[En menys de 4 hores, Feliu i Borja pujaran a l'escenari a Montevideo, terra tupamara, la terra de Sendic i Viglietti, Benedetti i Galeano. Sort la nostra, que ens vam demanar que provéssim d'explicar qui és Feliu, amb motiu de la presentació del seu cançoner sencer a... Santiago de Xile. La terra de Jara i Allende i també del valencià Antoni Llidó. I això és la versió catalana del que ens va sortir]
 
Feliu    

"Hi ha qui diu que fem cançó denúncia. Serà perquè ells fan cançó renúncia". La primera volta que vaig escoltar Feliu Ventura, temps enrere, vaig haver de fregar-me els ulls, contenir els dits i afinar els timpans. Vaig obrir la neurona i vaig tancar la boca. Vaig emmudir. Vaig haver-me d'aturar incomptables silencis a "Estadi Xile". Allà, algú, des de la nit del temps, sobtadament proper i via veu i guitarra, desobeïa tot oblit i assegurava, des dels ravals d'una Europa ja perduda, que tornava per continuar cridant el nom de Víctor Jara. Per cridar-lo contra el vent.

Mai més enlloc

Avui, a les onze tocades, desenes d'entitats socials compareixen a les Corts Valencianes. En ocasió de la Diada Internacional contra el Feixisme, que es fa a tot el món en memòria de les víctimes del nazisme. Coincidint amb l'inesborrable data negra de la Kristallnacht, la nit dels vidres trencats. Nit i boira: allà on arrencà el 'pogrom' permanent, l'estat d'excepció continuat i la mort civilitzadora de la cultura –Adorno dixit– que va dur a l'holocaust perpetrat pel III Reich.

Jorge del Cura,

coordinador del Centre de Documentació Contra la Tortura (CDDT) [Madrid]

“Ha primat la raó d’Estat”

Quines han estat les bambolines de la designació de Garzon?

Caldria separar dos moments. El primer, la proposta de l’estat de presentar Garzón com a candidat. El segon, l’elecció consumada pel Consell de Ministres de la UE. La clau és al primer moment. La designació espanyola de Garzón, un dels màxims avalistes de la incomunicació a l’Audiència Nacional, podria anar dirigida a contrarestar les crítiques periòdiques que els organismes internacionals de Drets Humans, i particularment el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura (CPT), venen realitzant, informe rere informe. Informes on es denuncia la persistència de la pràctica de la tortura i el paper fonamental que hi juga el règim de detenció incomunicada.

Jaume Asens, advocat i vocal de la

Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona.[Països Catalans]

“És un despropòsit i un insult a les víctimes del maltractament policial”

Com valores la designació del jutge Baltasar Garzón com a membre del CPT europeu?

És un despropòsit: com designar a Strauss-Khan per un organisme contra el maltractament de les dones. I un insult. Un insult a les víctimes del maltractament policial. Sobretot als centenars de persones que han denunciat haver sofert tortures després d'haver estat detingudes sota un extens règim d'incomunicació ordenat per ell. I fins i tot un insult al mateix CPT on ara s’incorpora. El mateix CPT i la resta d’organitzacions de defensa dels drets humans que reclamen fa anys la supressió d'aquesta modalitat de detenció reiteradament utilitzada pel jutge. No es pot oblidar, de fet, que la seva impassibilitat o desídia per investigar denúncies per tortures es la que va dur el Tribunal d'Estrasburg, el 2004, a condemnar per primera vegada l'Estat espanyol per la violació de la Convenció de Drets Humans en relació a les tortures sofertes i no investigades per quinze independentistes catalans. Amb el rerefons de l’operació policial ordenada per Garzón en la vigília dels Jocs Olímpics de 1992 contra l’independentisme català.

Ane Ituiño, advocada i membre del Torturaren Aurkako Taldea (TAT). El desembre de 2010 aconseguien la condemna de 4 guàrdies civils per les greus tortures sofertes per Igor Portu i Mattin Sarasola. [País Basc]

“És una vergonya i un exercici de cinisme”

Finalment, Garzón serà membre del CPT. Com ho valoreu?

El sol fet que hagi estat proposat com a candidat ja ens sembla una vergonya i un exercici de cinismo sense antecedents en cap país autoanomenat democràtic. AIxí ho vàrem valorar, conjuntament amb altres grups de Drets Humans de l’Estat espanyol, en el manifest que vàrem fer públic. Ara bé, d’allò que no es pot dubtar és que Garzón és un erudit en matèria de tortura. Només davant el seus ulls, són centenars les persones que hi han passat narrant com se’ls havia colpejat, aplicat la bossa i els electròdes o fins i tot les amenaces de violacions consumades. L’ actitud del govern i la del mateix jutge demostren un cinismo absolut. El mateix que decidia amagar, ocultar i emparar la tortura serà qui ens dirà ara com prevenir-les.

Julen Arzuaga, advocat i membre de Behatokia (Observatori Basc de Drets Humans). Processat per Garzón, jutjat i absolt en el sumari 33/01 contra Gestoras Pro-Amnistia. [País Basc]

“Cal indignar-se. També contra Garzón i tot el que representa”

Garzón al CPT. Com es viu i veu des del País Basc?
Ben contradictòriament. Tot el mal que Garzón ha infligit a aquest poble és inversament proporcional al suport que ha donat a les recomanacions del CPT per a eradicar la pràctica de la tortura. Que ara és vinculi una cosa amb l’altra és desquiciant. Treu de polleguera. Cert és, però, que la designació es fa des d’un esforç diplomàtic espanyol al si del Comitè de Ministres d’Exteriors del Consell d’Europa, quan el mateix CPT estava en contra del seu nomenament. En qualsevol cas, pensem que, sia com sia, qui surt perdent és la lluita contra la tortura.

Ramon Piqué. Professor. Detingut, incomunicat i torturat el juliol de 1992. Membre de l’Associació Memòria contra la Tortura, és un dels 15 independentistes catalans que va dur l’Operación Garzón al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. El novembre de 2004,12 anys després, l’alt tribunal els donava la raó i condemnava l’Estat espanyol [Països Catalans]

 “És una paradoxa que formi part d’un organisme que l’ha denunciat”

Fa dos mesos ja alertàveu del risc que nomenessin Garzón al CPT europeu?

Feia setmanes que les organitzacions de la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura sabíem de la candidatura d’aquest jutge al CPT. Per aquesta raó una vintena d’entitats d’arreu de l’estat vam fer arribar al president d’aquesta instància internacional el nostre rebuig. Amb un imprescindible argument: les gairebé tres-centes persones que van ser detingudes arreu de l’estat per ordre d’aquest jutge en règim d’incomunicació i que van denunciar haver patit tortures. El nomenament s’ha d’entendre com una forma de pressió del govern espanyol. Un govern que sempre s’ha destacat per negar la pràctica de la tortura. Malgrat totes les organitzacions internacionals, any rere any, l’assenyalen com un dels estats on la pràctica tortura encara és una assignatura pendent de resoldre.

August Gil Matamala, jurista i advocat [Països Catalans]

“No només ha mirat a una altra banda; també se n'ha aprofitat de la tortura”

Com descodificar la designació de Baltasar Garzón al CPT?

La designació de Garzón com a membre del CPT europeu és, des de tots els punts de vista, una molt mala notícia. Però té una fàcil explicació. Baltasar Garzón s'ha passat molts anys i ha esmerçat immensos esforços (proporcionals a la seva megalomania) en construir-se una imatge mediàtica com a l'implacable jutge, capaç d'enfrontar-se a qualsevol pode, per fer triomfar la justícia sobre el crim. Això li ha funcionat força bé a l'estranger gràcies sobre tot a algunes actuacions summament espectaculars, si bé escassament efectives, en relació a dictadors sud-americans. El seu nomenament pel Consell d'Europa denota -i això és el que considero més greu- fins a quin punt aquestes institucions internacionals són susceptibles de deixar-se ofuscar per un fals prestigi inflat mediàticament. Es clarament desmoralitzadora tanta frivolitat i irresponsabilitat . En tot cas, però, per Garzón és un premi de consolació, evidentment molt per sota de les seves pretensions.