Fa un temps en Jordi Texidó i Mata va estrenar públicament la seva primera Sardana a la Plaça Salvador Allende de Barcelona. Texidó és un músic nascut al barri barceloní del Coll-Vallcarca l’any 1929, i actualment resideix a Madrid.  Ara en Jordi ens torna a meravellar amb una nova sardana "brindem amb cava" i si, brindem per els joves compositors del nostre país (…)

Una sardana-concert 'Laura, un somni' del compositor Jordi Texidó i Mata, amb arranjaments de Jordi Feliu i Horta. Les imatges són del Parc Dalmau de Calella, al Maresme (...)

Dino Crocetti, va néixer el 7 de juny a Steubenville (Ohio). Els seus pares eren uns immigrants italians. La seva mare, Angela Crocetti, era mestressa de casa i el seu pare, Gaetano Crocetti, era barber. Ben representatiu de l’star system. D’un estil que ha fet època. Aquí el veiem tot cantant i rient. Immarcesible. Silenci, canta un gegant (...)

És una cançó preciosa. Plena de sentiments. D’humanitat. I en la veu ben timbrada, i de vellut, del cantant canadenc, un jove i gran crooner, hi fa ben bé diana (...)

Sé que aun  me queda una oportunidad

Sé que aún no es tarde para recapacitar

Sé que nuestro amor es verdadero

Con los años que me quedan por vivir

Demostraré,

Cuanto te quiero  (...)

El fabulós actor secundari, molt alt i maduret i cepat, va i li diu a la seva enamorada de forma paternal, una increïble i múltiple Marilyn Monroe, en un film noir ben noir i polar, “Guaita, quina noia més adorable”. Tan adorable com ho és la bella, gran cantant i clàssic en vida, Françoise Hardy (...)

No s’hi valen paraules. Ni gests. El temps ha cessat. Tot s’atura. És qüestió doncs de tancar els ulls i deixar-se endur per veus de seda. I or. De gradació. Textura. Tacte. I un gruix divers. El d'avui, no trobes? és un dia especial i calen coses que t'escalfin el cor. Te’n podràs estar d’acompanyar-me? (...)

Ha mort, un destacat poeta i cantautor euskaldun: En Xabier Lete (Oyarzun, 1944. Donostia, 2010). I el voldria recordar amb aquesta bellíssima cançó que no cal entendre perquè t'arribi al bell mig i t’escalfi el cor (...)

L’altre dia vaig veure un reportatge per TV sobre la vida i el que fer artístic de Ruper Ordorika (Oñati, Gipuzkoa, 1956), un dels grans noms de la cançó en llengua basca. Ordorika és un home grandot, dedicat a la música des de primeries dels anys 80, que va fer part d’un conegut cercle literari –la Banda Pott- amb escriptors com ara: Joseba Sarrionandia, Bernardo Atxaga, Jon Juaristi i Manu Ertzila. Fa uns mesos, hi vaig estat molt capbussat en la seva obra  -m’hi passava hores i hores posant-hi els seus temes (...)

El ‘Lipd Dub’ més multitudinari, a la UPF. Amb la música de 'Wake me up before you go-go', ja és la xarxa el vídeo gravat amb la participació de més de 1.200 xicotes i xicots al campus de la Pompeu Fabra per celebrar el 20è aniversari de la universitat. Han fet el rècord de participació mundial, i volen que el seu sigui un dels 'lip dub' més vistos a YouTube (...)

“... Va començar a Lituània, ens van convidar a tots quatre per obrir el primer Festival de Flamenc a Vilnius i la vam clavar. Va ser com un viatge iniciàtic, així es va gestar la banda” (...)

El cantant valencià i Miquel Gil i el pianista manresà Manel Camp versionen el seu univers sonor en un nou disc, que servidor va comprar ahir tarda, i que va celebrar la seva posada de llarg al Barnasants (...)

El cantautor treu el seu tercer àlbum, “Al marge d’un camí”, un excel·lent treball íntim, pessimista i ple de matisos. “He fugit –diu de la Bisbal a propòsit. Arriba un moment en què certs temes et cansen (...)

És cert el que diu Anna Portell (Mortadel·la casolana): hi ha apunts que et queden millor; no ho sé, hi trobes el moment, una vivència intensa... Parlant d'intensitat, sabeu una de les coses més reconfortants i vivificadores i estimulants i engrescadores que hi ha, almenys per a mi? és fàcil: veure'n cantar, ballar, saltar -com un cangur!, fer la veu de falset, al reverend Al Green. L'únic gran mite del soul encara viu -els altres varen morir violentament- o en actiu -la vida és curta, més encara, si hi has pecat o trencat segons quins sostres. Res, senyores i senyors, amb tots vostès el meu amic, íntim, per descomptat, Al Green (...)

Efectivament, es tracta d'Alfonso de Vilallonga Serra, baró de Maldà i Maldanell i baró de Segur, que nasqué en una família de la noblesa barcelonina, entre els membres de la qual destaca el seu oncle, l'escriptor José Luis de Vilallonga. L'artista es doctorà en Música pel Berklee College of Music de Boston i es propietari del cinema i les Galeries Maldà, a Barcelona. A continuació ens n'ofereix una bella versió d'una cançó del gran Charles Trenet (...)

En fa part del darrer disc d’en Michael Steven Bublé, un jove cantant canadenc, un entranyable bollicao, un crooner més que prometedor, que trepitja fort amb versions d’estàndards clàssics i noves peces i propostes. (no hi doneu importància al fet que l’hagin vist i sentit 9 milions de persones, allò que compta és que us hi agradi, a mi també, i força. (Si ja sé que algun mal pensat, alguna mal pensada, dirà que m'agrada per la preciosa Barbie que hi apareix, oi que sí, Mortadel.la Casolana?) Bones Festes per a tothom (...)

Vuela, vuela, vuela conmigo,
cuélate dentro dime “chico”,
dame calor, sácame brillo,
hazme el amor en nuestro nido

No quiero nada, nada más,
me sobra respirar.

Sube, sube, sube conmigo,
déjalo todo, yo te cuido,
ven a Madrid, ten un descuido,
haz cosas mientras yo te miro (...)

Arribes a casa a tres quarts de quinze cansat com un ruquet. És tard i fas una ullada a la televisió. El programa Sputnik, del 33, passa avui un recital. És el d’una desconeguda de nom de difícil memorització. Veig una dama jove, gairebé un bollicao, sola amb una guitarra, i amb tot un senyor conjunt al darrera. Em fa l’efecte que actua a Holanda. I d’aquell cos tendre i fràgil hi surt projectada una veu angelical, de gran qualitat i textura, amb cançons boniques, musicalment ben atractives (...)

Leonard Cohen vivia l’any 1960 a l’illa grega d’Hidra. I allà se’n va enamorar de Marianne Jensen, mare i esposa, respectivament, dels novel·listes Axel Jensen i Göran Tunström. Finalment, Marianne i Axel van deixar Göran i van anar a viure amb el cantant canadenc (...)