Com sempre, les consultes sobre la independència deixen dades interessants damunt la taula que val la pena comentar i remarcar. Si volem continuar avançant –i ho volem!– no podem desaprofitar cap dada ni cap reflexió. A continuació us n'ofereixo unes quantes.
... aniria a votar el 20 de juny o abans, en les parades de vot anticipat que es poden trobar per tots els racons de la ciutat. L'alternativa seria no anar a votar, fer el boicot abstencionista com s'ha promogut des d'alguns sectors amb la idea que, si la participació era molt baixa, fins i tot es podria anar desincentivant els possibles votants del SÍ i, en qualsevol cas, es podria minimitzar el resultat general de la consulta. Ara, però, no veig que aquesta estratègia pugui donar gaire bons resultats per dos motius.
Tenia pendent l'apunt sobre la jornada de diumenge a Sabadell, que en Joan Vives ja me l'ha reclamat i tot. Amb ell precisament i amb un amic comú que és en Joan Calsapeu –vegeu-ne també la crònica– vaig estar unes hores al matí. Va tenir l'amabilitat de fer-nos de cicerone i per un moment va fer que em sentís com un observador internacional d'aquells que va passant per les meses i saludant la gent. L'apunt no arriba fins avui perquè feia temps que tenia pensat penjat el vídeo que vaig penjar dilluns 31, coincidint amb els sis-cents anys de la mort de Martí l'Humà, i que, per cert, ja porta més de 300 reproduccions i sembla que està agradant. Celebro que sigui així. Amb aquesta intenció es fan aquestes coses.
Avui és el dia de Sabadell. Prop de dues-centes mil persones estan cridades a engruixir el nombre de participants en les consultes sobre el futur d'aquest país. Tot i que encara hi ha qui creu que no votar és una opció, cada cop són més persones les que volen fer sentir la seva veu. Avui podríem superar el mig milió. I el cami continua. I el 12 de juny manifestació. I el 20, més ciutats que fan consultes. I a la tardor, eleccions al Parlament, per a les quals, per cert, espero amb ànsia la resposta a la pregunta que divendres feia a Artur Mas.
Aquest cap de setmana en què s'espera que el Barça es proclami campió de la lliga de futbol professional de primera divisió i que això permeti a Joan Laporta marxar victoriós de la presidència del club i trobar el camí aplanat per presentar-se com a presidenciable a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, un servidor s'estrenarà als punts de servei per al vot anticipat que Mataró Decideix té previst instal·lar. Si ja heu votat anticipadament i sou usuaris de twitter, us convido a fer una piulada amb el hashtag #MataróDecideix. Si podeu fer-vos una foto al moment de votar, també estaria bé. I si voleu passar a saludar o a deixar una contribució econòmica –que nosaltres no tenim els pressupost de l'Hereu escampa i amb tot oferim més garanties–, doncs també sereu molt ben rebuts.
Lluís Miquel Pérez, alcalde de Reus i primer secretari del PSOE-C de Reus, ha publicat un apunt al seu bloc personal on valora la consulta deta el 25 d'abril a la ciutat. Quatre paràgrafs en què comença mostrant-se satisfet amb la normalitat democràtica amb què es va fer la consulta, felicitant-se per la imatge positiva que la ciutat ha projectat a l'exterior i encomiant la professionalitat de l'organització. Queda clar, doncs, que ell, a diferència de Montilla i altres, no pensa que els organitzadors de les consultes siguin irresponsables i comparteix la idea que les consultes són un exemple de maduresa democràtica per a la societat, que projecten una imatge positiva als municipis on s'organitzen. Altres membres del seu mateix partit prefereixen prohibir les urnes o arrencar cartells, cosa que Pérez hauria de tenir en compte quan, per tancar l'apunt, escriu que "la primera regla de la llibertat és respectar l’opinió discrepant dels
altres".
449.312 persones (19,4% sobre el cens) constitueixen, fins ara -cal insistir-hi molt: fins ara; falten encara Sabadell, Mataró, Cornellà, Barcelona, etc.- el gruix del vot fidelitzat. Quan els partits fan enquestes o analitzen l'evolució dels seus resultats electorals solen parlar de vot fidelitzat per definir aquell perfil de votant amb el qual el partit pot comptar per molt malament que ho faci o per molt malament que vagin les coses. El resultat final en nombre de vots dependrà de nombrosos factors: una bona campanya, un bon candidat, uns adversaris dolents, etc. A Catalunya, 449.312 han dit que volen un estat propi. No és una enquesta. No és una estimació de vot ni un càlcul proporcional ni logarítmic ni psicotròpic ni ecumènic. Són vots emesos fins ara. I amb aquest cabàs així de ple, continuem caminant.
Surto d'Eindhoven amb uns vint minutets
de retard. A l'anada havia anat tot massa bé. Tant és,
però. Encara conservo l'hàbit de tenir un marge de
tolerància. Arribada a l'aeroport de Girona cap a ¾ de
4. El bus Aeroport-Mataró no surt fins a les sis, de manera que exploro alternatives que em permetin estalviar temps i/o diners. M'acosto a l'estació d'autobusos i pregunto quan surt el
proper cap a Girona. Em responen: “a las cuatro y media”.
Benvingut a casa!
Això s'ha acabat. Holanda ha decidit. Més d'un centenar d'holandesos s'han acostat a votar avui a Àmsterdam. 106 persones han dit que volen que Catalunya sigui un estat i una sola persona ha dit que no, que ja li va bé com estan les coses. Com que el món és petit, al pati del museu d'història hi he anat a trobar una arenyenca, l'Helena Bosch, que teniu a la foto.
Acabo de fer-ne una foto de l`interior i l'he enviada al twitter. És un edifici modern, arquitectònicament espectacular. En Miquel Marzabal m'ha aconsellat que hi tragués el cap i realment val la pena. L'accés a internet és lliure, amb moltíssims punts de connexió i il·limitat. Aquí tot és a punt perquè demà es faci la consulta sobre la independència com a tants i tants municipis de Catalunya. Ah!, i res de pluja. Diu el tòpic que en aquest país sempre hi plou, però des que vaig arribar dijous ha fet un temps esplèndid.
Si tot va bé i no hi ha més ensurts ni núvols de cendres ni vols cancel·lats, aquesta matinada volo cap als Països Baixos per fer costat a en Miquel Marzabal i les persones que han organitzat Holanda Decideix.
I tant, que és una onada decisiva! I arriba en un moment que fa venir ganes de votar. L'acolloniment polític general de la majoria de partits catalans se centra ara a provar de distreure'ns amb la renovació del TC. La qüestió és anar-se traient conills del barret, anar dissimulant i provar de desviar l'atenció cap a altres coses. Però les consultes arriben inexorables i més d'un milió de persones podrà votar.
Mentre assistim, entre incrèduls, atemorits i agosarats, al combat aquest a tres bandes entre govern, oposició [Vanguardia] i tercer en discòrdia [Laporta 2010] on les espases han estat substituïdes per esmolades enquestes, a l'Avui apareix un article d'Hèctor López Bofill intitulat "El poder de les consultes". Dimarts passat recordava en aquest apunt que fa més de dos anys tant López Bofill com López Tena, en qualitat de membres del Cercle d'Estudis Sobiranistes, van explicar a La nit al dia les bases per a la Llei de Consultes Populars. No insistiré, doncs, en la qüestió. Remeto a aquestes referències i a les opinions publicades per Jordi Cuminal (CiU) i Joan Ferran (PSOE-C).
Consens. Màgica paraula en boca de segons qui. Quantes vegades no ens han dit que la bandera estelada només representa una part de la ciutadania i que la senyera, en canvi, ens representa a tots? Quantes vegades no ens han dit que l'independentisme no és majoritari a Catalunya i que, en canvi, cal cercar el consens en les coses que ens uneixen, com ara, segons alguns, la defensa d'aquell estatut que continua mort i esperant sepultura a la plaça de Sant Jaume de Barcelona? I quantes vegades no hem hagut de sentir que això de les consultes és molt fàcil a Vic, però que al Baix Llobregat no tenim nassos de plantejar-ho. Benvinguts a la república independent de Molins de Rei. Passin i vegin unes quantes meravelles.
Sant Andreu de Llavaneres, aquest municipi del Maresme amb fama de benestant, acomodat i fins "pepero" a causa dels anys d'alcaldia de Víctor Ros, va fer la consulta diumenge passat. 1.067 persones van dir que volen que Catalunya sigui un estat independent. No estem parlant d'un sondeig ni d'una enquesta ni de dades desfasades que calgui actualitzar. Estem parlant de persones de carn i ossos que diumenge passat es van acostar al Casal i van triar una de les cinc meses amb les corresponents urnes que hi havia -la que els oferia un somriure més captivador. D'aquesta dada se'n poden treure unes quantes conclusions.
El dia 28 s'acosta. Som a la recta final. L'endemà, 1 de març, no s'acaba tot; al contrari. La gràcia de fer les consultes en diferents tandes és que els uns van recollint l'experiència dels altres. Per tant, al Maresme, per exemple, ja no serà només Arenys de Munt qui ens podrà explicar com ho van fer; ja no seran només Arenys de Mar o Sant Pol o Cabrils o el Masnou o Vilassar de Dalt, etc., sinó ara també Vilassar de Mar, Llavaneres o Alella. Aviat tots podrem ajudar Mataró. Cada cop sabem organitzar-nos millor i, sense adonar-nos-en, estem portant el país cap a l'excel·lència democràtica.
A Sant Quirze han fet una de les millors coses que es poden fer. Les consultes són un pretext i una oportunitat excel·lent per sortir al carrer i preguntar a la gent si votaran i per què ho faran o per què creuen que val la pena fer-ho. Comunicació, comunicació i més comunicació. Per tenir un estat propi ens caldrà una acció majoritària que és introduir un vot dins d'una urna. Però per arribar a aquesta acció no tothom parteix del mateix punt. No tothom té la mateixa actitud o comportament. Uns ho esperem amb ganes des de fa temps. Altres n'han pres consciència en els darrers anys. Altres ni s'ho han plantejat encara. Aquesta actitud o comportament està determinada per unes representacions mentals de la realitat de l'individu i del seu entorn social i polític. Són molts els qui no s'han aturat encara a plantejar-se si viurien millor en un estat propi. I potser no s'ho arribaran a plantejar mai si no hi ha ningú que es planti davant seu amb un micròfon com aquí fa en Martí Ruiz i els interpel·la. Recordem que la independència la vol tothom (excepte els quatre fanàtics que estan disposats a sacrificar moltes coses perquè no es trenqui la unitat d'Espanya) però la majoria encara no ho sap. Adrecem-nos-hi. Interpel·lem-los, perquè així començaran a fer el camí que acaba quan es diposita el vot a l'urna.
Abans de llegir l'apunt, vint segons per a la publicitat de recepció voluntària (si us agrada l'anunci el podeu incorporar igualment a l'inici dels vostres apunts):
Ja he escrit en altres ocasions que el millor de les consultes [categoria] que estenen la taca d'oli d'Arenys de Munt no és tant el resultat com allò que es fa per arribar-hi. Tenim el país sencer treballant: uns expliquen com els va anar el 13 de desembre i què es pot millorar. Altres encaren els darrers serrells de cara al proper 28, a la segona tanda. I altres continuen organitzant-se sigui per l'abril o pel juny. En aquest sentit, les consultes són una magnífica excusa per fer un exercici que és barreja de creativitat i tècnica: la creació de missatges audiovisuals. N'és una altra bona mostra aquest vídeo que han fet a Molins de Rei i que us he encastat tot seguit. Ah!, i ja que parlem de Molins, permeteu-me que us recordi que el cicle de conferències sobre el cinquè centenari de l'imperi universal català tindrà la segona sessió el dia 26 de febrer, quan Daniel Ibànyez parlarà del "Capítol de l'orde del Toisó d'Or a Barcelona i la festa de Sant Andreu a Molins de Rei".