El nou director de la RAE, José Manuel Blecua, ha defensat el model d’immersió lingüística que es desenvolupa a l’ensenyament de Catalunya “perquè el català ha de sobreviure”. Per Blecua, no existeix conflicte lingüístic a Catalunya “porto 50 anys vivint a Catalunya i mai no vaig tenir-ne el més petit problema (…)
Benvolgut president, a França, amb el francès, qui toca els nassos som els catalans –ja que la nostra llengua és allà prohibida, il·legal, clandestina, i també n’hi toquen els occitans, els bretons, els bascos, els corsos, els (...)
Aquestes setmanes m’he enrojolat de vergonya i de fúria per l’actitud de rectors i autoritats acadèmiques del tot intolerable i d'una gran botifleria cap el país i cap el català. Actituds que bé mereixerien la dimissió o destitució d'alguns ells. El que ha succeït a l’entorn dels requisits lingüístics del nou professorat que vulgui impartir la docència al nostre país clama al cel i fa palès com som de lluny de la normalitat com a nació (...)
"Inicialment, Benet l'ajudà -a Montserrat Roig- econòmicament tant com pogué. Cap al final, però, els diners no arribaven per enllestir-ho. L'antic senador en parlà amb gent forta d'armilla -empresaris, professionals liberals. No res. Un taló estès per Josep Andreu i Abelló donà al llibre l'empenta que li mancava" (...)
Des que m’hi vaig apuntar, si fa no fa cinc anys, per a mi Rodamots ha esdevingut una cosa de la que no en puc prescindir. De lectura alhora obligada i plaent. Que t'obre mons, matisos, olors, autors, d'una llengua nacional esponerosa i rica i plena (...)
“El castellà és tan potent que pot deixar la traducció en mans del mercat; nosaltres l’hem de mimar. Per a la nostra cultura el prestigi no és cap caprici: és una qüestió de supervivència” (...)
És el títol d'un bellíssim article signat per l’Albert Pla. Compte, no pas el cantant sinó un escriptor “amagat”. M’explicaré, l’Albert Pla Nualart és el cap d’edició del diari AVUI (...)
¿Pot considerar-se un idioma un producte com qualsevol altre i aplicar-li tècniques comercials perquè eixampli el seu nombre de consumidors/parlants? (...)
Conversa celebrada dissabte 21 d’octubre de 2006, a la plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet.
No hay duda, amigo mío: vivimos en una sociedad bilingüe.
Em sap greu però no hi estic ben bé d’acord amb tu. Aquí se’n parlen, efectivament, dues llengües –bé sigui el català-espanyol, o el català-francès-. Això és cert i indubtable. El que passa és que, a diferència d’altres països, aquí els realment bilingües som els catalanoparlants.
Hombre no me digas eso, por Díos.
Com que no?. Bilingüe no és pas entendre una llengua i parlar l’altre. Bilingüe és qui n’enraona totes dues. Està clar que sempre n’hi ha una que domines més, com és natural. El bilingüisme, però, és això. I la resta és una mera construcció retòrica. Encara més: un parany.
¡Nada, que es una riqueza tener dos lenguas en vez de una sola!
I ara!, m’estàs dient que els espanyols o els alemanys són més pobres culturalment perquè en parlen, fonamentalment, una. No fotem!.
Tampoco, creo yo, hay que llegar a esos extremos.
Encara més, què fa, per exemple, que persones com tu no parleu català (amb carrera universitària, professió lliberal... ). A veure, quant de temps portes aquí, 20 anys?
25 años, exactamente.
Perquè, a més a més, tu també parles anglès. Jo t’ho diré: això és desídia i manca d’interès, i després tu i molts altres veniu amb romanços com aquests del bilingüisme!. Els espanyols sou monolingües, i a més, obstrusos i capquadrats. Ve-t’ho aquí, i la resta és xerrameca.
Te pongas como te pongas somos bilingües, y lo demás es nacionalismo de vía estrecha.
Això, i el vostre, de nacionalisme, és d’amplada europea!. Així esteu de desenvolupats culturalment i econòmicament!.
Molt i molt simpàtica, i bonica, fora bromes, la campanya de la "Queta" en pro del català.
I parlant de campanya, que me'n dieu de la contracampanya de tots els polítics, i tècnics, i mitrats, i tutti quantti, que presents en les assemblees de veïnes i veïns del Carmel, se'ls hi adrecen, sempre, en espanyol. A què treu cap aquest tracte de xarnegos i forans?
Ja podem fer campanyes, ja, si l'exemple que hi donem, des de l'administració, és fer tot el contrari que en teoria prediquem:
Preàmbul. La legislació en matèria de llengua dels estats forasters francès i espanyol pot ser aplicada, amb profit, en la situació de la llengua pròpia dels Països Catalans. Al català, comptat i debatut, no li calen ni més ni menys proteccions. És per això que es promulga la següent norma.
Article únic. S'assumeix l'articulat de la legislació lingüística francesa i espanyola, substituint aquells idiomes pel català en tot allò que faci referència a: protecció, promoció, defensa, ús, i política de sancions.
Avui ha estat un dia d'estrena en això de les denúncies per la marginació del català a casa nostra. L'incomplidor de la llei ha estat el bar-restaurant del CAIXAFÒRUM, a Barcelona. Establiment on ningú no en sap parlar la llengua del país, i a més, hi arrufen el nas quan els la parlen (...)