Amb la caiguda de la nit arriba la nova de la mort del tio Eugeni Pertegaz. Tot i la seua edat avançada la mort em trasbalsa profundament. Ell i el seu germà Vicent, traspassat ara fa anys són dos autèntics herois del poble i del país, dos espills per a mi, persones d'una integritat personal, moral i política que simplement m'agradaria poder imitar. Dos autèntics gegants la vida i la lluita dels quals quedarà en la nostra memòria per a sempre.Mentre el tio Vicent triava el difícil camí de l'exili el tio Eugeni es va quedar al poble. Recorde de menut les històries xiuxiuejades sobre ell, que si anava al camp amb una parella de la infame guàrdia civil que el perseguia a sol i ombra, que si li pegaven una pallissa o l'amenaçaven aquells sicaris del feixisme. Mort Franco, ell que era un llaurador amb majúscules va ser un dels màxims impulsors de la Unió de Llauradors del País Valencià, de la qual en va ser el president durant anys (en la foto s'adreça al Vè Congrés de l'organització).
Amb la mateixa fermesa amb la qual va aguantar i va resistir com un lleó la difícil dictadura Eugeni Pertegaz no va cedir ni un pam tampoc a les prebendes i les facilitats de la incipient democràcia. El tio Eugeni sempre va saber on havia de ser, sempre va estar segur de quin era el seu lloc i mai no va donar l'esquena als seus. Per a nosaltres, joves nascuts en la foscor, Eugeni Pertegaz era molt més que un model polític, que ho era. Perquè ell era l'esperança concreta que ens feia veure que ni la brutalitat més salvatge i continuada podia acabar amb un home lliure i digne. Que és el que ell era.
El tirarem a faltar molt. És veritat que els darrers anys ja era molt major i s'havia anat apagant la seua presència tan potent allà a l'albereda, assegut a la porta de casa acaçant la fresca de la nit. Però encara preguntava, em diu l'Albert, per les coses que fèiem i escrivíem, pel treball i les lluites, per les faenes, per la insistència en creure i fer del món un lloc millor. Dels vells temps de la lluita contra el borbó que portarien l'alegria de la república del catorze d'abril fins al desengany pels PAIs i la utilització dels camps com a rebordida especulació immobiliària la figura d'Eugeni Pertegaz recorre el segle vint sencer de Bétera amb una solidesa i una rectitud excepcionals, amb l'estatura d'un gegant noble i admirat com pocs.
Dir adéu a hòmens tan grans i honorables és massa difícil. Només se m'acut alçar el puny en silenci.
Ens hem alçat molt d'hora per a anar, finalment, a Itaca. Havíem d'agafar un ferri que eix a quarts de nou del matí des de Sami, a l'altra punta de Cefalònia i que et deixa a Itaca en vint minuts. La navegació va ser tan curta com agradable i ràpidament vam començar a divisar el port en el qual fondejaríem, res més que això: un port sense cap casa al voltant ni poble ni res. L'indret rep el nom d'Aetos i tot just si és un replà ja que només tocar terra hi ha una empinada costera amb un rètol de benvinguda a l'illa.
El poema de Kavafis és ben encertat. Si és el viatge, i els imprevistos del viatge, això que et fa més ric vaig tenir la prova ben a la cara.
En la nostra cultura hem tingut sort dels grans músics. Raimon o Llach, per exemple, ens han creat autèntics mites culturals que en altres cultures haurien costat segles d'assentar. Un d'ells, dels més grans, Ítaca.
Avui, perquè encara no me n'he anat a dormir, hem celebrat els cinc anys dels blocs. I per a fer-ho ens hem aplegat una colla de blocaires al que ben aviat serà el nou edifici de VilaWeb, l'hem visitat (els primers visitants) hem pres una copa de cava i ens menjat un pastís que en l'ímpetu per apagar l'espelma poc més que acaba a terra de tant de bufit que han fet el Biel Mesquida, l'Isern, la Carme.Laura Gil i l'Assumpció.
Portada d'anit. "Copa, Lliga, Champions ...i planxot!". Crec que ja no queda res per a guanyar. Quin any! Després de mig segle la USAP va guanyar anit la Copa de França, el "planxot", enmig d'un esclat de senyeres a París. Jo no sóc massa aficionat al rugbi i no vaig poder veure el partit sencer perquè tenia un sopar però la tensió que es palpava, la il·lusió de la gent i la força dels jugadors em va agradar. A mig sopar vaig mirar la portada des del telèfon i quan vaig veure el magnífic titular que s'havia empescat el Martí Crespo vam brindar tot per la USAP i per una temporada irrepetible per al nostre esport, tant pel que fa al futbol, amb la increïble temporada del Barça com a referent, com ara també pel que fa al rugbi. 
