Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • Espai personal, de casa, de la família i del poble i país d'origen, de les amistats perdurables.
  • Occità, català, valencià. Filosofia de la llengua. Primer fou el parlar i després l'escriure i saber llegir.
  • La Tradició ibera, occitana, catalana, aragones, valenciana, andorrana, algueresa, En anar a Montpeller a commemorar el 880 aniversari del bateig del nen Jaume I, el rei de tots, i veure la poca importància que es donava a aquest personatge, vaig dir . On es la Tradició Catalana ? Després he vist que la Tradició Valenciana era molt forta .
  • Son els fonaments del programa i de la partida o topada política i jurídica present que no ens podem saltar i que cal afrontar: Nacionalitats, uniò, Catalunya, nacionalitat catalana, i Constitució de 1978. Dret, Economia i Liberalitat. Els Drets Humans de les NU i de la CE-UE, que es el Dret d'Auschwitz, son Dret universal.
  • Recull d'escrits amb idees i reflexions sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia. Les causes del fracàs : castellanes, espanyoles i catalanes.
  • Si no hi ha finançament suficient no hi ha autonomia. Si hi ha espoli fiscal no hi ha autonomia.
  • Economia i borsa son categories diferents, relacionades i se toquen, però son separables. Cal separar Economia, Diners/Tresors, Política i Natura.
  • L'occitana es la llengua mare, la nació mare. Occitània Aragò Cataluha València, això es l'Occitania Manya. 2008.- Ara ja se que els catalans i els occitans des d'abans de ser romànics erom i som ibers dits després catalans pels lacetans.- Iberitat i Occitanitat dels catalans, aragonesos, balqueresos, valencians,...
  • *Des de la unió dels Reis Catòlics i no sols des de Felip I Borbò, Espanya es un problema nacional, i una guerra nacional. *La llarga conquesta i destrucció de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Aragonesistat per part de Castella des del casament dinàstic de Ferran i Isabel i per part d'Espanya com estat de Castella des d'Almansa i 1714 i dels tractats d'Utrtrecht. * Ara es el temps de la desconquesta i descolonització d'Espanya. Es el temps de la separació i independència.
  • Natura, Economia, Religió,Dret i Política camps humans diferents autònoms que es relacionen i interactuen.
  • Després de l'Estatut del 2006 i les eleccions del Parlament de 2006.- Eleccions generals espanyoles de 09.03.08.-
  • LA NACIONALITAT CATALANA / LA CORONA D'ARAGÓ A LA UNIÓ EUROPEA.- Ara hi som però no hi som. No hi som com a nosaltres, com a persona. Primer.- Volem ser-hi com Espanya segons la Constitució. Som l'Espanya Catalana Aragonesa. Segon.- Dur la Nacionalitat Catalana Aragonesa ampla al Parlament Europeu, electoralment, com atercer partit d'Espanya aquest 2009.
  • Esport, Cultura, Geografia i escola d'idiomes i de periodistes. Entrevistar els esportistes o en català o en la seva llengua pròpia, sentint la seva veu, i si cal amb traducció a sota. Aprendre d'ells qui son, d'on son , les seves tradicions, etc
  • MalaMAT, Renfe,Adif, Aena, Endesa, Telefònica, Els monopolis d'estat castellà privatitzats a la russa.
  • Eta va ser una revolució nacional basca. Després, per terrroista i perquè hom es allò que fa, Eta ha mort Eta i n'ha esdevingut el seu contrari. Hauria de plegar i dissoldre's sense condicions, per Esukadi Nabarra i Llibertat. Això és Euskal Herria! Eta es l'enemic principal de la causa i de la idea inicial d'Eta i de la seva revolució.
  • Memorial obert de la Guerra d'Espanya. Totes les famílies, pobles, viles i ciutats; totes les nacions i regions hi tinguin els seus altarets. Totes les veritats de part donaran la veritat de conjunt.
  • Lo Sr Josep Pla en diva Homenots. Els meus homenassos i donasses han de ser amos, lliures, clars, volcànics, distingits, amb personalitat, dignes, liberals en les seves circumstàncies, emprenedors, esplèndids, despresos, caritatius, compassius, i si son així segur que son guapos i elegants.
  • El canvi lliberal necessari. Per fer-ne un partit amo, liberal, d'esquerres de Dret.Per poder ser d'esquerrees com cal, primer cal ser de dretes de Dret. Un partit democràtic de Dret per poder pensar, adoptar posicions i progressar. Un partit central hereu de la nacionalitat catalana, nacionalista i regionalista català,per ser amos, republicà i d'esquerres, econòmic i social. Que les idees, les posicions, programa i polítiques siguen de veritat. Des de sota de tot i des dels governs si pot ser, pujar amb el poble , NuCCs, i el Dret universal de les NU, de la CE i UE i de la Constitució de 1978. Per poder ser d'esquerres de dret primer cal ser de dretes de Dret.
  • Dret polític, civil, internacional, marítim, fluvial, del mercat comú , de les llengues, drets humans.
  • Conservar i conrear la Natura.- La nostra terra.- L'aigua catalana, de les conques hidrogràfiques exclusives del Principat i la conca de l'Ebre. La Natura i la Terra de Mallorca, de València, d'Aragó, del Principat de Catalunya.
  • Noms de moda cultura nacionalitat i llibertat. Els noms a més de catalans i bonics han de ser escaients i que rimin bé amb els cognoms.
  • Es necessari dur al Parlament una plèiade de diputats per la independènncia i la regeneració democràtica, independents, no atrapats, Eleccions Parlament de Catalunya 2010. Una nova opció per trencar el cercle viciós i dinamitzar la situació.
  • Opinions, propostes i conclusions al moment.
  • Qui ho vol ser ? Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia com diu Carretero ? Què mos semblen els aspirants ?
  • Catalunya, Unió, Democràcia i Llibertat. Determinació. INDEPENDÊNCIA ARA. Seriosament. Des de sota. Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia Una minoria per a una majoria.
  • Catalunya no vota PSOE ni vota PP. No podem votar castellà. Hem de votar català i promoure i ser el tercer partit o el partit no castellà de les nacionalitats. 2.008 : Al Congrés i al Senat, i al Parlament Europeu, candidatures unitàries NuCC-DEES d'Uniò del Poble de cada nacionalitat i de cada antic regne -estat no castellà. Unitàries independents, de programa i de legislatura.

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
programa català actual 2011
jordicarrera | programa català actual 2011 | dijous, 1 de desembre de 2011 | 15:08h
Reforma de l'Estatiut dels Treballadors i de la contractació laboral.-

1.- Règim nou,
de contracte indefinit o continuat , i règim vell a extingir per als fixos anteriors.

2.- Pacte econòmic, polític i social de Crisi:
Els EROs: Tan sols reduccions parcials del temps de treball de salaris. NO enviar la gent a l'atur.  Temporals o definitives en casos tipificats. Per a empreses o administracions públiques que ho hagin de fer per viabilitat econòmica, o per assolir marges de renovació de personal, competitivitat i productivitat, sense expulsar la gent antiga.

El dimarts, 15 de juny de 2010  sobre la reforma laboral que acordà el GOvern Central  deia: Patumets ( 7 ).- No obrir la porta a l'acomiadament en massa dels treballadors fixos. Possibilitar la contractació de nous treballadors. Règim vell per als fixos i règim nou per a la resta.-

"Aquesta reforma de la contractació laboral pot obrir la porta a l’acomiadament en massa de treballadors fixos i continuarà impedint la nova contractació de personal. No canvia la dinàmica econòmica. No es pot enviar més gent a l’atur. Cal facilitar / possibilitar la contractació de més personal per les empreses. La solució central: Defensar i respectar el règim vell  dels treballadors fixos, com un règim a extingir, i establir un règim nou de contractes indefinits com a regla general. "  Continua....

Com que no es va fer bé s'haurà de fer ara. Però a més de l'Economia i ha d'haver la voluntat compartida de NO ENVIAR LA GENT A L'ATUR.

jordicarrera | programa català actual 2011 | dijous, 24 de novembre de 2011 | 15:11h
Les competències de les comunitats autònomes son, o estatals,  o voluntàries, deia, però .... Més clar i contundent: Les competències de les comunitats autònomes son estatals i es financen amb els imposts generals de l'Estat. Per tant, les CA son Estat.

Totes les competències de les CA traspassades i atribuïdes i imposades per llei son estatals.

Les subvencions locals, llevat les ajudes de beneficència, son voluntàries i no pas obligatòries. Les bonificacions fiscals  locals son una altra cosa. Les subvencions públiques son voluntàries.

Totes les persones i les CA han de tenir el mateix dret de finançament suficient  per accedir en igualtat de condicions als serveis públics generals obligatoris  i tots s'han de finançar amb en els ingressos provinents dels imposts generals de l'Estat. Si en un lloc costen més han de rebre més.   

Totes les administracions centrals i autonòmiques son Estat.

jordicarrera | programa català actual 2011 | dimecres, 23 de novembre de 2011 | 15:30h
Racionalització administrativa i reducció de costs del sector públic.-

a) Les "fàcils" reduccions generals. 

* Reduir o congelar els salaris del personal del sector públic en un %  general.
* No contractar més personal  i no permetre contractar personal extern per a càrrecs de confiança.

(  No entrem encara en la microeconomia administrativa i pressupost de bell nou, de base zero . )

La regla general ha de ser racionalització,  necessitat evident, estalvi i eficiència.


b) Les difícils reduccions microadministratives que hauran de ser selectives.


* Reduir els horaris i els sous del personal de les administracions públiques amb  excedents de personal, sense enviar gent a l'atur. EROs  de reducció a temps parcial. No enviar gent a l'atur.

* Destituir  i suprimir els càrrecs eventual o de confinaça. // Tan sols es podrien nomenar entre el  personal  de plantilla capacitat de les respectives administracions públiques, i fins a la fi del mandat, i sense  efectes de promoció de actegoria i permanent futura.

* Renunciar i suprimir les oficines dels expresidents de la Generalitat i les retribucions, els llocs de treball, personal i despeses que comporten.

( El lloguer de l'oficina del President Montilla  al Passeig de Gràcies sembla ser que costa 100.000,00 eus al més. No se quan deuen costar les dels altres ).

* Revisar els contractes de serveis  i de subministraments existents  i  concessions. Que les contractacions futures  hagin de ser segons criteris d'economia, competència, necessitat del servei, .... Aquí hi podria haver molta intransparència i  mala "economia"  a base de petites o no tan petites  possibilitats d'estalvi o de reducció de costs dels serveis.

..........


Fotografia: Sr. Enric Prat de la Riba, President de la Mancomunitat de Catalunya, exemple de bon polític i bon governant.

jordicarrera | programa català actual 2011 | dijous, 7 de juliol de 2011 | 20:01h

Un partit central català,  amo, de dreta de dret i d'esquerra de dret, per fer allò que els parlaments i el governs  d'Espanya - amb la Constitució de 1977 a la mà, i fent honor i complint la seva promesa dels càrrecs - haurien hagut de fer  i no han fet. I per substituir CiU com a majoria si aquesta coalicció no pot o no vol fer-ho ara. 

Amb Castella tan sols podem acceptar la unió entre estats estrangers, iguals i lliures.

Això hauria de fer el Reagrupament per la Independència  !



jordicarrera | programa català actual 2011 | dilluns, 27 de juny de 2011 | 22:56h

jordicarrera | programa català actual 2011 | dijous, 2 de juny de 2011 | 15:04h

*He mirat la informació de presentació dels Pressuposts de la Generalitat de Catalunya per al 2011.

*He llegit l'escrit de Salvador Garcia 'Pressupost, situacions, greix i espoliació' que reprodueixo a sota.

Nota.- El quadre  gràfic que incloc es el de l'economista  Carles Boix que relaciona endeutament amb  sobreexplotació fiscal i espoli regional. ( Mireu on son Balears, Catalunya i València ).

Endeutament, pagar deutes, retallades en despessa corrent i impossibilitat de fer inversions, i espoli fiscal. 

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2011/05/31/13/58/01a99d41-52b6-4882-b70b-fb5d5fb27ba2.pdf

 Son els deutes  d'estirar més el braç que la màniga i de les inversions d'obra pública en concessió o peatges a l'ombra amagats  que pagarem durant molts anys ( 50 anys ) dels governants públics i  altres dels poders burocràtics paraoficials - caixes i bancs dominats per la política, federacions esportives, sgae, etc - de la Crisi  Xauxa.  

Catalunya  haurà de pagar els seus deutes i hipoteques públiques, però no hauria de pagar ni cinc dels deutes i xauxes de les altres comunitats, ni dels deutes  i depeses de l'administració central de l'estat que ultrapassin la part proporcional a la nostra població. Cada comunitats hauria de fer-se càrrec dels deutes - hipoteques pendents del seu sector públic, de les infraestructures fetes al seus països i la proporcional dels eixos  internacionals  o intercomunitaris en el seu cas.

D'ara endavant  les inversions de l'estat haurien de ser tan sols per fer les infrastructures pendents allà on no n'hi ha o on no les han fetes per arribar  als estandarts comparables amb els altres  segons  població i necessitat i utlitat econòmica, i per alliberar de peatges les carreteres principals per fer que tot siguen autovies frabques i o que totes les autovies siguen de peatge.

Les despeses corrents  han de  baixar  de forma general unes i discriminada  segons prioritats les altres. Ja varen baixar les retribucions i despeses de personal del sector públic, un 5%, l'any 2010. Falta retallar moltes altres coses de càrrecs i personal de confiança, subvencions, despesa dels organismes paraoficials, etc.  Hi ha d'haver per exemple, serveis generals  necessaris , a pagar amb els imposts generals de l'estat i les taxes de prestació del servei en el seu cas, independentment de l'administració pública  nacional, regional o local que les presti, i limitades  al rendiment d'aquests imposts i amb despesa  territorialitzada segons població ; i  serveis  voluntaris, de  les comunitats o estats federats, a pagar  amb majors ingressos  de les comunitats que els vulguin tenir com a servei públic. 

Els serveis i les funcions públiques son una cosa i una altra  el personal i càrrecs del  sector públic, ni les federacions esportives o les institucions oficials i paraoficials subvencionades o innecessàries, etc. El personal i tots aquests son privats que treballen per al sector públic.  La despesa corrent  té molts  racons  de poder innecessaris i d'ineficiència que caldria repassar per fer que rebaixes de rendes públiques siguen generals i equitatives.

Caldrà separar  ben be, sector privat d'Economia i sectors privats, i fer que el sector públic no siga una càrrega per a l'Economia. 

Suport al Govern  per l'aprovació d'uns pressuposts  econòmics i per què ho faci bé. Aprovar els Pressuposts de 2011, i preparar des d'ara uns pressuposts de base zero per al 2012.
 
Unió catalana i solidaritat entre nacionalitats i regions, Economia, Dret i pacte fiscal general amb concert i cupo per a tots, en una LOFCA  que també limiti  les despeses i exclogui les arbitrarietats de l'administració general de l'estat, i   


jordicarrera | programa català actual 2011 | divendres, 22 d'abril de 2011 | 09:47h

VAGA MORAL GENERAL CONTRA ELS CAUSANTS DE LA CRISI ESPANYOLA.- Reducció de jornada i de sou del 50 % al 99 %  a tots els càrrecs polítics inutils i al responsables que no sigui necessari  mantenir al peu del canó i sota control  per que saben els secrets i com han anat les coses;  i dimissions i destitucions.  A cadascú segons la seva responsabilitat.

Regeneració democràtica, política, societària i  mercantil. I sindical.

Nou règim electoral elecció directa i personal per majoria d'un diputat per districte amb segona volta si cal. 


jordicarrera | programa català actual 2011 | divendres, 15 d'abril de 2011 | 17:04h

Dono suport al President Mas i al Govern de la Generalitat, i als nostres ministres d'Hisenda, Mas Collell, de Sanitat, Boi Ruiz, i d'Ensenyament,  Irene Rigau.  No es un suport incondicional. Plantegen coses raonables i inexcusables. Parlen de limitar les despeses, de no estirar més el braç que la màniga.  Els acusen de mentides. La devaluació d' Espanya i de Catalunya l'haurem de pagar entre tots de forma proporcionada  i equitativa a la capacitat i responsabilitats hagudes en durnos fions aquí.  Hauria de ser cadascú la seva. No pot ser que Cat i Val i Mall paquem la dels altres. Es el Govern democràtic de Catalunya.

No pot ser  com ha fet l'Alcalde de Barcelona , indecent, que crida a manifestar-se contra les retallades.

Penso que cal separar sector privat de sector o sectors públics.  Separar  l'Economia de la Política. No pot sewr que l'economia vagi malament per la dominació i parasitació política que pateix. Les caixes d'estalvi d'obediència política son sectyor públic i tota la immmensa paraoficialitat  de contratctites, concessions, SGAE, deferacions esportives, i totes les entitats que viuen de les subvencions tabé.  En tot aquest món oficial i paraoficial  hi ha molt per reduïr, suprimir i retallar. La LOFCA es una comuna de 15 comunitats autònomes  de pillos i forçats, discriminatòria, nacionalment discriminatòria.

Desmuntar o sortir del comunisme espanyol.  El nacionalisme espanyol es un comunisme d'estat  demagógic antieconòmic, poderista,  arbitrari, d'influències i de pillos, ... Un  comunisme castellà, per suposat.


jordicarrera | programa català actual 2011 | dijous, 27 de gener de 2011 | 22:14h

 Carles Boix a Singular Digital  publica un estudi anàlisi molt important sonre balances fuscals i endeutament de les comunitats autònomes. Amplieu el gràfic per poder llegir bé els noms de les CA.  DIFONEU-LO.

 http://www.elsingulardigital.cat/

Un problema de tresoreria? 07 gener 2011   

Autor: Carles Boix | Font: El Singular Digital

 

 http://www.reagrupament.cat/catosfera/un_problema_de_tresoreria

 


jordicarrera | programa català actual 2011 | dijous, 27 de gener de 2011 | 18:42h

Encara no he llegit la reflexió del Sr. Jordi Pujol d'aquests dies. Diuen quer la conclusió seria "o Independència o Rendició ". No ho crec pas. Sembla els "Pàtria o Muerte ". Això formaria part del desespero nacional català i de flamarades circumstancials. Des del 1492  encara no ens hem rendit e encara som vius i forts.  La Constitució i preconstitució del 77-78 es més catalana que no pas castellana i per això no l'han acceptat mai i sempre han anat a la contra i han practicat la injustícia i el malgovern.  Som Catalunya i som  Aragó UK . No som Castella i Castella no es Catalunya, ni València, ni Aragó, ni Mallorca.  Espanya no es Castella.

M'agrada més això altre que ha dit el President Artús Mas: Catalunya s'ha de rearmar jurídicament, - fer forta jurídicament - . Vol dir que fins ara això ho teniem abandonat ? És ben cert.

Som Catalunya. El Dret existeix. Obrar com a amos . Construir net: Política neta i Economia neta.

Jordi Carrera
Soci de Reagrupament.
( Per una ala constitucional de Reagrupament per la Independència )

Aquest era el Rei Pere el Gran dels RUA's Crwn





jordicarrera | programa català actual 2011 | dilluns, 17 de gener de 2011 | 20:55h

1.- La Crisi espanyola que sobretot és Política i d'Estat  - urbanística, monopolisme d'estat castellà, partitocràcia, arbitrarietat i abús de poder, no divisió de poders, reacció anticatalana i contra les nacionalitats i les altres llengües, discriminació territorial i nacional , espoli fiscal, guerra nacional, encerclament i escanyament - no es deguda a la Transició i a la Constitució de 1977-78 ........

2.-Les corones i els regnes originaris  surten a l'escut tradicional  d'Espanya  que es continuació del dels Reis Catòlics i de l'Emperador Carles I... Quan Ferran II i Isabel de Castella es varen casar  no  eren reis  o hereus de Granada ni de Nabarra. Per això cal parlar de quartre corones
.


jordicarrera | programa català actual 2011 | dimecres, 22 de desembre de 2010 | 20:36h

He trobat les condicions i text del pacte proposat pel PSC  a CiU per  concedir-li l'abstenció per a l'elecció de President de demà. No podrien arreglar i reformar res. No es potser la Generalitat de la Crisi la que hem anat muntant fins ara ?
No es podrà reformar i erreglar res ?  El PSC PSOE vol governar havent perdut les eleccions i molts antics electors. Es massa  exigir ser soci preferent obligatori.  Llegiu-les a sota.

Les eleccions ja han sigut i poble ha donat el seu veredicte.

Som en un temps difícil però alhora bonic. Han canviat moltes coses aquestes eleccions.  No volem un president esclau ni un Parlament condicionat d'entrada.

Qui imposi condicions d'esclavitut no es digne  de votar a favor del nou President. ( Què feu Nadal i Montilla i  els vostres amos etc )



jordicarrera | programa català actual 2011 | dijous, 16 de desembre de 2010 | 19:36h

Diputats i partits: deixeu la ruqueria i els prejudicis al carrer - feu-ne un facell -  i entreu nets de cor al Parlament, com si fos Nadal. Tornar a començar les coses amb el Dret a la mà. Catalunya, Unió i Democràcia. Sou diputats del poble, oi?
Sou partits catalans, oi?

Voteu tots a l'Artús Mas  de CiU com a President, sense condicions ni cap mena de negociació de res. Això no vol dir donar-los carta blanca. Mai no tenen carta blanca els representants polítics i el governants.


jordicarrera | programa català actual 2011 | dijous, 18 de novembre de 2010 | 14:47h

Això no es Autonomia sinó Intervenció i  traspàs d'obligacions i costs sense drets ni  la propietat. La Generalitat farà de majordom de RENFE.- Traspassos que no ho són, Autonomia que no n'és, Trens sense vies ni pressupost, i la RENFE d'estat castellà que en continua essent l'amo. Masovers  sirvents de la gleva  som !

I mireu que passa amb l'encerclament i aïllament ferrocari de Catalunya  que practiquen amb les noves línies de l'AVE  i projectes de transport continental de mercadesries, etc

Quan Catalunya siga un estat  els nostres serveis ferroviaris seran normals, com els de Bèlgica,  Suïssa, Holanda, França, Luxemburg,  línies interios i línies de trànsit.

Un motiu més per Votar Independència Ara.

L'Estació de França, modernista, com tantes altres  es obra de la Renaixença catalana i no de l'estat castellà ni de Renfe.


jordicarrera | programa català actual 2011 | diumenge, 31 d'octubre de 2010 | 19:53h

diglosia.

(Del gr. δίγλωσσος, de dos lenguas).

1. f. Bilingüismo, en especial cuando una de las lenguas goza de prestigio o privilegios sociales o políticos superiores.

Definició del diccionari de la Reial Acadèmia de la llengua espanyola.

Aquest nom - en no dir-ne castellana - ja és una diglòssia totalitària espanyola.


La Sagrada Família és Catalunya i és Barcelona;  es religió, es Tradició i Modernitat, és unió catalana i superació de la Guerra Civil, catarsi. La guerra civil catalana sempre ha benficiat Castella.

La Independència necessita Unió, Dret, Democràcia i Confiança, i no odis i vells tambors.

Quan dic Benvingut Benet XVI  dic: per Catalunya i per  les religions  que fan falta al món, si ho son esclar .  

Pregunto: L'Església Catòlica actualment i l'existència del Vaticà  es si no son un exemple de separació  de l'Església i Estat com es deia, de la religió de la Política, de l'àmbit del Cèsar de l'àmbit de Deu ?

Diuen que Catalunya es d'esquerres. Això passa perquè no ens atrevim a ser amos, a actuar com a amos, amb el Dret a la mà.
Rabiudament d'esquerres....com les ruqueries que han dit del  Papa i la seva visita.
Àdhuc CDC, CiU, Ciutadans, la Vanguàrdia, el Punt i l'Avui son d'esquerres - o sotmesos d'esquerres- en aquest sentit.






jordicarrera | programa català actual 2011 | dimarts, 19 d'octubre de 2010 | 19:06h

Aquelles gents són

els nostres [avant]passats,

aquella etnos ibèrica

[és] la primera anella

que la història ens deixa veure

de la cadena de generacions

que ha forjat l’ànima catalana.

 

Enric Prat de la Riba,

La nacionalitat catalana (1907)

http://www.histocat.cat


jordicarrera | programa català actual 2011 | dimarts, 7 de setembre de 2010 | 22:58h

Ryanair es comerç i economia. Estudia els mercat de clients , tria aeroports barats, o va on els deixen entrar  amb els seus vols de baix costs, i els explota. No son línies regulars oficials. Poden esgotar unes línies i obrir-ne de noves. Depen dels fluxos de clients en un o altre sentit. Van allà on va la gent i no  rutes oficials subvencionades de les companyies oficials de bandera.  

Arribarà un dia que Ryanair potser no serà a Girona  però en aqueste terres la gent parlarà del temps de Ryanair que va  desenterrar l'aeroport  Girona Costa Brava.  Intrèpida Ryanair !  Jueva ryanair ! ?  Gràcies Ryanair !

Si abans no havien anat entrat al Prat era perquè no els volien deixar entrar al regne d'Ibèria i d'AENA ( de Madrid ). Ara hi son admesos  perquè AENA vol , els fan preus / taxes especials  mes barats que als de Girona o de Reus. No ho podein pas somimiar bans . No son pas als grans aeroports  principals com Heathrow etc  etc.  Què passa a Catalyunya ? La culpa no es de Ryanair  sinó d'AENA. Les taxes han de ser més barates a Girona i Reus que a Barcelona, però els fan preu polític . Paga igual que Swisair? que Spanair?  que Sabena ? que Vueling? que Air France ?  Si son preus de mercat, també tenen preu polític més car  i en contra  Girona i Reus, i Lleida .

Girona  ple  pot treballar a preus mes econòmics, cponbreix costs i fa beneficis, que no abans quan   era un aeroport escanyat per Aena( Madrid ). Ara torna a ser escanyat  o sobreexplotat per Aena a preus de mercat ?

Fora Castella ( Madrid, Aena ) de Catalunya.


jordicarrera | programa català actual 2011 | dimarts, 10 d'agost de 2010 | 17:56h

Autonomia havia de ser i ha de ser de Castella. Independència de Castella, de l'Espanya Castella.

I entretan ?

Entretan no siguem un estat independent, una nació independent; entretant la majoria del poble català no hagi escollit un Parlament amb la finalitat de declarar la indpendència o be que el Parlament de Catalunya no la declari en el convenciment de que aquesta situació no té remei i no pot continuar més, continuarem defensant la Constitució, les nacionalitats i l'autonomia nacional i els nostres drets. Catalunya, unió, democràcia, economia i bongovern.  Actuarem com a amos. El Dret existeix i es més fort  que el règim castellà espanyol. Els durem a la justícia internacional per incompliment dels principis fonamentals de la Constitució , preàmbul, art 1, 2, 3, 9 i 10. En aquests es on tenim els drets de Catalunya i dels nostres regnes dins d'aquesta Espanya i el pacte nacional de 1977 que Castella i el nacionalisme espanyol no han acceptat mai.

El President, el Govern, el Parlament i les institucions de Catalunya sempre té l'obligació de defensar la vida, la llibertat, l'autonomia, la sobirania, la catalanitat, l'economia, la igualtat de Catalunya i els nostres drets, recursos, propietats i territoris, i la Constitució de 1977-78 i el Dret. I el mateix  han de fer les institucions i representants dels estats regnes antics de Mallorca, València, Aragó i Múrcia que amb nosaltres son els estats de Jaume I.

I el federalisme espanyol, l'Espanya federal ?  Impossible. Legalment l'autonomia es un marc obert i un terreny de vida. La federació  sota Castella seria com ara però en un marc legal tancat sense cap horitzó de llibertat o de sortida.

 Demanarem la separació de les corones. Aquesta es la única via intermitja possible dintre de la Constitució entre l'autonomia i la Independència.

Nota.- Publico ací la fotografia d'en Joan carretero, no per que digui el que jo dic, sinó perquè es una líder seriós i clar, que no fa fòrum, i cal donar-li suport.


jordicarrera | programa català actual 2011 | dimarts, 29 de juny de 2010 | 19:44h

1.- La nació catalana ha sigut  negada  i declarada sense efectes jurídics per la sentència de 28.06.10 d'un Tribunal Constitucional  incompetent per ser format per persones enemigues i bel.ligerants en contra. Un tribunal castellà i castellanista  no pot jutjar Catalunya. Diuen que  imposen les raons de la indissoluble unitat de la nació espanyola  i obliden o amaguen  les altres tres clàusules  del contracte nacional constituent de l'estat espanyol de 1977: pàtria comuna; dret d'autonomia i reconeixement de les nacionalitats i de les regions que la integren; i garantia de solidaritat entre totes elles.  
Negant-nos ens reconeixen!

2.- L'Estatut d'Autonomia  es Constitució. Formen part del bloc constitucional.  Si el TC pot jutjar sobrte els estatuts  però que tenen rang de llei, també pot jutjar els passatges i disposicions inconstitucionals de la Constitució que permeten l'abús de poder, l'abús de majoria nacional, el frau de llei,  el no reconeixement de català com a llengua oficial i igual del regne d'Aragó ( i l'occità gascó aragonès antic  també ); o que impedeixen la realització dels principis fonamentals de la Constitució. En això també hem guanyat. Aconseguir esmenes de la Constitució per delcaració judicial d'incontitucionalitat.

3.- No plorem l'Estatut  que han tocat precisament en les poques coses imprescindibles i irrenunciables que ens donava. Ni nació, ni llengua nacional, ni finançament, ni reconeixement.

4.- Si no podem declarar la independència per acord de la majoria del Parlament, haurem de tornar a fer una reforma de l'Estatut d'Autonomia per arreglar-lo i tenir-lo millor  que no es ara i que no eren el de 2005 i el de 2006.

Som una nació i ells ho saben mes bé que nosaltres. Catalunya subjecte i no pas objecte.

També som - Mallorca, València i Barcelona - la gran guinea de Madrid i del règim castellà d'Espanya.






jordicarrera | programa català actual 2011 | dilluns, 28 de juny de 2010 | 19:31h

L’Estatut d’Autonomia de 2005-2006 es un cúmul de despropòsits.- No ha resolt res. Temo que no ens els podrem treure de sobre i que  serà un estatut xiclet enganxós. No podia ser d’altra manera  atès com eren i com han actuat els nostres partits i el PSOE i el PP. Suspenen tots l'exàmen de Constitució.

Dues vies  paral·leles, simultànies i independents a emprendre:

a) La judicial davant d’un Tribunal Constitucional hàbil, si n’hi ha,  i de la Justícia internacional.

b ) L’elecció d’un Parlament de Catalunya que per majoria proclami i declari la Independència de Catalunya com un estat  independent dintre de la Unió Europea de la qual ja formem part.

 

Al meu entendre Catalunya ( el Parlament )  com a primer pas hauria de:  

 

*Primer.-  Recusar els membres del tribunal constitucional que incorren en dependència i incompatibilitat nacional i com que ho son tots llevat dos, com sembla, recusar l’actual TC. No pot ser jutge d’un cas qui es manifestament amic d’una de les parts o manifestament enemic de l’altra o altres.

 

* Segon.- Impugnar la llei orgànica de l’Estatut de 2006 i la LOFCA, llei orgànica del finançament de les comunitats autònomes de règim comú, per inconstitucionals i impedients de l’autonomia de Catalunya i ser nacionalment discriminatòries; i per ser contràries a les normes fonamentals, al Dret i a l’interès general d’Espanya.

 

* Tercer.- ( Retirar-lo i tornar-lo a casa per ) Consumatuts est Emprendre ja una nova reforma de l’estatut per fer-lo el màxim de nacional i just i jurídicament inapel·lable i dintre de la Constitució de 1978 i de l’estatut del 79 i les lleis de restauració provisional de la Generalitat de 1977-78,  per poder anar si escaigués a la justícia internacional. Que reguli l'autonomia i les relacions de tota mena de Catalunya amb Castella i emb el seu alter ego Espanya.

 

* Quart.- Impugnar els preceptes inconstitucionals de la Constitució Epanyola que impedeixen la plenitud de les altres nacionalitats i permeten la contravenció  política i jurisdiccional de la Constitució  i la continuació del Règim Castellà. Aquestes accions serien la via de les esmenes judicials per aclarir, completar o anul.lar determinats preceptes secundaris. Com les esmenes de la Constitució americana.

*Cinquè.-Que la Generalitat de Catalunya faci públics els informes jurídics i les al·legacions presentades davant del TC per defensar la constitucionalitat de l’Estatut en conjunt i en cadascuna de les parts impugnades per diversos recursos d’inconstitucionalitat.

 

* Sisè.- Que el TC publiqui els dictàmens i  totes les propostes de resolució i de sentència que no han prosperat fins ara i els informes que justifiquin les resolucions recaigudes sobre la compatibilitats dels membres del Tribunal per jutjar aquests cas.

 " Els membres del Tribunal Constitucional tindran les incompatibilitats pròpies dels membres del Poder Judicial.


RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats