Casualment en pocs dies m'he assabentat de dos amics que han hagut d'executar sengles Expedients de Regulació d'Ocupació, EROs. Ambdós casos són gent de direcció i honestos. Em consta i en dono fe atès els anys que treballem plegats i ens coneixem. I ambdós, us ho asseguro, angoixats i molt preocupats pels esdeveniments futurs. Una cosa està però està clara: l'objectiu ara és NO TANCAR. Si es tanca, la situació és irreversible, si es prenen mesures dràstiques existeix l'opció a recuperar-se. Però res garantit.

Exposo en aquest article el posicionament clau sobre política energètica d’ambdós candidats, a partir de la informació publicada per l' American SolarEnergy Society (ASES) 

Durant l’actual campanya, la política energètica ha estat un tema clau de debat, basculant el debat des de les energies renovables i l’eficiència energètica fins l’energia nuclear, el “carbó net” i la producció local de recursos fòssils (com les bituminoses d’Alaska). Però tot el debat ha estat condicionat per la situació econòmica, el medi ambient i la seguretat nacional. Entrant en detall:

No sé vosaltres, però jo estic ben desorientat. M’he entretingut a seguir articulistes d’extrems ideològics per veure què diuen i centrar el debat. He de reconèixer que els liberals newcons espanyols sí que donen la cara. I com ho fan! I demanen més mercat!

Tanmateix, renuncïo a escriure sobre la crisi (com, perquè i ara què, etc.). Però vull posar l’accent en tres aspectes “col·laterals” de gran abast i transcendència:

Tot el mes sense escriure… i no serà per temes… sinó per mandra punyetera. De totes maneres, aquests dies he de dir que he estat bastant tranquil, sense emprenyaments via mòbil ni correu electrònic. I es que quan tot va bé ningú t’emprenya. “NO NEWS, GOOD NEWS”. I que bé que va això! Però no passa sempre.

Recordo, sense anar més lluny, a la feina quan vam posar en marxa les primeres màquines després d’haver-ne fet el desenvolupament. Com us podeu imaginar, van aparèixer molts de nans… i amb repercussions econòmiques, pressions i molts de maldecaps.

Suposo, però, que res de comparable com els que deuen estar patint ara mateix Endesa i Iberdrola per les continues incidències a les centrals nuclears catalanes. Perquè suposo que “NEWS, BAD NEWS”; o no?

El debat nuclear no ha de ser ideològic, sinó objectivable i argumentat. Facilito informació bàsica sobre l’estat de l’energia nuclear a casa nostra per centrar la discussió, que és de tot, menys apaçable:

Al bar, a la feina, a la tele, al carrer, al sopar familiar, al sopar amb amics i també amb els no gaire amics. A la dreta, al centre, a l’esquerra i per l’extrem. Per la tele, per la ràdio, per internet, a per tot. En sap el forner, l’estudiant, el metge, el jubilat, l’economista i l’alquimista. El gran, el mitjà i el petit i el qui encara ha de venir.

Després de passar segles parlen de Déu, un dia ens el trobem i li preguntem: “Existeixes?” i ell ens contesta. “Abans NO, però gràcies a vosaltres, ara SI” (m’ho il·lustrava així en Francesc).

De l’ideari de la COPE destaquen tres pilars: al catolicisme, el neoconservadorisme i l’espanyolitat: els neocons espanyols han perdut, però indubtablement la seva croada per la nació espanyola guanya (aquesta batalla). D’una manera molt diferent a la que ells havien somiat (o no), però ho han aconseguit. 

Les vagues aporten un fet transcendental: permeten experimentar fets extraordinàrimaent complexes. I no oblidem que amb l’experimentació es basa el coneixement científic. És a dir, la manera més efectiva de generar coneixement a la nostra societat. ¿Algú s’imagina que es proposés durant una setmana evitar el flux de camions a la xarxa metropolitana per poder estudiar el seu impacte sobre la mobilitat? Doncs, sense demanar-ho,aquí ho tenim.

M’informo sobre temes nacionals i estatals cada dia a partir de internet, ràdio, diaris i TV i més o menys en aquest ordre. I en general m’interessa més les opinions que les notícies pròpiament, mers fluxs de paraules entrelligades. Una altra característica és que probo tenir un ventall ideològic ampli. Així, per internet utilitzo bàsicament Vilaweb, e-noticies, El País, Libertad Digital, l’Avui, La Vanguardia (tot i que –i ho denuncio aquí- tinc dificultats per accedir a La Vanguardia a través de Mozilla. Sembla mentida!). I de ràdios, Catalunya Ràdio, RAC1 i la COPE. Sí, cada dia procuro escoltar la COPE en alguna de les seves franjes matinals o de tarda. I això des de fa molt de temps i recomano l’exercici.

Dels diferents matissos d’una mateixa notícia s'obté així informació qualitativa que em permet fer-me la meva propia opinió. No oblidem una de les ensenyances de la Teoria de la Informació: allò molt probable no aporta informació.

Especialment em crida l’atenció el fenomen de masses que representa la COPE. No m’apunto a l’argument fàcil. Vull arribar a entendre la seva lògica i us aporto 10 conclusions i opinions al respecte:

L'aigua que raja per les tertúlies i diaris d'ençà el darrer espectacle de si "trasvassament sí" o "no" ens deixa un precedent perillós: sota "alarma nacional" se'ns pot colar tot.