Rodrigo García, cineasta especialment amatent a l'ànima femenina, du a la pantalla el relat sobre una dona que, a la Irlanda del segle XIX, es fa passar per home per a poder treballar i, al cap d'anys de tenir tothom enganyat, esdevé presonera, íntimament entrampada, en aquesta mentida. Basada en un conte de George Moore, Glenn Close n'havia respresentat l'adaptació teatral de Simone Benmussa i, amb ganes de dur-ho al cinema, s'ha implicat no tan sols en la interpretació principal, sinó en el guió mateix. Aquest film està comportant tot un seguit de reconeixements a la interpretació de Glenn Close i, sobretot, a Janet McTeer.
Albert Nobbs (Albert Nobbs)
Direcció: Rodrigo García. Guió: Glenn Close, John Banville i Gabriella Prekop, basat en un conte The Singular Life of Albert Nobbs (publicat inicialment a A Story-Teller's Holiday, 1918, i posteriorment a Celibate Lives, 1927), de George Moore. Fotografia: Michael McDonough. Música original: Brian Byrne. Muntatge: Steven Weisberg. Producció: Chrysalis Films (França), Mockingbird Pictures (EUA), Parallel Film Productions (Irlanda), WestEnd Films (Anglaterra). Durada: 1h57.
Sinopsi: A la Irlanda del segle XIX, una dona es fa passar per home per a poder treballar. Durant trenta anys aconsegueix enganyar els que l'envolten en un dels hotels més burgesos de Dublín, on treballa de majordom amb el nom d'Albert Nobbs. Però, en conèixer-hi un pintor seductor, topa íntimament amb la mentida que s'ha creat i de la qual ara és presonera. Vídeos: Tràiler VO | Tràiler VC | Tràiler VOSE | Tràiler VOSF | Tràiler VI.
Crítiques d'altri publicades als mitjans: Res sota la màscara (Imma Merino, El Punt Avui, 30.01.2012) | Albert Nobbs (Sergi Sánchez, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona, 27.01.2012) | La presó del secret -sense enllaç- (Salvador Llopart, La Vanguardia Cat, 27.01.2012) | Exercici de vanitat indiscutible -amb €nllaç- (Nando Salvà, El Periódico Cat, 27.01.2012)
Articles d'altri publicats als mitjans
Ressenyes, cròniques i altres articles d'interès: Glenn Close es transforma en home a "Albert Nobbs" (Quim Casas, El Periódico Cat, 27.01.2012) | Una vida digna -sense enllaç- (Blai Morell, La Vanguardia Cat- Quèfem?, 27.01.2012)
Entrevistes: Rodrigo García: “Tothom té versions secretes de si mateix” (Xavier Roca, El Punt Avui, 30.01.2012) | Rodrigo García: "'Albert Nobbs' és una històri sobre la identitat -amb €nllaç- (Xavi Serra, Ara, 27.01.2012) | Glenn Close: "Aquesta pel·lícula ha sigut el repte més gran de la meva carrera" -amb €nllaç- (Paz Mata, El Periódico Cat, 27.01.2012).
Crítiques d'altri publicades als mitjans: A la penombra (Carlos Losilla, El Punt Avui, 30.01.2012) | J. Edgar (Sergi Sánchez, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona) | Personalitat confusa —amb €nllaç— (Quim Casas, El Periódico Cat, 27.01.2012) | El maníac que ho sabia tot —sense enllaç— (Lluís Bonet Mojica, La Vanguardia Cat, 27.01.2012)
Articles d'altri publicats als mitjans
Ressenyes, cròniques i altres articles d'interès: Comprendre el monstre (Jordi Costa, El Punt Avui - Quadern de Cinema) | L'home a l'ombra de l'FBI (El Punt Avui - Sortim) | Els 1000 ulls de Hoover —amb €nllaç— (Josep Lambies, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona, 27.01.2012) | Eastwood explora la vida privada de Hoover —amb €nllaç— (Xavi Serra, Ara, 27.01.2012) | L'home més poderós dels EUA —sense enllaç— (Blai Morell, La Vanguardia cat - Quèfem?, 27.01.2012) | El col·leccionista de secrets —anàlisi de la figura de Hoover, sense enllaç— (Joaquín Luna, La Vanguardia Cat, 27.01.2012) | Quan el sexe és un presoner —comentari sobre l'apropament una sexualitat turmentada, com en el cas d'Albert Nobbs. Sense enllaç— (Pedro Vallín, La Vanguardia Cat, 27.01.2012) | Guardià del poder absolut —amb €nllaç— (Nando Salvà, El Periódico Cat - Idees, 27.01.2012)
Entrevistes: Clint Eastwood: "L'FBI ens va ajudar sense demanar-nos el guió" —sense enllaç— (Gabriel Lerman, La Vanguardia Cat, 27.12.2012)
Els descendents (The Descendants | Los descendientes | Paradiso amaro)
Set anys després d' Entre copes (2004), Alexander Payne torna amb una nova comèdia dramàtica centrada en els personatges, altre cop reconeguda especialment pel guió —adaptat— i les interpretacions, en aquesta ocasió, especialment la de George Clooney. Basada en la novel·la homònima d'una autora hawaiiana, s'ambienta en aquelles illes del Pacífic, amb voluntat de combinar paisatge i textura humana dels protagonistes.
Els descendents (The Descendants | Los descendientes | Paradiso amaro)
Direcció: Alexander Payne. Guió: Alexander Payne, Nat Faxon, Jim Rash, basat en la novel·la The Descendants, de Kaui Hart Hemmings. Fotografia: Phedon Papamichael. Muntatge: Kevin Tent. Producció: X. Durada: X.
Repartiment: George Clooney (Matt King), Shailene Woodley (Alexandra King), Amara Miller (Scottie King), Judy Greer (Julie Speer), Matthew Lillard (Brian Speer), Beau Bridges (Hugh, el cosí), Robert Forster (Scott Thorson), Nick Krause (Sid), Patricia Hastie (Elizabeth King), Mary Birdsong (Kai Mitchell), Rob Huebel (Mark Mitchell).
Sinopsi: A Hawaii, trontolla la vida d'una família. De resultes d'un accident marítim, han hospitalitzat la dona d'en Matt King i ell, maldestrament, brega per acostar-se més a les seves dues filles: Scottie, una menuda de deu anys, viva i precoç, i Alexandra, adolescent rebel de disset anys. En Matt dubta també de si ha de vendre les terres de la família, les últimes platges tropicals verges de les illes, heretades dels seus ancestres hawaiians. I per a acabar d'adobar-ho, Alexandra li revela que sa mare tenia un embolic sentimental. Així és que, amb les dues nanes, se'na a trobar aquest amant de la dona. Durant una setmana que serà clau, a mesura que va topant amb situacions estranyes, pertorbadores i alhora ben reveladores, s'adona que la seva principal preocupació és refer la pròpia vida i la família...
Crítiques d'altri publicades als mitjans: Les herències (Judith Vives, Capgròs i blog Espai Isidor) | Intensitat emocional (Carlos Losilla, El Punt Avui) | Los descendientes (Sergi Sánchez, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona) | Emoció, com en el tango -sense enllaç- (Salvador Llopart, La Vanguardia Cat)
Articles d'altri publicats als mitjans
Ressenyes, cròniques i altres articles d'interès: Descendents (Jordi Costa, El Punt Avui, 31.01.2012) | La cara oculta de Hawaii -amb €nllaç- (Àlex Vicente, Ara) | George Clooney en crisi (El Punt Avui - Sortim) | Hawaii ja no és el que era -amb €nllaç- (Josep Lambies, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona) | Secrets de família -sense enllaç- (Blai Morell, La Vanguardia Cat - Quèfem? | En altres llengüesAlexander Payne -en anglès, sense enllaç- (Scott Foundas, Film Comment, novembre-desembre 2011, reproduit en espanyol i amb el títol Lo pequeño es bello, sense enllaç, a Caimán Cuadernos de Cine, núm 1)
Entre copes (Sideways | Entre copas | In viaggio con Jack)
El 5 de març de 2005, quatre dies després d'haver encetat aquest blog, vaig publicar un apunt en què comentava Entre copes, d'Alexander Payne, que havia de convertir-se en l'últim film del cineasta fins a Els descendents. Ara, ran de l'estrena d' aquest darrer títol, he recuperat aquell comentari; però com que a l'època no editava fitxes sobre pel·lícules (sinó que les incloïa, sense enllaços, dins del mateix text), m'ha semblat escaient de fer aquest nou apunt-fitxa, que enllaça amb el comentari en qüestió.
Entre copes (Sideways | Entre copas | In viaggio con Jack)
Director: Alexander Payne. Guió: Alexander Payne i Jim Taylor, a partir de la novella Sideways, de Rex Pickett. Any: 2004. Estrena a sales comercials: 09.02.2005, Catalunya Nord; 11.02.2005, mercat italià; 18.02.2005, Catalunya, País Valencià i Illes. Durada: 2h04.
Sinopsi: Miles i Jack són dos amics quarantins. Miles és un novel·lista fracassat. Jack, un antic actor de fulletons televisius i faldiller impenitent que ha pres la decisió de casar-se. La setmana abans del casori se'n van de viatge per Califòrnia. Acomiaden la solteria de Jack, entre copes de bon vi, partides de golf, dones que es troben pel camí...
Millennium: Els homes que no estimaven les dones (The Girl with the Dragon Tattoo | Millennium: Los hombres que no amaban a las mujeres | Millenium : Les hommes qui n’aimaient pas les femmes | Millennium - Uomini che odiano le donne)
Direcció: David Fincher. Guió: Steven Zaillian, basat en la novel·la Els homes que no estimaven les dones, de Stieg Larsson (Columna Edicions). Fotografia: Jeff Cronenweth. Música original: Trent Reznor, Atticus Ross. Muntatge: Kirk Baxter, Angus Wall. Producció: Columbia Pictures (EUA), Metro Goldwyn Mayer(EUA), Scott Rudin Productions (EUA), Yellow Bird Films (Suècia), Film Rites (EUA), Ground Control (Noruega). Durada: 2h38.
Sinopsi: A en Mikael Blomkvist (Daniel Craig), periodista d'investigació, l'acaben de condemnar per difamació quan el contracta Henrik Vanger (Christopher Plummer), un dels empresaris més rics de Suècia, perquè investigui la desaparició —ja fa molts anys— de la seva neboda Harriet (Joely Richardson). En Henry està convençut que la va matar algú de la seva pròpia família. Així és que el periodista fa cap a un indret tan arraconat com gelat de la costa sueca, on viuen els Vanger i van passar els fets. Per la seva banda, Lisbeth Salander (Rooney Mara), una noia molt peculiar, d'aspecte marginal i d'un perfil personal i familiar especialment preocupant, tanmateix investigadora molt enginyosa i d'una inesperada, sorprenent, extraordinària eficiència, que ha rebut l'encàrrec de resseguir el passat i la trajectòria de Mikael Blomkvist, acaba fent equip precisament amb el periodista, en la investigació sobre el cas Harriet Vanger...
La dona de ferro (The Iron Lady | La dama de hierro | La Dame de fer)
Phyllida Lloyd, directora teatral i operística que va debutar al cinema amb la versió cinematogràfica del musical Mamma Mia! -2008-, afirma en una entrevista que troba un lligam entre Margaret Thatcher i Isabel I d'Anglaterra (reina a la qual va dedicar el seu primer treball audiovisual, el telefilm titulat Gloriana -2000-). De manera que, tot i tractar-se d'un encàrrec, el guió d'Abi Morgan sobre l'exprimera ministra britànica l'ha convertit en un film centrat en la representació, amb el suport d'uns extraordinaris maquilladors i d'una intel·ligent Meryl Streep (conscient que ha de posar-se al servei d'un personatge ja dotat de prou personalitat).
La dona de ferro (The Iron Lady | La dama de hierro | La Dame de fer)
Direcció: Phyllida Lloyd. Guió: Abi Morgan. Fotografia: Elliot Davis. Música original: Thomas Newman. Muntatge: Justine Wright. Maquillatge i perruqueria de Meryl Streep J. Roy Helland. Maquillatge i perruqueria Marese Langan. Producció: Film4 (Anglaterra), UK Film Council (Anglaterra), Pathé (Anglaterra/França), DJ Films (Anglaterra). Producció associada Goldcrest Film Production (Anglaterra). Amb la participació de Canal+ (França), CinéCinéma (França). Durada: 1h46.
Repartiment: Meryl Streep (Margaret Thatcher), Alexandra Roach (Margaret Thatcher, de jove), Jim Broadbent (Denis Thatcher), Harry Lloyd (Denis Thatcher, de jove), Olivia Colman (Carol Thatcher, la filla), Roger Allam (Gordon Reece), Susan Brown (June), Nick Dunning (Jim Prior), Nicholas Farrell (Airey Neave), Iain Glen (Alfred Roberts), Richard E. Grant (Michael Heseltine), Anthony Head (Geoffrey Howe), Michael Maloney (metge), Pip Torrens (Ian Gilmour), Julian Wadham (Francis Pym), Angus Wright (John Nott), John Sessions (Edward Heath), Matthew Marsh (Alexander Haig).
Sinopsi: Margaret Thatcher, exprimera ministra britànica, ja té els vuintanta anys. Tot i que Denis, el marit, fa temps que se li va morir, encara en té la roba, objectes personals i la presència afigurada... li costa molt avesar-se a la seva absència. El personal de Margaret parla amb la filla, Carol, perquè estan inquiets: no saben si no es prèn els medicaments o que està empitjorant, però el cas és que no la veuen bé. La troben que parla sola, sembla que té el cap força en el passat... entre pocs moments d'autèntica lucidesa. La cosa empitjora ran d'un sopar que Margaret ofereix a uns convidats, en què la dona se'n va mentalment a la nit que, fa seixanta anys, van comprometre's amb Denis. Enllestit el compromís social, ja a la seva habitació, segueix mirant enrere, tot veient unes pel·lícules familiars, de la canalla quan eren petits, als que deixà prou de costat en dedicar-se amb cos i ànima a la política. Els records de la seva política no paren de fer-se-li presents en la vida quotidiana que passa entre les quatre parets de casa seva: qualsevol objecte o imatge de les moltes que l'envolten li'n evoca moments clau. La filla la convenç d'anar a veure un especialista; però hi va a contracor, convençuda que està bé, i al metge no li'n diu res, de com el passat li domina el present. Tanmateix, un cop torna a casa, brega de valent contra el fantasma de Denis i fa el pas, de superar-ne el dol, classificant-ne la roba i els objectes personals, per a desfer-se'n. Es reafirma en ella mateixa. Les memòries la seguiran acompanyant; però vol seguir vivint, amb el cap clar...
Crítiques d'altri publicades als mitjans: Política de paper cuixé (Judith Vives, Capgròs i blog Espai Isidor) | Sense ànima (Àngel Quintana, El Punt Avui) | La Dama de Hierro (Carlos Losilla, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona) | Meryl, la dama d'or -sense enllaç- (Lluís Bonet Mojica, La Vanguardia Cat, 06.01.2012) | En altres llengües: The Iron Lady (Philip Kemp, Sight & Sound)
Direcció: Ken Loach. Guió: Paul Laverty. Fotografia: Chris Menges. Muntatge: Jonathan Morris. Producció: Sixteen Films (Anglaterra), Why Not Prod (França), Wild Bunch (França), amb el suport de Les Films de Fleuve, BIM, Diaphana, Tornasol i Alta. Durada: 1h49.
Repartiment: Mark Womack (Fergus), Andrea Lowe (Rachel), John Bishop (Frankie), Geoff Bell (Walker), Jack Fortune (Haynes), Talib Rasool (Harim), Craig Lundberg (Craig), Trevor Williams (Nelson), Russell Anderson (Tommy), Jamie Michie (Jamie), Stephen Lord (Steve), Najwa Nimri (Marisol).
Sinopsi: A les 4 de la tarda del 12 de setembre de 2001, (l'endemà de la destrucció de les Torres Bessones de Nova York), el Consell de Seguretat Nacional es va tornar a reunir. Donald Rumsfeld, Secretari d'Estat de Defensa dels Estats Units, va formular una pregunta: "Per què no anem en contra de l'Iraq, no només d'Al-Qaida?". 2006. Bagdad és la ciutat més perillosa del món, i el camí més perillós en aquesta ciutat, entre l'aeroport de Bagdad i la Zona Verda, les forces d'ocupació l'anomenen "Route Irish" (Carretera irlandesa). Liverpool, agost de 1976. Fergus té cinc anys d'edat i els seus ulls brillen en conèixer Frankie, el primer dia a l'escola. Des d'aleshores, l'un ha estat l'ombra de l'altre. Primavera de 1986. Adolescents, Fergus i Frankie fan campana a l'escola i beuen sidra dalt del ferri sobre el riu Mersey, somiant en aventures que segur que els esperen i en viatges que han de fer pel món. Setembre de 2004, Fergus (ex-SAS) convenç Frankie (ex-Para) que s'apunti al seu equip a l'Iraq, guanyant £12.000 al mes, lliure d'impostos, com a contractista de seguretat privada. És l' última oportunitat que té de pujar al carro d'aquesta guerra cada vegada més privatitzada. Junts, arrisquen les vides en una ciutat plena de violència, terror, impunitat, cobdícia i en la qual s'estan abocant milions i milons de dòlars nord-americans. Març de 2006, Frankie és "en el lloc equivocat en el moment equivocat" i mor a la Route Irish. Fergus, desconsolat, rebutja l'explicació oficial i es posa a investigar la mort del seu company de l'ànima, amb la seva peculiar manera de treballar, tal i com va aprendre a les classes sobre l'Iraq rebudes a Liverpool. Només Rachel, companya de Frankie i amiga de Fergus, entén com n'és de profund el seu dolor i on el pot dur la seva fúria letal. Pot Fergus esbrinar el que va succeir a Frankie a la Route Irish? Però, a més, és que se li presenta un repte encara més important: pot tornar a ser el que era, fa vint anys, recuperar l'alegria de viure, quan xerrava amb Frankie al riu Mersey? Ens podem imaginar un contractista de seguretat fora de la guerra, però ens podem afigurar la guerra sense l'home?
Crítiques d'altri publicades als mitjans: Route Irish (Carlos Losilla, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona) | Un altre cop l'Iraq - sense enllaç- (Jordi Batlle, La Vanguardia Cat, 23.12.2011) | Les aparences enganyen (Carlos Losilla, El Punt Avui)
El talp (Tinker, Tailor, Soldier, Spy | El topo | La taupe | La talpa)
Direcció: Tomas Alfredson. Guió: Bridget O'Connor i Peter Straughan, basat en la novel·laEl talp, de John Le Carré (Edicions 62). Fotografia: Hoyte Van Hoytema. Música original: Alberto Iglesias. Muntatge: Dino Jonsäter. Producció: Working Title Films (Londres, Anglaterra). Coproducció Karla Films (Londres, Anglaterra), Paradis Films (París, França), Kinowelt (Leipzig, Alemanya). Durada: 2h07.
Sinopsi: Anys setanta, en plena guerra freda. En George Smiley ha estat fins fa poc un dels millors agents del "Circ", quarter general dels serveis secrets britànics. No ha tingut ni temps d'agafar gust a la jubilació, que el truquen del número 10 de Downin Street i s'hi ha de tornar a posar: cal enxampar un espia soviètic infiltrat a l'MI6. En George Smiley ha de desemmascarar el talp entre els seus antics col·legues.
Crítiques d'altri publicades als mitjans: El factor humà (Judith Vives, Capgròs i blog Espai Isidor) | El talp (Violeta Kovacsics, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona) | Guerra freda, thriller calent -sense enllaç- (Lluís Bonet Mojica, La Vanguardia Cat, 23.12.2011)
Articles d'altri publicats als mitjans
Ressenyes, cròniques i altres articles d'interès: Un talp fred, sobri i brillant (Bernat Salvà, El Punt Avui) | 'El talp' revela la cara més tèrbola de l'espionatge -€nllaç- (Xavi Serra, Ara, 23.12.2011) | L'observador atònit -sense enllaç- (Salvador Llopart, La Vanguardia Cat, 23.12.2011) | Le Carré, un altre cop gran cinema -sense enllaç- (Pedro Vallín, La Vanguardia Cat, 23.12.2011) | Exercici de contenció (Bernat Salvà/DeAPlaneta, El Punt Avui - Sortim) | Espies d'una altra època -sense enllaç- (Blai Morell, La Vanguardia Cat - Quèfem, 23.12.2011).
Entrevistes: Gary Oldman: "Jo seria un espia terrible" -€nllaç- (Patrícia Puentes, Ara, 23.12.2011) | Colin Firth: "Un actor no pot ser bon espia, li falta calma" -sense enllaç- (Gabriel Lerman, La Vanguardia Cat, 23.12.2011).
Le Havre (Le Havre | El Havre | Miracolo a Le Havre)
Direcció: Aki Kaurismäki. Guió: Aki Kaurismäki. Fotografia: Timo Salminen. Muntatge: Timo Linnasalo. Producció: Sputnik Oy (Finlàndia), Pyramide Productions (França), Pandora Film (Alemanya), Arte France Cinema (França), ZDF Arte (Alemanya). Durada: 1h27.
Repartiment: André Wilms (Marcel Marx), Kati Outinen (Arletty), Jean-Pierre Darroussin (Monet), Blondin Miguel (Idrissa), Elina Salo (Claire), Evelyne Didi (Yvette), Laika (Laika).
Sinopsi: En Marcel Marx, exescriptor i conegut bohemi, s'ha exilat volutàriament a la vila portuària de Le Havre, on la feina honorable encara que no remuneradora d'enllustrador de sabates el fa sentir més a la vora de la gent, servint-la. Ja ha passat el dol de la seva ambició literària i mena una vida satisfactòria entre la taverna de la cantonada, la feina i la seva dona, l'Arletty, quan el destí el fa topar amb un nen immigrat originari del nord d' Àfrica. Alhora, l'Arletty emmalalteix molt seriosament i ha de fer llit i en Marcel es troba que ha de bregar altre cop amb la freda paret de la indiferència humana i, per a lluitar-hi, només compta amb el seu optimisme innat i la solidaritat tossuda dels veïns del barri. Encara la mecànica cega de l'estat de dret occidental, representat per les tenalles policials que cada cop més es van tancant al voltant del nen refugiat. És hora, doncs, que en Marcel s'enllustri les sabates i ensenyi les dents.
Crítiques d'altri publicades als mitjans: Kaurismäki fraternal i meravellós (Imma Merino, El Punt Avui) | El Havre (Josep Lambies, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona) | Kaurismäki carismàtic -sense enllaç- (Lluís Bonet Mojica, La Vanguardia Cat, 30.12.2011)
Sinopsi: En Driver és un xofer que, de dia, treballa d'especialista a Hollywood i, de nit, condueix per a criminals i atracadors. Va tenir una infantesa violenta i potser per això és una persona més aviat tranquil·la i discreta, sense ambicions ni objectius particulars que el moguin. De cop, però, es converteix en l'home més buscat per un dels individus més perillosos de Los Angeles: ha ajudat l'exconvicte xicot de la seva guapíssima veïna en un robatori que ha sortit malament. I l'única manera que té de salvar la pell i seguir viu és fer el que millor sap fer: conduir. Tanmateix, d'aquella nit esguerrada se sent traït, estafat... i posat a venjar-se'n, pot ser tan metòdic com ho és al volant.
Crítiques d'altri publicades als mitjans: Mecànic (Carlos Losilla, El Punt Avui) | Drive (Eulàlia Iglesias, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona) | El noi de l'escuradents -sense enllaç- (Jordi Batlle Caminal, La Vanguardia Cat, 30.12.2011)
Articles d'altri publicats als mitjans
Ressenyes, cròniques i altres articles d'interès: El conductor lacònic (Xavier Roca, El Punt Avui) | El 'pulp' convertit en art (Nando Salvà, El Periódico) | Carretera perduda a L.A. -sense enllaç- (Stephen Garrett, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona) | Drive. De culte, de llibre -sense enllaç- (Pedro Vallín, La Vanguardia Cat, 30.12.2011)
Entrevistes: Ryan Gosling: "El director plorava amb cada presa" -sense enllaç- (Gabriel Lerman, La Vanguardia Cat, 30.12.2011)
Direcció Michel Hazanavicius. Guió Michel Hazanavicius. Fotografia Guillaume Schiffman. Música Ludovic Bource. Muntatge Anne-Sophie Bion, Michel Hazanavicius. Producció La Petite Reine (França). Coproducció Studio 37 (França), France 3 Cinéma (França). Durada 1h40.
Repartiment Jean Dujardin (Georges Valentin), Bérénice Bejo (Peppy Miller), John Goodman (Zimmer), James Cromwell (Clifton), Missi Pyle (Constance), Penelope Ann Miller (Doris).
Sinopsi Hollywood 1927. George Valentin (Jean Dujardin) ha estat una estrella del cinema mut a qui totes les hi ponien; però l'arribada del cinema sonor l'ha condemnat a l'oblit. En canvi, Peppy Miller (Berenice Bejo), una jove figurant, s'enlairarà fins al cel de les estrelles. És la història dels seus destins creuats o com la fama, l'orgull i els diners poden arribar a ser obstacles en la seva història d'amor....
Crítiques d'altri publicades als mitjans • Artista Vintage (Jusith Vives, Capgròs i blog Espai Isidor) | Per consumir (Carlos Losilla, El Punt Avui) | The Artist (Sergi Sánchez, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona) | Ras i curt: una meravella -sense enllaç-(Salvador Llopart, La Vanguardia Cat.
Articles d'altri publicats als mitjans
Ressenyes, cròniques i altres articles d'interès • El valor de 'The Artist' (Jordi Puntí, El Periódico Cat) | El crepuscle del silenci (Jordi Camps, El Punt Avui) | La falsa nostàlgia (Jordi Costa, El Punt Avui - Quadern de Cinema) | Esplendor silenciós (Bernat Salvà, El Punt Avui - Sortim) | Cine mut al segle XXI (Nando Salvà, El Periódico) | En silenci i bocabadats -sense enllaç- (Pedro Vallín, La Vanguardia Cat - Les estrenes de cinema de la setmana) | El poder de la imatge -sense enllaç- (Blai Morell, La Vanguardia Cat - Quèfem | "The artist" vola cap als Oscars en els Globus d'Or -€nllaç- (Xavi Serra, Ara) | Humà i simpàtic (Imma Merino, El Punt Avui - Crònica de Canes 2011) |
Inquiet (Restless | L'amore che resta) DirectorGus Van Sant. GuióJason Lew, basat en la seva pròpia peça teatral. FotografiaHarris Savides. MúsicaDanny Elfman. MuntatgeElliot Graham. Productors Brian Grazer, Bryce Dallas Howard, Ron Howard. Producció Columbia Pictures (EUA), Imagine Entertainment (EUA). Producció associada 360 Pictures (EUA). Durada 1h31. RepartimentMia Wasikowska (Annabel), Henry Hopper (Enoch Brae), Schuyler Fisk (Elizabeth Cotton), Lusia Strus (Rachel), Jane Adams (Mabel Tell), Chin Han (Dr.Lee), Ryo Kase (Hiroshi), Jesse Henderson (Alger Cofax), Victor Morris (Joseph), Colton Lasater (Ozzie), Christopher D. Harder (Salvador, director de funeral), Kyle Leatherberry (Elliot), Morgan Lee (conductor), De Ann Marie Odom (infermera), Kelleen Crawford (infermera).
Sinopsi Una noia malalta, en estat terminal, s'enamora d'un xicot amb la dèria d'anar a funerals. I es troben amb el fantasma d'un pilot kamikaze japonès de la Segona Guerra Mundial. Vídeos [Tràiler VO | Tràiler VOSC | Tràiler VOSE | Tràiler VOSF | Tràiler VOSI] Webs oficials [Restless (ang)] Facebooks oficials [RestlessMovie | RestlessLeFilm]
Crítiques d'altri publicades als mitjans • La fragilitat de l'adolescència (Imma Merino, El Punt Avui) | Restless (Dave Calhoun, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona) | Tacte amb la mort -sense enllaç- (Jordi Batlle, La Vanguardia Cat, 02.12.2011).
Estrenada a la Catalunya Nord, el 30 de novembre de 2011.
The Rum Diary (The Rum Diary)
DirectorBruce Robinson. Guió Bruce Robinson, basat en la novel·laThe Rum Diary, de Hunter S. Thompson. Producció Dark & Stormy Entertainment (EUA), FilmEngine (EUA), GK Films (EUA), Infinitum Nihil (EUA), Warner Independent Pictures -WIP- (EUA). Durada 2h00.
Repartiment Johnny Depp (Paul Kemp), Amber Heard (Chenault), Giovanni Ribisi (Moberg), Aaron Eckhart (Sanderson), Amaury Nolasco (Segurra), Richard Jenkins (Lotterman), Marshall Bell (Donavon), Bill Smitrovich (Zimburger), Michael Rispoli (Bob Sala), Karen Austin (Sra. Zimburger), Jimmy Ortega (x), Karimah Westbrook (Papa nebo), Gavin Houston (mariner / oncle Mable), Bruno Irizarry (Lazar)
Sinopsi Anys cinquanta. Paul Kemp (Johnny Depp), periodista sense futur i autodestructiu, treballa en un diari de Nova York que és a punt de tancar... i va a raure al Carib, per col·laborar amb el "San Juan Star", dirigit per Lotterman (Richard Jenkins). Allà mena una vida de debò intensa.
Sinopsi Seduït per la sort d'haver topat amb un cas impossible, l'intel·ligent Dr. Jung (Michael Fassbender) accepta com a pacient Sabina Spielrein (Keira Knightley), una dona prou jove, tan desequilibrada com guapa. L'arma amb què compta el Dr. Jung és el mètode del seu mestre, el famós Sigmund Freud (Viggo Mortensen). Tots dos, tanmateix, cauen rendits a l'encís de Sabina. Per si tres no fossin prou, s'hi afegeix Otto Gross (Vincent Cassel), un pacient llicenciós disposat a traspassar tots els límits. Jung cedeix a la luxúria, s'embolica íntimament amb Sabina i ells es converteix en el catalitzador de les seves teories. Mentrestant Freud va més enllà, aprofundint en la ment brillant de Sabina, fins que ella no pot aguantar més la situació. El trio esclata. Enduts per una barreja de desig i ganes de revenja, amb les respectives reputacions en joc, Freud i Jung s'embarquen en una guerra de voluntats. En aquest perillós joc de sexe i intel·lecte, el preu serà l'ànima de Sabina. Vídeos [Tràiler VO | Tràiler VOSC | Tràiler VOSE | Tràiler VOSF | Tràiler VI]
Crítiques d'altri publicades als mitjans • La neu que crema (Carlos Losilla, El Punt Avui) | Un método peligroso (Sergi Sánchez, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona) | Gran director, gran pel·lícula (Quim Casas, El Periódico) | Matar/estimar el pare... -sense enllaç- (Salvador Llopart, La Vanguardia Cat, 25.11.2011)
Articles d'altri publicats als mitjans
Ressenyes, cròniques i altres articles d'interès • El mètode Cronenberg (Jordi Costa, El Punt Avui) | Cronenberg asseu al divan Sigmund Freud i Carl Jung -€nllaç- (Xavi Serra, Ara, 25.11.2011) | Tots els homes de Cronenberg -sense enllaç-(Xavi Serra, Ara -Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona, 25.11.2011) | Els pares de la psicoanàlisi -sense enllaç- (Blai Morell, La Vanguardia Cat- Quèfem, 25.11.2011)
Director Roman Polanski. Guió Roman Polanski i Yasmina Reza, basat en la peça teatralUn déu salvatge, de Yasmina Reza. Fotografia Darius Khondji. Música Alexandre Desplat. Muntatge Hervé De Luze. Producció SBS Productions (Boulogne, França). Coproducció Constantin Film Produktion GmbH (Los Angeles, EUA), SPI Film Studio (Varsòvia, Polònia), Versátil Cinema (Barcelona, Catalunya), France 2 Cinéma (París, França). Durada 1h19.
Repartiment Jodie Foster (Penelope Longstreet), Kate Winslet (Nancy Cowan), Christoph Waltz (Alan Cowan), John C. Reilly (Michael Longstreet).
Sinopsi Dos nens d'onze anys es barallen. Coses de canalla. Els pares de la "víctima", però, conviden el pares de "l'agressor" al seu pis, per a parlar-ne civilitzadament. És una iniciativa de Penelope (Jodie Foster), dona liberal i progressista (que està escrivint un llibre sobre la tragèdia de Darfur) que voldria resoldre-ho tot de manera efectivament civilitzada, sense rancúnies. Però esclar, implica els altres pares. En primer lloc, en Michael, el seu marit, un majorista de bany, i evidentment, els pares de l'altre vailet: la Nancy (Kate Winslet), assessora financera més aviat tímida, i Alan (Christoph Waltz), advocat d'èxit amb un telèfon mòbil que no para mai de sonar. Tots tres estan disposats a atendre les bones intencions de Penelope. Passa però que la cordialitat aviat s'esvaeix i la cosa deriva en un enfrontament descarnat, primer entre les dues parelles, i després entre ells mateixos...
Crítiques d'altri publicades als mitjans • Jugar a la contra (Carlos Losilla, El Punt Avui) | Un déu salvatge (Sergi Sánchez, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona) | Atrapats en la pròpia hipocresia (Judith Vives, Capgròs i blog Espai Isidor) | Sobre nens i monstres -sense enllaç- (Lluís Bonet Mojica, La Vanguardia Cat, 18.11.2011)
Articles d'altri publicats als mitjans
Ressenyes, cròniques i altres articles d'interès • Saviesa de supervivent (Jordi Costa, El Punt Avui - Quadern de Cinema) El veïnat de Polanski (Manuel Cuyàs, El Punt Avui - Vuits i Nous) | Salvatges com som (Xavier Graset, El Punt Avui - Viure sense tu) | Polanski treu l'humor més incisiu a "Un déu salvatge" -amb enllaç de pagament- (Josep Lambies, Ara, 18.11.2011) | Misèries de l'ésser humà -sense enllaç- (Blai Morell, La Vanguardia Cat - Quèfem, 18.11.2011) | La hipocresia esquerdada -sense enllaç- (Pedro Vallín, La Vanguardia Cat, 18.11.2011) | La Mostra es rendeix al geni de Polanski per a la comèdia (Nando Salvà, El Periódico - Crònica de Venècia 2011)
Sinopsi La Justine i en Michael fan cap a la gran festa amb què se celebra que s'han casat. De fet, qui ho ha muntat són la germana de la núvia i el seu propi marit. Mentrestant, el planeta Malenconia amenaça d'estavellar-se contra la Terra... Vídeos [Tràiler VO | Tràiler VOSC | Tràiler VOSE | Tràiler VOSF | Tràiler VI]
Crítiques d'altri publicades als mitjans • Melancolía (Sergi Sánchez, Ara - Time Out Cap de 7setmana i Time Out Barcelona) | La gran al·lucinació (Carlos Losilla, El Punt Avui) | Destrucció i creació (Judith Vives, Capgròs i blog Espai Isidor) | Harmaguedon líric -sense enllaç- (Salvador Llopart, La Vanguardia Cat, 04.11.2011)
Habemus Papam (Habemus Papam | We Have a Pope) DireccióNanni Moretti. Guió Nanni Moretti, Francesco Piccolo, Federica Pontremoli. Fotografia Alessandro Pesci. Música Franco Piersanti. Muntatge Esmeralda Calabria. Producció Sacher (Itàlia), Fandango (Itàlia), Le Pacte (França), France 3 (França). Amb la col·laboració de RAI Cinema (Itàlia) Durada 1h42. Repartiment Michel Piccoli (Melville, el Papa), Nanni Moretti (Brezzi, el psicoanalista), Jerzy Stuhr (el portaveu), Renato Scarpa (cardenal Gregori), Camilo Milli (cardenall Pescardona), Roberto Nobile (cardenal Cincotta), Franco Graziosi (cardenal Bollati), Ulrich Von Dobschütz (cardenal Brummer), Gianluca Gobbi (guàrdia suís), Margherita Buy (la psicoanalista), Leonardo Della Bianca (el nen, Giulio), Camilla Ridolfi (la nena); companyia teatral: Dario Cantarelli, Manuela Mandracchia, Rossana Mortara, Teco Celio, Roberto De Francesco, Chiara Causa; més cardenals: Peter Boom, Erik Merino, Kevin Murray, Harold Bradley, Jelle Bruinsma, Alfredo Cairo, Mauro Casanica, Don Somasiry Jayamanne. Sinopsi El Papa ha mort i el Conclave n'ha d'elegir un de nou. El problema és que l'escollit (Michel Piccoli) no ho té gens clar, això de ser Papa. Ple de dubtes, neguitós i deprimit, tem no poder assumir-ne la tasca. Així és que el Vaticà crida un psicoanalista de prestigi (Moretti) perquè li faci costat i l'ajudi a superar-ho. Vídeos [Tràiler VO | Tràiler VE | Tràiler VOSF] Webs oficials [Habemuspapam (it)] [Habemuspapam (esp)] Més informació [Cartellera (cat) | Fitxa El Punt Avui (cat) | IMDB (ang) | LaButaca (esp) | Sensacine (esp) | AlloCiné (fr) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it)] FestivalsCanes 2011 · Competició | Toronto 2011 · Special Presentations | Valladolid 2011 · Inauguració | Altres festivals. PremisEFA 2011: 2 nominacions (Actor, Disseny de Producció) | Altres premis. Dist. cat. [x] Dist. esp. [Vértigo] Dist. fr. [Le Pacte] Dist. it. [01]
Crítiques d'altri publicades als mitjans • Habemus Papam (Eulàlia Iglesias, Ara · Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona) | Una teràpia religiosa -sense enllaç- (Jordi Batlle i Caminal, La Vanguardia Cat, 04.11.2011)
Articles d'altri publicats als mitjans
Ressenyes, cròniques i altres articles d'interès • Nanni Moretti es confessa -sense enllaç- (Xavi Serra, Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona) | Papes de ciència-ficció (Narcís-Jordi Aragó, El Punt Avui) | Un Papa que no ho vol ser (Imma Merino, El Punt Avui · Crònica de Canes 2011 | El Vaticà de Moretti (Bernat Salvà, El Punt Avui · Crònica de Canes 2011)
El nen de la bici (Le gamin au vélo | The Kid with a Bike | El niño de la bicicleta | Il ragazzo con la bicicletta)
Amb una actriu coneguda com Cécile de France i ambientant per primer cop un seu film en la lluminositat estiuenca, els germans Dardenne narren una història de benvolença, una mena de conte en què una dona, talment una fada, ajuda un marrec (abandonat pel pare) a deixar la violència que tragina.
El nen de la bici (Le gamin au vélo | The Kid with a Bike | El niño de la bicicleta | Il ragazzo con la bicicletta)
DirectorsJean-Pierre i Luc Dardenne. Guió Jean-Pierre i Luc Dardenne. Fotografia Alain Marcoen. Muntatge Marie-Hélène Dozo. Producció Les Films du Fleuve (Bèlgica), Archipel 35 (França), Lucky Red (Itàlia). Durada 1h27.
Sinopsi Cyril, que aviat farà 12 anys, només té una idea al cap: retrobar son pare, que va deixar-lo per una temporada en una llar per a nens. Per casualitat topa amb Samantha, que mena una perruqueria i accepta d'acollir-lo els caps de setmana.. Tanmateix Cyril no s'adona de l'amor de Samantha per ell, just l'amor que tant li cal perquè se li apaivagui la ràbia...
Crítiques d'altri publicades als mitjans • L'esperit dels Dardenne (Imma Merino, El Punt Avui) | El niño de la bicicleta (Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona) | Supervivència i emotivitat -amb enllaç de pagament- (Quim Casas, El Periódico, 28.10.2011) | El tour de l'insubmís -sense enllaç- (Lluís Bonet Mojica, La Vanguardia cat, 28.10.2011)
Articles d'altri publicats als mitjans
Ressenyes, cròniques i altres articles d'interès • El niño de la bicicleta (Ramon Girona, Cinema Truffaut) | Humà i simpàtic (Imma Merino, Avui+ElPunt - Crònica de Canes) | Cannes presenta les primeres candidates a la Palma d’Or -amb enllaç de pagament- (Nando Salvà, El Periódico - Crònica de Canes, 16.05.2011)
Primera ficció de Mike Cahill, premiada a Sundance, Locarno i (l'actriu) a Sitges. Tècnic d'efectes visuals (a la sèrie documental marina de National Geographic "Crittercam"), responsable del muntatge de diversos documentals (entre els quals, Leonard Cohen: I'm Your Man), coguionista —amb l'actriu i directora Brit Marling— dels seus dos films (el documental Boxers and Ballerinasi aquest primer llargmetratge de ficció), Mike Cahill n'ha assumit també la direcció de fotografia i la producció.
Una altra Terra (Another Earth | Otra Tierra)
DireccióMike Cahill. Guió Mike Cahill i Brit Marling. Fotografia Mike Cahill . MúsicaFall On Your Sword. Muntatge Mike Cahill. Producció Artists Public Domain (Nova York, EUA). Durada 1h32.
Sinopsi Rhoda Williams (Brit Marling), una dona jove i brillant que ha estta acceptada fa poc pel programa d'astrofísica del MIT, aspira a explorar el cosmos. John Burroughs (William Mapother), un compositor brillant, acaba d'arribar al cim de la seva professió, i està a punt de tenir un segon fill amb la seva dona. La nit que es descobreix l'existència d'un planeta Terra duplicat al sistema solar, hi ha una tragèdia i la vida d'aquests desconeguts queda entrelligada irreversiblement. Allunyats del món i de tot el que coneixien, aquests desconeguts enceten una improbable història d'amor, que els desperta a la vida. Però quan a un d'ells se li presenta l'oportunitat d'anar a l'Altra Terra i fer-se amb una realitat alternativa, amb quina nova vida es quedaran?
Crítiques d'altri publicades als mitjans • Intimitat d'un gènere (Carlos Losilla, El Punt Avui) | Otra Tierra (Antonio José Navarro, Ara - Time Out Cultura i Time Out Barcelona) | Rèpliques millorades -amb enllaç de pagament- (Desirée De Fez, El Periódico, 21.10.2011) | El perdó i la culpa -sense enllaç- (Salvador Llopart, La Vanguardia Cat, 21.10.2011)
El setembre de 2008, la banca d'inversions independent nord-americana, tal i com l'havíem coneguda, va desaparèixer. A la meva pel·lícula, miro de fer compartir l'experiència d'un grupet d'individus que són al cor mateix de la crisi sense que ni se n'adonin. La maquinària de què formen part ha esdevingut tan grossa i complexa que ningú podia veure'n el poder destructiu fins que ja va ser massa tard, ha declarat el director novell JC Chandor. Ran de la presentació a Berlín, vaig escriure'n aquest text: Thriller sobre l'esclat de la crisi financera, "Opera prima" de JC Chandor. Cineasta relativament jove, que ha viscut a Nova York i Londres, Chandor ha realitzat un curtmetratge –Despacito (2004)–, documentals per a la televisió i una sèrie de sis films de concerts, així com un gran nombre d'espots publicitaris. Encara actiu al sector immobiliari, Chandor ja té en cartera dues ficcions noves per a la Warner Bros.
Margin Call (Margin Call)
DirectorJC Chandor. Guió JC Chandor . FotografiaFrank G. DeMarco. MúsicaNathan Larson. Muntatge Pete Beaudreau. Producció Before The Door Pictures (EUA), Benaroya Pictures (EUA), Washington Square Films (EUA), Margin Call (EUA). Durada 1h50.
Sinopsi Wall Street, Nova York, any 2008, despatxos d'un gran banc d'inversions al decurs de les 24 hores decisives abans de declarar-se en fallida. El jove analista Peter Sullivan (Zachary Quinto) revisa els dossiers i descobreix que són errònies les estimacions en què es basa tota l'estructura comercial de l'empresa i que els actius del sectot hipotecari no tenen el valor que consta als llibres. Ben al contrari: han arrossegat l'empresa al llindar de la ruïna. Durant la nit, aquesta descoberta s'escampa entre els quadres superiors del banc, que es reuneixen d'urgència per a salvar el negoci. Entre ells: Sam Rogers (Kevin Spacey), operador de borsa molt i molt bregat; el seu superior jeràrquic, Jared Cohen (Simon Baker); l'analista de riscos, Sarah Robertson (Demi Moore), i, per descomptat, el "big boss" John Tuld (Jeremy Irons), que hi arriba en helicòpter. És finalment ell qui elabora un pla de rescat: de bon matí, tan bon punt obri la borsi, cal desempallegar-se de totes aquestes accions "tòxiques". Una jugada estratègica que comportarà conseqüències catastròfiques i no només per a Wall Street...
Crítiques d'altri publicades als mitjans • Margin Call (Sergi Sánchez, Ara- Time Out Cultura i Time Out Barcelona) | El pròleg del desastre -amb enllaç de pagament- (Nando Salvà, El Periódico, 21.10.2011) | Taurons a la peixera -sense enllaç- (Salvador Llopart, La Vanguardia Cat, 21.10.2011)
J. Edgar; La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
