Divuit són els títols que entren en competició al Festival de Berlín que comença avui i que el jurat presidit per Mike Leigh haurà de prendre en consideració a l'hora de conformar el seu palmarès en la penúltima jornada del certamen, el 18 de febrer.
Cal esperar que hi hagi agradables sorpreses, perquè d'entrada la selecció sembla fluixeta. Si més no, no hi ha grans noms etre els cineastes; tot i que en trobem força de ben reconeixibles, com ara Benoît Jaquot, Hans-Christian Schmid, l'emergent Miguel Gomes, els veteraníssims germans Taviani i, per descomptat, el xinès Wang Quan'an, guanyador d'un Ós d'Or el 2007, i el filipí Brillante Mendoza, premiat a Canes. Sense oblidar Billy Bob Thornton, que s'ha posat darrere la càmera en l'única producció nord-americana a concurs, i Antonio Chavarrías, home clau del cinema que es fa a casa nostra i que, havent trimfat a la Berlinale com a coproductor de La teta asustada, enguany hi presenta una història de terror amb Juan Diego Botto.
D'entre els temes que més es toquen: l'amor, l'ésser humà sotmès a manca de llibertat, els abismes de la ment humana, el racisme, la família, el poder catàrtic de la representació...
Aquesta és la llista de films en competició, amb una brevíssima sinopsi i informació complementària. El títol de cada pel·lícula enllaça amb la fitxa que n'he publicat en aquest blog.
Berlín 2012: la Competició.
Un assumpre reial (En kongelig affære | A Royal Affair), de Nikolaj ARCEL. L'intrigant triangle amorós entre el cada cop més enfollit rei danès Cristià VII, la reina Carolina Matilde, jove i tanmateix forta, i unhome il·lustrat i idealista. Amb Mads Mikkelsen, Alicia Vikander, Trine Dyrholm, David Dencik, Mikkel Boe Følsgaard. Coproducció danesa-txeca-alemanya-sueca, de l'autor de Islands of Lost Souls, Sandheden om mænd, Königspatience – Intrige im Parlament.
Dictat (Dictado | Childish Games), d'Antonio CHAVARRÍAS. Una parella acull a casa la filla d'un amic que s'ha suïcidat; però la presència d'aquesta menuda, de mica en mica, va desestabilitzant l'home, a qui li rebroten pors i dèries que ja creia superades, les mateixes que van dur l'amic a llevar-se la vida. Amb Juan Diego Botto, Barbara Lennie, Mágica Pérez. Producció catalano-galaico-mexicana, de l'autor de Susanna, Volverás, Las vidas de Celia.
Zoo (Kebun binatang | Postcards From The Zoo), d'EDWIN. Una noia, a qui de petita van abandonar al zoo, no n'havia sortit fins que un dia s'enamora d'un músic encantador. Al cap d'un temps, però, ella vol tornar a l'indret on la mare va abandonar-la. Amb Ladya Cheryl, Nicholas Saputra. Coproducció indonèsia-alemanya-xinesa (prod. de Hong Kong i de la Xina), de l'autor de Kara, Anak Sebatang Pohon, The Blind Pig Who Wants To Fly.
Just The Wind (Csak a szél | Just The Wind), de Bence FLIEGAUF. Una comunitat romaní viu amb neguit l'escalada de racisme a Hongria, oimés des que els han massacrat una família a casa seva mateix. En aquesta situació i mentre malden per seguir el ritme quotidià, una dona mira d'estar només per les seves dues feines i una adolescent es refugia en els estudis, però a un noi li ronden altres coses pel cap... Amb Lajos Sárkány, Katalin Toldi, Gyöngyi Lendvai, György Toldi. Coproducció hongaresa-alemanya-francesa, de l'autor de Dealer, Rengeteg, Tejút, Womb.
Gràcia (Gnade | Mercy), de Matthias GLASNER. Una parella alemanya han anat a viure a una de les ciutats més nòrdiques del planeta, en què l'hivern és d'una fosca permanent. La dona, que hi ha fet cap per acompanyar-hi el marit, topa amb algú o alguna cosa amb el cotxe i, de pànic, corre cap a casa cames ajudeu-me... Amb Jürgen Vogel, Birgit Minichmayr, Henry Stange. Coproducció alemanya-noruega, de l'autor de The Free Will, Sexy Sadie.
Tabú (Tabu), de Miguel GOMES. Una dona gran de caràcter fort, la seva criada capverdiana i la veïna dedicada a bones causes comparteixen el mateix pis d'un edifici a Lisboa. Quan mor la dona gran, les altres dues s'assabenten d'un episodi del seu passat: una història d'amor i de crim en una Àfrica de pel·lícula d'aventures. Amb Teresa Madruga, Laura Soveral, Ana Moreira, Carloto Cotta. Coproducció portugueso-franco-alemanya-brasilera, de l'autor de A Cara que Mereces , Aquele Querido Mês de Agosto.
Avui (Aujourd´hui), d'Alain GOMIS. L'últim dia de vida d'en Satché, que sap que es morirà aquesta tarda. Un viatge interior pels fets de la seva vida i per les cruïlles amb què ha anat topant, on haurien estat possibles altres camins vitals. Amb Saül Williams, Aïssa Maïga, Djolof M'bengue. Coproducció franco-senegalesa de l'autor de L´Afrance, Andalucia.
L'adéu a la reina (Les Adieux à la reine | Farewell My Queen), de Benoît JACQUOT. Pel·lícula d'època, adaptació de la novel·la homònima de Chantal Thomas, sobre els primers dies de la revolució francesa, des de la perspectiva de criats de Versalles. Amb Diane Kruger (Maria Antonieta), Léa Seydoux, (Sidonie Laborde, lectora de la reina), Xavier Beauvois (Lluís XVI), Virginie Ledoyen, Noémie Lvovsky. Coproducció franco-espanyola, de l'autor de Tosca (2000), Villa Amalia (2009), Au fond des bois (2010). Film inauguralde la Berlinale.
L´enfant d’en haut (L´enfant d’en haut | Sister), d'Ursula MEIER. Un nen de 12 anys, que viu a la vall industrialitzada, s'ha muntat un negoci de debò: puja amb el telecabina a les pistes d'esquí de dalt de la muntanya i roba tot el material que pot als turistes rics, que després ven a la canalla de baix. I quan la germana queda en atur, aquests calerons els van molt bé... Amb Léa Seydoux, Kacey Mottet Klein, Gillian Anderson, Martin Compston. Coproducció helvètico-francesa, de l'autora de Tous à table, Des épaules solides, Home.
Captiva (Captive), de Brillante MENDOZA. Inspirant-se en fets reals que van passar el 2001, el film recrea el segrest d'una dotzena d'estrangers en mans d'un grup terrorista islamista i explora la relació entre segrestats i segrestadors al decurs de la llarga marxa que van fer per la seva filipina. Amb Isabelle Huppert, Katherine Mulville, Marc Zanetta. Coproducció franco-filipina-alemanya-anglesa, de l'autor de Serbis, Kinatay, Lola...
Rebel (Rebelle), de Kim NGUYEN. En una guerra civil a l'Àfrica, una noieta convertida en nena soldat busca refugi enmig de l'horror i s'enamora d'un noiet de cabells blancs, amb qui fuig, delerosa de poder enterrar els pares —massacrats en un assalt i incendi del poblat—, per evitar que les seves ànimes vagaregin eternament perdudes com a fantasmes... Amb Rachel Mwanza, Alain Bastien, Serge Kanyinda. Producció canadenca, de l'autor de La citė, Truffe, Le Marais.
Barbara, de Christian PETZOLD. A la República Democràtica Alemanya, una metgessa vol emigrar a Occident i les autoritats comunistes la castiguen, destinant-la a l'hospital d'una ciutat petita. Mentre el seu amic a l'altra costat de la frontera li'n prepara la fugida, ella topa amb un col·lega, que no sap si l'està espiant o si és que s'estan enamorant. Amb Nina Hoss, Ronald Zehrfeld. Producció alemanya de l'autor de Yella, Jerichow, Dreileben-Una mica millor que la mort.
El cap de setmana a casa (Was bleibt | Home For The Weekend), de Hans-Christian SCHMID. Drama familiar, que es desferma quan la mare de família, amb transtorns mentals de llarga durada, anuncia que ja es troba bé, deixa la medicació i fa plans nous per viure amb la marit la jubilació: esguerra els plans que tenia aquest marit i el fill petit no hi està d'acord, mentre que el gran, rebel fins ara, entenc que s'ha de fer costat a la mare i, si cal, començar a cantar veritats amagades. Amb Lars Eidinger, Corinna Harfouch, Sebastian Zimmler, Ernst Stötzner. Producció alemanya, de l'autor de Tempesta, Rèquiem, Distant Lights.
Meteors (Meteora), de Spiros STATHOULOPOULOS. Un monjo d'un monestir ortodox dels Meteors viu la tensió entre la vocació espiritual, la vida senzilla del camperols al peu d'aquell penyal i l'enamorament de la monja russa que s'està al refugi del penyal del davant i amb qui cada vegada es va veient més. Amb Theo Alexander, Tamila Koulieva. Coproducció alemanya-grega de l'autor —colombià d'origen hel·lènic— de PVC-1.
Cèsar ha de morir (Cesare deve morire | Caesar Must Die), de Paolo i Vittorio TAVIANI. Docudrama docudrama que segueix l'activitat als tallers de teatre que el director Fabio Cavalli mena dins de la presó de Rebibbia, en què els interns interpreten versions dels clàssics de Shakespeare, escrites pel mateix Cavalli. En seguim els assajos i la representació final de Juli Cèsar; però també la vida dels presos a les seves cel·les. Amb Fabio Cavalli, Salvatore Striano. Producció italiana, dels autors d' Allonsanfàn, Padre Padrone, La nit de Sant Llorenç, Kaos...
El cotxe de Jayne Mansfield (Jayne Mansfield’s Car), de Billy Bob THORNTON. Al moment que les protestes contra la guerra del Vietnam arriben al sud del Estats Units, un pare ja granat, d'una generació autoritària, no en té prou amb els seus fills —l'un, veterà de guerra que n'ha tornat ferit i l'altre antibel·licista drogoaddicte— que, al damunt, ha d'aguantar l'anglès amb que li va fugir la dona i els seus dos fills, que se li han convidat a casa per a atendre la darrera voluntat de la difunta, de ser enterrada a la seva terra. Amb Billy Bob Thornton, Robert Duvall, John Hurt, Kevin Bacon. Coproducció russa-nord-americana, de l'actor, músic i també director cinematogràfic, autor de Sling Blade, The King of Luck, All the pretty Horse.
À moi seule (À moi seule | Coming Home), de Frédéric VIDEAU. Una noia segrestada durant vuit anys aconsegueix escapar-se, però quan és l'hora de tornar a la normalitat no està disposada a renunciar, respecte a la família i la societat, a la llibertat que s'havia anat guanyant a pols durant el captiveri, respecte del segrestador. Amb Agathe Bonitzer, Reda Kateb, Hélène Fillières. Producció francesa, de l'autor de Le fils de Jean-Claude Videau, Variéte Francaise.
La Plana del Cèrvol Blanc (Bai lu yuan | White Deer Plain), de WANG Quan'an. Relat èpic sobre la brega d'una dona que, en el caos provocat per l'esfondrament de l'imperi xinès, queda entrampada entre dues famílies enfrontades per la possessió de la terra. Amb Zhang Fengyi, Zhang Yuqi, Wu Gang. Producció xinesa, de l'autor d' El casament de Tuya -Ós d'Or a la Berlinale 2007- i Apart Together (Tuan Yuan | Apart Together).
La Plana del Cèrvol Blanc (Bai lu yuan | White Deer Plain)
L'autor d' El casament de Tuya -Ós d'Or a la Berlinale 2007- i Apart Together (Tuan Yuan | Apart Together) du ara a la pantalla l'epònima novel·la històrica de Chen Zhongshi, prohibida durant molts anys per mor de les seves escenes de sexe explícit. Comenten els programadors de la Berlinale que, com en aquells dos anteriors films de Wang Quan'an, en aquesta ocasió el cineasta xinès també centra l'atenció en la ventura d'una dona que esdevé la protagonista del film. Una dona que recorre a la seva bellesa com una manera de guanyar influència i també de sobreviure, per bé que mai deixa de ser fidel a si mateixa i als que estima.
White Deer Plain (Bai lu yuan | White Deer Plain)
Director: Wang Quan'an. Guió: Wang Quan'an, basat en la novel·la La Plana del Cèrvol Blanc, de Chen Zhongshi. Producció: Bai Lu Yuan Film Company (Pequín, la Xina). Coproducció: Lightshades Film Productions (Pequín, la Xina), Xi’an Movie And Television Production (Pequín, la Xina), Western Film Group Corporation (Pequín, la Xina). Durada: 3h08.
Sinopsi: Aquesta cinta èpicas'ambienta al final de l'imperi xinès,en un període dramàticd'agitaciópolítica i social.L'acció se situaen el poble del Cèrvol Blanc, a la provínciade Shaanxi,on les duesfamíliesmésimportants —els Baii els Lu— i els seusfills hanviscutsemprejunts i enpau.Tanmateix, el desordre du a unalluitaferotgeper la propietatde la terra.Una noia que acaba d'arribar en aquell poble aviat es troba entrampada entre els dos bàndols...
AP: x. Vendes internacionals: Pendent. Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, pendent | Catalunya Nord, pendent | mercatitalià, pendent.
***
Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.
***
Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.
Frédéric Videau (Angulema, Occitània, 03.08.1964), llicenciat en direcció a la Femis, autor de curtmetratges i guionista signa, amb À moi seule, el seu tercer llarg, després del documental El fill de Jean-Claude Videau (2001), en què mostra una conversa amb son pare, i Variété française (2003), drama amb història d'amor de pare i tragèdia familiar, presentat a la Setmana de la Crítica de Venècia, amb Hélène Fillières, Gérard Meyland i el mateix Frédéric Videau.
Sinopsi: La Gaëlle s'allibera sobtadament d'en Vincent, el seu segrestador, al cap de vuit anys de reclusió, en què cadascun d'ells ho ha estat "tot" per l'altre. Aquesta llibertat guanyada dia rere dia contra en Vincent, la Gaëlle se l'ha de fer seva fora, respecte als pares i al món que descobreix.
Vídeos: Pendent.
***
Berlinale 2012 · Competició: À MOI SEULE (al / ang). Premis a la Berlinale 2012: Pendent.
AP: Wolf. Vendes internacionals: Pyramide Int.. Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, pendent | Catalunya Nord, Pyramide | mercatitalià, pendent.
***
Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.
***
Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.
El cotxe de Jayne Mansfield (Jayne Mansfield’s Car)
L'actor Billy Bob Thornton (Hot Springs, Arkansas, EUA, 04.08.1955) torna a posar-se darrere la càmera per a explicar —amb guió escrit amb el seu amic de tota la vida Tom Epperson— la topada entre dos homes de cultures diferents al moment que la protesta contra la Guerra del Vietnam arribava al sud del EUA.
El cotxe de Jayne Mansfield (Jayne Mansfield’s Car)
Director: Billy Bob Thornton. Guió: Billy Bob Thornton i Tom Epperson. Producció: AR Productions (Moscú, Rússia), Media Talent Group (Los Angeles, Califòrnia, EUA). Durada: 2h02.
Repartiment: Billy Bob Thornton (Skip Caldwell), Robert Duvall (Jim Caldwell), John Hurt (Kingsley Bedford), Kevin Bacon (Carroll Caldwell), Ray Stevenson (Phillip Bedford), Frances O’Connor (Camilla Bedford), Robert Patrick (Jimbo Caldwell).
Sinopsi: Alabama, 1969. Em Jim Caldwell (Robert Duvall)acaba de saber que la seva exdona ha mort. Fa uns anys, ella els va deixar —a ell i als tres fills— per a anar-se'n amb un anglès. Ara, el marit afligit i els dos fills que va tenir amb ella arriben a Amèrica per a complir l'últimes voluntat de la difunta: que l'enterrin on va nàixer. Això fa que es trobin els dos pares, els germanastres. En Jim pertany ben bé a una generació autoritària... I no en té prou amb els seus dos fills —l'un, veterà de la guerra del Vietnam enderiat amb la seva col·lecció de cotxes i l'altre, un contestatari antibel·licista i drogoaddicte—, que al damunt ha d'aguantar els convidats anglesos que ell no ha convidat precisament...
AP: DDA. Vendes internacionals: Hyde Park International. Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, pendent | Catalunya Nord, pendent | mercatitalià, pendent.
***
Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.
***
Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.
Altres festivals: pendent. Premis: pendent.
***
FOTOEl cotxe de Jayne Mansfield, de Billy Bob Thornton
Cèsar ha de morir (Cesare deve morire | Caesar Must Die)
El sol semblava que s'havia apagat ja per als germans Taviani, gairebé desapareguts del mapa des de final dels anys noranta —en tots aquests anys, a penes si han signat un parell de telefilms, un documental en video i la pel·lícula El mas de les aloses, que es projectà força discretament en sessió especial a la Berlinale de 2007 i en algun altre festival—. Però, amb més de vuitanta anys cadascun, aquests dos germans toscans —autors de títols com Allonsanfàn, Padre Padrone, La nit de Sant Llorenç, Kaos, Good Morning, Babilonia, Il sole anche di notte, Fiorile, Les afinitats electives, Tu ridi...— presenten en competició enguany Cèsar ha de morir. Es tracta d'un docudrama que segueix l'activitat als tallers de teatre que el director Fabio Cavalli mena dins de la presó de Rebibbia, en què els interns interpreten versions dels clàssics de Shakespeare, escrites pel mateix Cavalli. En seguim els assajos i la representació final de Juli Cèsar; però també la vida dels presos a les seves cel·les.
Cèsar ha de morir (Cesare deve morire | Caesar Must Die)
Director: Paolo Taviani i Vittorio Taviani. Guió i idea original: Paolo i Vittorio Taviani, amb la col·laboració de Fabio Cavalli, lliurement basat en l'obra de William Shakespeare Juli Cèsar. Producció: Kaos Cinematografica (Roma, Itàlia). Coproducció: Stemal Entertainment (Roma, Itàlia), Le Talee (Roma, Itàlia), La Ribalta-Centro Studi Enrico Maria Salerno (Roma, Itàlia), Rai Cinema (Roma, Itàlia). Durada: 1h16.
Repartiment: Cosimo Rega (Càssius) Salvatore Striano (Brutus), Giovanni Arcuri (Cèsar), Antonio Frasca (Marc Antoni), Juan Dario Bonetti (Deci), Vincenzo Gallo (Lucili), Rosario Majorana (Metel·lus), Francesco De Masi (Treboni), Gennaro Solito (Cinna), Vittorio Parrella (Casca), Pasquale Crapetti (legionari), Francesco Carusone (endeví), Fabio Rizzuto (Strato), Fabio Cavalli (director teatral), Maurilio Giaffreda (Octavi).
Sinopsi: Teatre de la presó romana de Rebibbia. Una representació de Juli Cèsar, de Shakespeare, just acaba d'acabar entre grans aplaudiments. Els llums s'aapguen també per als actors i tornen a ser presoners un altre cop a mesura que els van duent a les cel·les. Reculem sis mesos. El director del centre penitenciari i un director teatral parlen als interns sobre un nou projecte: representar Juli Cèsar a la presó. El primer pas és triar els actors. El segon, explorar el text. El llenguatge universal de Shakespeare ajuda els interns-actors a identificar-se amb els respectius personatges. El camí és llarg i ple de neguits, esperança i... representació. Aquests són els sentiments dels interns quan, de nit, tornen a les cel·les després de l'assaig diari. Qui és en Giovanni que fa de Cèsar? Qui és en Salvatore-Brutus? Per quins crims els han condemnat a presó? La pel·lícula no ho amaga. L'admiració i l'orgull que experimenten amb l'obra no sempre els estalvia l'exasperació d'estar reclosos entre quatre parets. Les baralles irades entre ells fins i tot posen en perill la representació. En l'esperat i alhora temut dia de l'estrena, el públic és ben nombrós i divers: interns, actors, estudiants, directors. Juli Cèsar torna a estar viu però aquest cop dins d'una presó. Els interns tornen a les respectives cel·les. Fins i tot en "Cassius", un dels personatges principals, un dels millors. Fa anys que és a la presó, però aquesta nit troba la cel·la diferent, hostil. Es queda quiet. I tot seguit es gira, mira la càmera i ens diu: "Des que he descobert l'art, aquesta cel·la s'ha convertit en una presó"
AP: Film Press Plus. Vendes internacionals: RAI Trade. Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, pendent | Catalunya Nord, pendent | mercatitalià, Sacher.
***
Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.
***
Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.
Aquest és el segon llargmetratge de Spiros Stathoulopoulos (Tessalònica, 1978). L'anterior, PVC-1, el va filmar en un únic pla —per tant, en temps real— i s'inspirava en un fet verídic: la història d'una dona colombiana que l'any 2000, en no poder pagar un rescat de 7.000$, la van convertir en bomba humana, en un estrany acte terrorista. Stathoulopoulos està considerat un cineasta greco-colombià, perquè els seus pares van emigrar a aquell país sud-americà quan el noi era força petit i, de fet, és allà on anà fent pel·lícules, de jovenet (als catorze anys ja li van donar un premi per un curt rodat en video), i estudià Cinema —tot i que acabà graduant-se'n a la universitat pública de Califòrnia—. Tot i així, anà a fer el servei militar a Grècia, quan tenia els divuit anys. I, per a la seva segona pel·lícula no ha pogut triar un context més grec: els monestirs ortodoxos dels Meteors. En aquesta ocasió, un tret estilístic destacat és que a penes si hi ha diàlegs. I el que explica és una història d'amor entre un monjo grec i una monja russa; això sí, tractada com si fos un poema pietós, diuen els programadors de Berlín. Permeteu el joc de paraules, però el cas és que meteòrica està resultant la carrera de Spiros Stathoulopoulos, que passa a un certamen de primera categoria ja amb aquest segon llargmetratge, després d'haver presentat el primer a la Quinzena de Realitzadors de Canes.
Sinopsi: Als llegendaris monestirs ortodoxos dels Meteors —Tessàlia—, penjats al capdamunt de penyals, autèntiques masses rocoses grises..., Theodoros, un monjo grec, viu en una solitud espiritual i passa el dia enfilant cants i rituals. El refugi que hi ha dalt de la roca del davant d'aquest monestir és tan inaccessible que la monja russa que s'hi està ha de baixar amb una xarxa per arribar al nivell de sota. Dividit entre la seva vocació espiritual i la vida senzilla de camperol al poblet que hi ha al peu dels Meteors, Theodoros se sent atret cap la monja. I així és que comencen a trobar-se cada cop de manera més sovintejada, contravenint amb el seu amor la vida monacal.
Vídeos: Pendent.
***
Berlinale 2012 · Competició: METEORS (al / ang). Premis a la Berlinale 2012: Pendent.
AP: Coproduction Office. Vendes internacionals: Coproduction Office. Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, pendent | Catalunya Nord, pendent | mercatitalià, pendent.
***
Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.
***
Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.
El cap de setmana a casa (Was bleibt | Home For The Weekend)
El Festival de Sitges 2006 ens va revelar el nom de Hans-Christian Schmid (Altötting, Baviera, Alemanya, 19.08.1965): el seu film Rèquiem —història d'una noia epilèptica, pujada en un entorn molt religiós, que, ran d'una crisi, creu que el dimoni l'ha posseït...— va convèncer i hi guanyà el Premi a la Millor Pel·lícula, així com el Premi de la Crítica José Luís Guarner —a més de valer a Sandra Hüller el Premi de Millor Actriu del certamen—. De fet, mesos abans, la pel·lícula havia guanyat el Premi FIPRESCI de la crítica internacional a la Berlinale, el mateix guardó que ja hi havia guanyat tres anys abans, amb Llums (Lichter) —film sobre la situació a la frontera germano-polonesa—. Tanmateix, Schmid no acaba d'arribar a la categoria dels cineastes de primera divisió. Tant se val que un dels seus films, 23, rebés diversos reconeixements a Locarno i que en diverses ocasions l'hagin premiat o nominat tant l'associació de crítics alemanys com als òscar d'aquell país. O que, resident actualment a Berlín, s'hagi convertit en un dels cineastes locals que hi participa habitualment —el 2009 hi presentà a competició Tempesta, que hi guanyà tot de guardons paral·lels, com ara el d'Amnistia Internacional o el dels cinemes alemanys d'art-i-assaig—. Aquest 2012 té una nova oportunitat de convèncer, aspirant a l'Ós d'Or amb un intens drama familiar.
El cap de setmana a casa (Was bleibt | Home For The Weekend)
Sinopsi: En Marko ja fa uns anys que ha arribat a la trentena, acaba de publicar el seu primer llibre i viu a Berlíndes de l'època de la universitat —prou lluny dels pares, la Gitte i en Günter, d'un estil de vida burgès a què mai va poder acostumar-se—. Els va a veure un o dos cops l'any, més que res perquè puguin passar uns dies amb el nét —en Zowie, de cinc anys, fill d'en Marko—. En aquesta ocasió, les ganes que tenia de passar-hi un cap de setmana tranquil s'esvaeixen de seguida, ja que la Gitte —mentalment inestable des que Marko era petit— els fa saber que, gràcies a un tractament homeopàtic, es troba tan bé, per primera vegada en tant de temps, que ha decidit deixar de medicar-se. I els demana que la tractin com un membre normal de la família, així com expressa el desig de viure la jubilació junts, amb en Günter, ara que aquest finalment es ven l'editorial. L'anunci de la Gitte provoca tota mena de reaccions individuals. En Jakob, germà petit d'en Marko, tem per la salut de la mare i insisteix que no ha deixar la medicació; en Günter veu que la inesperada recuperació de la dona li canvia els plans que s'havia fet per a la jubilació. Només en Marko fa costat a la Gitte, perquè hi veu una oportunitat tant per a ella com per a tota la família. De fet, en Marko pensa que hauria de venir a viure a la vora dels pares, especialment de la mare; però en canvi, en Jakob té el cap en altres qüestions —arrossega problemes econòmics i ell i la seva companya, l'Ella, passen per un moment decisiu, amb l'Ella que vol fer carrera a l'estranger—. Així és que en Marko, fent sobreïxir veritats amagades, esdevé el catalitzador d'un procés: l'ensorrament de l'harmonia aparent en aquella família...
AP: Film Press Plus. Vendes internacionals: The Match Factory. Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, pendent | Catalunya Nord, pendent | mercatitalià, pendent | mercat alemany, Pandora.
***
Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.
***
Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.
Tercera competició berlinenca de Christian Petzold (Hilden, Rin del Nord - Westfàlia, República Federal Alemanya, 14.09.1960), que juga a casa, perquè viu a Berlín des que s'hi traslladà el 1981. Considerat un dels cineastes més destacats de l'anomenat "nou cinema alemany", l'associació de crítics alemanys li han premiat dues de les seves pel·lícules i en dues ocasions ha estat nominat als òscar alemanys en la categoria de Millor Director. Format a l'acadèmia alemanya de cinema i televisió, entre 1988 i 1994 (després d'haver estudiat alemany i Literatura i Teatre a la Universitat Lliure de Berlín) i forjat com a ajudant de direcció de Harun Farocki i Hartmut Bitomsky, ha consolidat una notable carrera com a realitzador de telefilms (Toter Mann -2001-, Die Beischlafdiebin -1998-, Cuba Libre -1996-, Pilotinnen -1995-). És des de fa una dècada que ha encarrilat la seva activitat bàsicament en el cinema. Va debutar-hi el 2000 amb el drama polític La seguretat en mi mateix (Die innere Sicherheit | The State I Am In), que li valgué el premi al millor guió al Festival de Tessalònica, entre molts altres reconeixements. D'aleshores ençà ha signat obres com Fantasmes (Gespenster | Ghostsde) -en competició a la Berlinale 2005- i Yella(que valgué a Nina Hoss el premi de Millor Actriu a Berlín 2007), o Jerichow, presentada a Venècia 2008. L'any passat, Christian Petzold, conjuntament amb Dominik Graf i Christoph Hochhäusler van traslladar a la pantalla les seves converses teòriques sobre el cinema (l'estètica de les pel·lícules, l'escola de Berlín, Alemanya i els films de gènere...), amb Dreileben, un conjunt de tres curtmetratges diferents que giren sobre un mateix fet: la fugida de la custòdia policial per part d'un criminal convicte. En concret, el de Petzold era Una mica millor que la mort (Etwas Besseres als den Tod | Beats Being Dead). Estrenat al Fòrum de la Berlinale 2011, es projectà posteriorment en certamens com Toronto 2011 · Visions. Entrevista -en anglès a Christian Petzold-: The Cinema of Identification Gets on my Nerves: An Interview with Christian Petzold (Marco Abel, Cineastes)
Repartiment: Nina Hoss (Barbara), Ronald Zehrfeld (André), Rainer Bock (Klaus Schütz), Christiana Hecke (metge auxiliar), Jasna Fritzi Bauer (Stella), Mark Waschke (Jörg).
Sinopsi: És l'estiu de 1980 a la República Democràtica Alemanya. La Barbara, metgessa, ha sol·licitat d'emigrar a Occident. La castiguen destinant-la lluny de la capital, a l'hospital d'una ciutat petita. En Jörg, el seu amant occidental, li prepara la fugida pel Mar Bàltic. Es tracta d'un mena de joc d' espera, per a la Barbara. El seu nou apartament, els veïns, l'estiu i el paisatge de pagès, ja no tenen cap encant per a ella. Tot i que atén bé els seus petits pacients al departament de cirurgia pediàtrica, seguint les directrius del seu nou cap, André, es mostra deliberadament freda amb els seus col·legues. La vida, pensa, ja començarà més endavant. André la confon. D'una banda, la confiança tan gran que li mostra amb el seu talent professional, la manera com es comporta i el seu somriure encantador. Què el du a encobrir-la, quan ajuda Stella, una noia fugitiva? L'està espiant? Se n'ha enamorat? Barbara comença a perdre el control de si mateixa, sobre els plans que tenia i el seu cor. El dia que havia de fugir s'acosta...
AP: Film Press Plus. Vendes internacionals: The Match Factory. Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, pendent | Catalunya Nord, pendent | mercatitalià, pendent.
***
Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.
***
Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.
Film sobre els horrors de la guerra i el patiment que genera en la canalla i la població civil en general. Tanmateix, enfocat des de la perspectiva d'una noieta, cosa que permet combinar les imatges realistes amb d'altres d'oníriques, arrelades en llegendes africanes i combinar la desolació amb algun brot d'esperança, segons que informen els programadors de la Berlinale. Filmada al Congo i amb la majoria d'actors no-professionals, és la quarta pel·lícula de Kim Nguyen (Mont-real, 1974), després de La citė (2009), Truffe (2008), Le Marais (2002).
Rebel (Rebelle | War Witch)
Director: Kim Nguyen. Guió: Kim Nguyen. Producció: Item 7 Inc. (Mont-real, Quebec). Coproducció: Shen Studios (Mont-real, Quebec). Durada: 1h30.
Sinopsi: Una guerra civil a l'Àfrica. Komona, una noieta a qui han assassinat els pares i i li han cremat el poblat, ha d'endinsar-se a la selva com a nena-soldat. Queda sota les ordres d'un comandant brutal, que no tan sols l'ensinistra en l'ús de les armes, sinó que també li ordena que se'n vagi al llit amb ell. Tot buscant algun refugi enmig de l'horror, es fixa en un nen una mica més gran que ella, de cabells blancs, a qui anomena "Mag" i se n'enamora. Junts fugen del campament i Komona fa tot el que pot per a tornar al poblat, delerosa d'enterrar els pares per evitar que hagin de vagarejar per la terra eternament perduts com a fantasmes...
Vídeos: Pendent.
***
Berlinale 2012 · Competició: REBEL (al / ang). Premis a la Berlinale 2012: Pendent.
AP: 15 Minutes PR. Vendes internacionals: Films Distribution. Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, pendent | Catalunya Nord, pendent | mercatitalià, pendent.
***
Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.
***
Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.
Isabelle Huppert encapçala el repartiment d'aquest film, sobre el segrest d'una dotzena d'estrangers a mans d'un grup terrorista a les Filipines. Basat en fets reals que van tenir lloc el 2001, serveix al director Brillante Ma Mendoza per a tornar a capbussar-se i posar l'espectador davant uns personatges (paradoxalment) reclosos en unes circumstàncies en la quals es posen de manifest ambivalències i neguits de la condició humana. Després d'haver presentat Lola a la Mostra de Venècia de 2009 i d'haver aconseguit a Canes el premi de Millor Director per Kinatay, també el 2009, torna a Berlín —on el 2008 participà al Fòrum, amb Tirador— .
Captiva (Captive)
DirectorBrillante Ma Mendoza. Guió Brillante Mendoza, Boots Agbayani Pastor, Patrick Bancarel, Arlyn de la Cruz. ProduccióSwift Productions (París, França). Coproducció Centerstage (Mandaluyong City, Filipines), B.A. Produktion (Múnic, Alemanya), Studio Eight Productions (Londres, Anglaterra), Arte (Issy-les- Moulineaux, França). Durada 2h00.
Sinopsi: La francesa Thérèse Bourgoine treballa per una ONG a l'illa de Palawan, a les Filipines. En dur subministraments a la base que l'ONG té a Puerto Princesa (capital de Palawan), ella i la seva amiga voluntària filipina, Rustica Carpio, fan parada en un hotel, on les segresta un grup extremista musulmà, "Abu Sayyaf Group" (ASG), que lluita per la independència del Mindanao Musulmà. L'ASG pretenia agafar i endur-se uns treballadors del Banc Mundial, però al moment de l'assalt el que troben és una colla de turistes i uns missioners cristians. Extremistes i segrestats enfilen així una esgotadora marxa a peu per la selva filipina. Uns i altres, plegats, es veuen obligats a superar els reptes que els posa la natura, i de mica en mica l'ambient carregat de por, prejudicis i odi es va transformant en una realació estranya, gairebé de simbiosi. Els contorns comencen a desbibuixar-se i les certeses van donant pas als dubtes. Res no sembla el mateix que era...
Vídeos: Pendent.
***
Berlinale 2012 · Competició: CAPTIVA (al / ang). Premis a la Berlinale 2012: Pendent.
AP: Film Press Plus. Vendes internacionals: Films Distribution. Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, Golem | Catalunya Nord, Equation | mercatitalià, pendent.
***
Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.
***
Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.
Ursula Meier (Besançon, Franc Comtat, França, 1971) té la doble nacionalitat, francesa i suïssa. Es va Graduar en direcció de Cinema, Ràdio i Televisió a l’Institut des Arts de Diffusion (IAD) de Bèlgica, el 1997; quan ja havia realitzat un primer curtmetratge, Le songe d'Isaac (1994) —premiat a Locarno i tot d'altres certamens— i havia treballat de segon ajudant de direcció d'Alain Tanner al rodatge de Fourbi (1995) —amb el cineasta suís, hi tornà a col·laborar en la filmació de Jonas et Lila, à demain (1999)—. És autora dels migmetratges Des heures sans sommeil (1998) i Tous à table (2001) —també manta vegada guardonats en festivals de prestigi com els de Clermont-Ferran o, novament, Locarno—; així com dels documentals realitzats en video Autour de Pinget (2000) —sobre l'escriptor Robert Pinget— i Les flics, pas les noirs, pas les blancs (2001). Per a la col·lection d'ARTE "Masculin-Féminin/Petite caméra", el 2002 signa el telefilm Des épaules solides, amb Louise Szpindel i Jean-François Stévenin. I encara el 2004, abans d'encarar el seu debut en el llargmetratge cinematogràfic de ficció, realitza el retrat —en format curt— dels fotògrafs Monique Jacot i Alain de Kalbermattendos. Finalment, el 2008, presenta la seva "opera prima", Home, en sessió especial a la Setmana de la Crítica de Canes, que, protagonitzada per Isabelle Huppert i Olivier Gourmet, gira al voltant d'una família que viu en un indret arraconat a tocar d'una autopista abandonada i es troben que volen reprendre'n la construcció. Així doncs, és gran el salt que fa, en participar a la competició de Berlín 2012 amb el que és el seu segon llarg de ficció: L'enfant d'en haut.
L´enfant d’en haut (L´enfant d’en haut | Sister)
Directora: Ursula Meier. Guió: Antoine Jaccoud i Ursula Meier, amb la col·laboració de Gilles Taurand. Producció: Archipel 35 (París, França). Coproducció: Vega Film (Suissa). Durada: 1h37.
Sinopsi: Quan ve l'hivern, en Simon, de 12 anys, agafa el telecabina que du de la vall industrialitzada, on viu sol amb sa germana Louise, fins a l'opulenta estació d'esquí de dalt, a la muntanya. Un cop allà, es dedica a robar els esquís i l'equipament de turistes rics, que acaba venent a la canalla del seu barri, traient-ne uns beneficis que no són gaire cosa, però això sí, ben regulars. La Louise s'ha quedat sense feina i se'n val d'aquests negocis d'en Simon, que van agafant volada i dels quals van depenent cada cop més...
Vídeos: Pendent.
***
Berlinale 2012 · Competició: L'ENFANT D'EN HAUT (al / ang). Premis a la Berlinale 2012: Pendent.
AP: Magali Montet. Vendes internacionals: Memento Films Int. Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, pendent | Catalunya Nord, Diaphana | mercatitalià, pendent.
***
Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.
***
Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.
L'adéu a la reina (Les Adieux à la reine | Farewell My Queen)
Benoît Jacquot (París, 05.02.1947), l'autor de Villa Amalia (2009), Au fond des bois (2010), À tout de suite (2004), L'escola de la carn (1998) concorre per l'Ós d'Or amb aquesta pel·lícula d'època, adaptació de la novel·la homònima de Chantal Thomas, sobre els primers dies de la revolució francesa, des de la perspectiva de criats de Versalles.
Quan el 1977 va presentar Les enfants du Placard a la Quinzena dels Realitzadors, de Canes, els organitzadors van rebre Benoît Jacquot tot dient: Per a debutar, amb L'assasin misicien (1975), va optar per dur a la pantalla una novel·la de Dostoievski. La posada en escena molt despullada i la dicció àtona dels actors semblava que el convertien en hereu de Bresson, impressió que es confirma en aquesta segona pel·lícula. Jacquot, que havia entrat al món del cinema als disset anys, com un jove cinèfil, fent d'ajudant de direcció de Bernard Borderie, va seguir dedicant-se a aquesta tasca, assistint a diversos altres cineastes, entre els quals Margarite Duras (concretament, al rodatge de Nathalie Granger -1972- i India Song -1975-). Mentrestant, al tombant dels anys setanta, va anar assumint tasques de direcció, en l'àmbit televisiu, realitzant documentals (Jacques Lacan psychanalyse I i Jacques Lacan psychanalyse II). De fet, mai no ha abandonat la feina per a la petita pantalla, fent-hi alguns altres documentals i, sobretot, adaptacions literàries, de Kafka (Une ville aux environs de New York -1983-), Brigitte Jacques (Elvie-Jouvet 40 -1988), Henry James (La bête dans la jungle -1988-), Jorge Luís Borges (Emma Zunz -1993-), Pierre Corneille (La place royale -1995), Marivaux (La vie de Marianne -1995-), Johann Wolfgang Goethe (Werther -2010-), André Gide (Les faux-monnayeurs -2010-)...
Per cert, en l'àmbit escènic, el 2004 va dirigir l'òpera Werther, de Massenet, a la Royal Opera House, del Covent Garden londinenc.
La seva carrera estrictament cinematogràfica la conformen ja una vintena de films, entre els quals -a més dels títols ja esmentats- es Ailes de la colombe, La Désenchantée, La Fille seule, Le Septième ciel, Pas de scandale, Sade, Tosca i Adolphe. I, entre els seus intèrprets, destaquen Isabelle Huppert, Isabelle Adjani, Virginie Ledoyen, Fabrice Luchini et Daniel Auteuil. En canvi, no es pot pas dir que Jacquot sigui un habitual dels grans festivals de cinema. A la competició de Venècia hi ha participat en tres ocasions (1997, 1999 i 2000); a Canes -paral·leles a part- passà força discretament com a quota francesa de la competició el 1998, amb L'escola de la carn i gairebé hi aconsegui interessar més amb À tout de suite, projectada a Un Certain Regard el 2004, i a Berlín, que enguany inaugura, només hi havia estat el 1996 i a Panorama, amb La fille seule. L'adéu a la reina (Les Adieux à la reine | Farewell My Queen) Director: Benoît Jacquot. Guió: Gilles Taurand i Benoït Jacquot, basat en la novel·la Les adieux à la reine, de Chantal Thomas (Editions du Seuil/Editions Points). Producció: GMT Productions (Boulogne, França), Les Films du Lendemain (París, França), Morena Films (Madrid, Espanya). Coproducció France 3 Cinéma (París, França), Euro Media France (Bry-sur-Marne, França). Durada: 1h40.
Repartiment: Diane Kruger (Maria Antonieta), Léa Seydoux (Sidonie Laborde, lectora de la reina), Virginie Ledoyen (Gabrielle de Polignac), Xavier Beauvois (Lluís XVI), Noémie Lvovsky (Madame Campan), Michel Robin (Jacob Nicolas Moreau), Julie-Marie Parmentier (Honorine), Lolita Chammah (Louison), Marthe Caufman (Alice), Vladimir Consigny (Paolo).
Sinopsi: El 1789, à l’alabada de la Revolució, Versalles continua vivint com aquell que res, aliè als avalots que esclaten a París. Tanmateix, quan se n'assabenten de la presa de la Bastilla, el castell queda es pot dir buit, amb els nobles i servents que en fugen cames ajudeu-me... La Sidonie Laborde, però, una joveneta que fa de lectora de la reina, no es vol creure tots aquests rumors. A més, protegint-la Maria Antonieta, està convençuda que res no li pot passar. Ignora totalment que aquells són els últims tres dies que viu al costat de la reina.
Vídeos: Pendent.
***
Berlinale 2012 · Competició: L'ADÉU A LA REINA (al / ang). Film d'inauguració de la Berlinale 2012. Premis a la Berlinale 2012: Pendent.
AP: x. Vendes internacionals: Elle Driver. Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, pendent | Catalunya Nord, Ad Vitam | mercatitalià, pendent.
***
Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.
***
Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.
L'últim dia de vida d'en Satché, que sap que es morirà aquesta tarda: així es resumeix el contingut argumental d'aquesta pel·lícula, en què el protagonista passa les seves darreres hores fent una mena de viatge interior pel temps, els espais i les cruïlles del que haurà estat la seva existència. L'autor del film, Alain Gomis (París, França, 1972), ha estat sempre interessat en la deconstrucció narrativa, així com amb les qüestions de la identitat, des que va començar a dedicar-se al cinema. Fill de pare senegalès i de mare francesa, va estudiar Història de l'Art i es llicencià en estudis cinematogràfics. Treballant en tallers de vídeo, va realitzar tot de reportatges sobre joves crescuts en ambients d'immigració a França. Passant al camp dels curtmetratges, dirigeix Caramels et chocolats (1996), Tout le monde peut se tromper (1998), Tourbillons (1999) —que presenta a certamens especialitzats com els de Clermont-Ferrand, Nova York o Namur— i encara Petite Lumière (2003), sobre una nena senegalesa que va prenent consciència del món que l'envolta, que Gomis realitza després d'haver debutat ja amb el llargmetratge L' Afrance (2001), centrat en el neguit d'un senegalès que s'està a França i es debat íntimament entre quedar-s'hi il·legalment o tornar al seu país, per a col·laborar en l'enfortiment de la seva independència encara fresca (film premiat a Locarno amb un Lleopard d'Argent, el Premi del Jurat Ecumènic i el del Jurat Jove, i presentat, entre altres certamens, a Sundance, Toronto, Londres i Tessalònica). El 2007 va participar a la Mostra de Venècia amb Andalucia, obra sobre la identitat dels francesos d'origen immigrat i la resistència francesa a acceptar la multiculturalitat nacional. Avui, amb què opta a l'Ós d'Or enguany és, doncs, el seu tercer film.
Sinopsi: L'últim dia de vida d'en Satché, que sap que es morirà aquesta tarda. Ja passa això, de tant en tant; però com? Ningú no ho sabria dir exactament, potser és cosa de l'experiència. El cas és que, quan passa, la mort avisa que vindrà. Ho fa el dia abans, penetrant com una mena de certesa en els cossos i les ànimes dels escollits i dels respectius entorns. Ni n'hi ha cap dubte, ni tampoc és possible lluitar-hi en contra. Avui serà l'últim dia d'en Satché. I així és que en Satché viu una sensació estranya, com si representés una mena de vida. Com si fes un viatge interior en què va passant d'un estat a un altre a través de quadres diferents: de ca la mare, al barri on visquè quan era nen, als amics d'adolescència, al primer amor... Una part del dia, en Satché repassa els fets com han estat, però també les cruïlles amb què ha anat topant, on haurien estat possibles altres camins vitals. Viatja per les diferents èpoques de la seva existència, però tot ho viu amb la intensitat d'una primera vegada... Finalment torna a l'avui. Acaba el dia a casa, amb la dona i els fills. Retroba el present, que sura en el temps com un tap en el corrent d'aigua...
Vídeos: Pendent.
***
Berlinale 2012 · Competició: AVUI (al / ang). Premis a la Berlinale 2012: Pendent.
AP: x. Vendes internacionals: Wide Management. Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, pendent | Catalunya Nord, Rezo | mercatitalià, pendent.
***
Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.
***
Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.
Amic del nostrat Albert Serra, amb qui coincidí a la Quinzena de Realitzadors de Canes, el portuguès Miguel Gomes (Lisboa, 1972) puja a la primera divisió de festivals, presentant a la Berlinale Tabú, tres anys després d'haver aconseguit un notable ressó internacional amb Aquele querido mês de agosto (passejant-se aquell 2008 per certamens com la Quinzena, el FIDMarseille, el Festival de São Paulo 2008 —on guanyà el premi de la crítica al millor film—, el Festival de Valdívia —on fou guardonat com a millor pel·lícula "internacional" i per la crítica—, el Festival de Viena —on obtingué el premi FIPRESCI de la crítica internacional—, el Festival de Las Palmas —on Gomes fou reconegut com al millor cineasta jove—). Gomes va estudiar cinema a l'"Escola Superior de Teatro e Cinema" i va treballar com a crític de cinema a la premsa portuguesa entre 1996 i 2001, a més de publicar nombrosos articles de teoria cinematogràfica. La seva primera activitat cinematogràfica com a director fou en el camp dels curtmetratges (premiats als festivals d'Oberhausen, Vila do Conde, Belfort o CinemaTexas i presentats a Locarno, Rotterdam, Viennale, Buenos Aires...): Entretanto (1999), Inventário de Natal (2000), 31 (2002), Kalkitos (2002), Dinamitem a terra do nunca (2003), Pre-Evolution Soccer’s One Minute Dance After a Golden Goal in the Master League (2004) . Activitat que seguí —amb Cántico das criaturas (2006)— després d'haver debutat ja amb el seu primer llargmetratge A cara que mereces (2004)
Sinopsi: Una dona gran de caràcter fort, la seva criada capverdiana i la veïna dedicada a bones causes comparteixen el mateix pis d'un edifici a Lisboa. Quan mor la dona gran, les altres dues s'assabenten d'un episodi del seu passat: una història d'amor i de crim en una Àfrica de pel·lícula d'aventures. Vídeos: Pendent.
***
Berlinale 2012 · Competició: TABÚ (al / ang). Premis a la Berlinale 2012: Pendent.
AP: x. Vendes internacionals: The Match Factory. Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, pendent | Catalunya Nord, pendent | mercatitalià, pendent.
***
Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.
***
Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.
Matthias Glasner (Hamburg, Alemanya, 20.01.1965) ha treballat a l' Hamburgische Staatsoper i també de projeccionista de cinema i ha viscut alguna temporada fora del seu país, en llocs tan diferents com Rússia o Texas. Músic de la banda Homesweethome, el 1993 va crear la "Jack Film and Music Production" i més endavant, amb el seu amic i actor Jürgen Vogel, la "Schwarzweiss Filmproduktion". Al cinema, però, hi havia debutat el 1987, amb Rèquiem (1987), en què treballà amb la polifacètica Birgit Staudt, amb qui el 1990 codirigiria Schicksal und Zufall. La seva estrena a la Berlinale fou a la secció Panorama de 1995, amb Die Mediocren. L'any següent, a Sexy Sadie, convertiria Jürgen Vogel en un assassí en sèrie condemnat a presó a qui diagnostiquen un tumor cerebral que li deixa pocs dies de vida. A continuació, dirigí alguns episodis de sèries policíaques per a la televisió i tot seguit signà els films Fandango (2000), una panoràmica de la vida nocturna no precisament tranquil·la a Alemanya, i The Free Will (Der freie Wille), que participà a la competició de la Berlinale 2006, on guanyà el premi de l'associació alemanya de sales de cinema d'art i assaig i Vogel, com a protagonista, un Ós d'Argent per la contribució artística, pel seu paper de l'home que surt de la presó en haver complert la condemna de nou anys per violació múltiple. El 2009, Matthias Glasner va presentar This is love a competició al Festival de Sant Sebastià, en què novament una història d'amor brolla entre personatges que voregen o traspassen els límits de la llei. Ara, Glasner torna a la competició del Festival de Berlín, acompanyat com sempre per Vogel i amb l'amor, que du una parella d'alemanys fins a una de les poblacions més al nord del nostre planeta, i topen amb un incident inesperat.
Sinopsi: Una parella alemanya i el seu fill han anat a viure a Hammerfest. En Niels treballa d'enginyer en una planta de liqüefacció de gas natural situada en una illeta al davant d'aquesta petita ciutat extremadament nòrdica. La Maria, infermera en un centre de malalts terminals, ha decidit fer costat al marit en aquest important canvi a la seva carrera professional i l'ha seguit fins aquí. La parella sembla que s'hi ha adaptat prou bé, sobretot tenint en compte que, en aquella època de l'any, el sol a penes s'enlaira mai de l'horitzó i, per tant, estan visquent en una fosca de vegades surreal. Però un dia passa que, de camí cap a casa des de la feina, la Maria es veu involucrada en un accident i està convençuda que ha atropellat algú o alguna cosa. No es veu en cor d'encarar la situació, s'acovardeix i se'n va corrent cap a casa...
Vídeos: Pendent.
***
Berlinale 2012 · Competició: GRÀCIA (al / ang). Premis a la Berlinale 2012: Pendent.
AP: x. Vendes internacionals: Beta Cinema. Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, pendent | Catalunya Nord, pendent | mercatitalià, pendent | mercat alemanyAlamode Film.
***
Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.
***
Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.
Inspirada en rebrots racistes contra els gitanos a Hongria, Bence Fliegauf (Budapest, 15.08.1974) presenta en competició a Berlín aquest film amb vocació de denúncia. Bence Fliegauf, que havia estat ajudant de director de Miklós Jancsó i Árpád Sopsits, abans de treballar a la televisió hongaresa, el 2003 ja s'estrenà al Fòrum de la Berlinale, amb Rengeteg (una perspectiva del salvatge esclat juvenil al país, amb la desaparició del comunisme) i l'any següent hi tornà, amb Dealer (ficció que segueix un dia qualsevol en la vida d'un traficant de droga). El 2007 triomfà a Locarno -Lleopard d'Or de Cineastes del Present-, amb Tejut. Finalment remarquem que Womb (2010), (relat sobre una dona que, desfeta per la mort de l'estimat, assumeix tenir i fer pujar un clon del difunt), amb Eva Green, Matt Smith i Lesley Manville, ha estat la primera coproducció internacional d'un cert nivell que ha assumit.
Just The Wind (Csak a szél | Just The Wind)
Director: Bence Fliegauf. Guió: Bence Fliegauf. Producció: Inforg M&M Film (Budapest, Hongria). Coproducció The Post Republic (Halle, Alemanya); Paprika Films (Clichy, França). Durada: 1h31.
Repartiment: Lajos Sárkány (Rio), Katalin Toldi (Mari), Gyöngyi Lendvai (Anna), György Toldi (avi).
Sinopsi: Mari viu amb el pare invàlid i dos fills en unabarracaal bosc dels afores de laciutat.Les seves condicionsde vidasón modestes, com les dels seusaltresveïns, d'ètniaromaní.Durantsegles, als de la seva "raça", se'ls ha conegut com "els gitanos".D'un temps ençà han de mirar de passar desapercebuts: per aquells rodals, han assassinat cincfamíliessenceres,tirotejant-les a casa seva mateixa.La comunitatromanímalda per mantenir la seva senzilla rutinadiària, tot i el neguit per la sospita que han estat crims racistes. La Mari es combina com pot les seves dues feines; Anna, adolescent, intenta concentrar-se ene ls deures d'escola; però el jove Rio té el cap en altres coses. Ell està a punt...
Vídeos: Pendent.
***
Berlinale 2012 · Competició: JUST THE WIND (al / ang). Premis a la Berlinale 2012: Pendent.
AP: Film Press Plus. Vendes internacionals: The Match Factory. Distribuïdores: Catalunya, Illes, país Valencià, Franja i Andorra pendent | Catalunya Nord, pendent | mercat italià, pendent.
*** Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.
Actualitzacions informatives, posteriors a Berlín 2012: pendent.
Altres festivals: pendent | Altres premis: pendent.
Nascut a Surabaya (Indonèsia) el 1978, Edwin va presentar el primer llargmetratge Blind Pig Who Wants to Fly (2008), al Festival de Rotterdam, que hi guanyà el Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional. I tres anys després, amb el segon film, ja entra en competició a Berlín, amb Zoo. Havent estudiat disseny gràfic a Surabaya mateix i cinema a Jakarta, Edwin va començar la carrera el 2002, realitzant curtmetratges amb la productora Kotak Hitam, d'entre els quals, Kara, The Daughter of A Tree (Kara, Anak Sebatang Pohon) , presentat a la Quinzena de Realitzadors de Canes el 2005.
Zoo (Kebun binatang | Postcards From The Zoo)
Director: Edwin. Guió: Edwin, Daud Sumolang i Titien Wattimena. Producció: Babibutafilm (Jakarta, Indonèsia). Coproducció Pallas Film (Halle -Saale-, Alemanya), Lorna Tee (la Xina -Hong Kong-). Durada: 1h35.
Repartiment: Ladya Cheryl (Lana), Nicholas Saputra (mag/cowboy).
Sinopsi: Lana tenia només tres anys d'edat quan la van abandonar al zoo. La va adoptar un cuidador de girafes i el zoo es convertí en el seu món, l'únic que coneixia. Mai no li havia passat pel cap d'anar-se'n, fins que un bon dia hi feu cap un músic encantador, la noia se n'enamorà i decidí sortir-ne, emprenent un viatge que li capgiraria la vida. Però arriba el moment que Lana vol tornar a l'indret on la van abandonar...
Vídeos: Pendent.
***
Berlinale 2012 · Competició: Zoo (al / ang). Premis a la Berlinale 2012: Pendent.
Vendes internacionals: The Match Factory. Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, pendent | Catalunya Nord, pendent | mercatitalià, pendent.
***
Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.
Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.
Antonio Chavarrías (l’Hospitalet de Llobregat, Catalunya, 1956) du una notable trajectòria com a productor, guionista i director cinematogràfic. És l'autor de pel·lícules com Les vidas de Celia (2006), Volverás (2002), Susanna (1995), L'enfonsament del Titànic (1993) Manila (1991), Una ombra al jardí (1989). I ha estat el factòtum de bona part de la producció audiovisual nostrada de cert prestigi: Aro Tolbulkhin, d'Agustí Villaronga (2001); Elisa K, de Jordi Cadena i Judith Colell (2010); Pau i el seu germà (2000), L'arbre de les cireres (1998) i Sobre el pas de dues persones uns quants anys més tard (2001), de Marc Recha; L'illa de l'holandès, de Sígfrid Monleón (2000). Fent costat a nous i veterans cineastes catalans, ha produït títols com La doble vida del faquir (2004) i Màscares (2008), d'Elisabet Cabezas i Esteve Riambau, i telefilms com ara Gossos, de Romà Guardiet (2001) o La sucursal, de Jesús Font (1995). En aquest moment, és el productor majoritari de La primavera (2012), el nou film de Christophe Farnarier, l'autor d' El somni. Amatent a la força de la coproducció, ha fet possible films d'una certa dignitat com ara No ploris, Germaine (1999), en col·laboració amb una empresa belga, o La capital del món, d'Eric Barbier (1999), en "partenariat" amb col·legues francesos, i, per descomptat, Madeinusa (2005) i La teta asustada (2008), de Claudia Llosa, fent companyia amb la productora peruana Vela Prod. i l'espanyola Wanda. Va ser el 1990 que creà la productora Oberon Cinematogràfica, amb què ha tirat endavant aquests projectes, alguns dels quals han participat en certàmens com Canes, Berlín, Sant Sebastià, Sundance o Rotterdam.
Ara, en la seva triple faceta de director, guionista i productor es presenta a la Berlinale (on, recordem-ho, La teta asustada guanyà l'Ós d'Or). Chavarrías hi participa amb un drama carregat de suspens (que, a primer cop d'ull semblaria molt avinent al festival de Sitges, perquè va d'una "nena diabòlica"...), basat en una història original de tot un Sergi Belbel.
Sinopsi: En Daniel (Juan Diego Botto) acull a casa seva la filla d'un antic amic que acaba de suïcidar-se. La Laura (Barbara Lennie), la seva dona, va aconseguint que la nena recuperi les ganes de viure. Però aquesta nova presència va afectant de mica en mica la convivència de la parella i va reviscolant en en Daniel pors i records que creia superats. Les obsessions i terrors que van enderirar l'amic ara van guanyant-li terreny, a ell, fins a apoderar-se'n totalment, aïllant-lo cada cop més en una casa que, abans que la nena arribés, creia que era la seva.
Un assumpre reial (En kongelig affære | A Royal Affair)
Graduat el 2001 a l'escola nacional danesa de cinema, a Nikolaj Arcel (25.08.1972, Copenhagen, Dinamarca) el coneixem com a guionista de la versió televisiva i cinematogràfica sueca de la saga literària Millennium i, com a director, per L'illa de les ànimes perdudes (De fortabte sjæles ø | Island of Lost Souls, 2007); tot i que havia debutat tres anys abans amb King's Game (Kongekabale), projectat a la secció Piazza Grande del Festival de Locarno). Ara presenta a la Berlinale Un assumpte reial, film d'època sobre uns fets reals, que vol ser un relat sobre idealistes valents que es van arriscar a perdre-ho tot per la llibertat del poble. La història de la jove reina Carolina Matilde que, casada amb el desequilibrat rei Cristià VII de Dinamarca (1766-1808) i enamorada secretament del metge reial, provoca una revolució que capgira el país. Uns fets que -segons explica el director- s'ensenyen a les escoles daneses, han donat peu a una quinzena de llibres (entre ficcions i no-ficcions), així com a una òpera i a un ballet i que ja han estat duts a la pantalla en tres ocasions anteriors: Un rei sense corona (Herrscher ohne Krone, Harald Braun, 1957), El dictador (The Dictator, Victor Saville, 1935) i L'amor d'una reina (Die Liebe einer Königin, 1923).
Un assumpre reial (En kongelig affære | A Royal Affair)
Sinopsi: L'intrigant triangle amorós entre el cada cop més enfollit rei Cristià VII (Mikkel Boe Følsgaard); Struensee (Mads Mikkelsen), home il·lustrat i idealista, i la reina Carolina Matilde, jove i tanmateix forta. Un amor apassionat i prohibit i canvià el destí de tota una nació.
El Festival de Berlín va anunciant de mica en mica les pel·lícules que participaran en la competició de la 62a edició del certamen. En aquest apunt, vaig recollint tots els títols ja confirmats, de manera que l'aniré actualitzant a mesura que l'organització vagi afegint nous films en la cursa per l'Ós d'Or.
Com ja és habitual, tinc previst d'anar editant fitxes per a cadascuna de les pel·lícules en concurs, per tal d'anar-hi posant tota la informació que se'n generi, abans, durant i després del festival (fins a l'estrena a casa nostra).
Un cop publicades les fitxes i just abans que comenci el certamen, penjaré un altre apunt, molt similar a aquest (que preveig amb un pèl més d'informació), amb enllaços des de cada títol a la fitxa corresponent.
Convé recordar que, en aquest blog, diferencio en una categoria a part les pel·lícules que es presenten Fora de Competició. I, per descomptat, els que van a altres seccions com Berlianle Special, Panorama, Fòrum, Retrospectiva... En altres apunts, ja ho treballaré.
***
Permeteu un primer comentari. A dia 21 de gener de 2012, poc atractiva em resulta la competició de Berlín aquest any. Esperem que hi hagi sorpreses i, sobretot, que la cosa millori amb els quatre o cinc títols que en completaran la programació (i encara pendents d'anunciar).
Berlín 2012 · Competició: la selecció.
Un assumpre reial (En kongelig affære | A Royal Affair), de Nikolaj ARCEL. Amb Mads Mikkelsen, Alicia Vikander, Trine Dyrholm, David Dencik, Mikkel Boe Følsgaard. Coproducció danesa-txeca-alemanya-sueca, de l'autor de Islands of Lost Souls, Sandheden om mænd, Königspatience – Intrige im Parlament. Estrena mundial. Més informació: Berlinale 2012 (al/ang) | Imdb. DE: Golem.
Zoo (Kebun binatang | Postcards From The Zoo), d'EDWIN. Amb Ladya Cheryl, Nicholas Saputra. Coproducció indonèsia-alemanya-xinesa (prod. de Hong Kong i de la Xina), de l'autor de Kara, Anak Sebatang Pohon, The Blind Pig Who Wants To Fly. Estrena mundial. Més informació: Berlinale 2012 (al/ang) | AlloCiné | Comme au Cinéma | Imdb.
Just The Wind (Csak a szél | Just The Wind), de Bence FLIEGAUF. Amb Lajos Sárkány, Katalin Toldi, Gyöngyi Lendvai, György Toldi. Coproducció hongaresa-alemanya-francesa, de l'autor de Dealer, Rengeteg, Tejút, Womb. Estrena mundial. Més informació: Berlinale 2012 (al/ang) | Imdb. Vendes internacionals: The Match Factory. AP: Film Press Plus.
Gràcia (Gnade | Mercy), de Matthias GLASNER. Amb Jürgen Vogel, Birgit Minichmayr, Henry Stange. Coproducció alemanya-noruega, de l'autor de The Free Will, Sexy Sadie. Estrena mundial. Més informació: Berlinale 2012 (al/ang) | Imdb. Vendes internacionals: Beta Cinema.
Tabú (Tabu), de Miguel GOMES. Amb Teresa Madruga, Laura Soveral, Ana Moreira, Carloto Cotta. Coproducció portugueso-franco-alemanya-brasilera, de l'autor de A Cara que Mereces , Aquele Querido Mês de Agosto. Productores: francesa, Shellac Sud; portuguesa, O Som E A Furia); alemanya, Komplizen Film; brasilera, Gullane. Estrena mundial. Més informació: Berlinale 2012 (al/ang) | Imdb.
Avui (Aujourd´hui), d'Alain GOMIS. Amb Saül Williams, Aïssa Maïga, Djolof M'bengue. Coproducció franco-senegalesa de l'autor de L´Afrance, Andalucia. Estrena mundial. Més informació: Berlinale 2012 (al/ang) | Imdb.
L'adéu a la reina (Les Adieux à la reine | Farewell My Queen), de Benoît JACQUOT. Pel·lícula d'època, adaptació de la novel·la homònima de Chantal Thomas, sobre els primers dies de la revolució francesa, des de la perspectiva de criats de Versalles. Amb Diane Kruger (Maria Antonieta), Léa Seydoux, (Sidonie Laborde, lectora de la reina), Xavier Beauvois (Lluís XVI), Virginie Ledoyen, Noémie Lvovsky. Coproducció franco-espanyola, de l'autor de Tosca (2000), Villa Amalia (2009), Au fond des bois (2010). Estrena mundial. Film inaugural de la Berlinale. Més informació: Berlinale 2012 (al/ang) | AlloCiné | Comme Au Cinéma | Imdb. Vendes internacionals: Elle Driver. DF: Ad Vitam.
L´enfant d’en haut (L´enfant d’en haut | Sister), d'Ursula MEIER. Amb Léa Seydoux, Kacey Mottet Klein, Gillian Anderson, Martin Compston. Coproducció helvètico-francesa, de l'autora de Tous à table, Des épaules solides, Home. Estrena mundial. Més informació: Berlinale 2012 (al/ang) | AlloCiné | Comme Au Cinema | Imdb. DF: Diaphana.
Rebel (Rebelle), de Kim NGUYEN. Amb Rachel Mwanza, Alain Bastien, Serge Kanyinda. Producció canadenca, de l'autor de La citė, Truffe, Le Marais. Estrena mundial. Més informació: Berlinale 2012 (al/ang) | Imdb. Vendes internacionals: Films Distribution.
Barbara, de Christian PETZOLD. Amb Nina Hoss, Ronald Zehrfeld. Producció alemanya de l'autor de Yella, Jerichow, Dreileben. Estrena mundial. Més informació: Berlinale 2012 (al/ang) | Imdb.
Home For The Weekend (Was bleibt | Home For The Weekend), de Hans-Christian SCHMID. Amb Lars Eidinger, Corinna Harfouch, Sebastian Zimmler, Ernst Stötzner. Producció alemanya, de l'autor de Storm, Rèquiem, Distant Lights . Estrena mundial. Més informació: Berlinale 2012 (al/ang) | Imdb.
Metéora (Meteora), de Spiros STATHOULOPOULOS. Amb Theo Alexander, Tamila Koulieva. Coproducció alemanya-grega de l'autor —colombià d'origen hel·lènic— de PVC-1. Estrena mundial. Més informació: Berlinale 2012 (al/ang) | Imdb. Vendes internacionals: Coproduction Office.
Cèsar ha de morir (Cesare deve morire | Caesar Must Die), de Paolo i Vittorio TAVIANI. Amb Fabio Cavalli, Salvatore Striano. Producció italiana, dels autors d' Allonsanfàn, Padre Padrone, La nit de Sant Llorenç, Kaos... Estrena mundial. Més informació: Berlinale 2012 (al/ang) | My Movies | Imdb.
El cotxe de Jayne Mansfield (Jayne Mansfield’s Car), de Billy Bob THORNTON. Amb Billy Bob Thornton, Robert Duvall, John Hurt, Kevin Bacon. Coproducció russa-nord-americana, de l'autor de Sling Blade, The King of Luck, All the pretty Horse. Estrena mundial. Més informació: Berlinale 2012 (al/ang) | Imdb.
À moi seule (À moi seule | Coming Home), de Frédéric VIDEAU. Amb Agathe Bonitzer, Reda Kateb, Hélène Fillières. Producció francesa, de l'autor de Le fils de Jean-Claude Videau, Variéte Francaise. Estrena mundial. Més informació: Berlinale 2012 (al/ang) | AlloCiné.
White Deer Plain (Bai lu yuan | White Deer Plain), de WANG Quan'an. Amb Zhang Fengyi, Zhang Yuqi, Wu Gang. Producció xinesa, de l'autor d' El casament de Tuya -Ós d'Or a la Berlinale 2007- i Apart Together (Tuan Yuan | Apart Together). Més informació: Berlinale 2012 (al/ang) | Imdb.
J. Edgar; La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
