Potser no som una majoria, però en un món comunicatiu tan fragmentat –això si que ho tenim clar, oi?!– o una cosa o l'altra: O hi ha ignorància o hi ha falta de respecte. Potser les dues coses alhora. No ho sé.
Parlo de la sindicació de continguts, d'una de les moltes formes de consumir informació digital que hi ha actualment. Sí, els RSS, els ATOM,... Però, no cal aprofundir en aquesta nomenclatura tècnica. Em reconec un "malalt" de la sindicació, és la meva forma de consumir la informació, els continguts, a través de la xarxa. Els que arribem a aquests continguts no som ni millors ni pitjors que la resta de mortals, però estem maltractats per una sindicació mal parida! Sí, està mal parida, perque s'executa sense ganes, sense interès, perquè si, com moltes coses a la xarxa, sense pensar en el consumidor. En definitiva, una falta de respecte que provablement sigui deguda a la ignorància i no a problemes tècnics.
[Ja no parlo dels webs que no tenen activada la funció de sindicació. Per mi, pràcticament no existeixen!].
Quan accedeixes al teu lector de feeds, pots ser dels que en tenen pocs, bastants o molts, però en tot cas el número és suficientment alt com per no poder passar hores investigant.
Un feed t'ha de permetre poder saber de què va, d'on procedeix i qui l'ha creat, i ho ha de permetre amb una lectura en diagonal, ràpida. És a dir, per exemple, obres el feed i llegeixes un titular com "Molt bé!". De conya! No saps de què va. Molt bé el què? Qui ho diu? Si no poses un petit (o no tan petit) resum a sota no pots saber de què va!
No ho sé, sembla de sentit comú, però no ho deu ser. Seguirem esperant. Mentrestant us esteu perdent visites als vostres continguts web.
Per cert, els "malalts" de la sindicació, molt sovint no entrem mai als webs, per tant ja podeu dedicar grans pastarades d'euros a fer-los ben monos, que si no teniu un bon sistema de sindicació... bon vent i barca nova! I, si sou dels que feu negoci amb la publicitat, no és sobrer posar-la al feed, tenint en compte que no ens pendrem la molèstia de passar l'estona voltant pel vostre "preciós" web;-)
El futur de la premsa en paper és una incògnita. Amb tot, hi ha qui va fent alguns avenços. No sé si amb ells aconseguiran aturar la desaparició d’aquest format de difusió de la informació o, si únicament aconseguiran endarrerir-la. Però, si no es fa res, poca cosa hi tens a pelar.
Es responsabilitza a la publicitat i a Internet, bàsicament, d’aquesta davallada de la clientela, però no es pot obviar que estem vivint uns canvis d’hàbits en el consum de la informació.Internet fragmenta la cultura de masses del S. XX.
Per tant, potser cal adaptar-s’hi, no? Centrant-nos en Internet, la premsa en paper sembla que té clar que no hi pot combatre amb informació banal i en immediatesa, per tant, una via és aprofundir en l’anàlisi, l’opinió de solvència contrastada i la contextualització de la informació, textual i gràfica.
Però no tot és canviar els continguts i la forma de presentar-los en la premsa impresa. Cap iniciativa empresarial es pot dir que sigui “la iniciativa a seguir per la premsa impresa”, cada mitjà ha de trobar el seu camí -si és que n’hi ha-, però no podem generalitzar solucions.
Hom ha entès que si amb Internet no t’hi pots barallar, millor crear inèrcies i aprofitar la part bona d’aquest nou mitjà inevitable. En premsa impresa, alguns mitjans han apostat per redireccionar al seu públic papiroflèxic cap a la Xarxa, tot deixant constància d’on es pot trobar i comentar una notícia o article d’opinió que ha aparegut a l’edició impresa. Jo mateix sempre he trobat interessant aquesta via.
Però, si el problema ve del traspàs de clientela del paper a la xarxa, com pot ser que els seguim enviant cap a Internet, i no pensem en atraure la clientela que està navegant cap al paper?? Em sembla que paper i Internet poden conviure, com a mínim, un bon temps. El requisit generacional i la lenta adaptació de la població als nous dispositius TIC i a les tarifes planes de baix cost i alt rendiment, podrien ajudar a permetre aquesta convivència, encara que fos temporal.
Si la clientela tendeix a deixar el paper i anar-se’n a la Xarxa, una opció seria fidelitzar i crear expectativa des de la xarxa cap al paper. Com? Cal escoltar i entrar a formar part de la (les) conversa(es) que hi ha a la xarxa, cal escoltar i ser conseqüent. Escoltar, contestar, fer-ho amb modèstia i sinceritat, pot aportar fidelitat i credibilitat.
A més, per decantar la clientela digital al paper, es pot iniciar la conversa, explicar què s’està preparant per l’edició de demà, crear expectativa, escoltar les opinions, ampliar la informació amb aquestes i deixar-ne constància,... Un simple bloc –o altres formes- on la redacció expliqués el dia a dia de la seva feina, on es permetés conversar en temps real, on s’expliqués què podran trobar demà els lectors que comprin el paper, podria crear una traspàs de clientela de la xarxa al paper.
M'explico: Fa dos anys vaig crear la xarxa INDP (aquesta) a través del servei CoRank –que vindria a ser La Tafanera o Digg però de temàtica independentista–. [El propi AVUI.cat se'n va fer ressò]. La idea era aglutinar tota la informació independentista que anés sorgint a la xarxa de forma col·laborativa.
Aquella iniciativa va tenir un cert èxit en un primer moment, però es va anar apagant. No passa res. La cosa és que avui, fullejant (sic!) la nova edició digital de l'AVUI, veig que les notícies porten incorporada la funció d'enllaçar-les a La Tafanera, Reumoume, Delicious i.... a la xarxa INDP! Mmmm, no pot ser, és ben bé que es fan les coses perque si, perque toca fer-les i ja està! Passen d'incorporar el Facebook i el Twitter, les dues grans del moment i posen aquesta iniciativa amateur semiclandestina i gairebé desapareguda! Ens ho hauríem de fer mirar.
Reflexió paral·lela: Cada vegada veig més útil un sistema de compartiment d'informació com pot ser Delicious que no pas l'estil Digg. En el primer cas prima l'egoisme, el guardar-se informació que t'agrada, que creus d'interès, però de forma pública. En el segon prima el voler publicitar una informació que potser mai et guardaries per tu mateix (de forma altruista?). Crec que és molt més interessant que et recomanin el què realment els ha agradat i no pas el què volen que t'agradi.
I, aviat, aviat, tindrem una mescla de pantalles espectacular. La convergència entre TV i Internet (i mòbils, i wii, i.....) està al caure. Se'n parla, se'n parla, se'n parla, se'n parla, se'n parla,... Primer, la gent està actuant com pot, i va unint Internet i la TV, però cada vegada més la indústria veu aquesta tendència i va creant aparells que uneixen aquesta convergència sense esforços tecnics (veure els "se'n parla"). El consum serà multidisciplinar, on no només mirarem la TV, sinó que es podrà jugar en línia, compartir fotografies en xarxes socials, utilitzar YouTube i similars,... I, tot plegat per arribar a un hàbit de consum a la carta.
Per casa voltaven discs d'una o dues cançons per cara, i es van deixar d'utilitzar. Després van arribar els LPs, en teníem molts i eren una meravella, però amb l'arribada dels discs compactes també els vem arraconar, fins i tot el tocadiscs va quedar-se apartat, esperant ser omplert de pols, fent-nos companyia fins que un dia vem fer la gràcia d'intentar fer-lo sonar i ja va ser impossible. Encara ens resistíem a llençar-lo, però tot arriba i quan faltava espai físic per a d'altres coses "més importants o útils" també va anar a parar a la deixalleria.
La col·lecció de discs compctes va anar creixent, i també feia goig. Però, la història es repeteix. Primer van començar a entrar a casa alguns discs pirates, però jo seguia anant a l'FNAC i sempre en sortia amb un parell de CDs. Però, quan deu fer que no em compro un CD ara? Mmmm, algun haurà caigut a les meves mans, per pura nostàlgia o perque no hi havia forma de trobar-lo per altres vies. Amb tot, ja deu fer un parell d'anys que aquest costum de comprar discs el vaig deixar enrera...
I, ara? Ara, faig el què diuen que no s'ha de fer, i fins i tot faig alguna cosa legal, com escoltar música a través de l'streaming -cada vegada més a través d'aquesta via-. I és que els temps canvien, tot i que alguns s'aferrin a intentar aturar un temps aquests canvis (SGAE?).
Però, tot plegat em serveix per fer una reflexió: Per què encara es fan discs? Per què ens entestem a fer obres d'unes deu cançons? Potser això ja no té sentit. Potser seria interessant publicar obres d'una cançó o de 75 cançons alhora, depenent del què es vulgui explicar i de com es vulgui fer. Per què no publicar les cançons individualment a mesura que es vagin creant, si una no té res a veure amb la següent? Per què no avisar al fan a través de l'RSS del cantant de torn i permetre baixar-nos la cançó de torn a l'instant? Els directes tenen molta sortida, per tant, potser podem ometre la por a la falta de negoci en aquest món de la música.
Si abans es feien discs de dues o quatre cançons i van desaparèixer. Si després es va passar a fer-ne de deu o quinze, per què no fem ara una obra de temes individuals sense seguir pensant amb mentalitat de Disc Compcte?
Avui m’he
passat els 42 minuts de trajecte de tren de casa a la feina amb l’ordinador
oberta a la falda, pensant què podia escriure, i la llumeta no se m’ha encès.
Tot plegat per arribar a la conclusió que, de nou, queda provada la meva màxima
a la vida: És quan no apreto que surt!
Però, en
tenia un de guardat....
Ràdio
| Matins poc imaginatius
Els
matins, tinc un problema amb la ràdio. No hi ha cap programa que m’agradi
especialment i acabo escoltant les notícies de RAC1.
Escolto
la ràdio de 6h a 7h. Faig rodar el dial amunt i avall com un foll sense un
destí clar, però no hi ha manera de trobar el punt adequat. I, aquí no val la
màxima del viatge a Ítaca, on el camí és bo que sigui ben llarg.
No
entenc les apostes minoritàries per seguir les passes dels grans. Què hi
fan la COM i Ràdio 4, per dir dos exemples, imitant a Catalunya Ràdio, RAC1 i
les emissores espanyoles que agafen els nostres dials? Si disposen de pocs
mitjans, per què no aposten per innovar amb formats originals i continguts
diferents?
I,
iCat FM? No podria fer un programa matinal que
marqués la diferència? Doncs es veu que no, que amb una ràdioformula poc
agraciada n’hi ha prou.
M’agradaria,
per exemple, poder escoltar un programa amb un tipus de música tranquila, on hi
tingués cabuda una petita part de notícies d’actualitat tractades de forma
original, amb un to conciliador, relaxant, que ajudés a depertar-me sense
sobressalts ni un tractament de l’actualitat farcit de notícies ja tractades i
amb constants connexions als serveis del trànsit, del temps,....
Podria
apostar pel podcàsting, però el matí no és un bon moment per escoltar programes
en diferit.
Seguiré
fent voltar el dial amunt i avall, tot fent una aturadeta el 87.8, i ja
arribaran temps millors...
Alguns mitjans digitals d’informació són com els pares d’alguns adolescents. Es pensen que si es posen un texans cagats, un piercing i van pel món dient “ei, penya! Mola!”, ja han entès el canvi que estan experimentant els seus fills, i estan actuant en conseqüència.
Bé, la reacció és clara, el fill adolescent passa una vergonya inexplicable i carda el camp tant ràpid com pot, deixant enrere una sensació de vergonya aliena suprema.
Difícil de solucionar.
Doncs, això, alguns mitjans digitals es pensen que posant uns blocs, algunes enquestes, espais de comentaris i dient que són “la revolució 2.0” ja tenen el problema solucionat, i no és això companys, no és això!
Escolteu els fills, deixeu-los parlar, enteneu el què demanen i doneu resposta a les seves inquietuds i manteniu-hi un diàleg sincer i constant. I, si no volen portar la roba que els heu comprat, accepteu que cal adaptar-se a la seva voluntat, sino voleu que busquin la resposta en altres espais (formats).
Els RSS d'elpunt.cat funcionen bé. I, no és un fet a deixar passar per alt, tenint en compte que molts webs descuiden una eina de seguiment que, per mi, és bàsica. Un exemple que fa temps que reivindico, i no hi ha manera que ho arreglin, és el de l'avui.cat i la seva edició local de l'AVUI Terrassa.
El Punt permet sindicar-se per temàtica i per territorialitat. Per exemple, pots fer el seguiment de notícies de comunicació, i pots escollir d'on vols que siguin aquestes notícies, si de la teva ciutat o poble, si dels PPCC o si vols seguir les notícies de comunicació internacionals. Potser estaria bé, també, poder seguir totes les notícies de comunicació juntes. Però, posats a escollir, prefereixo que pequin de fragmentació que no pas el contrari.
Amb tot, hi ha una cosa a millorar, i és la visibilitat i explicació didàctica dels RRS del diari. És a dir, cal un apartat al web que expliqui què és i com funcionen els RSS i, a més, cal que amb un sol clic puguis accedir a l'apartat de RSS, i no hagis d'anar apartat per apartat per sindicar-te -com passa actualment-. També estaria bé poder sindicar més fragmentadament, encara. Per exemple, si només t'interessen els articles d'un articulista com en Miquel Pairolí, estaria bé un RSS hiperfragmentat.
Una gran notícia que elpunt.cat hagi entès la importància de la sindicació, la importància de segmentar la informació a gust del consumidor i de facilitar-ne l'accés, d'apropar-se a l'usuari i no fer que sigui aquest que tingui la feina de discriminar la informació a la qual vol accedir. Amb això, El Punt fidelitzarà al seu usuari potencial. Felicitats! Seguirem estudiant els progressos del diari.
Un energumen armat amb un palillero 9 mil·límetres parabellum ahir va ser arrestat. La policia tirà un tret a l´aire i el detingut resultà ferit de dos trets de bala quan, volant, intentà fugir. El Governador ha assegurat que el criminal va tenir molt mala pata, ja que va rebre l´impacte del tret, de pujada i de baixada.
LA PREMSA ÉS LLIURE, NO HI HA MANIPULACIÓ I QUI HO DIGUI ESTÀ EN CONTRA DE LA LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ.
Ressentits, vint manifestants agrediren salvatgement, a cops de esquena i de cap, les porres de quatre-cents pobres policies que passaven per allà i que no van tenir manera de poder-se defensar. Els agents amb dona i tres fills van suportar estoics l´atac i, dels vint manifestants, trenta van haver de ser hospitalitzats
El Ministre d´Interior, que és de quinze ONG´s, s´ha mostrat desolat per aquest trist succés i ha assegurat que les porres que van quedar malmeses s´havíen d´utilitzar per lligar la maionesa per tant no es podran lliurar les quinze tones d´ensaladilla que volia enviar a l´Àfrica aquest nostre govern altruista.
Com es tracten els mèdia a si mateixos? Els mitjans de comunicció estan en crisi, sembla que tothom ho comença a acceptar, o si més no, a veure i a viure en pròpia pell que alguna cosa important està passant. Constantment se'ns informa que la publicitat fa estralls, baixa en picat en els mèdia tradicionals. Els usuaris canvien d'hàbits. La publicitat a internet puja, però a poc a poc, i en els mèdia tradicionals baixa molt ràpid. Tot plegat provoca EROs que deixen periodistes al carrer i retallades que provoquen menys informació i de menor qualitat. Els models de negoci trontollen i ni els gurús de la informació saben què passarà demà passat.
Aquests mateixos mitjans tradicionals tracten amb ganes la informació de societat, política o economia, però s'equivoquen -a parer meu- al tractar-se a si mateixos. Si ens aturem a estudiar un simple recull de premsa especialitzat en el tema (els mèdia) podem comprovar que es repeteix el mateix esquema, la mateixa temàtica diàriament. Per una banda, aquests reculls de premsa acostumen a tenir com a única font d'informació els propis mèdia tradicionals. Aquests mèdia tradicionals, massa sovint parlen només de si mateixos i sense perspectiva de futur ni de present. L'excepció acostuma a venir de mitjans especialitzats en temes econòmics (penso amb La Gaceta de los Negocios, Cinco Días, Expansión,...).
El temes que els mèdia dediquen als mitjans de comunicació, sovint es repeteixen, i parteixen d'una mentalitat clàssica. Es parla de moviments en els grups comunicatius, de canvis relacionats amb els RRHH, dels efectes pràctics de la crisi, de TV i ràdio com sempre les hem entès, de moviments en les graelles de programació, d'algun cas -diguem-ne, amb perdó- exòtic de censura o crims contra periodistes, de guerres d'audiències -mal enfocades-, etc... i, quan un tema és notícia -com passa massa sovint-, tothom en parla i d'una forma més o menys idèntica (tirem massa d'Agències de Notícies!).
Si el què vols és trobar temes innovadors en aquesta temàtica, t'has de dirigir o bé a dirairs internacionals com The Guardian o The New York Times o, directament, a blocs especialitzats. Si esperes temes innovadors i amb criteri als mèdia tradicionals, vas ben pardut. S'aprofundeix poc, i quan es fa, acostuma a tenir forma d'opinió, entrevista o reportatge. Però, això passa massa poc sovint.
Cal profundir en els models de negoci i acceptar que no se sap massa bé cap a on tendeixen a anar els mèdia en general.
Quan es fa notícia d'algun estudi o informe, s'acostuma a quedar la notícia amb els quatre titulars, i tots iguals, no es llegeix la lletra petita, no s'aprofundeix, i crec que decantar-se per aquests petits detalls pot aportar algunes respostes.
La falta de modèstia i transparència en el tractament dels temes sobre els mèdia resta credibilitat als mitjans, una credibilitat que cada vegada serà més necessària si es vol fer créixer les marques que actualment ens ofereixen la inforrmació.
En definitiva, els mèdia es tracten malament alhora d'informar-se de si mateixos. Cal ampliar el ventall de les temàtiques, cal apostar per temes innovadors, cal arriscar-se a tractar nous temes i cal tractar-los de forma sincera i contextualitzada. És molt necessari que així sigui, per tal que la crisi no els passi una factura irreversible.
Parlar d'audiències dient que "jo la tinc més grossa" i tergiversant la font d'informació no aporta res, cal apostar per noves formes d'estudiar les audiències, com les audiències qualitatives, com el target dels usuaris, per tal d'aprofundir en les noves formes de negoci que aporta la publicitat en l'actualitat. Cal tenir present que els usuaris d'avui en dia són multitasca, que toquen vàries tecles alhora. Cal estudiar l'usuari actiu i oblidar l'usuari passiu que ja no és. Cal no oblidar la comunicació mòbil, encara que encara sigui minoritària. Cal avançar-se al què ens ve a sobre. Les xarxes socials no són una simple moda, cal anar on està l'usuari, no esperar que aquest torni a nosaltres a canvi de res. La multicanalitat és una realitat i els mèdia estan mutant, per tant no podem seguir anomenant-los com sempre i quedar-nos tan amples. La programació a la carta i la fragmentaciió de les audiències, sumat a les ganes de participació dels usuaris 2.0 no es pot obviar, perque és un fet empíricament demostrat. La multiplicitat de canals fa que ens haguem de replantejar les coses. Ja no ens podem quedar amb que tot és o un diari, o una ràdio, o una TV, o una revista... Cal adaptar-se als nous temps, acceptar-ho i actuar en conseqüència.
Podem amagar el cap sota l'ala, però mentre no moguem fitxa, mentre no arrisquem, un altre ho farà per nosaltres, i el temps córrer...
Els que no podrem assistir a la manifestació de Brussel·les de 10Mil, de ben segur que ens connectarem a la xarxa per a fer-ne el millor seguiment possible.
Però, estaria bé concretar un punt de rebuda de tota la informació que es vagi penjant a la xarxa per no haver d'anar donant voltes. És per això que he fet un petit llistat de llocs web amb la funció de sindicació (RSS) activada, per a poder-ho seguir des dels nostres lectors. Amb les vostres aportacions podem fer que aquestes cerques d'informació siguin més exhaustives.
Twitter: Tots els twits que portin la paraula "@10mil" es podran seguir des d'aquí.
Twitter: Tots els twits que portin la paraula "deumil" es podran seguir des d'aquí.
Twitter: Tots els twits que portin la paraula "brussel·les" es podran seguir des d'aquí.
Twitter: Tots els twits que portin la paraula "manifestació" es podran seguir d'aquí.
Twitter: El Twitter oficial de la campanya es pot serguir des d'aquí.
Em sembla molt interessant el comentari que m'ha deixat el Guillem en l'apunt anterior, per això el reprodueixo aquí:
"Òscar
del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic
col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber la importància de tenir
el navegador configurat en català, durant la celebració del 10è
aniversari de Softcatalà, el passat divendres 3 d'octubre al Museu
d'Història de Catalunya.
Ens va explicar que l'any passat a
Google van engegar una iniciativa per oferir els seus productes més
populars en les 40 llengües més parlades a internet; el català va
entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan servir per a Google
per saber quin és l'idioma preferit dels usuaris és l'idioma configurat
al navegador.
Per tant, la conclusió és simple: si volem
comptar a internet, una de les coses que podem fer i que són 5 minuts
és assegurar que l'idioma predeterminat del navegador és el català.
Compte, es pot tenir els menús en català i no tenir el català com a
llengua predeterminada del navegador!
Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del navegador cal fer:
- si feu servir l'Internet Explorer:
eines > opcions d'Internet > idiomes > afegir > català Un cop fet això cal posar el català a dalt de tot amb el botó corresponent.
- si feu servir el Firefox versió 3.0.X: edita > preferències > continguts > llengües > afegir > català
-si teniu la versió 2.X del Firefox: eines > opcions > avançat > llengües > afegir > català [ca] també cal fer-la pujarfins que sigui a dalt de tot.
-Si teniu el nou Chrome de Google:
"Personalitza
i controla" > opcions > Intermedi > Canvia la configuració de
tipus de lletra i idioma > Idioma > Afegeix
(seleccioneu català i poseu-lo en la primera posició si teniu més d'un idioma configurat)"
PS: La Sílvia Martínez també en va parlar fa uns dies. És important que aquest missatge arribi a molta gent. Feu-ne difusió!
L'arribada de la connexió amb banda ampla (permet trucar i utilitzar Internet al mateix temps), els preus més o menys assequibles, les xarxes socials i la connexió d'Internet a través del mòbil han provocat un increment important de la comunicació non stop i de la comunicació mòbil. Cada vegada és més assequible estar connectat a tota hora per múltiples dispositius i a través de diferents formes. La telefonia mòbil ja no és el què era, ja no basa el seu negoci només en les trucades. Ara el què flueixen són les dades. Amb una mica de sort veurem desaparèixer la utilització dels missatges sms, que tan cars ens surten. Un possible substitut dels sms, que ens pot fer la mateixa funció de forma gratuïta, seria la utilització de xarxes com Twitter o Facebook a través del mòbil. El problema, o l'incovenient actual, és el preu de la connexió a Internet a través del mòbil i que massa gent del nostre entorn no disposa d'aquest dispositiu o no està a la nostra xarxa social. Si això arriba, adéu als sms!
Lligant-ho amb això, trobo molt interessant la utilització de Twitter per a la comunicació en alguns mitjans, com és el cas recent que informa aquest apunt sobre ABC News. Twitter es pot utilitzar a tota hora, i seria molt útil aplicar-ho als programes de TV que demanen constantment que enviem sms (caríssims!). Però, en un primer moment hi posaran totes les pegues possibles, ja que la pasta que fan les TV tradicionals amb els sms és espectacular.
D'una forma gràfica i fàcil d'entendre, podríem dir que l'streaming és YouTube i el P2P l'eMule.
Doncs, contra el què pot semblar en un primer moment (sobretot a gent com l'SGAE)les descàrregues de P2P poden generar riquesa (segons un informe del Govern d'Holanda). La clau està en canviar el xip i modificar de ple els models de negoci.
Segons Kiko Fuentes, de Yes.fm, "El intercambio ha creado un fenómeno de acaparamiento de material que ni siquiera será escuchado. El streaming es una solución a la superabundancia, con la música ordenada y disponible desde cualquier sitio".
Ahir va renéixer l'edició digital del diari El Punt. Aquesta vegada de forma independent a Vilaweb, amb un web totalment nou i amb un projecte que ja comença a apostar per la xarxa. Queda molt camí per fer, però era un pas imprescindible.
Més de 50 persones van felicitar el naixement d'elpunt.cat amb comentaris a través del perfil no oficial (i ja tancat) d'El Punt Glocal a través de la xarxa social Facebook. [Estaria bé que el projecte digital oficial d'El Punt aprofités les xarxes socials per difondre la marca El Punt. El Punt Glocal deixa 1.321 contactes a Facebook orfes de la informació del diari].
Els diaris digitals també han reaccionat informant del tema:
Sembla que els fabricants de TVs no ho veuen clar (o no ho volen veure clar) això de poder veure Internet a través de la TV del menjador.
Vès que no hi tinguin alguna cosa a veure les audiències fragmentades que provocaria un boom de la TV amb continguts d'Internet. Si es segueix basant el model de negoci únicament amb la publicitat, com s'ho repartirien? Si amb la TDT la cosa ja pinta negre! Amb infinitat de canals, ni t'ho explico...
Però, tot i aquestes reticències, Intel treu al mercat un TV que sí que ho permetrà d'una forma senzilla.
Ara s'aposta pels vídeos i la TV a Internet. Però no s'acaba de fer bé (a parer meu). Ens llancem a penjar vídeos per Internet (si són amb informació original, molt millor!), però les estadístiques diuen que només un 3% d'usuaris de diaris digitals els consumeixen. Mal negoci, no?
Es veu que en plataformes com YouTube i les xarxes socials sí que tenen sortida, sobretot vídeos curts i consumits per gent molt jove. Segurament, serveis com 3alacarta també funcionen (recordem, però, que no deixa de ser programació de la TV tradicional). Les TV locals també estan apostant fort pel sistema "streaming" (ex: www.rtvelvendrell.cat/,www.terrassadigital.cat/ i www.vallirana.tv/).
No podem oblidar dues coses:
La comoditat, i
Ningú neix ensenyat (+ "el temps és or").
O sigui: Qui coi es posarà davant d'una pantalla de PC per mirar un vídeo de més de 3 minuts? I, com coi es pot fer per mirar els vídeos d'Internet a través de la pantalla de la tele convencional escarxofat al sofà?
Cal fer les coses còmodes i fàcils. En aquest cas cal poder mirar la TV per Internet per la TV del menjador, però per aconseguir-ho cal que ens donin les eines adequades i ens ensenyin com fer-ho. Cal dedicar esforços a oferir eines i a oferir aprenentatge didàctic d'aquestes. Quan puguem veure la televisió escarxofats al sofà, sense necessitat de tenir un mestratge en informàtica, la TV per Internet serà factible i canviarà els hàbits de consum televisiu de la gent.
De moment, només la gent jove i a través de xarxes social ho utilitza.
[Ironia] Em trec el barret per la valentia dels mèdia per no utilitzar les xarxes socials i apostar únicament pel seu "home". Si la gent no ve, vés on està la gent!
PS1: L'altra gran plataforma per apostar pels audiovisuals són els dispositius mòbils (mòbils, mp4,...).
PS2: Si no canviem el xip, la TV tradicional seguirà triomfant, també a través de la TDT (= "más de lo mismo" a gran escala!).
