El 16 de febrer de 2009 tancava una iniciativa que vaig llançar amb l'Oriol López: El Punt Glocal. Un bloc, un Twitter i un Facebook que tenien un únic objectiu: fomentar la presència digital d'El Punt. Amb l'arribada de l'edició digital del diari, vam tancar aquell projecte.

El títol que vam escollir per a aquella iniciativa de pressió era tota una declaració de principis: El Punt Glocal, o el què és el mateix, un mitjà local amb visió global.

Avui, tant El Punt com l'Avui han anunciat oficialment el naixement d'El Punt Avui i El 9 Esportiu (independent del diari generalista). I, una cosa m'ha cridat l'atenció, a més de fer-me especialment feliç. I, no és altra que veure en el text d'Emili Gispert -director general de continguts- que l'aposta que volen fer té dos puntals: ser locals i globals alhora. Faltarà veure si a la pràctica ho aconsegueixen, però la intenció hi és.

L'han anomenat El Punt Avui, però no deixa de ser la idea que ja vam expressar fa 3 anys: El Punt Glocal.

Molta sort i endavant!

Sovint he sentit que els mitjans quan tracten informació en períodes electorals haurien de fer més èmfasi en explicar els programes electorals i obviar la informació de declaracions i contra-declaracions. De la mateixa manera, el lector pot demanar "si us plau, deixeu de fer aquesta informació, volem continguts de qualitat". Però, jo em pregunto, la informació de delcaracions crida l'atenció de més lectors? De ser així, la quantitat ha de prevaldre per damunt de la qualitat? Si no hi ha lectors, no hi ha publicitat. Si no hi ha publicitat –amb els models de negoci predominants– no hi ha negoci. Per tant, hem de seguir amb la informació de declaracions polítiques i contra-declaracions? Potser podem explicar els programes electorals d'una forma més propera o amena? Es poden explicar aquests programes en un parell de setmanes?

El paper, tot i ser poc ecològic i car (tenint en compte la tinta que es gasta), és la gran pantalla oblidada pels diaris digitals i els webs en general. Què diu aquest ara? Doncs, vull parlar de la funció d'imprimir a Internet. Pensava fer-ho amb noms i cognoms, però no és necessari, qui més qui menys sabrà identificar-ne webs protagonistes.

Sovint parlem de pantalles referint-nos a les digitals, als ordinadors, a la televisió, als mòbils, tablets,... I, sempre oblidem que el paper imprès, la funció d'imprimir, és i serà durant molt temps "la gran pantalla oblidada".

Dec ser molt anti-ecològic, però jo imprimeixo molt, tant per poder llegir en mobilitat, com per cuidar el màxim possible les meves dioptries, però llegir molt davant l'ordinador encara no està demostrat que aporti grans beneficis.

Anem al gra. A la xarxa ens trobem webs que ofereixen continguts, però no es poden imprimir, cosa que t'obliga a fer filigranes per aconseguir-ho.

D'altres, tenen la funció d'imprimir, però et fan clicar dos, tres i quatre cops abans no es dóna l'ordre a la impressora.

Qui més qui menys t'obliga a clicar dues vegades però, llavors la sorpresa ve quan t'apareix un full imprès amb el text seguit de dos o tres més que l'acompanyen "per no se sap ben bé què".

Altres situacions són les impressions que ocupen una petita columna a l'esquerra (normalment) i molta tinta innecessària a la dreta (imatges, publi, logos, articles recomanats, el més llegit,...). Per no dir que la mida de la lletra és difícil de llegir si no ets un crack de la visió.

I, les fotos? Cal que apareguin les imatges a la impressió d'una notícia? Com a mínim que la funció d'imprimir et pregunti si vols que apareguin, perque sovint no aporten res al text!

L'única taca que no tinc clar si cal posar (que per cert, poques webs l'aprofiten!!) és la publicitat. Potser, que s'imprimeixi publicitat pot tenir sentit pel negoci (sempre i quan no sigui molesta).

Dit tot això, per mi la funció d'imprimir està molt i molt oblidada. Una bona impressió requereix pocs clics (a ser possible un), una mida de lletra acceptable per la vista, un intercalat i una tipologia de lletra que facilitin la lectura, obviar les imatges i continguts innecessaris, i ocupar el full amb el text ben enquadrat (tant per dalt i per baix, com a dreta i esquerra). I, és clar, si el text ocupa una pàgina, no cal que n'apareguin tres més al darrera;-)

No és que sigui un gran amant dels butlletins electrònics o newsletters, sóc més d'RSS i de seguiment a xarxes socials com Twitter, per gestionar la informació que van generant els webs. Però, crec que segueixen tenint molta vigència, encara.

Fa pocs mesos parlava de les newletters en termes generals, sobre com enfocar-les partint del valor del temps i de l'espai.

Avui m'agradaria deixar constància d'alguns aspectes pràctics que poden millorar aquests serveis d'accés a la informació:

1. Ha d'oferir la possibilitat d'anul·lar la subscripció. Encara que pugui comportar 'baixes', pitjor és no oferir aquesta possibilitat d'una forma fàcil i visible, ja que pot 'cabrejar' a l'usuari i això provoca mala imatge per la marca.
2. Cal pensar bé quines dades personals demanem. Demanar-ne moltes pot ser perjudicial, però és útil tenir clar quina informació reps amb les subscripcions. La informació dels usuaris pot esdevenir molt útil.
3. Posar un apartat de 'recomana aquesta newsletter a un amic' pot ajudar a fer créixer els usuaris d'aquest servei.
4. Analítica web: per gestionar l'èxit o el fracàs de la newsletter pot ser molt útil implantar algun sistema que permeti saber, no només la gent que hi està subscrita, sino quanta gent obre els continguts i quants continguts es consulten realment. OJD Interactiva ja fa un temps que ho certifica, cosa que mostra la importància d'aquesta dada. Amb tot, no cal utilitzar OJD per saber-ho, els informàtics poden adaptar l'eina d'estadístiques a aquesta funcionalitat.
5. Contingut propi, valor afegit: a més d'incloure els continguts publicats al web, podem valorar la possibilitat d'aportar-hi algun contingut que no aparegui al web, cosa que pot donar un valor a la newsletter que la faci més atractiva.
6. Incloure l'apartat 'Segueix-nos' amb els enllaços de les xarxes socials on tenim presència dóna a conèixer aquesta altra faceta de la identitat digital de la marca. Fins i tot es pot valorar la possibilitat d'incloure la funció de 'compartir' la newsletter a algunes xarxes com Twitter, Facebook o LinkedIn.
7. Si en el web posem informació corporativa com el 'qui som', 'què fem',... per què no posar-ho a la newsletter? Qui hi entri per primera vegada pot necessitar accedir a aquesta informació i no ocupa gaire espai com per ser molesta.
8. Per evitar problemes tècnics que pugui portar la newsletter i que impedeixin consultar-la al correu, cal incloure un enllaç que permeti obrir-la amb una URL a Internet.
9. Quan creem una newsletter és útil preveure un camp de contingut lliure que ens permeti personalitzar-la en casos concrets, per exemple per donar avisos que no es publicarien al web i que, per tant, si no tenim aquest camp no podríem incloure a la newsletter.
10. El punt 10 no existeix, però sempre queda bé titular un apunt com "les 10 coses que cal que tingui no sé què", oi? ;-) Sempre el podem acabar d'emplenar entre tots. S'admeten comentaris!

La informació que es difon per Internet pren un funcionament, una forma d’accés, diferent a la informació en suports físics. Explicat en un format més gràfic, podem dir que els objectes físics només poden estar en un lloc i en un moment determinat. En el moment que passem de l’àtom –abans– al bit –aparició d’Internet i les TIC–, el coneixement supera aquesta limitació.

Aquest nou context ulititza la taxonomia –entre altres sistemes– per difondre la informació i amb ella els coneixements. És a dir, no n’hi ha prou en publicar informació, sinó que també cal fer-la circular i cal que pugui trobar-se de la millor manera possible enmig del maremagne d’informació que permet accedir a través de la Xarxa.

A la pràctica, aquesta taxonomia cal aplicar-la tant al web com a la resta d’eines que s'utilitzin a la Xarxa. I, això cal fer-ho tant pensant en el procés d’accés a la informació des de la pròpia persona o entitat com per a l’accés que hi facin els usuaris a qui es dirigeixin aquestes (un particular, una empresa, un mitjà de comunicació,...). És important facilitar l’accés als continguts que es publiquen tant a Internet en general com dins del web.

La taxonomia, l’etiquetatge, pot ser infinit, però cal acotar-lo mínimament i cal seguir uns criteris estàndards. Això és el que penso i crec que estaria bé aplicar.

Quan vaig començar a pensar com havia de ser el web d'Escacc i la resta d'eines digitals que l'envoltarien, vaig pensar que seria molt útil tenir uns criteris de contingut i de format a l'hora d'arxivar i difondre la informació.

Aquests criteris són vàlids tant pel web com per a la resta d'eines socials que el complementen (amb algunes diferències formals).

Per explicar-me, però, crec que l'eina que pot ser més clara per entendre-ho és Delicious. No cal que el lector d'aquest article en sigui usuari ni, fins i tot, cal que ho conegui. Simplement ha de saber que Delicious és un marcador social, un gran arxiu digital d'informació, que utilitza l'etiquetatge per arxivar qualsevol contingut digital. Delicious és una eina que pot servir per entendre el procés d'etiquetatge que vull explicar.

Si ja és difícil, a vegades, trobar continguts que tu mateix has arxivat (penseu en un bloc, un web o el propi Delicious), més ho és encara trobar els que han arxivat els demés usuaris, ja que cadascú utilitza uns criteris diferents (penseu en els criteris que utilitzen els diaris digitals, algú sap quins són?).

Per exemple, una persona arxivarà la notícia X com a 'periodisme', l'altra com a 'mèdia' i l'altra com a 'journalism'. Amb aquesta diferència de criteris, costarà trobar la informació que es busca.

Una solució. Estaria molt bé disposar d'uns criteris estàndards que homogeneitzessin en certa mesura la forma d'etiquetatge. No sé si algun documentalista s'ha endinsat en aquest camp, segurament si, però, de no ser així, estaria bé que algú en prengués les regnes. I, possiblement, utilitzar una eina a l'estil wiki seria útil per anar discutint i trobant aquests criteris.

A falta de solucions, fem volar la imaginació (amb criteri). Per la meva banda, mentre no existeixin o jo no els hagi descobert, me les hauré d'empescar per tenir uns criteris d'arxiu propis. Tornant a Escacc, la meva idea era poder arxivar multitud de continguts digitals (actualment, en tenim més de 8.000) de tal forma que posant unes poques etiquetes (tags) poguessis trobar el què busquessis.

L'ideal seria facilitar tant la cerca per a tu mateix com per a una tercera persona externa a l'entitat. La primera part l'he aconseguit, ja que puc trobar amb certa facilitat el què busco, però per aconseguir que una persona externa al procés d'arxiu trobi la informació fa falta molta difusió didàctica dels criteris utilitzats o, el què ja he comentat, que hi hagi uns criteris homogeneitzats a l'hora d'aplicar la taxonomia en l'arxiu de continguts, ja sigui en un web, en un bloc, o en eines com Delicious o Flickr, per dir-ne dos exemples.

Quins criteris vam aplicar?

Cal distingir dos criteris: segons el contingut i segons la forma.

Criteris de contingut:

1. Quan accedeixes a un contingut, creat per tu mateix o trobat a la xarxa, ja sigui una notícia, un document en pdf, un arxiu d'àudio, una imatge, etcètera (sempre, una URL), el primer que cal fer –en el cas d'Escacc, però és extrapolable canviant o ampliant els llistats d'etiquetes– és escollir la categoria sectorial (llistat tancat): Mèdia | Cultura.
2. Un cop has escollit, per exemple, Mèdia, cal decidir en quina categoria temàtica  (llistat tancat) el pots arxivar: Premsa | Audiovisual | Ràdio | Difusió i audiència | Publicitat | Grups de comunicació | Periodisme | Internet i TIC.
3. El procés d'etiquetatge del contingut en qüestió segueix amb el llistat de categories formals (llistat tancat): web | notícia | reportatge | entrevista | etcètera. Aquí esculls la forma del contingut, per exemple pot ser una notícia, o una imatge, o un àudio,...
4. A continuació esculls la categoria de localització (llistat tancat) que et permet marcar d'on és o on passa l'acció del contingut digital. Si estem parlant, per exemple, d'una notícia sobre inversió publicitària als Estats Units, posaríem "eua".
5. I, finalment, arribem a l'únic llistat d'etiquetes obert i lliure. Fins ara hem vist quatre llistats d'etiquetes tancats on havies d'escollir entre un llistat de tags concrets (un o diversos). Ara, per flexibilitzar-ne la categorització, cal preveure un llistat obert d'etiquetes, que és el que et permet posar, per exemple, els noms propis.

Pot semblar complex i lent, però disposar de diversos llistats tancats i d'un únic d'obert facilita la feina d'etiquetatge i n'agilitza la seva aplicació.

Aquest seria el requadre d'etiquetes que caldria aplicar:

1. Categories sectorials	Media	Cultura
2. Categories temàtiques	premsa | audiovisual | ràdio | difusió i audiència | publicitat | grups de comunicació | periodisme | Internet i TIC	música | teatre | edició | cinema | art...
3. Categories formals	web | notícia | reportatge | entrevista | opinió | bloc | apunt (post) | agenda | utilitat (tool) | document | llibre | àudio | vídeo |...	Ídem
4. Categories localització	païsoscatalans | espanya | europa | EUA | Internacional | Àsia | Oceania | Àfrica | Amèrica del Sud...	Ídem
5. Etiquetes de lliure elecció (tags)	Lliure (seguint criteris)	Ídem

 

Les etiquetes de lliure elecció, les de l'últim requadre, poden ser infinites, per la qual cosa cal determinar un seguit de criteris formals a l'hora de donar-les d'alta. Això és així per dues raons: 1) Per poder-les localitzar, i 2) Per no duplicar-les.

Exemple: Un cop hem etiquetat un contingut (ex: la URl d'una notícia) com a "mèdia" + "premsa" i "audiovisual" + "notícia" + "eua", podem concretar l’etiquetatge amb altres informacions d’interès, com poden ser el nom propi del protagonista (ex: The New York Times o Obama), el tipus de premsa (digital o paper) (gratuït o pagament),...

Criteris de forma:

Quan dones d'alta una etiqueta de lliure elecció cal seguir uns criteris en l'escriptura i en l'elecció del nom exacte.

L’etiquetatge al web en general, i a Delicious en particular, pot ser diferent. Al web (caldria veure com està configurada cada editora en concret) podem etiquetar amb vàries paraules juntes i/o separades per espais (ex: “El Punt”), mentre que a Delicious només podem etiquetar amb paraules individuals o ajuntades (ex: “el_punt” o “elpunt”). Per això, cal seguir els mateixos criteris de contingut que al web però modificant el format de les etiquetes. Si ens trobem el sistema que s'aplica a Delicious (no permetre posar etiquetes amb paraules separades), cal que tinguem en compte alguns criteris a l'hora de donar d'alta els tags. I, aquest poden ser, per exemple:

. Sempre utilitzar minúscules (ex: "europa").
. Sempre posar accents (ex: "agència").
. En cas de més d’una paraula, posar-les juntes (ex: "thenewyorktimes"). [Es podria decidir un altre criteri, com per exemple separar les paraules amb guions baixos "the_new_york_times". Això si, sempre cal aplicar el mateix criteri].
. En cas de dubte, utilitzar el singular (ex: "agència" i no "agències").
. Etcètera.

Així mateix, cal comprovar que l'etiqueta no està donada d’alta amb un nom similar (ex: si tenim “premsa” i “digital” com a etiquetes, no crearem una nova etiqueta que es digui “diarisdigitals”).

Per acabar, un exemple real:

Avui hem publicat la notícia "The Washington Post afegeix el nou botó Envia de Facebook" i l'hem etiquetat així:

webescacc (tots els continguts que publiquem al web porten aquesta etiqueta) + mèdia (categoria sectorial) + premsa (categoria temàtica) + notícia (categoria formal) + eua (categoria localització) + digital (per diferenciar-ho de la premsa en paper) + thewashingtonpost (per concretar el mitjà) + xarxasocial + facebook (per concretar l'eina objecte de la notícia) + compartir (per concretar la funció de l'eina objecte de la notícia).

[En cursiva, són les etiquetes de lliure elecció].

Conclusió. La taxonomia o etiquetatge de continguts digitals és bàsic per a poder cercar, trobar, difondre i arxivar. Utilitzar uns criteris clars facilita la tasca de cerca de continguts, tant pel propi usuari que els gestiona com per la resta d'usuaris que poden estar interessats en accedir-hi. Seguir uns criteris de contingut i de forma predeterminats, amb llistes de tags tancades i alguna d'oberta ajuda en la tasca de gestió dels continguts. I, si tot plegat segueix uns criteris acceptats per la majoria, permet etiquetar els continguts de sigui qui sigui que ho faci (usuaris) i sigui on sigui que els gestioni (web o altres eines TIC). En cas de no disposar de criteris elaborats per una autoritat, diguem-ne "competent", és recomanable establir uns criteris objectius clars que, com a mínim, utilitzarà el gestor de continguts.

Em declaro fan de Delicious i, si mai desapareix, no em vull quedar sense la feina d'arxiu feta amb al llarg d'anys. He remenat una mica aquesta eina i veig que ofereix la possibilitat d'importar/exportar els continguts arxivats.

Així, anant a settings t'ofereix la possibilitat d'importar/exportar els arxius d'un compte de Delicious. Només cal seguir les senzilles instruccions que hi ha en aquest apartat, baixar el document (dura pocs segons), guardar-lo a l'ordinador, iniciar de nou Delicious amb un altre compte i fer el mateix però, en comtpes d'exportar, importes el document guardat i voilà!

Ja tens tots els continguts arxivats al compte 'A' traspassats al comtpe 'B' i, a més, els pots guardar a l'ordinador com a còpia de seguretat.

NOTA: Clica a la foto per veure-la més gran.

Inicio una col·laboració mensual a Can Media.cat, l'Observatori crític dels mitjans. Començo amb un article sobre la cobertura de la informació del País Valencià des dels mitjans Principatins:

• Al País Valencià plou i fa sol, i prou!

Llegint una de les entrevistes que El País dedica setmanalment a analitzar el present i el futur del periodisme, em vaig trobar amb el cas d'èxti del setmanari d'informació general alemany Die Zeit. No podia deixar passar l'oportunitat (l'excusa) per fer una repassadeta al nostre setmanari de referència: El Temps.

Recomano a qualsevol mitjà digital o web que vulgui arribar als seus usuaris que llegeixi atentament l'article de l'Oleguer Serra: PERILL! RSS defectuosos.

Els que em coneixen saben que sóc un malalt dels RSS i, els que em coneixen de veritat se n'enfoten.

És clar, jo m'apunto a la festa del segon grup. Amb qui te'n podràs enfotre millor de tu mateix que amb els amics? ;-)

Bé, tornant al tema, no podia ser més oportú aquest article de l'Oleguer. Ara acabo de descobrir l'eina WizardRSS: diu que converteix els RSS incomplerts en títol més contingut sencer.

L'he provat, en alguns casos funciona, en d'altres es queda a mitges, però no està gens malament.

Fa temps vaig escriure sobre com hauria de ser el meu RSS ideal. Seguirem demanant;-)

Trobareu altres apunts d'aquest bloc sobre aquest tema posant "marcús sindicació" o "marcús rss" en el cercador de Can Vilaweb.

Avui, el programa de TV3 Banda Ampla està dedicat a les xarxes socials. Per primer cop, i de forma oficial (foto), utilitzaran Twitter com a eina de comunicació participativa, mitjançant el hashtag #bandaampla. Mmmm de moment el seu compte de Twitter parla del tema però sense utilitzar el hashtag "oficial";-(

Fa uns dies es va saber que el periodista Toni Padilla serà el cap d'esports del nou diari ARA. El setembre de l'any passat vaig escriure sobre el tractament que donava aquest periodista a El 9 Esportiu (del diari El Punt). Un gran fitxatge, si senyor!

Fragment de l'apunt de l'any passat en aquest bloc:

"Reportatges marca de la casa d’acord amb el què és notícia del dia: M’explico. Un gran descobriment per mi ha estat arribar als reportatges sòcio-esportius del periodista Toni Padilla (com el d’avui sobre els dos noms de l’estadi de futbol de Milà). Senzillament extraordinaris! Periodisme de qualitat, d’interès, perfecte per a l’edició en paper d’un diari si vol seguir per aquest camí. No m’apassiona la secció d’esports, però sempre que puc llegeixo i gaudeixo dels reportatges d’en Padilla. Amb aquests reportatges, cobreixes de forma diferent el què és notícia. És interessant i ningú més ho pot oferir. Marques la diferència."

M'agrada la idea de dividir la informació en tres espais temporals: abans, durant i després. Un contingut informatiu es pot oferir abans, en format agenda. Es pot retransmetre i comentar en el moment que transcórrer, en temps real. I, finalment, es pot aprofundir i contextualitzar després, quan ja ha passat, ordenant la informació que ha generat.

Un cas pot se aïllat, dos ja comença a marcar alguna cosa.

Els mitjans digitals permeten oferir continguts de molts tipus: text, imatge, vídeo, àudio,... Això fa que siguin molt moldejables, i que ens fotem la 'pitxaunlio' quan diem 'diari' a una cosa que s'actualitza en temps real, o utilitzem el verb 'llegir' per referir-nos a una cosa que es pot escoltar o mirar.

Me'n vaig del tema. Seré breu.

En pocs dies hem pogut veure dos casos de mitjans digitals que passen a ser refugi d'antics programes de la ràdio tradicional (la de l'FM).

Un cas és L'Internauta, que ha saltat de la graella de Catalunya Ràdio i ha passat a formar part de Can Vilaweb.

De l'altre cas me n'acabo d'assabentar. El Ambigú de Radio3 (RNE), que també va saltar de la graella, podria passar a engreixar els continguts audiovisuals d'ElPais.com.

Avui reflexiono sobre el llibre electrònic al bloc d'Escacc. eBooks, eReaders, DRM, tinta electrònica, multimèdia, canvi d'habits de consums culturals, romanticisme pel paper, por, desconeixement, editors, editorials, models de negoci,... buf, aquí hi ha tela! Seguirem aprofundint en aquest tema. Per cert, m'apunto que he d'escoltar L'Internauta d'aquesta setmana, que va d'aquest tema i té bona pinta.

Quan va aparèixer el microblogging –Twitter, vaja!– es va dir que aquesta nova eina substituiria als blocs. No sembla que hagi estat així, però en el meu cas puc dir que sinó l'ha relegat a la mínima expressió, sí que Twitter ha passat a ser el centre de la meva presència digital. #algúhohaviadedir que diria a Twitter.

No em pregunteu com, però fa temps vaig trobar una eina que em permetia compartir continguts des del meu Google Reader a Twitter, de forma automàtica, només havia de "compartir" i ja anava directament a Twitter.

Ara, però, he trobat aquesta nova eina: Reader2Twitter (via un apunt del bloc de Genís Roca).

Entre altres coses, Reader2Twittter permet incorporar un petit text que apareix davant del títol del contingut que comparteixes, a l'estil:

"[Via GReader] + títol del contingut que comparteixes + link".

Aquest simple [Via GReader] (pots posar qualsevol text, a gust del consumidor) va bé per a situar a qui et llegeix, ja que sovint compartim coses en altres idiomes, i hom pot pensar que som una mica dispersos en el llenguatge, i no! Simplement és un contingut compartit;-)

La feina, Twitter, Facebook, Terrassa21, ... han fet que aquest bloc hagi perdut vitalitat, però segueix ben viu;-) No sé com, però m'agradaria revitalitzar-lo.

I, ara diu que hi ha el Tumbrl, i voldré provar-lo. I, Flavor, també. Un constant aprenentatge, tot plegat.

Aquest apunt està escrit sobre la marxa, en diferents moments, per tant no li busqueu una gran qualitat literària.

Una repassada a les notícies mèdia de la setmana

Em molesta força quan veig que la justificació fàcil dels mals resultats econòmics és (sempre) donar la culpa a les descàrregues. I, sempre em ve al cap com eren fa uns anys les botigues de revelat de fotografia i com són ara. Renovar-se o morir. La productora Filmax es queixa, però a l'altra punta del món n'hi ha que també les passen magres. És el cas de les grans editorials que, tot i apostar pel llibre electrònic, no acaben de sortir-se'n (a causa, precisament, del llibre electrònic).

El tema de les audiències a ETB és més que preocupant. Espero que hi hagi temps per recuperar el què estan destrossant.

Una de les notícies més comentades aquesta setmana ha estat l'adquisició de la xarxa social Tuenti per part de Telefònica. Les grans telecos tenen clar que volen entrar en aquest "mundillo", però no tinc clar que aquesta adquisició no sigui un catacrac II com el que es van fotre amb Keteke.

El gegant de gegants, Google, ha de fer una passa enrera i tancar la seva gran aposta en forma d'onada que s'ho havia de menjar tot. Ja no podrem dir que tot el que toca Google es converteix en or.

No és cap mala idea viatjar amb un iPad sota el braç. Pesa poc, és interactiu i es pot actualitzar a l'instant. Lonely Planet ja s'hi ha llançat amb les seves guies de viatge.

Si ets periodista i t'obliguen a tenir un bloc (actiu i interessant, és clar!), el tema no pat passar desaparcebut, el debat està servit. La revista Forbes ho vol implantar. No sé si obligar és la forma, com a mínim, abans d'obrir-se al web 2.0, en molts casos caldria una mica de formació (i informació) prèvia.

M'agrada la iniciativa de Reus d'utilitzar Google Transit com un servei per a la mobilitat. Si ja existeix un servei, per què gastar-se pasta en crear noves eines? Ara, caldrà veure si s'hi apunten altres ciutats, perquè sinó el servei queda curt, tant que només serveix dins la pròpia city.

Buf! Cada X temps se'n parla, però no deixa de ser una notícia de les que fan pena: els preus de la connexió a Internet per banda ampla a l'Estat espanyol són cars de collons!

Idees

No n'hi ha (o, no en conec cap), i crec que podrien ser molt útils: agendes amb continguts, una mescla de servei i de mitjà informatiu.

Delicious, tema solucionat

Quan Delicious va passar a mans de Yahoo!, aquests van fer alguna cosota lletjota, i, no sé com, vaig començar a tenir problemes per accedi-hi perquè no utilitzava el correu del propi Yahoo!. L'altre dia vaig provar d'entrar-hi clicant a "save a new bookmark" i, voilà, tema solucionat.

Twitter

He començat a utilitzar el hashtag #magrada, i m'agrada!

Estic molt content de com està funcionant el Twitter de Terrassa21. Però, queda molta feina a fer amb el Facebook.

Facebook

Parlant de Facebook. Està donant molt bons resultats el canvi que hem fet els darrers dies al d'Escacc: Un contingut per entrada (i no diversos) i aplicant un to més humà (i sincer!) ha fet augmentar molt la participació.

Mòbil

Des que tinc un Android, la primera app que buscava era la que em permetés gestionar de forma fàcil i útil el Google Reader. I, finalment pc dir que l'he trobada: NewsRob.

Una setmaneta més, i vacances!

TV3 emetrà demà en prime time "Adéu, Espanya?", un documental del programa "Sense ficció". L'aposta sembla valenta, caldrà veure si el contingut val la pena. Amb tot, el debat està més obert que mai, i això és bo.

A Facebook ja hi ha més de 1.000 persones que s'han agrupat afirmant que veuran el programa, que li donen suport,... i comença a haver-hi debat.

Però, crec que el plat fort serà a Twitter, ja que a través del hashtag #adeuEspanya tothom qui vulgui podrà opinar, informar, debatre sobre el tema. I, qui no tingui compte obert a Twitter, cap problema, ja que ho podrà seguir accedint a aquesta cerca que s'actualitza en temps real.

Serà el hashtag #adeuEspanya el més utilitzat de l'Estat el dijous? Divendres ho sabrem;-)

PS: Per cert, algun mitjà digital podria obrir un CoverItLive o alguna cosa per l'estil per poder seguir el programa online, i comentar-lo tant si tens Twitter com si no en tens, no? Alguna proposta?

Fa poc he donat el pas al servei Premium de Spotify, pel qual pago 10 euros al mes i puc accedir a la immensa discografia que hi ha a Spotify, tant des del PC com des del mòbil (aquesta part és la que m'interessa més).

Al PC tot és OK, música sense publicitat i m'està funcionant força bé.

Al mòbil em sorgeixen algunes preguntes que faran decidir-me si continuo o no pagant per aquest servei. Aquí en van algunes per qui les sàpiga:

1) Tema bateria: Aquesta suposo que és fàcil, la connexió a Internet des del mòbil gasta una barbaritat de bateria, fins al punt que no em dura ni un dia. Simplement és una constatació.

2) Em trobo que en alguns llocs no tinc connexió a Intenret, o és molt lenta. Ex. línia S1 dels FGC Terrassa-Barcelona. Tinc contractat Orange. És normal? Té a veure amb la connexió 3G?

3) Entenc que puc escoltar les llistes de reproducció Offline. Ja m'he descarregat la música al sistema offline i no em funciona. Em descuido d'activar alguna cosa? O, simplement no funciona massa bé? Utilitzo un mòbil HTV Hero Android. [quan estic en una zona sense connexió 3G l'spotify passa del verd al blau].

4) Poder descarregar l'iTunes a l'Spotify ha estat una bona notícia. Es pot escoltar la música de l'iTunes descarregada des del mòbil?

Bé, aquests són els meus dubtes. Agun voluntari per donar-hi resposta? Gràcies!

[Basat en fets reals].

El titular ho diu tot. Durant un parell de mesos he estat fent un treball de camp extremadament rigurós;-) He comptabilitzat els llibres que els usuaris dels FGC (línia Terrassa-Barcelona) i del metro (línia verda) fins a arribar a 100 (vès, sóc de lletres, i això em facilitava molt la tasca d'explotació de dades!), i els he distribuït per idiomes i formats.

Concretamennt, per ser més exhaustius en els resultats de l'estudi, puc dir que els períodes estudiats han estat gener-març, de 7h a 8h del matí i de 18h a 20h del vespre, en dies laborables.

La metodologia emprada ha estat "l'allargament de coll amb un esforç visual gens menyspreable", sempre aplicant la tècnica dissimuladament.

Però, anem als resultats, que és el què importa, no?

_{*1 Leqtor. **1 Leqtor i 1 Kindle.}

Podem comprovar que, en unes línies de ferrocarrils amb un percentatge força elevat de catalanoparlants, els nivells de lectura de llibres en català estan sota mínims, a no massa distància dels llibres en anglès -cosa que no és pas dolenta-.

Les raons? No per conegudes són menys importants. Els lectors en català no tenen problemes per canviar d'idioma de lectura, cosa que a la inversa no passa en el mateix grau de satisfacció. La indústria editorial distribueix gairebé la totalitat de llibres en català també en castellà, cosa que a la inversa no passa. Els llibres en català, en algunes ocasions, es llancen al mercat després que l'edició castellana, cosa que al revés és difícil trobar. I, no és gens extrany haver de pagar més per poder llegir en català que en castellà. Aquests, i d'altres, poden ser els motius que justifiquen aquestes dades. Per tant, de feina en tenim, i molta!