O serem sostenibles... 
Storify és una eina interessant que ens permet ordenar continguts diversos capturats d'internet (des de notícies a piulades, des de vídeos a fotografies) per mostrar-los en un canal propi (l'storify). Això ens permet atemperar el ritme de les xarxes socials, tot posant un accent personal sobre l'actualitat en forma d'una narració pròpia i que tant pot ser descriptiva, com obertament intencionada (el cas de Janquim és molt interessant, en aquest sentit).
Aquesta setmana m'he servit d'aquesta eina per intentar recopil·lar articles, comentaris i recursos en general sobre l'anomenada COP 17, la cimera sobre el canvi climàtic que té lloc a la ciutat sudafricana de Durban. Podeu donar-hi un cop d'ull aquí.
Per cert, sobre el tema també podeu recuperar aquest article de fa uns dies a Sostenible.
 És evident: són claus les investigacions i inversions que s'estan fent en els àmbits del vehicle elèctric, dels motors més eficients i dels nous combustibles... Però és igualment important el que ja està passant en el terreny del canvi d'hàbits. Vet aquí una onada igualment profunda... La transició cultural cap als valors sostenibilistes es viu en present, cada cop més. En aquest cas, l'article es fa ressò d'un col·lectiu valuós: gent jove i urbana, engrescats i engrescadors... A les tertúlies de la ràdio encara riuen dels 'jipipijos' que van en bici, però arreu d'Europa, també a casa nostra (una menció, aquí, per a la gent que va promoure el CarSharing), la mobilitat intel·ligent s'imposa no pas per la pressió del prossel·litisme sinó per la realitat de la conveniència. Benvinguda sigui. [ Article publicat a Sostenible.cat]  El teletip ja anava ràpid, però imaginin ara, que als teletips hi hem afegit els tuits, els blogs, els vídeos de youtube i no sé quantes coses més! L'atomització de la informació genera un mapa de l'actualitat apassionant i certament addictiu, i, amb tot, inabastable. L'acceleració de la informació no va acompanyada de l'acceleració del coneixement, bé que ho sap el ciutadà que intenta seguir l'actualitat, bé que ho pateix el periodista a qui l'allau de dades estaborneix, massa sovint, la seva capacitat d'anàlisi.
Amb aquest article reprenc les meves col·laboracions a Sostenible amb l'objectiu de compartir, en una secció quinzenal, diferents articles relacionats amb la sostenibilitat i que he atrapat a les xarxes socials i a diferents diaris d'arreu del món (i sí, això vol dir que recomenarem peces escrites en diferents llengües, bàsicament el català, el castellà, l'anglès o el francès). La idea és proposar-los una mena d'hemeroteca a mida. Amb aquesta secció, així, intentarem ajudar a reduir, ni que sigui una miqueta, la velocitat de la informació i trobar temps per repassar continguts valuosos que, potser, s'han perdut en la sempre canviant pissarra dels temes del dia.
Llegir l'article a Sostenible.
 "La idea que la veritat acabarà prevalent no funciona. La 'veritat' ha estat allà en les dues darreres dècades i res ha canviat." Són unes paraules d'Scott Mandia, professor de física del Suffolk County Community College de Nova York. El científic reivindica la tasca d'un grup de reacció ràpida format per científics i que, en els últims mesos, ja ha engrescat una bona colla d'investigadors per "respondre, activament, i anar allà on hi ha els debats i les audiències més hostils" amb la lluita contra el canvi climàtic. Aquest grup està impulsat en bona part per John Abraham de la St. Thomas University de Minesota. La seva idea és que els científics s'han de mullar políticament i han de comprometre's "agressivament" per denunciar els escèptics amb els plantejaments científics al voltant dels efectes que pot tenir sobre la humanitat el sobreescalfament de la terra. [.. continua..] Les persones que ens movem en el món de la comunicació ambiental almenys un cop al mes ens trobem una persona que ens ve amb la idea de fer un programa de 'consells', allò que els anglosaxons en diuen, molt més econòmicament, 'tips'. "És que la gent està molt confosa, és que hi ha molta desorientació... ens cal alguna cosa que, de forma breu i concisa, resolgui dubtes i malentesos". "Què es recicla i què no, -continuen dient-, com es fa el compost?, hem de desendollar els aparells elèctrics?, és possible fer vacances sostenibles?, quina nevera em compro?" La llista és enorme i ostensiblement aclaparadora. No sé si el remei és pitjor que la malaltia, en aquest cas. Volíem ajudar i acabem amb un important dessossec. Hi ha tantes coses a fer, i en tants àmbits! Els petits gestos són importants, clar; però n'hi ha molts, de petits gestos, la nostra quotidianitat n'és plena, de petits gestos. Aquesta mena de llistats fan por, i la por és poc pedagògica. "Això sí" / "això no"... tot plegat ens recorda massa una versió moderna dels llibres d'urbanitat d'abans. [continueu llegint l'article a Sostenible.cat]
La ciència dubta, també ho fa el poeta; la ciència busca, com la literatura; la ciència es pregunta i és ben conegut que algunes de les millors preguntes són les formulades en vers. [Continuar llegint a Sostenible, aquí]
El nou sushi hauria de ser el menjar de 'temporada', la verdura de la comarca... l'elecció propera i coneguda. [Llegiu l'article sencer publicat a Sostenible.cat, aquí]
L'altre dia vaig assistir a una reunió en una oficina sense aire acondicionat. Els amfitrions havien tingut cura d'abaixar persianes i porticons i de tenir algunes portes obertes per propiciar la corrent d'aire. Al bell mig de la taula hi havia mitja dotzena de gots de vidre -de mides diferents- i un parell de gerres amb aigua fresca. Començada la reunió, es van repartir dos o tres 'vanos'. A mi em va tocar el de la foto. No vaig poder resistir treure la càmera i fotografiar-lo. Els ventalls tenen aquesta mena de qualitat màgica: refresquen fins i tot abans de moure'ls. Ah!, la reunió era d'un projecte vinculat a la revista ES, de la qual formo part del consell de redacció. Pels fets els coneixeràs.
El turisme és la gran indústria mundial, l'exemple més eloqüent d'una realitat globalitzada. L'any 2005, representava el 10% del PIB mundial i un 8% dels llocs de treball del món. [Llegiu l'article a Sostenible.cat].
"El moviment ' eat local' dels Estats Units, nascut fa una dècada, reivindica el consum de productes de la pròpia zona." Podeu continuar llegint l'article a la revista Sostenible.cat, on ha estat publicat.
La logística per assegurar-nos la capacitat de transmetre informació d'un ordinador a l'altre és enorme i, en realitat, no és gens invisible. La planificació per fer front al repte d'una societat que es va tornant cada vegada més dependent de l'accés a internet és, igualment, cada vegada més complexa (...)
El concepte de nova economia i de reforma de les estructures econòmiques actuals comença a calar i, de fet, ha estat un dels punts forts del president Obama a l'hora d'encarar la crisi amb el sector de l'automoció al seu país. Però és suficient dir que comença a calar? No. La urgència del moment és un mirall massa exigent. És veritat que molts han sentit un merescut plaer en veure com (...)
 Dissabte passat vaig visitar l'exposició 'Le Corbusier, the art of Architecture'. Aquesta mostra repassa la vida i l'obra del genial arquitecte suís, una de les grans figures de la cultura al segle XX, i es pot veure al Barbican de Londres fins a finals de maig. Hi ha objectes que, disposats en una casa, provoquen una reacció poètica, teoritzava Le Corbusier; els 'objets à reaction poètique', formulats en la seva llengua original. Totes aquestes pedretes que vaig apilant en lleixes i tauletes; les ampolles de vidre amb sorra i petxines; el trossos de coral; les xapes de cervesa; els fragments de vidre polits per les onades que guardo en aquella caixeta (que fa temps que no localitzo, per cert!)... Així doncs... ¿què és això? ¿És poesia? Mmmm... M'agrada veure el meu desordre com una mena d'assaig en vers. 'Objets à reaction poètique'... voilà! La teoria en qüestió no només exculpa la meva ànsia acumuladora, és que li dóna sentit i tot! Le Corbusier tenia una curiositat inacabable per la forma i el color i una gran habilitat per saber mirar de nou. De les formes rectes i austeres del principi de la seva carrera a l'interès per les formes orgàniques. De la puresa de l'intel·lecte afilat de les seves construccions dels anys vint, a l'incertesa i el misteri inspirat per les velles cultures mil·lenàries que es mostra en obres com la capella de Ronchamp o els seus edificis a Chandigarh, a l'Índia, ja als anys cinquanta. És bonic comprovar com Le Corbusier, malgrat la seva enorme altura intel·lectual, va saber mantenir fins al final un respecte meravellat per l'inexplicable, pel que no es pot 'fabricar' ni 'dissenyar'. Els objectes de reacció poètica... la pedra, la fusta, la petxina...
Un ministre britànic amb la cara plena d'un viscós líquid verd fuig de les càmeres. Confusió i flashos, i els primers teletips emprenen el seu singular viatge a través del món, els cinc minuts de glòria, versió 'breaking news'. Un grup ecologista 'ataca' llençant un got ple de 'crema anglesa' a una de les cares destacades del govern de Gordon Brown, el ministre d'Empresa, Peter Mandelson. L'acció és ràpida i eficaç, i sorprenent! De fet, les imatges ( aquí podeu veure el vídeo) mostren l''atacant' mentre marxa tranquil·lament del lloc dels fets, tot obrint ben raonables dubtes sobre la seguretat del polític. L'acció vol denunciar la dèbil i contradictòria política del govern anglès respecte el canvi climàtic. Està signada per la gent de Plane Stupid. (.. continua..) L'Independent abordava fa uns dies un tema incòmode: la seguretat de les noves centrals nuclears. D'això, i d'alguna cosa més, va el meu últim article a Sostenible.cat.  ¿Has hagut de sortir de la dutxa tot ensabonat per canviar l'emissora de ràdio, cansat de la competició de cridanera ignorància en la qual s'havien engrescat uns esvalotats tertulians? ¿T'ha estranyat llegir en un diari que els ecologistes representen el nou pensament únic i has corregut a comprovar la correlació de forces al parlament i, sense entendre res, t'has adonat que, en efecte, no se t'havien passat per alt unes eleccions i que tot continua igual? ¿T'has sentit dir que formes part d'una minoria privilegiada que governa obscurament els destins de la gent de carrer (la pobre gent de carrer!) per la boca d'un poderós director de diari que mossega un rotund havà amb les dents mentre dicta editorials i titulars? (... continua llegint ...)  "Vaig volar de Charlotte, North Carolina, a Amsterdam, Holanda, tot sabent que només tindria temps per visitar una coffee shop i veure alguns Van Goghs; vaig volar de Los Angeles a Nova York per contemplar la Cinquena avinguda i Central Park un vespre amb el sol objectiu d'admirar-ne la decoració nadalenca. En uns pocs minuts ja tornava a ser al JFK per agafar el vol de tornada. Vaig volar de San Diego a Las Vegas per quedar-m'hi 20 hores -no vaig necessitar ni hotel!- abans de prendre l'avió de tornada a casa. El meu nom és Michael i sóc addicte als programes de viatgers freqüents". Los Angeles Times explica en el reportatge Hi, I'm a frequent-flier addict un fenomen que afecta centenars de persones usuàries de les opcions de fidelització que algunes companyies de vols tenen en marxa per captar clients. (... continua ....) Les persones afectades per l'empitjorament dels temporals podran denunciar les companyies petroleres i del sector de l'energia que, amb les seves emissions, han contribuït a empitjorar l'efecte d'hivernacle, el qual, a la vegada, pot estar portant a un increment de la intensitat dels fenòmens climatològics extrems. Així ho sostenen almenys un grup d'experts de la Universitat d'Oxford, a Anglaterra, al rotatiu britànic The Guardian. Les primeres denúncies es produirien en la pròxima dècada, sostenen els citats experts, i a mesura que les eines per mesurar l'impacte (la culpa!) de l'activitat humana en el canvi climàtic es facin més precises. L'equip del professor Myles Allen ha fet servir una nova tècnica per valorar fins a quin punt el canvi climàtic va empitjorar les inundacions de la tardor de l'any 2000, que van perjudicar 10.000 propietats i que van comporar l'evacuació de 11.000 persones. De moment, la tècnica consisteix a creuar dues simulacions: una assumeix les actuals emissions, l'altra fa com si la revolució industrial -amb tots els gasos que va deixar anar- no hagués passat mai. Els científics han d'afinar una mica les seves tècniques, --perquè a ningú se li escapa que 'fer com si la revolució industrial no hagués passat mai' ha de tenir, forçosament, importants interrogants metodològics. El que ens mostra aquesta notícia, però, és que la pilota del canvi climàtic no està només en la teulada de l'acadèmia científica o dels polítics. El canvi climàtic als tribunals? Als EUA segur que ja estan "esmolant ben bé les eines". [PUBLICAT A SOSTENIBLE.CAT]
La revista Time i les seves llistes anuals conformen un dels millors exemples de màrqueting periodístic del món. La seva 'Person of the year' es converteix cada any en reclam de la pròpia capçalera en els mitjans d'arreu del món... però al seu darrera hi ha llistats diversos, alguns de ben específics. Time no es troba sola, en aquest temps de balanços, però les seves classificacions tenen una rendibilitat enorme en el mercat de la repercussió mediàtica. El 'hit parade' que aplega les notícies ambientals de l'any l'encapçala Barack Obama (també és la person of the year), el president electe dels Estats Units d'Amèrica, definit com el primer president autènticament 'verd'. Bé, això si, és capaç de mantenir les seves promeses, puntualitza assenyadament la gent de Time. De moment, una de les decisions més significatives de les preses pel president electe convida a l'optimisme. Obama ha incorporat al seu equip per a dirigir la cartera d'Energia el premi Nobel de Física, Steven Chu. En el número 10 de la llista, el mitjà nordamericà es fa ressò d'un neologisme que no trigarà a arribar aquí: hypermiling, una forma verbal que es conjuga amb eficiència i responsabilitat. És l'acció de optimitzar la conducció per tenir el mínim consum de combustible. Els sona? Queda bé, oi? A veure quan temps triga a arribar aquí. [PUBLICAT A SOSTENIBLE] |
 
Oriol Lladó Esteller (Badalona, 1971). Periodista especialitzat en noves tecnologies, cultura i medi. Aquest blog és un blog d'actualitat, o d'actualitats (potser millor). Recull apunts sobre la meva ciutat i recupera articles publicats en altres mitjans (Sostenible, Revista Òmnium, Media.cat, Blog d'Escacc, etc). Ah, fa uns mesos, i en el marc de les eleccions municipals, vaig formar part d' Accent, Independents per Badalona, un projecte polític que no sé si va arribar massa tard, o massa d'hora. Trobareu també alguns apunts sobre el 'tema'.
Per cert, la meva pàgina professional la trobareu a oriolllado.cat. A Time Out, actualitzo Retalls d'Asfalt, un blog bàsicament fotogràfic.
 
 Contacteu: info@oriolllado.cat
 
Visites al bloc
Visites a la portada
Visites a les entrades
Categories... i tan complicat! Preguntes, pensades i marrades sobre la meva ciutat. Entre la intimitat i l'anècdota. Internet, aplicacions socials, noves tecnologies i altres parents. ... abans conegut com el planeta blau. ... o coses de lletra i literatura. ... o no serem. o reflexions en 35 mm. Hemeroteca digital de les meves col·laboracions al gratuït badaloní. Això mateix, música, música i música. Algunes de les fotos del meu flickr: http://www.flickr.com/oriol_llado
 
Els meus enllaços
0. BLOCS ANTERIORS
-
Bloc del viatge entre Chicago i Ushuaia realitzat entre el juliol i el novembre de l'any 2005 amb la periodista Laura Garcia.
-
316 apunts escrits majoritàriament entre el gener de 2007 i el juliol de 2008.
1. ORIOL LLADó 2.0
-
Una eina imprescindible. El que em sembla interessant, classificat en etiquetes i llest per compartir.
-
Et sembla interessant una notícia? Dóna-li un digg.
-
Què estàs fent ara? Amb qui? On? Ara mateix!
-
Des del juliol de 2006, més de 1.100 fotos penjades, més de 50.000 fotos vistes...
-
Fotos i vídeos personals (amb contrassenya)
-
El que escolto, quan ho escolto... a temps real.
-
La pàgina per descobrir músiques... tan lletja i malgirbada com útil.
-
El que llegeixo, amb petites reviews.
-
Si vols pots trucar-me aquí: morera-u
-
Les reaccions al meu blog...
-
Apunts de bloc en 140 caràcters. Descobreix el nou fenòmen de la xarxa...
-
Des del 2006, més de setanta vídeos penjats, amb un rècord de 15.000 visites en un vídeo de l'Al Green...
2. ALTAMENT RECOMANAT
-
Tota la informació del Blues i Ritmes de Badalona, i alguna propina.
-
La revista de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, dirigida per Ramon Folch i amb Jordi Flamarich de cap de redacció. Tota l'actualitat ambiental, tota la interpretació...
-
Campanya ciutadana a Badalona, la vila on el mestre va viure mentre feia el seu diccionari.
3. BLOCS AMICS
-
Tot sobre el rock del país... abans que 'passi'...
-
Una llibreta que, en algunes coses, és cosina germana d'aquest àlbum de retalls.
-
Cròniques de Badalona des de la distància. Amb coneixement de causa.
-
Diari personal d'una periodista i autora de documentals.
-
El millor bloc 'ambiental'?
-
Tot sobre Badalona.
-
Un bloc que comença amb l'any 9. Les reflexions de Roser Sebastià, entre el regust urbà i el regust ebrenc.
-
Comentaris i crítiques de cine i teatre amb rigor i lucidesa... i independència de criteri.
-
Les reflexions de la Dolors Sabater. O com parlar de la 'multiculturalitat' sense caure en els tòpics.
-
Punt d’intercanvi i de trobada d’idees, pensaments, identitats i mirades... una presentació molt original i reeixida.
-
No hi fa ressenyes ni crítiques, només breus comentaris de films interessats per a l'afeccionat (i també per al no afeccionat).
-
Has de conèixer aquest bloc.
-
Imprescindible. El bloc més addictiu.
-
El gran bloc badaloní per descobrir...
-
En anglès. Reflexions sobre 2.0 i societat del coneixement.
-
Reflexions atinades i suggerents sobre la manera com aprenem (i compartim).
-
El projecte d'en Marc és ambiciós i apassionant. Segur que surt bé.
-
La periodista Sílvia Cobo analitza l'actualitat dels mitjans a Barcelona... i arreu!
-
Alguns moments bons... amb banda sonora de luxe.
-
La mirada 'gens corrent' d'una periodista científica de referència.
-
Tecnologia, innovació, cultura, política i família 2.0. Criteri i informació, a càrrec d'un dels 'clàssics' d'internet al nostre país.
-
Poesia, jazz i un civisme iconoclasta, del tot addictiu.
-
Un clàssic de Can Vilaweb. Interessant, sempre.
-
Un bloc de notes amb idees, pensaments, versos i música...
-
Imprescindible... còmic, pop, tecnologia en clau quotidiana. L'ironia 'cool'.
-
Un dietari molt personal... 'perquè ja tenim una edat'.
-
Referència clau en l'anàlisi de la política del país.
-
Petits apunts, grans poemes.
-
Un dels secrets més ben guardats de la xarxa.
-
El millor bloc. I ja està.
-
Coses de disseny, tecnologia, teatre... auster, sensible... molt recomanable.
-
Saps que és el videoblogging?
4. BLOCS INTERESSANTS
 
      
|
