Una mare de família pateix un accident greu mentre practicava un esport de risc. Atès que les desgràcies no venen soles, el marit descobreix, per boca de la filla gran, que l’accidentada feia el salt al cònjuge. Drama familiar d’allò més contemporani, el film ha estat rodat en el marc suggestiu i incomparable de les Illes Hawaii –un paradís que ens resulta ben pròxim als que tenim una edat i que durant els 70 vam poder gaudir de la llarga i distreta sèrie televisiva “Hawaii 5-0” (...)

En un context d’intensa lluita social i política liderat per l’esquerra, inclosos els atemptats, un jove nord-americà viu un intents sentiment de què ja n’hi ha prou d’aquest color. El xicot es postula per fer una feina en el camp de la seguretat, de la persecució del que ell considera una marea roja. Anys després, el fiscal general li proposa que accepti la direcció de l’Oficina d’Informació Federal que s’acaba de crear (...)

Miguel perd la dona. Hora d’engegar un viatge llargament acaronat i pendent. De València (l’Horta) a Argelers (el Rosselló), viatge envers a un mateix, recuperant vida viscuda i mai del tot perduda. Film d’espaordidora bellesa, d’inquietant quietud, pausat com la respiració calma, filmada amb intel·ligència i bon sentit i gust. Té, al centre de tot, l’actuació majúscula de l’asturià Álvarez-Novoa (autor, actor, director i home de teatre) (...)

Va ser a Barcelona, al barri de les Corts. Al carrer Marquès de Sentmenat. Era, exactament, l’any 1986. Ens vam trobar en un estudi de gravació i doblatge prou conegut. De la meva alçada, cabell arrissat, un elegant mocador al coll. Només calia aclucar-hi els ulls per saber que era ell: en Paul Newman (...)

Marcel Marx és escriptor i bohemi, però, coses de la vida, fa de cirabotes. Ha decidit autoexilar-se a Le Havre, el gran bastió obrer, el feu històric del Partit Comunista Francès. El seu món és petit, autàrquic, però suficient: la seva dona; l’amiga del bar; la fruitera; el de la botiga de queviures. Les coses, no obstant, es capgiren doblement, i passem de la quietud amb penúria, a la desesperació (...)

Ahir estava llegint amb molta atenció unes notes i papers sobre l’Organització Comunista Bandera Roja -1968/1989-, i m’he autoconvidat a anar al cinema. Què serà?: ¿La darrera d’en Ken Loach, dels germans Dardenne, de la Mercedes Alvárez, de’n Kaurismäki? No, hi aniré a veure una que tracta del món de les finances. Del capitalisme financer. Del capitalisme realment existent (...)

En 1973, la Guerra Freda segueix a dalt de tot. Un home conegut com a Control, cap del M16 o “Cúpula” i el seu segon, George Smiley, són rellevats dels seus càrrecs després d’una missió lamentable i impuixant. Amb tot, el Govern contracta Smiley com a agent secret per tal de descobrir un agent doble o talp que feineja per als soviètics (...)

Un pare autoritari. Força autoritari. Violent, a estones. Una mare dolça, carinyosa, que sembra amor pertot. Un fill gran perdut, on hi cau, i de quina manera! la sacrosanta i incontestable autoritat paterna. Un fill menut de presència intermitent, sensible i de perfil baix. Al cort de Texas, a mitjan del segle passat, l’arbre de la vida és vista sota l’ull lúcid i experimentador d’un gran director que perpetra un film que enlluerna (...)

Un equip operatiu i clandestí del Mossad -המוסד למודיעין ולתפקידים מיוחדים-, marxa cap a l’Alemanya oriental on creu haver localitzat, en 1966, el cirurgià nazi que va experimentar i exterminà un bon nombre de presoners. Es tracta d’anar-hi, confirmar-ne la identitat, i, viu i ben viu, dur-lo a Israel on serà jutjat pels seus crims contra la humanitat (...)

Som a Euskal Herria, en una vila petita a tocar d’una frontera interestatal que esqueixa en dues parts una nació. Una comunitat humana. Amb dues famílies enfrontades. I una aposta. I una pedra –“Arriya”, en llengua basca. Un film hipnòtic. Ben rodó (...)

Enginyosa, intel·ligent, amb diàlegs guspirejants, trepidant però reflexiva, molt nord-americana-hollywoodenca, t’hi fas un tip de riure; una comèdia d’excel·lent factura. Del bo i millor, en clau de comèdia, que he vist els darrers anys (...)

. “Hola, em donarà una entrada per la pel•li dels micos?”. Encara en recordo la versió protagonitzada pel gran Charlton Heston (quina pena, i quin abús, la manipulació que en va fer d’ell, el documentalista Michael Moore, quan girà visita al president de l’Associació Nacional del Rifle). Heston, un actor ben plantat, que vessa virilitat pertot, hieràtic però convincent, va ser –segons que he llegit- peça clau perquè es fes la pel•lícula a finals dels 60; gràcies a la seva incorporació a l’escarransit planter d’actors, els estudis apostaren per un projecte en què ningú no hi creia pas (...)

En Bruno Michelucci és un home rondinaire, un punt malenconiós, de vida prima i destarotada, que no se sent a gust amb la seva pròpia pell. Per acabar-ho d’adobar, li fan avinent que sa mare es troba greument malalta amb poc temps de vida. A partir d’aquí, els records, les imatges del passat li revenen amb força (...)

De bellesa subjugant, Ava Gardner va arribar a Catalunya en 1950, per rodar, a Tossa de Mar, “Pandora i l’holandès errant”. Anys després, va tornar a Espanya, tot residint a Madrid, on filmà per televisió en 1986, “Harem”, tot morint poc temps després. A partir del llibre “Beberse la vida: Ava Gardner en España”, de Marcos Ordoñez, el realitzador gironí ha perpetrat tot un senyor film (...)

Vet aquí una petita, una gran història d’amor, tendra i aspra, versemblant i certa. Calvados, Baixa Normandia, Port-en-Bessin. Angèle just ha sortit de la presó amb el cap una mica a tres quarts de quinze i el fill a casa dels avis i que vol recuperar peti qui peti. Tony és un pescador solitari i dur, que viu amb sa mare. Coincidències de la vida fa que tots dos es trobin i engeguin una relació personal difícil (...)

Francès enterrat a l’Escala, que un dia aterra a Barcelona. Cineasta. Fotògraf. Escriptor. Construeix un conserva un fabulós arxiu fotogràfic sobre la comunitat gitana barcelonina. El seu casori amb la gitana, Rosario Amaya, li permet capbussar-se, enamorar-se dels antics Senyors de les Carreteres (...)

Tot va pensar que es tracta d’un cas senzill de la crònica negra. Un poble menut i perdut a la regió de Friuli-Venezia-Giulia, paratges bells i solitaris, una adolescent morta a la vora del llac, i un comissari hieràtic i d’actitud aparentment indolent (...)

Sabia que aquesta pel.lícula m’agradaria molt i molt. Collage. Arreplec de fluxos. Film fet i pastat de capes. De fragments. Incursió personal i col·lectiva. Amb moments, imatges, fotogrames, d’una bellesa inaudita. Un gran, gran film sobre Bob Dylan, i aquella seva generació  (...)

El recent film del mestre suís és una brillant revisitació dels seus temes i procediments de sempre; una narració fragmentària, esfilagarsada, amb imatges i textos potents, vius i ferrenys. Ara, còmodament instal·lat en el camp del vídeo. I, com sempre, impagable, incombustible, i tan radical en el mètode i l’objectiu. Sense concessions (...)

Un avantatjat alumne de Harvard seu, una nit d’alcohol i joia, davant del seu PC i desenvolupa una nova idea. Dies després, la idea es concreta en una xarxa social universal que, sis anys després, aplega 500 milions d’amics. El seu nom: Facebook (...)