La Tradició ibera, occitana, catalana, aragones, valenciana, andorrana, algueresa,
En anar a Montpeller a commemorar el 880 aniversari del bateig del nen Jaume I, el rei de tots, i veure la poca importància que es donava a aquest personatge, vaig dir . On es la Tradició Catalana ? Després he vist que la Tradició Valenciana era molt forta .
Son els fonaments del programa i de la partida o topada política i jurídica present que no ens podem saltar i que cal afrontar: Nacionalitats, uniò, Catalunya, nacionalitat catalana, i Constitució de 1978.
Dret, Economia i Liberalitat.
Els Drets Humans de les NU i de la CE-UE, que es el Dret d'Auschwitz, son Dret universal.
L'occitana es la llengua mare, la nació mare.
Occitània Aragò Cataluha València, això es l'Occitania Manya.
2008.- Ara ja se que els catalans i els occitans des d'abans de ser romànics erom i som ibers dits després catalans pels lacetans.-
Iberitat i Occitanitat dels catalans, aragonesos, balqueresos, valencians,...
*Des de la unió dels Reis Catòlics i no sols des de Felip I Borbò, Espanya es un problema nacional,
i una guerra nacional.
*La llarga conquesta i destrucció de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Aragonesistat per part de Castella des del casament dinàstic de Ferran i Isabel i per part d'Espanya com estat de Castella des d'Almansa i 1714 i dels tractats d'Utrtrecht.
* Ara es el temps de la desconquesta i descolonització d'Espanya. Es el temps de la separació i independència.
LA NACIONALITAT CATALANA / LA CORONA D'ARAGÓ A LA UNIÓ EUROPEA.- Ara hi som però no hi som. No hi som com a nosaltres, com a persona.
Primer.- Volem ser-hi com Espanya segons la Constitució. Som l'Espanya Catalana Aragonesa.
Segon.- Dur la Nacionalitat Catalana Aragonesa ampla al Parlament Europeu, electoralment, com atercer partit d'Espanya aquest 2009.
Esport, Cultura, Geografia i escola d'idiomes i de periodistes.
Entrevistar els esportistes o en català o en la seva llengua pròpia, sentint la seva veu, i si cal amb traducció a sota. Aprendre d'ells qui son, d'on son , les seves tradicions, etc
Eta va ser una revolució nacional basca. Després, per terrroista i perquè hom es allò que fa, Eta ha mort Eta i n'ha esdevingut el seu contrari.
Hauria de plegar i dissoldre's sense condicions, per Esukadi Nabarra i Llibertat. Això és Euskal Herria! Eta es l'enemic principal de la causa i de la idea inicial d'Eta i de la seva revolució.
Memorial obert de la Guerra d'Espanya.
Totes les famílies, pobles, viles i ciutats; totes les nacions i regions hi tinguin els seus altarets.
Totes les veritats de part donaran la veritat de conjunt.
Lo Sr Josep Pla en diva Homenots.
Els meus homenassos i donasses han de ser amos, lliures, clars, volcànics, distingits, amb personalitat, dignes, liberals en les seves circumstàncies, emprenedors, esplèndids, despresos, caritatius, compassius, i si son així segur que son guapos i elegants.
El canvi lliberal necessari. Per fer-ne un partit amo, liberal, d'esquerres de Dret.Per poder ser d'esquerrees com cal, primer cal ser de dretes de Dret. Un partit democràtic de Dret per poder pensar, adoptar posicions i progressar. Un partit central hereu de la nacionalitat catalana, nacionalista i regionalista català,per ser amos, republicà i d'esquerres, econòmic i social. Que les idees, les posicions, programa i polítiques siguen de veritat. Des de sota de tot i des dels governs si pot ser, pujar amb el poble , NuCCs, i el Dret universal de les NU, de la CE i UE i de la Constitució de 1978. Per poder ser d'esquerres de dret primer cal ser de dretes de Dret.
Conservar i conrear la Natura.- La nostra terra.- L'aigua catalana, de les conques hidrogràfiques exclusives del Principat i la conca de l'Ebre. La Natura i la Terra de Mallorca, de València, d'Aragó, del Principat de Catalunya.
Es necessari dur al Parlament una plèiade de diputats per la independènncia i la regeneració democràtica, independents, no atrapats,
Eleccions Parlament de Catalunya 2010. Una nova opció per trencar el cercle viciós i dinamitzar la situació.
Qui ho vol ser ?
Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia com diu Carretero ?
Què mos semblen els aspirants ?
Catalunya, Unió, Democràcia i Llibertat. Determinació. INDEPENDÊNCIA ARA. Seriosament. Des de sota. Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia Una minoria per a una majoria.
Catalunya no vota PSOE ni vota PP. No podem votar castellà. Hem de votar català i promoure i ser el tercer partit o el partit no castellà de les nacionalitats.
2.008 : Al Congrés i al Senat, i al Parlament Europeu, candidatures unitàries NuCC-DEES d'Uniò del Poble de cada nacionalitat i de cada antic regne -estat no castellà. Unitàries independents, de programa i de legislatura.
Obrím-nos al món, al descobriment de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Occitanitat i de la Iberitat. Gaudiu dels treballs dels nostres historiadors de la veritat. No tinguem por a la llibertat.
Manifest " Més Societat Civil ". Llegir-lo, difondre'l i adherir-s'hi.
més democràcia, més economia, mes vida, més respecte, més representació, més Dret, més Tradició Valenciana, més Comunitat Valenciana, més Regne de València, més País Valencià, més persona, més amos,
menys feudalisme polític, lingüístic i colonial, menys ser objecte, Penso que La societat civilno la son ni el rei, ni l'exèrcit, ni els partits, ni els governs, ni els parlaments, ni els diputats, ni els batles, ni els jutges, ni els càrrecs públics, ni la Generalitat, ... ni el sector públic, ni els subvencionats o nomenats pels poders públics. Tost aquests son servidors i defensors per llei de la societat i del país, i no els seus amos. La societat civil serien els particulars. ( Es cosa meva. No li faig dir a ningú altre )
Suposo que hi falta molta gent en aquests recordatori de valencians il.lustres dels temps contemporanis.
Els estats, els poders de l'estat, els serveis públics, les administracions públiques i les societats , han de ser liberals, econòmics, justs, pressupostaris, trnsparents i cooperatius,i no pas, aboluts, ideològics, totalitaris, lladres, colonialistes, comunistes, malgastadors, secrets, arbitraris, excloents, discriminatoris i enemics d'alguns dels seus pobles, llengues i nacionalitats, i de les persones d'aquests.
Espanya es això dolent i contra Dret.
Així ho pense.
Les quatre columnes de la Mancomunitat son exemple de bon govern.
Que es cobri per la feina i no pel càrrec. El càrrec es feina, responsabilitat i servei, i no es un premi, una conquesta i una pasta. La feina inclou les tasques a fer, la dedicació, la responsabilitat,...Els càrrecs honoraris o quasi, els sense dedicació plena o parcial, haurien de ser voluntaris i no retribuits. Les retribucions en el seu cas haurien de ser proporcionals a la feina.
Els càrrec públics, societaris o empresarials, poden ser per elecció, per designació o per contractació. Els de contractació laboral o funcionarial ja sembla clar que són per fer fein, una feina o per fer la feina que toqui. No pasa així amb el càrrecs polítics o de designació política en estats de coses com Espanya, per exemple.
Surten coses com els consellers de la TMB, de les Diputacions, dels consellers de les caixes d'estalvi i dels bancs i de les grans companyies, etc .......
El secrets de la oficialitat i la paraoficialitat espanyola. Ai les subvencions i les contractacions públiques.
La collita aragonesa d’Urdangarin i els altres casos que van sortint: Fundació del Palu de la Música Millet, dirigents de les caixes d'estalvi arruinades que son administratives i des gestió política, SGAE, Gurtel, governants del PP o de PSOE, governants malgastadors. Si tot això d'Urgandarin i cia es veritat, hauria de ser causa de divorci. La gent es allò que fa i no allò que deia.
Accions administratives i penals fins al judici. Demanin informes de legalitat dels Interventors generals de cadascuna de les administracions públiques sobre els casos sospitosos. Moltes coese que s'an fet en aquest ambit deuen ser actes nuls de ple dret ( de contractació administrativa, de concessió de subvencions, de pagar per no res, d'aprovar despeses sense consignació pressupostaria, etc ). Reclamacions per danys patrimonials a les institucions i empreses. Penes i inhabilitacions a part, que tornin els diners defraudats, entre uns i altres. Recuperar els diners que son part del malbaratamemnt i endeutament. Cas per cas així que vagin sorgint.
Renovar o ampliar les emissions de deute públic a preus de subhasta es multiplicar l'endeutament i fer impossible la solució lògica que és: pagar a més anys a un interès moderat viable, dintre dels:
*Límits legals d'endeutament. ( Es pot renegociar els deute amb la modificació exprés de la Constitució del mes passat ? )
*Del necessari pla "nacional" extraordinari de pagament dels deutes.
Cada nació ha de pagar els seus deutes al llarg de tants anys com calgui. Segurament tan sols pot ser possible si els tipus d'interès es baix, moderat, i es pot renegociar. ( Tots som "de la nació municipal", "de la nació de la nacionalitat o regió segons furs o estatuts d'autonomia ", "de la nació-estat d'Espanya" i "de la nació de l'Euro, la Unió Europea amb moneda i Banc Central comuns " .
Que passaria si les Emissions de deute públic haguessin de ser a un preu màxim taxat moderat, ( tipus del 3,0 % o 2,5 % anual i IRPF sobre el benefici del 5% ), i no a subhasta.? Condicions que tindria: Preferència per posar-hi diners els estalviadors persones físiques nacionals o residents vinculades, i exclosos els bancs, fons de pensions, fons d'inversió, fons sobirans i societats mercantils i fundacions. Serien lletres o bons patriòtics personals destinats a pagar o refinançar els deutes públics de cada "casa nostra" anteriors a la prohibició i limitació de despeses voluntàries no estrictament necessàries. Amb garantia de pagament de l'Estat amb condició d'allargament del termini d'amortització per prorrata. Val tant per al deute de l'Administració General o Central de l'estat com per al de les comunitats autònomes que a Espanya també son competències i organització de l'estat de 1978 i els estatuts d'autonomia.
Deute públic son emprestits a curt termini per necessitats de tresoreria o per cobrir el dèficit pressupostari corrent.
Per a inversions el finançament es amb préstecs a llarg termini.
*Si no et fan préstecs a llarg termini inversió per inversió vol dir que no podràs fer inversions llevat que les financin capitals privats en concessió, o els particulars i empreses explotadores de serveis amb contribucions especials o quotes d'urbanització. Si no es aixó, no hi ha inversions.
*Si no es pot tornar o si la inversió no es rendible econòmicanment al lliure mercat, no hi ha inversions.
*Si no es tenen els ingressos corrents necessaris per suportar la despesa que generarà el manteniment, conservació i funcionament del servei i amb un marge de franquícia en previsió de reducció dels rendiment dels ingressos propis en el temps, no hi ha inversions.
La Crisipolítica ( urbanística i d’endeutament públic ) ha esdevingut també bancària d’endeutament. Els malbanquers han fet com els malpolítics. Han set mals banquers contraris a les seves obligacions i responsabolitats. Han dut bancs i caixes d'estalvi a la ruïna i a les situacions de fallida o quasi. No han vetllat pels interessos de les seves entitats i del capital i dels accionistes. Han fet de tecnoestructura burocràticaaventurera en benefici seu particular. També hanfet d‘intermediaris i impulsors de la crisi.
Els accionistes son els propietaris i per tant els responsables. No juguen pas a la borsa.
On sons els beneficis astronòmics que s’han generat i produïtdurant aquests anys ? No els han fet els bancs i caixes. A la ruïna hi han acabat d’arribar en quedar-se elsactiusde sol i habitatgesde les promotores que quedaren penjades i no podien pagar i que varen anarrebent en pagaments de deutes a preusi valoracions massa altes que han baixat molt més.I després amb la depauperació dels valor del deute públicdelsestats més enfangats.Els bancs endeutats i atrapats no poden fer de bancs. També semblen estats; han de vendre actius per poder quadrar els balanços.
Per altra part els bancs tenen els estalvis de la majoria de la societat, plans de pensions, fons d’inversió, ..... Si s’arruïnessin i s’haguessin de liquidartot això es perdria, s’esfumaria.
Simirem tot el que han anat fent fins ara amb els bancs i panorama de cada dia.
Si considerem que el valor dels bancs no es el borsarisinó el valor realo nominal del capitali del balanç sanejat i el valor comercial.
Si considerem que els accionistes son els propietaris dels bancs i per tant també son responsables.
El corredor ferroviari / portuari de mercaderies ibèric / mediterrani / valencià / de la UÈ.
L'arc portuari mediterrani ibèric va de Marsella a Algesires i viceversa.
Valencià pels mèrits de Vicent Boira, Amorós i companyia. El regne de València era clau per trancar el setge i obrir camí.
De la UÈ, hauria de ser estratègic continental i lliurei independent dels estats si l'Economia ho necessita i ho vol fer, de concessió europea o de concessió regional.
Quina o quines prioritats decidirà Espanya d'execució, calendari, finançament...? O decidirà la UÈ ?
Catalunya i València per exemple son lliures per enginyar, executar i contractar la contrucció i explotació dels ferrocarril mediterrani dins de casa seva, per concessió, posar-lo en funcionament i connnetar-lo a la xarxa europea, comptant o no amb la part de finançament europeu que li correspongui, si l'Economia ho demana, encara que Madrid no vulgui ? Si o no ? Ho hauria d'establir la directiva o resolució europea, que es fa per economia privada o majorment, i si es de peatge. El que val per a un costat val per als altres.
*Tots els ferrocarrils - eixos viaris - i accessos i sortides i estacions i instal.lacions haurrien de ser de peatge.
Les Fires de Salàs i d'Organyà, d'Esterri d'Àneu, de Tírvia, de Sort, de la Pobleta del Vellvehí, del Pont de Suert, de Vilaller, de Benasc, de Viella, de Camp-rodon, de Vic, de Verdú, ... i n'hi havia d'haver a Puigcerdà, Ribes, Ripoll, Andorra, la Seu, ..... i el bestiar de peu rodó, la gran producció exportació del Pirineu dels prats.
El corredor ferroviari central europeu portuari i de mercaderies Escandinàvia Àfrica i els eixos central ( per Madrid Canfranc i aïllant expressament Catalunya i València aprovat pel Govern d'Aznar ) i el projecte de l'arc mediterrani de ferromed basat en raons dels ports de la meditèrrània i major servei a l'economia espanyola.
L'arc mediterrani es porta portuària i fàbrica industrial i agrícola d'Europa.
Sembla que també arribaria a Portugal ( Africa atlàntica ).
Preguntes:
a) Ha de ser finançat per la UE totes les nacions o en part amb contribucions especials de les nacions/estats beneficiaris ?
b) Ha de ser instituit per la UE com a servei public continental a construir, finançar i explotar en concessió com una inversio econòmica ?
c) Han de donar llibertat a les empreses, ports, nacionalitats i regions per crear els seus eixos econòmics a finançar en regim privat o público privat en concessió ?
Tesi.- Si el més viable, competitiu i rendible per a l'economia europea haurien de ser alhora els de les lletres b) i c). No s'hauria de gastar diner públic i impostos i endeutament en l' a). No continuar la Crisi Politica dels nacionals comunismes.
La força de les nacionalitats son la Constitució de 1978 i el Dret , més ser amos, identitat, unió, democràcia i determinació.- PP i PSOE son anticonstitucionals des del 78. Ni en aprovar-la no la volien així però pensaven, com que som majoria farem el que voldrem, i deseguida començaren la reacció i la guerra nacional.
Declarar el conflicte nacional dintre de la Constitució. De 2004 en començar la reforma de l'estatut d'autonomia de 2005 - 2006.
Estic d'acord amb la solució trivial que tots sabem, que proposa el professor Carles Solà. Vilaweb 08.09.11. La qüestió es com fem la majoria civil i electoral i el Parlament, el President i el Govern que ho facin. ( Vegeu-ho també a sota amb dos altres articles meus que considero molt importants. ) Potser, la solució trivial serà feta, empedrada i aixecada enlaire per un rosari de trivialitats materialitzades pel poble català que per evidència d'evidències la farà seva, i en mig de les circumstàncies d'Espanya arribarà sola. Catalunya poble ha de fer de Catalunya institució.
Foto.- Escut de Carles I . Ja hi era Nabarra. Encara hi era Nàpols i Sicília.
El Gurus Blogde la Vanguardia d'ahir 01.09.11 al vespre llançà aquesta alarma: “Diabòlica clàusulade la reforma de la Constitució lliura Espanya als creditors”,deia el títol de la publicació. Vaig llegir el comentari i em va alarmar. Vaig pensar que encara quedaria el pas pel SENAT. Avui encara hi diu però si hi cliqueu us surt una altra cosa, no es pot llegir. Es la censura del diari ?
L’altre dia em va semblar que l’Article 135 de la constitució vigenthavia estat inclòs íntegre sense canvis a l’apartat 135.3 del nou article proposat, però no era cert. Ha estat modificatessencialmentl’abasti condicions d’aquest en introduir-hique per als crèdits per al pagament de d’interessos i capital del deutepúblic“el seu pagament gaudirà de prioritat absoluta “ cosa que no diu l'article vigent de 1978.
Notes.- 1.- Vegeu els dos redactats i la modificació que fan colar per la porta del darrera.
2.- Vegeu al comentari 1 incorporat el text de l a denúncia de Gurus Blog i les consequencies d'anul.lar el caracter inembargable dels iingressos de l'estat per deutes i deixar de ser allò que en diuen "deute sobirà".
Canvia les regles del concurs de creditors en cas de suspensió de pagament i fallida de qualsevol administració publicai el deute públic ja no entra en el concurs de creditorsa negociar qualsevol tipus de rebaixa o canvi de condicions per poder cobrar ? Passaria al davant del personal i pensionsque fins ara en la fallida tenien prioritat.? ( En un concurs de creditos i posterior liquidació en estat pur, tots els creditors haurien d'estar en la mateixa situació i cobrar a proporció, sembla ).
CALDRÀ QUE HO EXPLIQUIN CLAR I BÉ , I QUE AIXÒ SIGA DEBATUT, I SI CAL QUE HO ESMENIN I CANVIÏN AL SENAT. Espero que CiU ho brodi i ho faci bé. Espero que els senadors catalans ho facin bé.
Foto: El bou , el toro, es el poble, els pobles, l'economia, els electors,....
*Hi poso una imatge del Sr. Heribert Barrera com a contrast dels polítics espanyols de la Crisi.
Els diaris donen els text que PP i PSOE proposen per al nou art 135 sobre el límit legal de l'endeutament de les administracions públiques. Inclou i associa l'administració general de l'estat i les comunitats autònomes en un mateix paquet: no podran incórrer en un dèficit estructural que superi els marges establerts en el seu cas per la UÈ per als seus estats membres. Un llei orgànica fixarà el el dèficit estructural màxim permès a l'estat i cc.aa. en relació al seu producte interior brut. Les entitats locals hauran de presentar un equilibri pressupostari. La llei orgànica regularà la distribució dels límits de dèficit i de deute entre les diferents administarcions públiques, casos i circumstàncies en que es podran superar, ... El volum de deute públic del conjunt de les administracions públiques en relació amb el producte interior brut de l'estat no podrà superar el valor de referència establert al tractat de funcionament de la Unió Europea.
L'art 135 inicial de la Constitució que proposen canviar s'hi conserva al 135.2.
Què vol dir "dèficit estructural"? Els límits d'aquest dèficit diu que no començarien a regir fins al 2020. La Crisi continua.....
Ho veig bé per sentit d'Economia i bon govern, i si no hi hagués la guerra nacional espanyola podriem convenir que a la força els pengen ! perquè son ells PP i Psoe, dretes d'assalt i esquerres d'assalt, els malgastadors i impulsors de la xauxa i tot por los votos.
Sembla obligar a tothom però la fan els dos partits d'assalt espanyolistes, es una reforma incomplerta i desequilibrada, i la trampa i arbitrarietat d'estat encara tindran escapatòria. En algun lloc de la Constitució hauria de dir coses com ara: (Veure a sota continuació, i més avall la regulació de la Constitució federal Alemenya.
El règim de finançament tributari de les 15 CA que viuen en comuna : Posem el 75 % dels ingresos propis en una comuna repartidora de 15 CA en la qual les aportacions tributàries per càpita d'uns i altres pobles es segons capacitat i tributació i el repartiment es desproporcional, ni tan sols es a tant per càpita ( per població ). Hi ha factors arbitrariament inventats per fer donar un teòric resultat prèviament volgut.
Esfalangista aznaristai d'esquerres i va més enllà dels partits. Es una cultura populista, conquistadora i colonitzadora. La comuna de 15 de la LOFCA ho és. L'Espanya una i castellana. L’anxa es Castilla. El castellà llengua comuna. L'espanyol.
15 M per 15 de maig. Indignats o carn de canó i terços de Flandes ? Si no son capaços de dir-se liberals i demòcrates i econòmics, i a Espanya no son nacionalitaris !No seran res més queescolanets circumstancials del PP i PSOE nacional comunistes i de la madrizhrevolution totalitària.
La "revolució" llibertat catalanaserà liberal, democràtica, de Dret, amb sentit d'economia, d'uniói solidaritat nacional, i no castellana, ni espanyola. Haurem de desmuntar entre tots el"comunisme espanyol " o sortir-ne , separant-nos.
Esquerres i tot el que s'identifica amb aquesta nom genèric voldria dir lluita contra les injustícies, l'opressió, l'explotació i per la llibertat, la democràcia , el Dret i els drets humans, i per tant contra els totalitarismes, contra la guerra civil, contra el robar, el matar, calumniar, .... Haurien de ser Catalanes, Econòmiques, Democràtiques, de Dret i Justes. A Catalunya catalanes a València valencianes i castellanes a Castella però no pas aquí on son estrangeres de nacionalitat.
Però,...
Amb tantes coses i injustícies que passen hi hauria d'haver unes "esquerres de Dret " i unes "dretes de Dret " hercúlies i colossals i ni tan sols saben la Constitució.
Es l'acabose de les esquerres tòpiques, orques, mosses, mentideres, incultes, populistes, carreristes o d'assalt als càrrecs, poderistes, burocràtiques, pilles, repartidores dels diners dels altres i d'allò que no es seu, inquisidores, absolutistes, acusadores, irresponsables, carregades de prejudicis, d'odi al rics si son catalans, jueus o americans, sense principis, viure dels altres i sense treballar si pot ser.
No hi pot haver Benestar Social i serveis públics si no hi ha Economia, si no hi ha Equitat tributària, d' infrastructures generals i de serveis públics, nacionalitats i restauració del antics regnes i corones, i llibertat d'autonomia tributària, bon govern, estalvi i reforma i innovació administrativa. I alliberament, sanejament i restitució de la Seguretat Social, separarant-la del Govern.
Els principals autors polítics catalans de la Crisi a Catalunya fan manifestacions acusadores de retallades i d'intencions contra el Govern de la Generalitat quan han set les esquerres catalanes les que han dut les caixes d'estalvis i les administracions públiques a aquestes situacions.
No se si CIU ho farà bé ni si tindrà prou força moral i independència per liderar el país i els canvis que fan falta, però les esquerres tòpiques haurien de callar, fer d'oposició contructiva i lleial i col.laborar a trobar solucions.
Eleccions municipals: una microdemocràcia possible.
Que el millor per al poble siga el millor per a Catalunya, Democràcia i Bon Govern. Qui diu per a Catalunya diu per a l'Aragó, Mallorca, València i Múrcia o per a totes les democràcies d'Espanya.
Un poble, una vila, una ciutat, un municipi, es una república autònoma i independent, una democràcia amb institucions i vida pròpia. No hi pot haver una regla general per a tot un país. Es una responsabilitat ciutadana de microdemocràcia possible on el vot ha de ser pensat personalment i socialment segons les circumstàncies conretes particulars i no en funció del poder dels partits en la democràcies de nacionalitat o regió i en la democràcia estatal. Cal sospesar i valorar les persones candidates i què han fet en el passat en les grans qüestions i en les petites .......... Es difícil i hauria de ser a consciència. Sempre ha haurà consideracions de relativitat.
Una forta microdemocràcia local forçaria el canvi de les macrodemocràcies de la Crisi. Les democràcies locals no han de ser mosses i servidores de les generals o superiors. Tenen competències, responsabilitats i la represntació del sus pobles. També son part de la divisió de poders.
Els poders locals no poden - no haurien de poder - formar part de les piràmides de poder dels partits verticals.
Afegit 16.05.11.-La CUP.- L'unic partit no vertical dels que es presenten a Catalunya serien les CUP que son locals amb lideratge local. Si algú vol votar canvi en el mon de les esquerres canvi de vit d'esquerres contra les esquerres escolanets del règim espanyol i de la Crisi, aquesta podria ser l'opció d'esqurres. Qui tingui CUP que hi pensi en sèrio.
La Mancomunitat de Catalunya - aquestes 4 columnes la rmemoren - va ser un exemple de catalanitat, modernitat, bongovern i bones diputacions.
He collit el discurs de H. Mubàrak traduït al castellà, del País 11.02.11. Vegeu-loa sota. Abans havia seguit en directe i he llegit el seguiiment de l'evolució de la situació i dia de la dimissió anunciada i final fracàs del cop d'estat de palau militar i cia inclosa i el compromís del President Mubarak.
El President va ser instaurat pels militars com a dictador però després ha estat elegit dues vegades President. No es deu a l'Exèrcit - a l'exèrcit professional pàrtit estat d'Egipte des de Nasser - sinó al poble i a la Democràcia. El Dret es més fort que l'Exèrcit.
Es com si hagués dit "Jo també vull la Democràcia que demaneu !" Llegiu el meu discurs apòcrif del Dictador President en aquest bloc, d'aquest dia passat. El final d'una dictadura ha de ser la Democràcia.
Potser no acabarà bé, però estic content de la responsabiliat de Hosni Mubàrak . El gran empat es el camí més facil i més possible de la Democràcia. El poble de la Plaça- de les places - li hauria d'acceptar el mot, amb condició de veritat esclar. Ara seran aliats per la Democràcia.
La fundació Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, de Catalunya i Balears. Aquest es el nom i l'àmbit fundacional. Si absorbeix la Caixa provincial Girona via fusió podrien recuperar el nom fundacional i llegendari. No cal fer com quan varen quedar-se la Caixa d'Estalvis i del Mont de Pietat de Barcelona, que varen amagar el nom i varen reduir l'àmbit se servei propi.
Per naturales civil i econòmica la CEiPB es una fundació i no una caixa de titularitat pública, administrativa. Encara que les lleis de caixes i els estauts actuals potser no ho diguen per naturalesa es una fundació, un capital posat per a una finalitat, amb uns patrons que tenen l'obligació de fer-la fructificar i gestionar-la i dirigir-la bé. No té amos capitalistes accionistes. No ho son els impositors o els titulars de comptes i dipòsits. No es una caixa o banca pública, ni una cooperativa de crèdit. No pot ser altra cosa que una fundació, un capital instituït per a una finalitat econòmica i social per al seu àmbit territorial encara que treballi arreu del món.
Aquest caràcter i naturales patrimonial hauria de ser restituït i declarat en els nous estatuts o revisió i contractes i inscripció que resulti de la fusió.
Es una fundació finalista i un capital català que interessa a tots els catalans ( i mallorquins ), independent del governs , que no es de propietat estatal o pública ni de propietat privada.
exemple: Palamós, Sant Feliu de Guixols, Vilanova i la Geltru, Gibraltar, L'Alguer, Alhoceima, Melilla, Constantina, Ceuta, Nador, Bandirme, Port Vendres, Tir, Sidó, Sagunt, Maó, Gandia, Borriana, Sóller, Dènia, Torrevella, Sant Carles de la Ràpita, Vinaròs, Leucata, Agde,
Les Vegueries 2010 son la torna fofa per aprovar la llei de restauració de l'Àrea Metropolitana de Brcelona, de la Barcelona Roja. Es un pacte d' ERC tonta útil d'esquerres i PSOE-PSC-ICV. Tu aproves la RAMB i nosaltres votem la teva agudesa de les Vegueries. No ens imsporta gens que siga un altre fracàs català.
No feu més lleis dolentes, ni per fer lleis, o per què sí, per fer bullir l'olla, per tapar. Això no es governar ni legislar per un país.
