El capitalisme, al llarg del segle XX ha realitzat dos canvis estructurals importantissims per garantir la seva supervivència. Cansats de veurecom, cíclicament, turbes de descamisats assatjaven els seus palaus en demanda de condicions de vida dignes, van decidir posar en pràctica dues mesures: 1r - allunyar el perill. 2n - amagar-se. Semblava que cadascuna d'elles els havia de donar total protecció. La combinació de les dues els havia de garantir una seguretat inqüestionable.
L'europarlamentari espanyol Vidal-Quadras ha dit que troba "provincià" etiquetar els productes en català.
M'imagino que això no deixa de ser un nou pase torero envers els seus hoolligans. Però no oblidem que en molts casos els grans partits deporten a Europa els seus quadres molestos -una deportació molt ben retruibuïda, diguem-ho tot.
Vidal-Quadras és considerat una persona culta i això sens dubte és una sobrevaloració flagrant. I ho demostra amb afirmacions com aquesta, on la visceralitat anticatalana venç el rigor científic.
L'àrbitre pita penalti.
És del tot injust i un senyor aparentment respectable agafa d'una
revolada una ampolla que té al costat i la llença violentament
contra aquell que ha gosat perjudicar injustament el seu equip. No ho
ha pensat, ho ha fet i prou, com un acte de justícia imprescindible:
allò no es podia permetre. El penalti s'ha xutat, ha resultat gol i
el seu equip ha perdut. El senyor aparentment respectable ha estat
detingut i multat. I també han multat el seu equip, que a més a més
ha vist com li clausuraven l'estadi cinc partits, amb les conseqüents
pèrdues econòmiques. L'acció justiciera del senyor aparentment
respectable ha estat nefasta per al seu equip.
Fa molt temps que penso que si el Col·legi d'Arquitectes actués amb el mateix rigor, enfront els professionals ineptes, que actua el Col·legi de Periodistes, al nostra país no quedaria dempeus ni un sol edifici.
Com pot ser que la majoria de valencians votem un Partido Popularque es desenvolupa desacomplexadament corrupte i que no dubta en destruir el país en benefici de les seves martingales?
Com és possible que els mallorquins -i menorquins i eivissencs i formenterers- seguim votant massivament un Partido Popular imputat en mil estafes i robatoris i que branda la montera demanant factures de les cases de putes?
Com s'entés que els principatins votem majoritàriament un partit que es finança amb quotes de les contractacions que licita i a un altre que té centenars de quadres del partit a sou de les diputacions, fent-se'n passar pre treballadors mentre fan, ajornada completa, feina pel partit?
La Partido Popular és -com la PSOE, o la CiU,...- una empresa privada de gestió de l'administració pública. Les empreses privades de gestió de l'administració pública no solen tenir -com a bones empreses privades- principis ideològics. Simplement utilitzen reclams ideològics per distingir-se unes d'altres en la natural competència del liberalisme administratiu.
És per això que sempre solen parlar amb ambigüitats, metàfores i recursos demagògics. Per això s'agraeix tant quan cometen l'error de fer propostes concretes, com avui ha fer la PP. M'agrada perquè s'evidencia seva la nul·la capacitat d'analisi política i d'estructurar respostes als problemes.
Desconec les característiques dels sindicats de l'estat francès i entenc que és molt agosarat -ja ho dic d'entrada- establir una comparació partint del gran desconeixement d'un dels element que comparo però...
La reflexió no és meva, m'ho va fer veure en Roger Mas, dinant l'altre dia. I crec que ell deia que tampoc era seva, crec que va citar Carles Muñoz Espinalt. Deia que els independentistes erem els moderats, que els extremistes eren els autonomistes i els federalistes. La reflexió és molt senzilla:
Em sap una mica de greu que el meu nom hagi sortit relacionat amb l'acte de presentació de Solidaritat Catalana per la Independència perquè ni hi he assistit, ni hi he donat suport. Només vaig rebre una trucada convidant-m'hi. Això i prou.
No m'agradaria quedar com un sectari aixafaguitarres, per això sento la necessitat de compartir el què en penso.
L'europarlamentari espanyol Vidal-Quadras ha dit que troba "provincià" etiquetar els productes en català.
Desconec les característiques dels sindicats de l'estat francès i entenc que és molt agosarat -ja ho dic d'entrada- establir una comparació partint del gran desconeixement d'un dels element que comparo però...
Acabo de sentir per la ràdio com el ministre d'immigració francès Eric Besson feia unes declaracions.
La reflexió no és meva, m'ho va fer veure en Roger Mas, dinant l'altre dia. I crec que ell deia que tampoc era seva, crec que va citar Carles Muñoz Espinalt.
Em sap una mica de greu que el meu nom hagi sortit relacionat amb l'acte de presentació de Solidaritat Catalana per la Independència perquè ni hi he assistit, ni hi he donat suport. Només vaig rebre una trucada convidant-m'hi. Això i prou.
