jotajotai |
Dol |
dimarts, 13 de desembre de 2011 | 05:50h
La notícia em va arribar via Twitter abans d'ahir, diumenge, a l'hora de dinar: Enric Barbat, el membre número sis dels Setze Jutges, s'havia mort a la seva casa de Menorca als 68 anys. Res més.
De seguida vaig escampar la notícia complementant-la amb enllaços als diversos apunts d'aquest Bloc que en el seu moment vaig dedicar a la meva relació amb el cantant que ens acabava de deixar.
La blogosfera, les xarxes socials i alguns portals i diaris digitals varen acollir el primer impacte la mateixa tarda del diumenge i ahir la majoria dels diaris de paper es van fer ressò, amb més o menys extensió, de la seva mort.
Des del mateix diumenge, gràcies sens dubte al fet que la notícia que va donar Vilaweb portava un enllaç a aquest Bloc, els quatre apunts que vaig escriure... (n'hi ha més)
Joan Agut era un extraordinari conversador. El seu aspecte físic -apersonat, elegant, seductor- impressionava d'entrada, però el que acabava de fascinar-te era la seva manera d'explicar les coses. La veu, el gest de les mans, les pauses, la mirada... tot un desplegament de recursos destinats a enxampar el seu interlocutor en una teranyina dialèctica de la qual mai desitjaves fugir.
Podia parlar de qualsevol cosa. De la seva infantesa de venedor de peix al mercat d'Hostafrancs, de quan va marxar a París molt jove, de la seva contribució durant el franquisme a la resistència cultural en el Front Nacional de Catalunya o de les seves experiències en el món editorial, els viatges que havia fet i la gent que havia conegut... (n'hi ha més)
Un dels trets que sempre han caracteritzat els bons creadors és la capacitat de generar móns propis. Al meu parer és el cas de JoanAgut. En els seus llibres no costa gaire de percebre-hi un microcosmos particular i molt seductor. Un microcosmos, si fa no fa, amb la mateixa capacitat de seducció que Agut desplegava en el tracte personal. (n'hi ha més)
Dintre del sobre hi havia un llibre -"Rescatats de l'ombra", editat també per Columna, però ara en la col·lecció dels autors més consolidats- i una nota de Joan Agut que em recordava que era "aquell escriptor del qual fa uns anys va dir que s'havia guanyat una bona ració de crèdit" i que, per tant, creia que m'havia guanyat el dret a disposar en rigorosa primícia d'un exemplar de la seva primera novel·la. (n'hi ha més)
jotajotai |
Dol |
divendres, 11 de novembre de 2011 | 06:12h
"Encarrega't d'aquest llibre. És de l'Agut, l'editor". Amb aquestes paraules un dia del mes de setembre de 1995 el director del suplement de Cultura de l'Avui em va passar un llibret de tapes clares editat per Columna perquè el llegís i en fes la crítica. No era gaire gruixut, aplegava una vintena llarga de contes i tenia un títol que em va semblar molt ben trobat: "El dia que es va cremar el Liceu".
Confesso que en aquella època els meus coneixements de les entreteles del món editorial no eren gaire amplis i, per tant, tot i que el nom de Joan Agut no m'era desconegut, vaig haver d'escorcollar una mica per poder esbrinar detalls de la seva llarga trajectòria com a editor... (n'hi ha més)
Aquests dies que els diaris parlen del malaguanyat Marco Simoncelli i del seu amic Valentino Rossi recordo de manera molt especial el nostre viatge de l'estiu de 2010 a Urbino, la vila natal de Valentino (i del pintor Raffaello).
Urbino, Misano (amb el seu circuit), Pesaro (la ciutat on ara viu Valentino), Cattolica (on va nèixer Simoncelli) i Coriano (el lloc on vivia el pilot que ens ha deixat) són localitats que es poden visitar en un recorregut no gaire superior als cinquanta quilòmetres.
jotajotai |
Dol |
dilluns, 26 de setembre de 2011 | 06:21h
El 6 de juliol es va morir l'escriptor Miquel Pairolí. Tenia 55 anys i una malaltia se'l va emportar en pocs mesos. De tot això ja en vaig parlar (vegeu aquí) tan bon punt vaig saber la notícia. Fins i tot vaig reproduir l'article de comiat dels seus lectors que un mes abans del seu traspàs va publicar en la seva secció dels diaris El Punt i Avui.
M'imaginava que amb el pas dels dies la memòria de Pairolí aniria fent pòsit sense sotracs, lentament... (n'hi ha més)
jotajotai |
Dol |
dijous, 15 de setembre de 2011 | 06:37h
"Fa tants anys... a finals dels 60 del segle passat... A la rebotiga de la "Peluqueria Beli", al barri de Gràcia de Barcelona, acompanyats d'una guitarra atrotinada i d'una cadira com a bateria, vam començar a trenar i harmonitzar les nostres veus..."
Així comença el text que Manel Joseph va escriure en el llibret que acompanya el CD "Dos + Un (1967-1971)", editat fa uns mesos per Picap i que recull els quinze temes que el grup va gravar al llarg dels quatre anys de la seva existència. Dos + Un el formaven dos germans, Jordi i Josep Maria (Ia) Clua, i un cosí, Manel Joseph. (n'hi ha més)
jotajotai |
Dol |
dijous, 8 de setembre de 2011 | 06:39h
El passat dijous 1 de setembre es va morir a Barcelona Jordi Fornas, pintor, fotògraf, dissenyador gràfic i una pila de coses més. La notícia em va arribar via Twitter poc després del seu traspàs i, si no m'erro, fora de les xarxes socials no hi ha hagut cap mitjà dels diguem-ne convencionals que se n'hagi fet ressò.
No coneixia personalment al senyor Fornas però puc dir que la seva obra com a dissenyador gràfic ha estat un element important en la formació estètica de molts elements de la meva generació... i d'unes quantes més. (n'hi ha més)
jotajotai |
Dol |
dissabte, 9 de juliol de 2011 | 07:57h
L'Ester va començar a trobar-se malament fa uns dos anys. Al principi tenia pèrdues de concentració, poc després s'hi varen afegir problemes de coordinació i orientació. Tot plegat ho va atribuir a una possible reacció depressiva per l'estrés de la feina i mentre estava de baixa va demanar el trasllat a una altra feina que li permetés recomençar amb noves energies dintre de la mateixa empresa. (n'hi ha més)
jotajotai |
Dol |
dimecres, 6 de juliol de 2011 | 20:22h
S'ha mort Miquel Pairolí, un gran escriptor. I avui tots ens sentim una mica més pobres, una mica més desemparats...
Pairolí, a més a més, ens ha deixat en plena maduresa, als 55 anys, quan encara podíem esperar fites més importants en la seva àmplia i esplèndida bibliogràfia.
Una primera pista que les coses no anaven com havien d'anar la vàrem tenir a finals de l'any passat, quan el seu habitual article -des de l'any 2000- al Punt i a l'Avui va passar de ser diari a un ritme de tres per setmana.
L'indici més clar, però, el vàrem tenir el diumenge 29 de maig amb el que va ser el seu article de comiat. Era una descripció de la seva manera de viure el paper de l'escriptor ara i aquí i li va posar un títol inequívoc: "Teló" (vegeu-lo aquí). Les darreres paraules d'aquell article llegides ara adquireixen un significat molt especial: (n'hi ha més)
jotajotai |
Dol |
diumenge, 15 de maig de 2011 | 08:39h
"Hola Xavier,
Tot i la fama que sempre m’heu atribuït de persona amb memòria t’he de dir que em sento incapaç de recordar els detalls del nostre primer contacte. El que em consta és que va ser pels volts de 1976 a la parròquia de Santa Isabel d’Aragó, en unes sessions de catequesi d’adults... (n'hi ha més)
jotajotai |
Dol |
dimecres, 11 de maig de 2011 | 07:04h
És una situació ben especial, la que estic vivint. Aquest apunt -que ja fa bastants mesos que em va voltant pel cap- l'escric a quarts de dotze de la nit del dimarts amb la intenció de penjar-lo a primera hora del matí del dimecres. I l'escric per deixar constància de la malaltia del Xavier, el nostre vell amic de la colla del Guinardó (vegeu aquí).
Una malaltia amb diagnòstic greu que va requerir la seva immediata hospitalització... (n'hi ha més)
jotajotai |
Dol |
dijous, 13 de gener de 2011 | 07:20h
Un apunt apressat i breu, el d'avui, però que no he volgut deixar de fer perquè la persona que el protagonitza bé que es mereixia aquesta urgència: a finals de la setmana passada, més concretament el dia de Reis, es va morir el llibreter Gaspar Aguayo, l'home que durant una pila d'anys va regentar -al costat de la Marina, la seva muller- la llibreria Maga del carrer Amèrica, al barri barceloní del Guinardó. (n'hi ha més)
jotajotai |
Dol |
dimecres, 17 de novembre de 2010 | 07:50h
Me'n vaig assabentar ahir pel matí, a primeríssima hora. El dia abans s'havia mort el mestre Ricard Roda, pioner del jazz a casa nostra i un dels saxofonistes i clarinetistes més complets, elegants i inspirats que hem tingut mai entre nosaltres.
Llegint l'article a l'Avui del seu amic Pere Pons (vegeu-lo aquí) vaig adonar-me que ja feia catorze anys que no sentíem ni una sola nota del mestre. Roda va patir una trombosi el gener de 1996 quan estava a punt de començar una actuació al restaurant Tibet, de la carretera del Carmel. Just a tocar de casa meva. I ja no es va recuperar. (n'hi ha més)
Encara no fa una setmana s'acomiadava dels seus lectors en el suplement de Cultura de l'Avui i jo, sabedor de la feblesa del seu estat de salut, vaig voler fer-me'n ressò en aquest Bloc (vegeu aquí) fent servir paraules que, amb un sentiment de pietós escrúpol que algun dia hauríem de fer-nos mirar tots plegats, intentaven dissimular la trista realitat. Sis dies després la notícia ha esclatat amb tota la seva cruesa: s'ha mort Joan Solà. (n'hi ha més)
jotajotai |
Dol |
dijous, 30 de setembre de 2010 | 12:38h
Acaben de dir-m'ho: fa una estona que s'ha mort Joan Triadú. I jo -tot i que sabia que d'un temps ençà no estava gaire bé de salut i que, per tant, amb vuitanta-nou anys que tenia qualsevol dia ens podria deixar- no he pogut evitar que se'm trenqués la veu quan he donat les gràcies per la informació a la persona que m'ha comunicat la trista notícia a través del mòbil. (n'hi ha més)
jotajotai |
Dol |
dimarts, 10 d'agost de 2010 | 07:57h
La cultura catalana està de dol. S'ha mort l'Antoni Anguela, un dels màxims referents de la cultura popular i, més concretament, del moviment sardanista a Catalunya dels darrers trenta anys.
Després de molts mesos de lluita, la malaltia se l'ha emportat finalment als 63 anys, quan encara el seu cap i el seu cor bullien d'idees i projectes que per desgràcia ja no podran realitzar-se. (n'hi ha més)
