  |  |
Diari d'un reformista (@perermerono)
|
|
Viatges  Carrers molls i solitaris, a quarts de sis d’aquest matí fosc i dormilega. Metro. Baixo a pl. Catalunya, i prenc l’A-1 que em porta a la terminal 1 de l’aeroport del Prat. L’autocar va ple com un ou, immensa majoria d’estrangers carregats de grosses maletes de gran voracitat i avidesa (...) 
6h del matí. Lluna plena i minvant, mentre la ciutat dorm. Ni déu pels carrers vacants i somnolents (...)  12.18h. Estació del tren plaça de Catalunya. Comboi direcció Manresa. Destí: Barberà del Vallès. Clot / Sant Andreu Comtal / Torre Baró – Ciutat Meridiana – Vallbona (A la dreta, albiro, a la banda de Santa Coloma de Gramenet, la factoria de DAMM, el cementiri colomenc, el Puig Castellar i el seu poblat ibèric des d’on es veu Barcelona i el Maresme, el barri de les Oliveres, a uns baixos del qual el capellà i futur alcalde comunista, Lluís Hernàndez, oficiava missa en una parròquia batejada “San Ernesto” -en homenatge a Ernesto “Ché” Guevara) (...)  Pujo i baixo a Donostia en un llampegueig. M'agrada més, però, Bilbao, el botxo (el forat). Donostia, amb tot, em plau i força. Hi sóc per enraonar, llargament, amb un dirigent de l’esquerra abertzale (LAB, HASI, KAS) per un nou llibre que publicaré l’any vinent (...)  Faig cap a Sitges en tren per raó d’una feina literària. M’hi arribo abans -fa temps que no hi vaig i vull amarar-me de noves visions i sensacions. Des de l’estació vaig baixant en direcció mar. Són quarts d’onze, el sol, encara, no fa espetegar les pedres. Tiro avall pel carrer Santiago Rusiñol. El carrer Barcelona. Ja hi sóc. Tin clar que m’interessa fer-me fort, i passar el rasclet, en el barri del penyal (...)  És un tema de feina –ineludible, doncs, però l’indret, el meu destí, hi té dos atractius ben visibles, bé, en té més de dos: en primer lloc, que es tracta del meu país d’Itàlia; l’altra és el que fa referència al meu benvolgut Gramsci, Antonio Gramsci, el gran geperudet que fundà que hi donà llarg alè –fins que la seva força propulsora s’extingí –Enrico Berlinguer (catòlic de missa diària, d'origen aristocràtic i català), dixit -el Partito Comunista Italiano. Som-hi, doncs (...)  Pujo a aquesta vila de l’Urgell, en el primer autocar del de matí. He quedat amb Montse. No la conec. He parlat amb ella dos cops per telèfon. Es tracta de capbussar-nos, ella i jo, en una història, personal i col.lectiva que s’engega a la Barcelona i la Catalunya de primeries de 1973 (...)  Recorregut costaner. Negres, llatinoamericans, turistes, indígenes, atapeint el tren. Un sol que espetega les pedres. La mar un estany calmós i entotsolat. Curulles les platges, a trams minvades per furtives i efímeres escomeses d’onatge corprenedor. Destí: Arenys de Mar (...)  Viatge breu, privat, arribar i moldre. Com un llampec. Destí: Sant Antoni de Vilamajor i Llinars del Vallès, gairebé a la faldilla del Montseny; n’aixeco acta notarial de la nova urbs horitzontal, immens aplec i escampada de cases baixes, amb un no centre difús i múltiple; urbs esqueixades i disperses. La Catalunya urbana que avança talment taca d’oli. Servidor: cartera en mà, indispensable llibre –gran biografia del gran Alfonso Carlos Comín- i ulls grossos i escrutadors. Cap llibreta; sols memòria i apunts com esgarrapades. Cap hiperenllaç, tampoc –a pastar fang!- sols una concessió a la necessària promoció del meu darrer llibre sobre CAT ’06 i tal (...)  Tenia un viatge pendent, des que tinc ús de raó, amb part de les meves arrels, amb el meu cognom i amb mi mateix: girar visita al país dels avis paterns (...)  Viatge en tren. Llarguíssim. A tocar de Vic, ens demanem per què no anar-hi més enllà. Fins on sia possible. A l’aventura. A la ba-ba-là (...)  Dissabte, mig matí, prenem el tren que ens ha de dur a Hostalric, La Selva. Ple com un ou. Durant el viatge llegeixo “Le Nouvel Observateur” –l’adéu al socialisme del PSF, Levi Strauss 100 anys...- i l’AVUI. Una hora a penes de viatge. Allà ens espera l’amic que, en cotxe, ens puja a Sant Hilari, amb la companyia musical de l’Elvis Presley que canta soul i balades (...)  Són gairebé idèntics, un calc, (…)  Guaitant el paisatge, el medi (...)  Canvis a l’estació (...)  Divendres 06-04-2007. Sol suau per bé que lleganyós, no pas de bugada (...)  Divendres 17 d’agost (Sexta feira) Des de Guimaraes (...)  Divendres 17 d’agost (Sexta feira) Darrers minuts a Porto. (...) |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosALTRES WEBS
CAMPANYES
LLENGUA I LITERATURA
POLÍTICA
PREMSA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Vilaweb Lletres
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
