Trenta anys després, obrim la caixa forta de la revista “Gimlet”. Va ser la publicació per antonomasia del gènere criminal. El seu regnat fou curt, poc més d’un any. La va dirigir en Manuel Vázquez Montalbán (periodista, poeta, escriptor, cuiner, dramaturg, polític, comunista (...)

Excel·lent notícia per als amants de la novel·la negra en català: Labutxaca i Tusquets Editors han arribat a un acord per publicar tots els volums de les aventures de Kurt Wallander en format de butxaca i en català. La sèrie Wallander arrenca el 10 de gener amb Els gossos de Riga i La lleona blanca, amb un disseny de biblioteca d’autor, a càrrec de la dissenyadora Bego Berruezo (...)

El policia Harry Bosch, rep l’encàrrec d’esbrinar sobre la mort violenta de Stanley Kent. El seu cadàver apareix als pujols que envolten Hollywood, a tocar de la presa i l’embassament de Mulholland. La cosa no pinta pas bé: el fet és particularment hermètic; sense pistes; ni testimonis. En Kent és un químic reconegut (...)

El primer cop que vaig conèixer en Charlie Parker vaig tenir el que se`n diu un enamorament a primera vista. Home turmentat, ex assassí, entotsolat en històries i drames antics que reviu tot sovint, veí del costat fosc de la naturalesa humana, la seva coneixença fou colpidora. Ara, i per primer cop en català gràcies a Edicions Bromera, hi torno, i les sensacions són encara més fortes i millors (...)

Un gitano valencià i comunista, protagonitza, amb altres actors i actrius no menys principals, una història d’espionatge a la València dels anys 40, sota la pura i dura dictadura, enmig d’un gran vessament d’hemoglobina, del tant oblidat i poc mostrat franquisme (...)

Madrid, dècada dels anys 80. Toni Romano, antic membre del cos superior de policia, malviu tot arrossegant el seu esquelet pels bars i antres de la capital. Coneguts expolicies es dediquen a “garantir” seguretat a importants manaires del negoci immobiliari (...)

Confesso que tinc una reserva respecte a dues menes d’autors o autores: que siguin prou més joves que jo mateix, que tinguin un marcat perfil comercial o d’èxit. És per això que he llegit amb cautela la darrera obra traduïda a la nostra llengua de l’escriptora sueca. El resultat no m’ha decebut pas, ben al contrari, es tracta d’una proposta literària magnífica, amb garanties (...)

Dos assassins es troben -Armand Degas, i  Richie Nix. L’un, fred i experimentat; desnordat i poca-solta, l’altre. I d’aquí neix una associació temporal. De l’altre costat de la balança, hi tenim a Wayne i Carmen Colson. Parella. Coses de la vida, fan que ambdues parelles es trobin al bell mig d’una cruïlla. Espurnes, en saltaran, de l’encontre. Totes quatres vides en perill, a cavall entre el Canadà i els Estats Units (...)

“La novel·la negra moderna sempre s’ocupa de les qüestions socials, de la lluita de classes. Potser és per aquesta crisi que s’han tornar a obrir les portes i han tornat aquells personatges. Aquesta crisi, d’àmbit global, afectarà tota una generació” (…)

Policies. De nit. Trinxeraires. Droga. Especulació. Peristes. Corrupció. Maridatge política-negocis. Homes de palla. Nocturnitat. Traïdoria. Morts. Voluntats comprades. Madrid vista per Madrid. Per Juan Madrid, un dels reis de la novel·la negra espanyola (...)

Arran d’una circumstància que el toca de molt a prop, el president dels Estats Units es demana si és possible posar punt i final al tràfic mundial de cocaïna. Feta la pregunta, n’encarrega un informe. I de tot plegat en surt un nom. Un home. Una persona ja retirada. Antic agent de la CIA. Se’n diu Paul Devereaux. Més conegut com a “Cobra” (...)

Aquest mes es compleixen trenta anys de l’aparició de la revista Gimlet, “la millor revista sobre gènere negre i policác que hem tingut a Catalunya i a l’Estat espanyol”, segons n’opinen alguns. Una publicació que no arribà viva a l’esclat d’aquest gènere aquí i ara tan enormement popular per legions de lectores i lectors. Els mots que segueixen són un reconeixement a persones, revistes i editorials avui un xic oblidades (...)

“Me acerqué al cuarto de baño y miré mi rostro en el espejo. Allí estaba, devolviéndome la mirada, un tipo llamado Mikel Goikoetxea Uriarte, más conocido por Goiko, ertzaina en excedencia, detective en activo, separado de una mujer de la que aún estaba enamorado, pero que le despreciaba por considerarle un pederasta, con un pequeño puñado de amigos que no sabía por cuánto tiempo podría conservar y una vieja casa en pleno centro de Bilbao que valía ella sola más de lo que podría ganar en la vida y que amenazaba con caérsele encima en cualquier momento. Ése era Mikel Goikoetxea. Ése era yo” (...)

Toni Romano es dedica a la gestió d’una cartera de morosos substancialment pobres i desnonats des del punt de vista social. Pel mig, tenim, també, un parell d’assumptes de faldilles, i de rerefons, com a plat fort, un assumpte que implica un conegut membre del govern espanyol i una sòlida extensa trama d’interessos econòmics, financers i polítics que ens permet atalaiar una conxorxa d’upa (...)

BCNegra, la Setmana de Novel·la Negra de Barcelona, salta de les pàgines dels llibres a la pantalla de cinema. I és que la Filmoteca programa un cicle, amb motiu d'aquesta trobada literària, que té com a protagonista el detectiu Pepe Carvalho, la màxima creació literària de Manuel Vázquez Montalbán (...)

Hi ha dos o tres persones, molt importants per a mi, doncs, ja traspassades, a les que invoco què en dirien de certs fets presents. Una d’elles és el periodista, poeta, assagista, novel·lista, i membre del Comitè Central del Partit Socialista Unificat de Catalunya-PSUC, mort fa uns anys d'infart, sol com un mussol, a l’aeroport internacional de Bangkok (...)

Que en fa d’anys que més d’un i de dos, pregonen la decadència del gran autor de novel·la negra britànic. L’altre dia, en la direcció oposada, Robert Saladrigas –especialista en literatura en llengua anglesa de LA VANGUARDIA, subratllava, amb encert, les qualitats excelses de l’autor. El seu altíssim rang. Un nivell que, amb les inevitables oscil·lacions, manté avui, ara i aquí, i que sense anar més lluny confirma en el, a parer meu sensacional, penúltim llibre (...)

Té 42 anys, és de Malmö, Suècia, i fa d’inspector de policia. Amb aquest primer títol hi neix per a la posteritat, a l’igual que el seu autor Henning Mankell. És jove però fa poc que la dona li ha dit adéu. Té una filla amb problemes de drogoaddicció. I ell pateix d’un grau creixent de dependència alcohòlica. Està sol i ho accepta molt malament. D’altra banda, la seva vida, la seva feina, és fer de policia. En fa des d’una colla d’anys (...)

Barcelona, any 1263. El frare Adalbert de Bugia apareix mort al scriptorium del convent de Santa Caterina en estranyes circumstàncies. La Inquisició declara culpable de l’assassinat a un vell rabí, en Benveniste Aymat. Abans de morir ajusticiat a la foguera, el rabí aconsegueix fer-li arribar una carta al seu antic deixeble, el noble Ramon Llull (...)

El millor escriptor de novel·la negra als Estats Units -i un dels més importants al món, va girar visita a la ciutat comtal per promocionar el seu darrer tríptic literari sobre el crim als USA, i, com és tradicional, es va posar la samarreta de la llibreria catalana, el primer i l’únic establiment llibreter dedicat, només, als llibres de lladres i serenos a tot Catalunya i al país del costat (...)