja es pot baixar en mp3, per tant la podré escoltar. Algú l'ha seguida? Està bé? [Podeu escoltar o baixar-vos tots els capítols des d'aquesta pàgina]. Gra Fort torna 15 anys després! Un grup de rock de les Terres de l'Ebre de principis dels noranta que, no sé ben bé perque, m'agradaven molt. No eren espectaculars, però sonaven molt bé, força originals. Van introduir la gralla a lo rock. Quins (bons) records!! I, 15 anys després... nou CD i nou vídeo clip: 
Tomara Tomara que você volte depressa
que você não se despeça nunca mais do
meu carinho E volte, se arrependa e pense
muito que é melhor se sofrer junto que viver feliz
sozinho Tomara que a tristeza te
convença que a saudade não compensa e que a ausência
não dá pé Que o verdadeiro amor de quem
se ama tece a mesma antiga trama e não se
desfaz Que a coisa mais bonita desse
mundo é viver cada segundo como nunca mais. [Envia’l a La Tafanera]
[Envia’l a
Politi.cat] [Envia’l
a Remoume.net]  Així, sense immutar-se, una tal Mª Teresa Puerto Ferre en un article d’opinió a Las Provincias (“AVL secesionista versus RACV historicista”), amb l’objectiu de defensar “la lengua valenciana” (en castellà, evidentment!), es dedica a insultar a aquests dos personatges principatins. El curiós del cas no és l’insult ni la blasfèmia, sino els arguments que utilitza per fer-ho. Fins al punt que utilitza l’expressió “neocatalán” per referir-se a la llengua catalana. Ha coincidit en el temps la lectura d’aquest article i la novel·la que tinc entre mans, “1984” de George Orwell, on en un món político-fictici (però, farcit de missatges) es parla de “neollengua” com a nova llengua inventada en un sistema autoritari i dictatorial, on la ignorància serveix per potenciar l'ordre i sostenir el poder amb el poble sotmès a les directrius del règim. És curiós, la veritat, veure aquestes contradiccions, d’una gran defensora de “la lengua valenciana” (en castellà, evidentment!). Bé, no sé si curiós o trist, però real sense cap mena de dubte. A 1984, el règim dictatorial i de pensament únic es dedica a canviar la història per poder tenir sempre la raó. Aquesta senyora i tot el què representa, no es volen creure la història i la treuen de context per a poder-se justificar. I, el més fotut de tot, és que nosaltres els seguim la corrent, comencem a discutir sobre si “dos més dos fan cinc” (1984, dixit), i qui dia passa, any empeny, i “tiro porque me toca” que alguna cosa quedarà en la mentalitat col·lectiva… Si, és que en el fons, som uns “tocacollons” que només volem fotre la punyeta a “la lengua valenciana” (en castellà, evidentment!). [Envia’l a La Tafanera]
[Envia’l a
Politi.cat] [Envia’l
a Remoume.net] 
Info extreta de catradio.cat: 39+1
Amb Sílvia Soler i Dolors Martínez a la direcció
 Horari d'emissió:
de dilluns a divendres, de 13.30 a 14.00 h39+1 és l'edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa. Ho diu l'Ília,
aquesta dona-mare-treballadora amb la qual s'han identificat tantes
catalanes. Ella i les seves amigues protagonitzaran la radionovel·la
d'aquest estiu a Catalunya Ràdio. Les seves angoixes, les seves
confidències, els seus fills, els marits, les sogres, la feina, el
ginecòleg... i sobretot, les seves rialles, que se sentiran per tot
arreu. Àgata Roca, en el paper d'Ília, encapçala un repartiment de luxe amb Núria Hosta, Laura Conejero, Dolors Martínez, Pere Arquillué, Rosa Novell i Anna Lizaran, entre d'altres. -------- A mi m'agraden les ràdionovel·les. Espero que es pugui baixar amb podcasting, si no, no podré seguir-la. Recordo uns programes que feien a Catalunya Ràdio fa anys sobre els Germans Marx, a mitja nit. Era molt i molt bo! Fa temps que tinc un apunt del Marc Arza al cap: Al ritme dels nous catalans.
Feia una defensa del mestissatge musical a través de compartir els escenaris i els públics, però de forma intel·ligent, no a través d'un cosmopolitanisme fals com estem acostumats. Entre altres coses, deia: "Hi ha grups equatorians, romanesos i marroquins que s’escolten en moltes llars del país i obren la porta a organitzar gires conjuntes amb grups autoctòns. Uns concerts que posarien la música en català i la realitat catalana a l’abast de molts ciutadans que avui en viuen al marge. Una aliança que posa la infraestructura cultural a l’abast de grups que avui no hi tenen accés a canvi d’aportar un nou perfil de consumidor per a la música en català." Doncs, això, mesclar per difondre i compartir, no per anular i destruir amb falses jerarquies que marquen les modes. En Marc posa un exemple que, tot i no ser ben bé el què jo entenc, val la pena escoltar. Es tracte del projecte catalano-argentí Immigrasons, amb un tema com el que podeu escoltar i veure a continuació (crec que és una versió del Serrat, quina ironia!). Realment és un tema molt tendre. [Envia’l a La Tafanera]
[Envia’l a
Politi.cat] [Envia’l
a Remoume.net]  Gavaldà parla del nou
disc de Els Pets "Com anar al cel i tornar". Entrevista gravada a
Girona el 21 de juny. Imatges del concert de Figueres del 30 d'abril de
2007.
Podeu veure alguns vídeoclips a l'atzar a "vull llegir la resta de l'article". Si algun grup o tema no el coneixeu, cliqueu sobre el vídeo i anireu a parar a YouTube, on podreu veure'n la informació. A través d’una amiga i de l’omnipresent YouTube he descobert aquesta jove fornada de músics d’ska i rock steady. A continuació, una breu ressenya del grup i un munt de vídeos musicals dels seus directes. [Segueix a “vull llegir la resta de l’article”].
Video de la versió en català del tema "Zapalduen Olerkia" del grup basc Ken Zazpi. "En aquest país ocult, amb les ombres vaig jugant; intentant ser jo mateix, pintant un endemà... [Segueix a "Vull llegir la resta de l'article"] No me n'havia adonat, no sé si fa molts dies que torna a funcionar, però ja podem tornar a penjar música als blocs i webs. GoEar torna a funcionar. Només cal que copieu el contingut de "This song in your site" i l'enganxeu en format html al bloc.
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaços1.TOT SOBRE L'AUTOR
4.ENLLAÇOS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Twitter @marcroca
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|