Centrem-nos i anem per feina
|
|
General Com que no tinc cotxe i no m'agrada gens conduir, fa molts anys que funciono amb transport públic i això, la immensa majoria de vegades, vol dir tren, cosa que, al Maresme, també vol dir, necessàriament, Renfe. A partir de la meva experiència personal, i per si algú en vol treure alguna conclusió que el pugui ajudar a opinar sobre qüestions que darrerament s'han plantejat, permeteu-me que us descrigui unes quantes escenes relativament quotidianes.
Tot i que la calor m'estova de valent i la situació política em fa pujar encara més la temperatura, a l'agenda d'aquest proper juliol ja hi tinc un parell de coses confirmades de les quals us volia fer partícips, per si us animàveu a acompanyar-m'hi. Falten set dies perquè a Sabadell es faci la consulta. En falten vint per a una nova manifestació històrica de la PDD. En falten vint-i-vuit per a la consulta de Mataró i d'altres municipis –molts d'ells del Baix Llobregat!– i encara no sabem quants en falten per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Però al marge de tot això, falten vuit dies –serà, doncs, l'endemà de la consulta de Sabadell– perquè faci exactament sis-cents anys de la mort de Martí l'Humà.
Ja està. Hereu ha hagut de reconèixer que ho ha fet fatal i ha demanat a Carles Martí que cessi de les seves responsabilitats. Ell, que precisament havia substituït la cremada, rostida i rebotada Itziar González i ja començava a provocar noves respostes d'indignació. Martí, però, no és un qualsevol que acabi d'arribar. Ha estat home de molta confiança i molt de pes entre els socialistes de Barcelona. Habitualment el partit compensa aquestes persones en qui fa recaure la responsabilitat de tot, els falsos caps de turc, i els compensa amb noves responsabilitats que fins i tot poden comportar augment de sou. Acceptem, doncs, un fals cap de turc, però no admetem que tot es pugui reduir a això. Crec que podem demanar exigir una disculpa de tots els socialistes que han assegurat que els resultats de les consultes sobre la independència han estat un fracàs. Per respecte i per dignitat, ens han de reconèixer la feina ben feta, la seriositat i el rigor que ells, amb els nostres diners, no han sabut tenir.
Quan semblava que Xavier Garcia Albiol havia de passar a la història per ser "el del cop de puny" (poca broma: el seu partit no només no el va fer plegar sinó que fins i tot el va justificar i per això continua fent carrera), l'home ha aconseguit superar-se. Realment, no sé què hem de fer els pobres i desgraciats ciutadans dels Països Catalans per poder-nos desempallegar de manera profilàctica i irreversible de certa púrria política que ens ho embolica tot. Ara ha tocat el rebre als romanesos. Arriba un moment que un no sap si la qüestió és aconseguir que es parli del candidat encara que sigui per mal, si és una maniobra programada per distreure'ns de les consultes del 25 d'abril o si tot plegat té altres raons que se m'escapen, però desitjo amb tot el pes de la meva ínfima individualitat personal i política que aquest individu se'n vagi a fer mal en alguna empresa on pugui provocar pèrdues milionàries que algun padrí o tiet eixugui d'amagat.
 L'Institut Nova Història continua treballant per la revisió de molts aspectes de la història que havíem donat per tancats. Dimecres us feia saber que s'havia publicat un nou article de Jordi Bilbeny sobre la figura coneguda com a Leonardo Da Vinci. Aquest i molts d'altres són al vostre abast també a www.jordibilbeny.com. Ahir, a Blanes, es va projectar el documental L'apropiació de la descoberta d'Amèrica: una conspiració d'estat?, seguit d'un fòrum. Avui, Bilbeny serà a Girona per parlar de la censura espanyola en la història de Catalunya. I paral·lelament, un altre investigador de l'INH, Josep Mayolas, serà a Molins de Rei per parlar de Ferran Cortès. Si voleu estar al dia de tot plegat i donar suport a l'INH perquè pugui continuar amb aquest ritme i, si pot ser, créixer més encara, penseu que la base més sòlida sempre la donen els associats.
Tot i que tinc feina i aquesta setmana no puc dedicar-me gaire al bloc, no puc estar-me de comentar unes quantes coses de l'actualitat política. La Vanguardia publica una enquesta
amb una clara intenció d'incidència en el vot. Sempre diem que les
enquestes no són cent per cent fiables però indiquen tendència. En
aquest sentit, podem estar d'acord en la previsió que CiU guanyarà vots i
que tant PSOE-C com Esquerra en perdran; és probable, tot i que com
sempre cal esperar a tenir els resultats d'unes eleccions que, si no
s'avancen -i dubto que s'avancin- seran d'aquí a mig any.
Aquest vídeo correspon a aquesta setmana, quan les nevades han tornat a deixar en evidència la manca d'inversió en manteniment per part de les grans impreses que ens han de subministrar els serveis més bàsics: electricitat, transport, etc. Com no podia ser d'altra manera, els trens de la línia del Maresme també se n'han vist afectats. Les imatges corresponen a dimarts cap al migdia i a l'estació d'Arenys de Mar. No sé de qui va ser la genial idea d'estalviar en atenció al client a còpia d'encarregar a la mateixa persona els serveis d'atenció, venda de bitllets i bar, però la conseqüència és un deteriorament evident en la qualitat del servei. D'entrada, el so ambient permet sentir perfectament el volum de la música, prou alt perquè sigui realment difícil entendre les "explicacions" de la persona encarregada del servei. Com que no s'entén res, m'haureu de fer confiança si us dic que aquell treballador ens explicava que la Renfe no els informava de res, que no sabia quan passaria el tren. Segona qüestió: ja podeu parlar en català, que rarament tenen la deferència de respondre en la llengua de l'interlocutor. Després diuen que fem lleis que imposen i que així no anem enlloc, que el català ha de seduir i no imposar, però és que, com deia la meva àvia, ni que els matin! Ens hem de posar rigorosos cada vegada o algun dia entendran que tenim aquest dret i que ens l'han de garantir? Tercera qüestió: és de molt mala educació, quan estàs atenent una persona, deixar-la amb la paraula a la boca i marxar corrents com fa aquest senyor. Això és una burla als principis més bàsics de l'atenció al client. Però és clar que si des de dalt en manen estar per tot alhora ho tens difícil. I qui se'n ressent és el client, que no pot quedar ben atès de cap de les maneres. La política de Renfe en aquest punt sembla ben bé dissenyada perquè el client no pugui ser mai ben atès I el repicó: al vespre, cap a quarts d'onze, el tren amb què tornava a casa s'atura a Premià de Mar. Ni piu. Ni un mot de deferència envers els soferts passatgers. Cinc minuts. Deu minuts. Un quart. Mitja hora. Tres quarts d'hora. En un moment donat el tren continua com si no hagués passat res. I la megafonia, per fer bonic. S'acosten eleccions i és hora de passar comptes. Els serveis estatals no funcionen. I no em digueu que la Renfe ja és de la Generalitat, perquè les coses no canvien d'un dia per altre. Però si m'ho dieu us respondré igualment: molt bé, doncs, que plegui en Nadal o que reconegui d'una vegada que amb un estat propi viuríem molt millor. El rei federalista va nu. A pèl. Ja era hora que arribés el moment. Som molts els qui estem cansats de denunciar el federalisme, més que fals hipòcrita, que prediquen els socialistes. No per res més que per la presa de pèl que significa, ja que l'efecte de les seves falsedats és limitat. Un federalista de debò, és a dir, un federalista europeu, Raül Romeva, que ja ha anat publicant una sèrie d'apunts en què s'ha pogut veure la seva evolució en aquesta qüestió i que ja va fer públic el seu vot afirmatiu a la consulta de Sant Cugat, ha acabat la setmana amb un apunt HISTÒRIC, de conseqüències imprevisibles per al PSOE-C perquè els enxampa en plena sacsejada. L'autoritat moral i política amb què Romeva enterra la federació amb Espanya per esgotament deixa els socialistes sense paraules. Un servidor els ha recomanat la lectura de l'apunt de Romeva en una piulada al twitter i, per tota resposta, ha rebut això: "Gràcies x link, @xaviermir! Parles de viabilitat d l'Espanya
Federal. Viable és. Altre tema és si es vol fer o no." Ja... És viable que jo passi la nit amb la noia més sexy del món, però un altre tema és si ella vol o no. Raül Romeva ja ha parlat clar: Espanya no vol i tenir-nos més temps en aquest debat mort és una pèrdua de temps i una irresponsabilitat. Per tant, no es pot esperar una altra cosa dels socialistes catalans que el suport a la independència (sense sortir de la UE; ara ja ho sabem) o una davallada cap a la marginalitat. Les campanyes enganyoses per a gent despistada no poden durar eternament.
Catalan Independence
View more presentations from Col·lectiu Emma.
Aquest cap de setmana hi ha programats diversos actes prou interessants a Arenys de Mar i Arenys de Munt. Si us ve de gust recordar el 13 de setembre i voleu tornar a passar el dia al Maresme, podeu triar.
Els 862 membres que actualment formem part de la XBS hem rebut un correu en què ens informen que Reagrupament ens convida al seu congrés aquest dissabte:
"Benvolguts, Com probablement ja sabreu, aquest dissabte 3 d'octubre tindrà lloc la primera Assemblea General de Reagrupament. L'acte se cel.lebrarà al Palau de Congressos de Catalunya, a l'Avinguda Diagonal (Zona Universitària). En aquest sentit, ens plau informar-vos que, fidels al principi de transparència que caracteritza el nostre projecte polític, hem decidit habilitar un espai perquè els blocaires de la XBS que ho sol·licitin, puguin assistir-hi i escriure les seves impressions i opinions al respecte. Ens agradaria que difonguéssiu aquest missatge entre tots els membres de la XBS, perquè tenim la certesa que serà del seu interès. Aquells que efectivament vulguin acompanyar-nos en aquest dia tan assenyalat, han d'enviar un correu de sol·licitud a l'adreça comunicacio@reagrupament.cat, adjuntant-hi el seu nom i cognom i el seu document d'identitat (que hauran de portar el dia de l'Assemblea). Esperem que doneu a aquest correu el màxim de difusió possible, fet pel qual estarem molt agraïts." Aquest vídeo té la virtut d'oferir diverses maneres de tractar informativament una mateixa realitat. Jo no sóc periodista, però crec que el cas de Telemadrid és digne d'anàlisi a les facultats de la matèria. Si no fos que informar a través de la televisió comporta una responsabilitat seriosa, diria que n'hi ha per pixar-se de riure (amb perdó). M'agradaria que les facultats de periodisme del món sencer veiessin la mala llet que es gasta a Telemadrid. I si algun dia els poguessin portar als tribunals, també estaria bé. No serà per falta de proves.
El gran contrast és entre Telemadrid i La Sexta. En aquest segon cas, la professional que fa la crònica (que patia molta calor i es ventava tota l'estona, pobreta) participa de la festa i no se sent pas ni coaccionada ni amenaçada. Els altres deuen tenir mala consciència quan posen els peus al nostre país. 1.173 usuaris i usuàries de Facebook no és, ho sé perfectament, una massa de gent que permeti exigir res. Ara que, vist el cas que s'ha fet de les dues vegades que hi ha hagut aquella gentada al carrer, un arriba a la conclusió que la quantitat no importa i que la petició d'un debat sobre la independència és una pura qüestió de sentit comú i d'interès periodístic, polític i social que en boca d'una sola persona que ho reclami ja té tot el sentit del món. Aleshores sí que el fet de demanar-ho més d'un miler de persones hi dóna més força. Doncs això: que pensem que cal un debat de la independència a TV3.
Compatriota, Pren força la possibilitat que la sentència del Tribunal Constitucional no es resolgui fins al setembre com a mínim (vegeu l'article de Victoria Prego publicat a El Mundo el 17 de juliol, http://www.elmundo.es/opinion/columnas/victoria-prego/2009/07/17440619.html).
Amb tot, no ens podem desmobilitzar, i l’experiència ens diu que hem de
malfiar-nos d’uns organismes que no ens respecten ni ens tenen en
compte, i poden, per passiva o per activa, sorprendre’ns negativament
en qualsevol moment. Per això, avui convoquem públicament (vegeu la
nota als mitjans de comunicació que adjuntem més avall) la Crida a
la mobilització que fem des d'Acte de Sobirania, per respondre la
sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.
Et
convidem a reenviar la Crida i fer-ne tanta difusió com puguis per tal
que tothom estigui preparat el dia que surti la sentència, sobretot
tenint en compte que som en període de vacances. Recorda que l'Acte de
Sobirania el fem entre tots, i que és important que la convocatòria
arribi al màxim nombre de persones possibles.
També t'adjuntem l'enllaç a l'article sobre l'Acte de Sobirania de Joan Ramon Resina, publicat a l'Avui l'11 de juliol, http://paper.avui.cat/article/dialeg/169513/quan/conve/seguem/cadenes.html, que ens anima a seguir en la direcció que creiem correcta. A l'article de dijous passat al Bloc Gran del Sobiranisme ja anunciava que seria al Convit, el primer congrés de serveis lingüístics dels Països Catalans. A l'article em referia a dues qüestions més: el vot de Maria Badia per Vidal-Quadras al Parlament Europeu i a l'article d'Alfons López Tena a l'Avui sobre les caixes d'estalvis. Tal com m'esperava, aquestes dues darreres qüestions, més polèmiques i amb més predisposició a la discrepància, van arreplegar la majoria de comentaris. Cap referència al Congrés. Avui, doncs, us en faig cinc cèntims perquè ha estat molt bé i espero que es repeteixi.
Publico, un cop més, un text que no és meu i que fins ara corria només via correu electrònic. Ho faig, lògicament, amb el seu permís del seu autor, Pere Alzina i Bilbeny. Ja fa uns dies que es va posar en marxa aquesta proposta de denunciar l'intent de rendir honors a qui va ser falangista. És un tema que fa anys que s'arrossega i que s'emmarca en això que en volen dir la Transició i que no és altra cosa que el procés pel qual Franco i els seus partidaris van controlar el pas de la dictadura a la monarquia parlamentària que encara patim. Com que avui és Sant Joan, ves per on, m'ha semblat que era una data prou indicada per comentar que això existeix i que personalment hi dono suport.
Pujo a l'autobús de línia regular i, com que és buit i el conductor és un xicot molt simpàtic que ha de fer un parell de minuts de temps abans de sortir per complir l'horari, s'inicia una conversa. Obre el diari (edició catalana d'un que en té també de castellana) i diu (C és el conductor; P és el passatger):
C: A veure què passa al món... P: Uf, no vulguis saber-ho. La meitat passa gana i l'altra meitat es mata. En el fons vivim al rovell de l'ou. C: Oi que sí? No sé pas com acabarem. P: En realitat sempre ha estat així. Canvien els escenaris i prou. C: Què vols dir? P: Que aquí, per exemple, ens esbatussàvem del 36 al 39 mentre altres vivien en pau. C: Ah, sí! I després, amb la dictadura... P: Exacte. Ara continuem patint moltes mancances democràtiques, però encara vivim relativament bé. (continua) Llegeixo a Crònica que el PSOE de Catalunya ha publicat un anunci a la premsa on demana perdó per no haver motivat prou l'electorat a les europees. És un canvi d'estratègia o de tàctica? Resultarà creïble? Potser volen fer-ne qüestió, d'això de ser honestos i bones persones. Potser per distreure el personal de la qüestió de fons, i és que tant si són bones persones com si no, continuen lliurats a l'obediència del PSOE. Penso que amb una de les seves campanyes de despesa milionària i amb unes galtes que arribin a Mallorca encara aconseguirien que fos creïble això que els hem de perdonar. Però no: no en farem qüestió, del seu perdó. De fet, ni ens el creiem, perquè resulta que després llegeixo l'Avui i allà em diuen que han demanat autocrítica a tots els partits i, ai las!, els únics que s'han negat a fer-ho han estat els anomenats socialistes. Au, doncs.
|
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Categories
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
