romanidemata |
diumenge, 8 de novembre de 2009 | 17:31h
Potser no l'he usat gaire...
potser a moments ha sigut un refugi,
potser a moments ha sigut el mitjà per dir-vos quelcom de mi... i per donar-vos gràcies, per aprendre del què feu...
la interacció amb imatges i paraules d'una finestra al món.
en el primer post, tenia coses a dir... el túnel del Carmel!
després critiques, opinions, explicar anècdotes, coses... ara captar la bellesa mitjançant les imatges, em dedico al que més m'agrada, penjar fotografies, però no puc mostra-les i sovintejar gaire... causa de la fractura digital!
romanidemata |
divendres, 2 d'octubre de 2009 | 15:18h
Joan Calsapeu Layret
30.09.09
El
fotògraf mataroní Joan Calsapeu Layret, ha inaugurat una mostra dels
seus treballs a la sala d'exposicions del Foto-Cine UEC de Mataró.
L'exposició es podrà visitar de dilluns a divendres, de 19 a 21 h., i
dissabtes, de 18 a 21 h., fins el proper 18 de novembre.
romanidemata |
dimarts, 18 d'agost de 2009 | 12:39h
Els polítics ja no tenen memòria (o volen fer com la narració de'n George Orwell) canviar el passat i justificar les seves propostes immediates.
N'hi ha que proposen manifestacions preventives, per si el cas, serien pro-actives, per activar, engrescar els pocs seguidors que els queden. I els altres, els reactius, per quan el tribunal constitucional es pronunciï, i llavors encendre els ànims i mostrar-se com a víctimes i poder donar la culpa als demés.
La qüestió de fons, és que el què varen decidir en el parlament aquell setembre gloriós d'ara ja fa... quan? quatre cinc anys... només varen ser paraules, perquè d'aquell estatut, no en queda res...
La vertadera questió pendent i raó de fons és que no varen tenir allò que fa falta, la valentia (els collons) de proclamar la independència del país i trencar.
I ara maregen la perdiu, com se sol dir, amb collonades.
El concurs de TV3, el paisatge de Catalunya, que es va emetre per televisió, fa uns dies
Es varen presentar els paisatges finalistes votats per sms, es varen veure les preferències dels concursants i com cadascun defensava el seu paisatge.
Però se'm va fer una arruga al front quan vaig veure com el defensava en Josep Cuní, va ficar una trampa als televidents consistent en que si votaven el seu paisatge diria on era la cala, realment bonica, de la costa Brava... Joc brut! vaig dir-me, condicionava el vot a la curiositat, no a la bellesa del paisatge. Manipulació.
Només calia veure en la cara dels demés concursants la decepció.
En Gavaldà volia contrarestar l'ofensiva amb una boutade, frivolitzant sobre les platges de top-less a Tarragona. El concursant que defensava les terres del Ebre, se li podia llegir la mirada. Els demés concursants, descol·locats... I la presentadora ... eeeehhhmmmm ! no sabia on ficar-se però, es clar era en Cuní.
S'havia acabat el concurs... ja es veia a venir.... Guanyador, el paisatge de'n Cuní. Quin fàstic, desde llavors no em miro, ni de passada, els matins de TV3, Manipulador.
(Manipular seria la part negativa, lletja fosca, el joc brut i
l'habilitat la part positiva, clara, neta, per conduir el tema cap
allà on interessa sensa desvirtuar-lo.)
Si no repartim la riquesa ens trobarem amb això i potser no trigarem
gaire, li explicava un jubilat als seus fills que fan mans i mànigues
per trobar feina.
Un dia d'aquests, ja no vindran amb pateres, no s'arriscaran per poc, com que els hi va la vida, segrestaran directament un vaixell d'aquests que porten turistes a visitar la ciutat, li diran al capítà, au tu! porta el vaixell a port, vindrà ple fins dalt de gent , de negres i moros... . Entraran a la ciutat, vindran a reclamar els que és seu, li diran a la mestressa, això que te a la nevera, senyora la meitat és meu, i si no li donen li ensenyarà el ganivet, total no té res a perdre, no tenen res...
En Pepe
Soez és un empresari dels que se'n diuen nou rics, ell havia aprés
que s'ha de ser competitiu per poder fer rendibles les
empreses.
S'havia
fet ell mateix va començar a treballar en el sector del tèxtil, de molt jove estampava samarretes en una nau al mig del bosc fora del
nucli urbà, el seu patró li pagava poc i treballava moltes hores,
veia com els clients que portaven les peces per estampar estaven
morens de platja vestits amb mocassins i texans ajustats i qualque
vegada venien amb una rossa que li posava la bragueta dura. El
convidaven a fer un cigarret i ell acceptava reverenciosament, anaven
a fora del cobertís rodejat de pins i mirant de reüll que l'amo no
el veiés.
romanidemata |
dimecres, 17 de juny de 2009 | 18:11h
aquest
senyor s'està entrenant (de com està el pati) per si el cas hi ha un
desacord en el finançament i el parlament fent cas al clamor popular, a
la ciutadania, declara d'una punyetera vegada la independència del país.
Anys fa que les empreses tèxtils
autòctones han desaparegut , gràcies al lliure mercat els productes
d'orient varen rebentar-lo, preus i baixos costos i relativa
qualitat. L'estratègia va ser muntar empresses importadores de
productes i distribuir-les. Després importar ma d'obra barata,
esclaus, tancar-los en les mateixes fàbriques, si és que se'n poden
dir fàbriques, i produir aquelles prendes de temporada que amb la
distància seria difícil de poder vendre...
romanidemata |
diumenge, 14 de juny de 2009 | 13:04h
en l'altre bloc on habitualment penjo les meves imatges, excepcionalment vaig penjar-hi el mateix post; Tupinada : GAL electoral, on m'hi varen comentar el què, i sobre el qual també n'he rebut alguns correus elesctrònics.
Aquest que reprodueixo m'ha semblat molt versemblant, que donava en el clau, i és aquest...
S'hem ha posat la pell de gallina, un calfred m'ha recorregut tot el cos, per uns instants m'he quedat en estat de xoc!
El primer que m'ha vingut a la memòria; la matança dels advocats laboralistes a Madrid, el 23F, els GAL...
Sense més anàlisi, m'he dit; hem de marxar, ara mateix, d'aquest Estat corrupte, tant brut i fastigós que no compleix ni les seves pròpies regles, ni un minut més.
Després he pensat en els que encara confien en aquest sistema, pobres!, els han ben estafat!
I es clar, em vénen les preguntes, de com?, qui?, com? i la llista es pot fer mòlt gran.
Però ningú sortirà al carrer a defensar la democràcia, la tenien segrestada. S'ha mort.
El
fotògraf mataroní Joan Calsapeu Layret, ha inaugurat una mostra dels
seus treballs a la sala d'exposicions del Foto-Cine UEC de Mataró.
L'exposició es podrà visitar de dilluns a divendres, de 19 a 21 h., i
dissabtes, de 18 a 21 h., fins el proper 18 de novembre.
