¿No us ha passat mai que, en un lloc públic, us és familiar una cara, un rostre? A mi em va passar ahir vespre. Al metro. Línia violeta. Barcelona sûr mer. Alt. Un xic encorbat –talment el seu pare-. Gest sorrut. Llegint. Feia més de tres dècades que no el veia. A en Carlos (...)

Victòria al meu barri, a Badalona, amb un 35% dels vots, primera força a un gran nombre de seccions censals obreres i populars, també a d’altres de benestants. És clar que el jugador de bàsquet professional Xavier García Albiol ha guanyat el partit. Victòria de qui? victòria de la democràcia (...)

Baixo al metro, la nova de trinca línia 10 –sense conductors, automàtica. Veig que les forces vives del barri, ai, no se n’han sortit amb el bateig de l’estació amb el gloriós nom del “Che Guevara” -encara recordo quan llegia, de ganàpia, el seu llibre sobre la guerra de guerrilles, o aquella monumental biografia, o quan penso en José Rodrigo -la "R" de l'acrònim R.B.A.- propietari del gran grup editorial i mà dreta del "Che" a la guerrilla comunista -i prou que ho vindica, aquell període, en Rodrigo. Pujo a dalt per la banda del carrer Quevedo (...) 

Feia vint anys que no hi passejava per aquests verals. El cel és cobert i un xic amenaçador, bufa el vent i la mar és lleugerament picada. Hi ha poca gent voltant per la sorra, per bé que molta, com tots els caps de setmana, pel passeig marítim. L’antiga divisió entre platja civil i platja industrial ha quedat gairebé fulminada. La construcció del nou port i la urbanització de l’antiga zona de fàbriques –fàbriques que varen afermar l’honor i el títol de “Badalona, primera ciutat en varietat industrial”- presenta un territori de lleure prou homogeni (...)

En Kocsis, al costat de Ladislau Kubala, i Férenc Puskas, va fer part del trident de la llegendària Selecció Hongaresa de Futbol durant els anys 50. Era un gran davanter i rebia el sobrenom de “cap d’or” per la seva extraordinària traça de rematar amb el cap. Quan la revolució hongaresa contra el règim de socialisme real, va arribar a Catalunya i amb en Kubala va fitxar pel Futbol Club Barcelona (...)

Ell sí que n’era, no hi havia cap dubte, un formidable culer. Això, però, va ser després. Abans de res, havia estat, i encara ho era, un extraordinari nedador. De ben jovenet, al seu barri del Raval, veïns i coneguts li llençaven monedes a les ennegrides i olioses aigües del port barceloní. Ell, ràpid i amatent, s’hi cabussava i les hi anava a recollir del fons que, en aquella zona, atenyia, pel cap baix, els 10 metres de fondària (...)

En un cèntric espai situat entre el barri del Congrés i el de la Salut, a Badalona, un sector de ciutadans i ciutadanes, pertanyents al col·lectiu pakistanès, s'ha fet seu un lloc abans poc utilitzat per el veïnat (...)

De menut vaig veure com l'alçaven, primer en forma de scalextric, després de mur que, talment una serp, esdevé barrera infranquejable. Mur que separa, trenca, esqueixa, segrega, aïlla, esmicola. Hi passava i hi passa, la gran i veloç via, a tocar del meu barri del Congrés, a Badalona. L'autopista uneix el cap i casal amb Mataró i Malgrat, al Maresme (...)

Ha estat una sorpresa; una veritable descoberta. En hores vesprals, quan el sol s'hi està per casa amb bata i sabatilles i, encabat, s’allita, i la calor minva, un bon grapat de bona gent -proletària, obrera, de feina precària o inconeguda- pren seient o tira amunt o tira avall, a tocar del meu barri, tot oferint un espectacle poc habitual pel lloc i l’entorn (...)

Enorme exposició, de, cosa gens ni mica habitual, gran i profund alè social sobre un fenomen produït durant els anys 80 a les principals conurbacions obreres – Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat, d’aquest país i del del costat, amb profusió de fotografies, films, còmics, cançons, d’una gent i d’uns barris a la qual li fou robada la possibilitat d’accedir a la cultural i d’integrar-se, en plenitud, en la nostra societat (...)

La meva afecció per l’arqueologia va començar amb un programa de TVE, els anys seixanta, titulat “Misión Rescate”. Després hi seguiren col·laboracions amb el servei d’excavacions arqueològiques del Museu de Badalona, Can Sentromà, Can Butinyà ... (...)

Centre d’Atenció Primària El Gorg. Barri de Sant Roc. Badalona. Assumpte lingüístic (...)

Sant Roc (Badalona). Baixo a la parada de metro. Línia violeta. Sense dinar. Vaig a un bar Kebab del barri –prototipus del suburbi, el de més població gitana de Catalunya- (...)

Avui, per qüestions familiars, em cal anar a Badalona (…)

      . Estoy harta, esto no hay quien lo aguante.

. ... (?)

           . Lo dice cada día la televisión: miles y miles de inmigrantes invaden nuestras costas. ¡Vienen a miles!

           .  ... (?)

           . Y los políticos tocandose sus partes.

              . Perdoneu, senyora, i a vos que us sembla que cal fer?  

              .    Muy fácil: hay que echarlos, enviarlos de vuelta pa su país. Ah, y poner más vigilancia. Así estamos de robos, mendigoa. Drogas. No, si al final nos van a echar. Y las subvenciones y los pisos, todo va pa ellos. Y los españoles, nada de nada.

               .   Permeteu-me una pregunta, d’on sou vos, on vau néixer?

               .   Yo nací, y a mucha honra, en Baena (provincia de Córdoba)

               .   I quan fa que hi viviu, a Catalunya?

       . Pues, a ver, si son ya 40 años. Y mis hijos nacieron todos aquí, y como yo, son tan catalanes como el que más. Que quede claro, ¿eh?

                .   ¿I no us sembla que aquestes persones, sigui del color que siguin i vinguin d’on vinguin, són igual d’immigrans com ho vau ser vos, ja fa un munt d’anys?

             .  Ah no, de ninguna manera, eso si que no. Esos son diferentes. Nosotros somos españoles y ellos no. Además la mayoría son moros, negros, indios, o vaya usted a saber qué son.

                 . ¿I quina diferencia hi veieu? ¿O és que aquesta gent no ha vingut aquí, també, i com vós, a guanyar-se el pa i a progressar?

              .   No, no y no: estos vienen aqui pa robar el pan de nuestros hijos,  vienen a quitarnos el trabajo y las subvenciones ... Estos lo que... son, y lo digo con la boca bien llena son unos INMIGRANTES DE MIERDA.

              . Senyora, no em digueu això, sisplau. Els índex d’atur s’han reduit, i tota aquesta gent treballa i rep els ajuts estipulats per la llei, que és o hauria de ser igual per a tothom

                  . ...

         .  A més a més, molts d’ells enraonen fins i tot català, posant-hi interès, cosa que, pel que veig, vós no heu fet encara.

               .  Nada, nos están invandiendo, y hay que echarlos pero ya, son ellos o nosotros.

(Aquesta conversa es va desenvolupar al barri del Congrés, a Badalona (el Barcelonès), dijous 30 d’agost de 2006, entre les 12 i les 12.05 hores).