Revisitació -després de 20 anys!- del gran clàssic rodoredià-, i, coses que tenen els clàssics de debò, descoberta de les Rodoredes que hi pouen, de detalls, matisos, alens, d’una capacitat suggeridora inesgotable (...)
  |  |
Diari d'un reformista (@perermerono)
|
|
Mercè Rodoreda  Estimo molts tots els meus llibres. Són com filles, no en fas cap diferència, te les estimes totes per igual. Les defenses i acotxes mentre creixen, i quan es fan grans, i poden enlairar-se i volar, les deixes que hi facin la seva. M’estimo, doncs, tots, per igual, els meus llibres. Però n’hi ha dos que ho faig de manera especial: el de la Montserrat Roig; el de la Rosario Endrinal Petite. I un tercer que no n’he escrit i no n’escriuré: el de la Mercè Rodoreda (i no faré perquè ja en conec, la història; perquè no és cap possible cap descoberta (...)  Estem davant d’una obra notable, ben important. D’una eterna picabaralla, rivalitat, d’una topada de caràcters, d’una franca i intensa amistat entre escriptors, entre editor i escriptor. Són un aplec de cartes on es calibra la dimensió gegantina d’ambdós personatges (...)  “- L’amor em fa fàstic! Havia pensat tota la tarda en aquell pobre gat i, sense voler, va tancar el reixat d’una revolada. A dalt de tot, entre rodones i cargols de ferro despintat, mig decantada i coberta de rovell, es veia una data: 1886... Es deia Aloma perquè un oncle de la seva mare ho havia volgut. Era un home estrany que tothom respectava i que havia envellit tot d’una, tancat a casa, amb una manta damunt dels genolls. Llegia Llull en havent sopat” (...)  A l’entorn d’un nombre petit d’eixos, l’autora confegeix una magnífica aproximació a la persona i l’obra del nostre primer novel·lista (...)  Onze contes que expressen el mestratge del millor novel·lista català del segle XX també en aquest camp, novel.la a banda (...)  A.- “Estic lluitant amb ‘La mort i la Primavera’ com si m’hi anés la vida” –Mercè Rodoreda a Joan Sales, 15 de juny de 1962- (...)  “Vençuda i tot, vull ésser jo mateixa, abella furiosa de sa mel” (Mercè Rodoreda) (...)  “Jo estimava les galtes fresques, les gropes turgents, la mel dels pits, les cuixes de color d’aurora, els peus de neu i de nacre... Els llibres que donen saviesa, les postes incendiades des dels meus finestrals, la claror perlada de l’astre de la nit” (...)  “Calla, pobreta, calla. Deixà el portamonedes a terra, sobre l’herba. Era un portamonedes molt vell, molt brut. El full de níquel que cobria la tanca havia anat caient escrostonat i el llautó deixava olor de metall als dits “ (...) |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosALTRES WEBS
CAMPANYES
LLENGUA I LITERATURA
POLÍTICA
PREMSA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Vilaweb Lletres
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|