Una vegada més el poble del Camp de Mirra ens ha tornar a sorprendre. Ens sorprén cada agost en representar-nos el Tractat d'Almisrà. Ens va sorprendre l'any 2008 en organitzar tot un ventall d'activitats per commemorar el 800 aniversari del naixement de Jaume I, posant en escena una obra teatral escrita per l'historiador alacantí Josep David Garrido. I el passat dissabte ens va tornar a sorprendre amb les activitats per homenatjar a l'escriptor de Castalla Enric Valor. en el centenari del seu naixement. Però, la realitat de tot plegat, és que sense gaire recursos econòmics, doncs es tracta d'un poble d'uns 600 habitants, és capaç de portar a terme aquestes activitats amb la complicitat i il·lusió de la seua població. Aqueta vegada els actes van consistir en una primera introducció sobre la vida i obra de l'escriptor, a càrrec del professor Vicent Brotons ,i tot seguit un grup d'actors i actrius del Tractat d'Almisrà, van posar veu a dues de les rondalles de Valor: El jugador de Petrer i Les Animetes. El Centre Cultural del poble va quedar menut, doncs estava de gom a gom. Felicitem, una vegada més, els actors i actrius del Tractat que amb el seu esforç i dedicació han aconseguit que el seu poble, el Camp de Mirra, siga un referent cultural i un exemple de dignificació de la nostra cultura, i de lleialtat i tossuderia per no perdre la nostra identitat.
Com diu una cançò de Raimon, la lluita per reivindicar poder veure la TV3 al País Valencià és llarga, sorda i constant. Llarga perquè portem ja quasi 30 anys . Va ser l'any 1985 quan Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va engegar la campanya Amics de TV3. Una campanya que tenia com a objectiu recollir, mitjançant un bons, els diners suficients per instal·lar tota una xarxa de repetidors que haurien de portar el senyal a la majoria de les comarques valencianes. Sorda perquè cap dels presidents valencians ( Joan Lerma, Eduardo Zaplana, José Luís Olivas, Francisco Camps i Alberto Fabra) han volgut sentir a parlar d'aquest tema i, a més a més, han fet el possible i l'impossible perquè no s'hi pogués veure. I, darrerament, constant perquè una part de la societat valenciana, convençuts que ningú ens pot impedir veure les televisions que ens done la gana, tossudament mai hem parat de reivindicar-la: manifestant-nos, recollint signatures, publicant articles, recollint diners per pagar injustes multes, denunciant la manca de llibertat d'expressió... Per tot això, una vegada més el dissabte 18 de febrer hem d'anar tots plegat a Castelló per cridar ben alt que VOLEM LA TV3 AL PAÍS VALENCIÀ!!!
Fa uns pocs dies la consultora Barlovento va fer públic l'informe Anàlisi Televisiu 2011 sobre els índex d'audiència de les televisions estatals i autonòmiques. Els resultats, pel que respecta a casa nostra, al País Valencià, són força decebedors. En primer lloc, i com que sembla que no tenim altres coses millor que fer ( llegir, passetjar, anar al teatre, exposicions...) som la segona comunitat que més temps dediquem a veure la televisió, concretament 256 minunts al dia. Però, el més escandalós de tot, és que Canal 9 ha estat la televisió que més audiència ha perdut al llarg del 2011, concretament un 28 %. Això vol dir que la quota de pantalla del 2011 ha estat del 6%, mentre que la TVE1, la més vista pels valencians, ha tingut un 15,5%. Si a aquests resultats, a més a més, afegim que arrossega un deute de 1.300 milions d'euros i que hem de mantindre una plantilla de 1.800 treballadors i 153 alts càrrecs, hom arriba a la conclusió que tenen raó aquells que afirmen que el millor seria tancar-la. Si no acompleix els objectius que s'hi va proposar, si els valencians no la veiem perquè fa pena, si a més a més és una ruïna, un pou sense fons que ens costa un ull de la cara i part de l'altre, i per acabar-ho d'adobar és manipuladora, fomenta l'autoodi, castellanitzadora i al servei del PP, doncs això, el millor és que la tanquen.
Ahir divendres pel la nit, i al saló d'actes d'AITEX-CEI d'Alcoi, Vicenç Villatoro, periodista, escriptor i president de la Fundació Ramon Llull, ens explicà els objectius i les activitats que aquesta fundació porta a terme. I és que havia estat convidat per l'Ajuntament d'Alcoi per tindre un encontre amb diferents entitalts locals que comparteixen un mateix objectiu, la promoció de la nostra cultura, de la nostra llengua. Amb aquest acte, l'Ajuntament ha volgut encetar els tràmits per incloure a Alcoi en la xarxa de ciutats valencianes de l'Institut Ramon Llull.
Efectivament, el País Valencià per continuar viu, per continuar aportant
al món la nostra peculiar manera de ser, necessitem retrobar-nos,
tots!! L'exemple d'integració d'aquest músic japonés és el model a
seguir. El d'una persona que, sense prejudicis i sense abandonar les
seues arrels, s'ha integrat en la societat alcoiana d'una manera natural
i plena. Segurament aquest no és el model que agrada al PP, i en
especial a certs alcoians, aquells que a alguns ens agrada dir del puntet, molts d'ells incapaços de dir un bon dia
Llorente, Guarner, Valor, ACPV i les Trobades, quatre efemèrides que cal commemorar, quatre exemples de la tossuderia d'un poble que, malgrat la mediocritat dels seus governants, continuadors d'aquells maleïts botiflers, es nega a perdre la seua identitat i, generació rere generació, atia la flama perquè no s'apague, la flama, com diriaObrint Pas,d'un poble en moviment.
País Valencià, l'herència que ens deixa el president Camps i el seu partit, el PP, és la d'un govern que discrimina aquells mitjans que no volen seguir les seues directrius, imanipula per als seus interessos tots aquells que han volgut menjar del pessebre. Però el que és impresentable és que un ent públic, pagat amb diners de tots els valencians i valencianes, siga la ràdio i la televisió del PP i, a més a més estiga en una situació de fallida total i amb una audiència ridícula
L'any 1986, quan vanhaver-hi rumors que la Generalitat Valenciana posaria en marxa una llei de Comarcalització, i que tenien la intenció d'incloure Biar, laCanyada de Biar, el Camp de Mirra i Beneixama a la comarca de l'Alt Vinalopó, diverses associacions culturals i cíviques de l'Alcoià i el Comtat vam promoure la campanya “No trenquem la comarca”. Ara,23 anys després d'aquella iniciativa cívica, es constitueix l'IEVM, una institució cultural que arreplega l'esperit i els objectius d'aquelles mobilitzacions.
