Un any més, la flama del Correllengua recorre els nostres països i arriba a la nostra comarca per recordar-nos que hem d'estar orgullosos de tenim una llengua mil·lenària. Una llengua que necessita del nostre suport i compromís per sobreviure en una societat cada vegada més multilingüe. Una llengua, el català, que malgrat tots els atacs i entrebancs possibles va assolint cada vegada més espais de normalitat. Tot i així, alguns estem convençuts que mentre no tinguem el nostre propi estat que ens aixoplugue, el futur de la nostra llengua, entre altres coses, és magre. Però mentre avancem a poc a poc per aconseguir aquest objectiu, també és veritat que per moltes sentències d'alts tribunals i decrets trilingües, no ens aturaran en aquest procés d'aconseguir la plena normalitat de l'ús de la nostra llengua.
No podem permetre aquesta involució, aquesta supèrbia popular que vol malmetre el treball de molts anys, l'esforç de molts mestres i de molta gent. El model d'ensenyament en català, recomanat per la mateixa Unió Europea, és l'únic model que acompleix que, en finalitzar els estudis obligatoris, l'alumnat domine al mateix nivell el català i l'espanyol, és l'únic model que ens garanteix el futur de la nostra llengua.
En aquests moments de renúncies, de callar mentre el pessebre estiga a vessar, de censures sibil·lines, de propostes enverinades, etc, etc amb l'objectiu d'aconseguir “el efecto sin que se note el cuidado", l'exemple d'Enric Valor i Vives ens ha d'omplir d'orgull i satisfacció, i ens ha d'esperonar a seguir el seu exemple.
Després de 15 anys de govern del PP l’herència que sobre el procés de normalització del valenciàens deixa Camps i el seu conseller Font de Mora és la d’una llengua, el valencià, que no acaba d’enlairar-se, doncs a poc a poc “sin que se note el cuidado, pero que se consiga el efecto”van tallant-li les ales.
A l’exposició hom hi pot veure un total de 24 auques realitzades per diferents motius i arreu del País Valencià. Algunes d’elles formen part de materials curriculars, d’altres s’han editat per commemorar algun fet històric, literari, musical, per recuperar l’ús de la nostra llengua,… Tanca l’exposició una auca elaborada per celebrar els 25 anys de la LUEV, il·lustrada a partir de diferents enganxines al voltant de la llengua.
Com va a acceptar el Parlament Europeu l'ús, a tots els nivells, del català, l'èuscar i el gallec, si el mateix Estat espanyol no ho permet en el seu propi parlament? Amb quina cara el Govern espanyol pot exigir a l'Eurocambra l'ús de les llengües cooficials si no predica amb l'exemple? El PSOE i el PP han acceptat alguna vegada que l'Estat espanyol és plurinacional i plurilingüístic? Doncs, senzillament no.
Així doncs, sense haver xafat mai cap aula, amb el títol de mestre de valencià sota el braç, l'etiqueta d'extraplantilla que ens adjudicà l'administració, amb la convicció que teníem una gran responsabilitat,ja que anàvem a ser capdavanters en la introducció de la llengua, amb la seguretat que no ens ho anaven a posargens fàcil però amb molta, molta!! il·lusió, encetàrem, aquell històric curs 1983-84, la Llei d'Ús i ensenyament del valencià.
