  |  |
Diari d'un reformista (@perermerono)
|
|
Jordi Solé Tura  Vaig entrar a militar a Bandera Roja farà 40 anys sota la teva influència i la del company Jordi Borja. Des del començament d'aquesta militància, varem tenir l'ocasió de compartir projecte i lluita. Encara recordo un dia a Madrid en un dels congressos del Partit Comunista d'Espanya, quan em comentaves que estaves cansat. En aquella època estaves redactant la Constitució. D'això fa més de 30 anys (...)  Instants emocionants, un altre cop, i bastants mesos després de l’assistència a l’estrena del film dedicat a Jordi Solé Tura. Ara en llibre manufacturat per Ara Llibres. Amb lectura reposada. Atenta al detall. Interrogadora. Inquisitiva. Inevitablement admirativa per bé que crítica. Què dir-ne, de nou, del meu admirat Jordi Solé? Estudiant tocatardà nascut a Mollet del Vallès, que ajudava a la fleca familiar. Que fa el batxillerat, per lliure, i examinant-se, en un dia, de 36 assignatures. Enorme autodidacta. De lectures múltiples i compulsives, també fondos. Que aprèn sis idiomes tot escoltant la ràdio (...)  No fa gaire, a principis de novembre, la ciutat de Mollet del Vallès va retre homenatge al seu fill Jordi Solé Tura. Ho va fer en ocasió de la creació del Centre d'Estudis per la Democràcia, instaurat per l'ajuntament, que ara ofereix el Premi Jordi Solé Tura a la millor tesi doctoral sobre democràcia (...)  Conocí a Jordi Solé Tura en la cárcel; era cuando el Estado de excepción de 1969. Recuerdo su tenacidad y su pasión por todas las cosas, dos constantes vitales durante toda su vida. Una y otra se expresaban (al igual que en el estudio y en el trabajo), por ejemplo, cuando jugábamos al fútbol: parecía que le iba la vida en el juego de la pelota, corría como si estuviéramos en la final de la Copa del Mundo. Más tarde, estando un servidor en la Prisión de Soria, volví a tener un contacto indirecto con Jordi, a través de su magnífica traducción de la biografía de Antonio Gramsci y del estudio de su libro (de hecho era su tesis doctoral) “Catalanisme i revolució burguesa”, que fue estúpidamente zarandeado por ciertos sectores del nacionalismo alpargatero. Más tarde retomé el contacto cuando su grupo (Bandera Roja) ingreso en el PSUC (...)  “Reivindico, doncs, la tasca d’un professor honest, que estava per la feina i complia puntualment l’encàrrec que havia acceptat d’aquella universitat agitada on s’interrompien les classes tan sovint: obrir els ulls i les ments dels seus alumnes a un munt d’idees i realitats desconegudes... Retinguem-ne, doncs només el mestratge, la bonhomia, el compromís, el somriure” (...)  La biografía “optimista” de Jordi Solé Tura es, más quizás que cualquier otra cosa, una metáfora de la historia comunista de al menos tres décadas. Aunque finalmente todo aparece detrás del rótulo “padre de la Constitución”, lo cierto es que en la vida de este hombre que acaba de morir se distinguen distintos tiempos, y diferentes compromisos (…)  No és certa l’asseveració que sosté, en relació a aquest llibre, la seva afirmació del caràcter intrínsecament burgès, i per tant no popular, del nacionalisme i del catalanisme. En l’època que va ser publicat, a les acaballes dels anys 60, aixecà forta polseguera, principalment, entre persones i col·lectius que se’n reclamaven de la dita tradició, o que pretenien, de cap i de nou, encarnar-la un cop s’albirés la democràcia al nostre país: El text soleturià defensava un catalanisme dirigit i hegemonitzat per les classes populars, tot rellevant a la burgesia en el rol dirigent d'aquest moviment (...)  . Jordi Sole Tura, ha muerto. Fundador de Bandera Roja, dirigente del PSUC, ministro socialista, padre constitucional... . Jordi Solé Tura, uno de los pocos “comunistas“ a quien conocí en persona y a pesar de eso me siguió cayendo bien. Lo conocí por casualidad, en París, corría el año 1.976. Todavía estábamos los dos en el exilio o casi. Fue en un café cerca de una de “nuestras” casas –las de ETA-pm-, cerca, también, de una de sus casas –las del PCE-. Un poco más arriba de la estación de Austerlitz, en el arrondissement o distrito 16. Teníamos que comer y que discutir unas cosas entre el PCE y los “vascos” –ETA-pm-. Me parece, no estoy seguro, que era algo de dinero, y de dinero tenía que ser porque era lo único, o prácticamente, de qué hablábamos el PCE y los “vascos” (...)  M’ha agafat per sorpresa, allunyat com estic, des de fa anys, dels cenacles i xarxes polítiques, la mort de Jordi Solé. A banda de l’alzhèimer, el dirigent comunista patia, des dels anys 90, problemes de salut que havien limitat prou la seva activitat pública. Amb un cervell tan privilegiat, tan potent com el seu, que patís alzhèimer semblava un càstig excessiu i penós per als que vàrem veure com lluïa en tota mena de debats i combats polítics (...)  Tinc 46 anys. Vaig néixer a Bucarest (Romania). Tinc nacionalitat hongaresa, francesa i espanyola. Sóc periodista, cineasta i escriptor. Sóc d'esquerres i ateu. Practico un reporterisme i uns esports extrems (...) No atura, no senyora, la polèmica entorn del documental sobre l’antic dirigent comunista. Greu em sap, l’apunt de l’Enric Borràs, amb comentaris verinosos, d’un gran i poc recomanable sectarisme (...)  (...)
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosALTRES WEBS
CAMPANYES
LLENGUA I LITERATURA
POLÍTICA
PREMSA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Vilaweb Lletres
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|