Amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt amb la cultura catalana com a convidada d’honor l’any 2007, un dels crítics literaris més importants del món, l'estatunidenc Harold Bloom, va sostenir que “Baltasar Porcel és el novel·lista més important que ha donat la literatura catalana des de Joanot Martorell i cap lector no se l’hauria de perdre” (...)
Amb la mort de l’escriptor andritxol, se’n va el primer i número u de les lletres catalanes. Després de la mort, és natural, hi sobrevé l’oblit, la distància. La nostra literatura, malgrat comptar amb gegants com ara Quim Monzó, Julià de Jòdar, Joan F. Mira, Jaume Cabré..., no pot permetre’s el luxe de colgar en l’oblit a en Porcel. Una obra de teatre, n’il·lumina, aquests dies, bocins de la seva trajectòria. Hi torno: i sisplau, no enterrem a Baltasar Porcel (...)
Com a homenatge i reconeixement, el diari La Vanguardia ha publicat, ben recentment, una tria, en forma de llibre, d’alguns dels millors articles del gran escriptor d’Andratx. Un aplec de textos prou interessants, alguns polèmics, entre lírics, punyents, sempre periodístics, en una mostra del seu indiscutible talent (...)
El capítol inèdit de la novel·la que l’escriptor va deixar inacabada, ‘Els gegants’, i una tria de textos emblemàtics –de novel·les i narracions anteriors, una entrevista a Josep Pla, una tria de columnes seves a La Vanguardia...- confegeixen ‘El cel i la terra segons Baltasar Porcel’ que aquest dijous serà al carrer, en català i en castellà editats per Destino, i que m’acuitaré a demanar al meu llibreter (...)
“Es incesante el tráfico de juncos y shampanes, que cortan las olas, bamboleantes. Son oscuros, sucios, atiborrados de gente y de fardos. Algunos dejan detrás una estela de humo: las mujeres están cocinando, en sus calderos empotrados. Las velas, cuadrangulares, se hinchan al viento, como grandes harapos. El sol brilla, cabrillea sobre la mar picada. Semeja macilento, pero se clava agudamente en la piel” (...)
No cal ser gaire espavilat per capir que la persecució dels jueus tenia, històricament, parlem clar, una gran base econòmica: la pretensió per part dels infamadors d'hostilitzar-los per millor apropiar-s'hi de les seves riqueses (...)
No és pas una pèrdua minsa, la desaparició del millor escriptor català des de la guerra i la revolució de 1936-1939. L’atenció esmerçada pels mitjans de comunicació més solvents, n’és un barem. Personalment, sempre ha estat el meu autor de referència (...)
La periodista del’AVUI Anna Grau, reporta, a El Singular Digital.cat, que segons Harold Bloom el nostre Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 1937) és comparable als gegants USA Don DeLillo i Philiph Roth (…)