Rere la finestra
el món és un decorat,
somni emmarcat!
La llum travessa
el perfil del paisatge,
ombres xineses.
Un raig de sol
il·lumina la cambra,
es fon la tristor.
  |  |
amanida (Jo també vull un estat propi)
|
|
poesia Rere la finestra el món és un decorat, somni emmarcat! La llum travessa el perfil del paisatge, ombres xineses. Un raig de sol il·lumina la cambra, es fon la tristor.  Ànima lliure no oblidarem els mots, tristesa al cor. Esborren, lleven les petjades de culpa, escenari impune. Vermell escampat assassinen l’essència, de la llibertat. 
Miquel Martí i Pol Roda de Ter (1929-2003) "Per a mi la poesia ha estat sempre com una mena de gran interrogació. Cada poema aclareix, en certa manera, uns àmbits més o menys obscurs, però al mateix temps planteja nous interrogants. És un vaivé semblant al del viure; és una manera de viure, tan digna com qualsevol altra" (segueix...)
Feia dies que volia escriure al bloc i…–atxim!!–, sí, sí m'han atacat els virus aquesta setmana, un refredat ben fort o grip fluixet (segons es miri), avui sembla que estic millor, tot i que el dia no acompanya em sento més animada, senyal que va marxant. Reprenent els últims post de poesia, he recopilat obra de força autors que aniré penjant; bé, també he de reconèixer que és molt breu la referència a poesia que he anat trobant suposo que es deu als drets d'autor de les editorials. Veig que heu anat llegint i deixant algun comentari, gràcies. Buscant entre els llibres que tinc a casa, he trobat una joia, (bé a mi m'ho ha semblat) una antologia poètica de Maria Mercè Marçal que no recordava. Una edició de l'any 2001 a càrrec de Lluïsa Julià. M'agradat molt el recull de Cau de llunes (1973-1976) del qual us en faig cinc cèntims més avall. La lluna…sempre la inspiració de poetes i prosistes… Maria Mercè Marçal (1952-1998) Maria Mercè Marçal diu (1995): «Durant molts anys he escrit només, o fonamentalment, poesia, i la poesia ha estat el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa, d'ordenar provisionalment amb la paraula el caos que l'imprevist desencadena…» Segons Lluïsa Julià sempre ha mantingut un diàleg explícit amb el país, la llengua i la pròpia identitat. (segueix...)
 Jo també vull un Estat propi, per molts dels arguments que heu anat apuntant als diferents blocs, però que encara, i tot i ser repetitiva, val la pena anar recordant, més que res per que ens ho hem de creure de veritat i dir-ho ben alt, clar i català. Sobretot per decidir cap a on vol anar Catalunya, sense pressions alienes; per administrar els recursos tan econòmics com naturals, per un ensenyament i una sanitat dignes, per poder ésser solidaris quan calgui, i que d’una vegada per totes la cultura i la llengua catalana, siguin normals en un país normal. I per moltes altres raons…VISCA CATALUNYA! VISCA LA TERRA! I ara… Joan Oliver (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986) Conegut com Pere Quart: Poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista. (M'ha semblat oportú penjar avui aquest poema perquè tot i la llargària, les paraules que ens diu, al meu entendre, són intemporals i vigents encara avui, 37 anys més tard) (segueix...)  Pere Calders (Barcelona, 1912-1994)Amb paraules seves (1974) va descriure l'estada al camp de concentració de Prats de Motllo –del qual va evadir-se, i posteriorment, es va exiliar a Mèxic. "A la falda dels Pirineus i en ple hivern, amb la moral i el cos malalt, érem una desgraciada gent. La major part d'aquells milers i milers de soldats patíem disenteria o altres afeccions intestinals i el camp va quedar cobert d'excrements en un espai increïblement curt; (...) dormíem i vivíem al ras al mig de la brutícia, i alguns, massa, van morir també al ras sobre una neu i una terra inundades. La merda era alguna cosa més que una interjecció proferida per un personatge de novel·la o per un recurs d'estil "vigorós" per a qualificar una situació." (he triat aquesta foto de totes les que he trobat a internet del programa de "El meu avi a TV3 L'home dibuixat" perquè em diu molt de com era en Pere Calders (humor, absurd, atzar…). (segueix…)  Salvador Espriu (1913-1985)Primera història d'Esther (1948): "Penseu que el mirall de la veritat s'esmicolà a l'origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d'autèntica llum." Assaig de Càntic en el temple Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret", mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l'antiga saviesa d'aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. (segueix)  "La poesia és un joc on, sota una realitat aparent, hi apareix una altra d'insospitada" Joan Brossa (segueix)  Joan Salvat-Papasseit Edició a cura de Joaquim Molas. Editorial Ariel [...] Un assaig èpic: "Les conspiracions" Els següents poema sobre l'estada a Guadarrama, és un testimoni del xoc dels nacionalismes castellà/català i posen de relleu alguns aspectes negatius d'aquest… [...] Ampla és Castella Ampla és Castella, i com un palmell té la durícia d’aixecar l’espasa. El braç és las i no el mena cervell; la gola és seca i la set no li passa. Terra dels Terços petjadors de lleis que imposaven amb sang llur llei estranya ampla és Castella, sepulcre de reis, malavirança a la Marca d’Espanya. Sota els pollancs l’ombra encara es marceix del mal que ha fet amb la seva tonada; sorolls de focs i esperons, i l’escreix amb que els cavalls soterraven l’estada. Ampla és Castella, el seu ressò un gemec, té la sordesa de massa escoltar-se. La veu dels íbers és ronca d’ofec i ella no els sent: només vol rebolcar-se. Si voleu escoltar-la he trobat l'arxiu en so Aquests dies us faré una selecció de poemes o texts breus patriotics catalans. Espero que us agradin.Joan Salvat-Papasseit Edició a cura de Joaquim Molas. Editorial Ariel [...] Un assaig èpic: "Les conspiracions" ...Quan establí contacte directe amb terres castellanes, en el sanatori de Fuenfría (1922), convertí la seva capacitat de lluita poètica en un altra de patriòtica. Una lluita, aquesta, que articula les emocions personals amb una decisió d'incidència pública i que, per tant, prova formes populars o vagament populars –sèrie de monorrimes en assonats, quartetes i romanços o combinacions d'ambdues més o menys arbitràries– i, més aïlladament, alguna més desinflada d'Avantguarda ("Tornada"). El primer poema, "El somni", constitueix un crit de lluita a sacsejar la gent catalana: (segueix…)
Aquest bloc està adherit a la campanya: "Jo també vull un Estat propi",
|
Accés de l'autorEls meus enllaçosDE LES BONES
DE POLíTICA
ELS MEUS BARRIS
ELS MEUS VEïNS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|||||||||
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
