“Los últimos ataques del gobierno –las reformas de la negociación colectiva, la laboral de agosto y la constitucional para limitar el déficit público, confirman la hegemonía de una política de derechas”, afirma el líder de la primera força sindical basca, ELA, afirmacions amb les que hi estic plenament d’acord, i és per això que me’n faig ressò (...)
Per tots aquells que seguim el sindicalisme, i els moviments socials en general –tan aquí com a fora, el Sindicat d’Obrers del Camp, d’Andalusia, ha estat una mica la perla de la corona. I ho ha estat pel seu radicalisme –en el bon sentit del terme d'anar a l'arrel de les coses, per l’adaptació al terreny, per les lluites fermes i imaginatives, per la combativitat, perquè representen el bo i el millor de la tradició d’esquerres, al costat sempre de la seva gent, i en defensa del seu país: Andalusia. Un llibre, en fa un retrat crític, pròxim, realista (...)
"‘Que la crisi la paguin els rics’, s’afirmava fa any i mig, quan la crisi financera ja era més que evident. Llargament covat, l’esclat de la bombolla immobiliària-financera es presumia com quelcom desastrós per a tota la societat"(...)
En el procés de fusions de caixes imposat pel govern de la metròpoli, Caixa Catalunya hi és una de les entitats que ha decidit ballar. L’entitat presidida per l’exministre socialista i exprimer secretari del PSC, Narcís Serra, resulta que vol aprofitar la fusió per canviar el nom de Catalunya per un que no trobi problemes a l’hora d’expandir-se per Espanya. Val a dir que el govern Montilla i amb participació d’ERC, hi ha donat, tu diràs, llum verd al canvi de nom (...)
Fa poc hem vist el paper tan galdós que les confederacions sindicals majoritàries a casa nostra, han jugat en la reclamació d’un horitzó sobiranista. Ben pensat, no podia pas ser altrament (...)
Dijous 2 d’octubre, la FEC va celebrar el seu vintè aniversari. El sindicalisme nacionalista a les caixes d’estalvi, fou el nucli fort, poca broma, l’eix vertebrador, del sindicalisme nacional, del sindicalisme d’estricta obediència catalana (...)
Cada any l’Aberri Eguna ens convida a renovar el compromís amb el nostre poble i la seva llibertat. ELA ho fa en la seva condició de sindicat abertzale (...)
Com sabeu, la nostra nació era de les poques que no fruïa d'un sindicalisme nacional o de casa arrelat, a diferència de gallecs, canaris, bascos, espanyols, i francesos (...)
Una vegada més en aquest 1r de maig, molts homes i dones sortim al carrer per fer sentir la nostra veu contra les agressions del capitalisme i per solidaritzar-nos amb les lluites socials (...).